RAIMOND DE BORGONYA, O RAIMOND DE TOLOSA?

Deia l’Oscar Wilde que, “l’únic deure que tenim amb la història, és reescriure-la”, i no anava pas errat car, en el cas concret de la història d'Espanya, n’hi ha per a tots els gustos. Quan ens aproximem a la guerra civil Espanyola, com a mínim hi trobarem dues versions. La dels uns i la dels altres. També passa amb el descobriment d’Amèrica, amb la guerra civil catalana(1462-1472), amb el 1714, etc. Sense anar tant lluny, ha passat amb el procés, i ara amb l’Amnistia, que està d’actualitat. Per a uns l’Amnistia és un punt de trobada i per a d’altres un  punt de ruptura.

 Els historiadors futurs, potser els de l’any 2500, tindran feina a re-composar la història dels nostres dies car, en els medis d’informació d’ara, tampoc hi ha un criteri homogeni. Tot dependrà doncs, de quina versió consultin per a construir el relat. No està exempta la història de Castella car, també depèn del cronista que es consulti. Per norma general hi ha un cànon oficial i que va tot en una mateixa línia però, això no vol dir que, el que la majoria diu, siguin els fets reals. Sovint la història oficial és el discurs interessat de l’establishment i això, els catalans ho sabem prou be. Bé!, alguns Catalans. D’altres, ja els hi està be com està.

Feta doncs aquesta petita observació, si voleu personal i tornant al titular de l’article," Raimond de Borgonya, o Raimond de Tolosa?" els de la corda oficial ens diuen que la reina Urraca de Lleó filla de l’Alfons VI, va casar amb el Comte Raymond de Borgonya. L’altra filla, Na Elvira Alfonsez, va maridar amb el Comte de Tolosa Raymond IV. La majoria de cronistes ho expliquen així. Però, realment va ser així? Tothom ho explica d’aquesta manera?

 En la, “ Crónica de los moros de España”d’en Jaime Bleda. any 1618. pàg. 325 diu el següent: “...en Cortes de Toledo a instancia del Cid por el Rey don Alonso( el VI) y por los Iueces que nombro, de los quales fue el primero el Conde don Ramon de Tolosa, yerno del Rey, marido de la Reyna dona Urraca, que por trance de armas se determinase el negocio, segun fuero Godo...” 

Font: Enllaç  

 

Bé!, ara l’autor ens ha deixat fora de joc car, ens diu que, La Reina Urraca va maridar amb Ramón de Tolosa i no amb el de Borgonya! El primer que hom pensa, és que serà una errada de l’autor.

Al mateix llibre, pàg. 360 diu així: “...Tenian aun por este tiempo muchos Aragoneses el Govierno de diverses ciudades, y villas, y castillos en Castilla, y queriendolos echar destos goviernos el Rey don Alonso el Octavo hijo de la Reyna Urraca, y del Conde de Tolosa don Ramon, juntó grande exercito de Gallegos, Asturianos, Leoneses, y Castellanos.” Ara ja serien dos errors de l’autor car, torna a maridar Na Urraca amb el Comte de Tolosa.

En las, “ Antiguedades y Excelencias de la Villa de Carmona”, pàg.172.(la publicació original és de l’any 1628) diu el següent: “ Don Alonso Emperador de España: Pacíficamente, y sin contradicción alguna, fue recebido de los grandes de Castilla, y León, por su Rey, y señor, don Alonso, hijo de la Reyna dona Urraca, y del Conde don Ramon de Tolosa.” 

Font: Enllaç   Aquest autor també casa Na Urraca amb el Comte Ramon de Tolosa.

A “Las Glorias Nacionales, Crónica General de España...” Tomo 2. Manuel Ortiz de la Vega. 1853. Pàg. 519. diu això: “Llamose Conde de Tolosa y de San Gil, que así lo llama el Arzobispo; Otros le llamaron solamente de Tolosa...Y algunos mal engañados por la variedad de estos titulos, han hecho de un Ramon, dos y tres como se colige de Paulo Emilio en la vida de San Luís Rey de Francia. Y nació de ser don Ramon señor de tres lugares principales que hay en la Galia Narbonense; Uno la Ciudad de Narbona, otro la de Tolosa, otro el lugar que llaman San Gil, por el grande y real Templo que hay en el de San Gil, de que se honra y llama aquella tierra. Por manera, que de un conde hacian tres; y aun de dos Raymundos, del de Galicia y el de Tolosa, hacian uno.” Font: Enllaç  

Sembla ser que, l’autor es fa reso de la controvèrsia i deixa constància de l’embolic en torn a don Ramon que, no se sap si és de Galicia, o de Tolosa.

Al “ Diccionario de Ciéncias Eclesiásticas...” Subirana Hnos.1888. pàg. 459 diu el següent: “ Este Papa( Calixto II) , hijo de Guillermo, conde de Borgoña, fue pariente muy cercano de la Casa Real de España y de Francia, y hay quien afirma que era hermano de D. Ramon, Conde de Tolosa, primer marido de doña Urraca, padre del Emperador D. Alonso VII de Castilla y León. El Padre Mariana, en su Historia de España, dice en corroboracion de esto, que cuando fue elegido Papa dió mucho contento a su sobrino el Rey de Castilla y para toda España fue muy favorable...” Aquest autor també esmenta Na Urraca, com a primera muller del Comte Ramon de Tolosa i diu que, així ho corrobora el P. Mariana en la seva Historia de España. Font: Enllaç

 A la “ Historia de la Corona de Aragón: ( La mas Antigua de que se tiene noticia) conocida generalment con el nombre de Crónica de San Juan de la Peña” (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes)Lectura Online. pag.65 diu el següent: “...criábase a la sazon en Galicia cierto Alfonso, hijo de la Reyna Urraca y de su primer marido el Conde Ramon de Tolosa; con el que havia estado casada antes que con el Rey de Aragón, en vida todavía de su padre el Rey de Castilla Alfonso VII; pues es de saber que este último, muerto su yerno el Conde, y por ódio que le professava, trató de privar al hijo que dejaba de la sucesion en sus estados, con cuyo objeto, arreglo antes de morir el matrimonio de su hija Urraca, con Alfonso de Aragón( el Bataller) deseando que este por su valor, y sus descendientes, fuesen los que reinaran en Castilla y la defendiesen contra los moros.” Font: Enllaç

Detall: punt 74. "... I enviaron á Portugal por el Infante Alfonso, hijo de Urraca y de Ramón de Tolosa..."

A la Crònica de Sant Joan de la Penya (versió Aragonesa) Enllaç també s’esmenta el matrimoni de Na Urraca amb el Comte Ramon però, no diu si és de Tolosa, o de Borgoña.

Detall: Foli 30r. "...et ordeno en aquel justamiento de enviar mensajeros a Don Alfonso Emperador de Castiella fillo del Conte Remon et de Doña Urraca filla del Rey Don Alfonso de Castiella el que prendio Toledo..."

En el “ Libro tercero de la Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno” d’en Rafael Martí de Viciana ( Joan Iborra Gastaldo)Llibre electronic Universitat de Valencia. 2016. Diu això: “ Urraca, hija del Rey don Alonso sexto de Castilla...Esta dona Urraca fue primeramente casada con el Conde de Tolosa, de quien huvo un hijo llamado don Alonso. Y por fallescimiento del Conde casó segunda vez dona Urraca  con don Alonso, Rey de Aragón.” Y segueix: “ Don Alonso(el Octavo), hijo del Conde de Tolosa y de Doña Urraca y Nieto de Don Alonso el Sexto...” Martí de Viciana, sembla que també tenia una idea prou clara de com va anar el matrimoni de Na Urraca, si més no, d’alguna font més primigènia ho devia d’haver tret. Font: Enllaç

Detall: De vegades no deixa previsualitzar algunes pàgines que estàn restringides però, a continuació us mostro una captura de pantalla.

En el “ Sumario de los Reyes de España por el despensero Mayor de la Reyna Doña Leonor.....” any 1781. (teniu les dades a l’enllaç)pàg.29. diu el següent: “REYES DE ESPAÑA:...Doña Urraca que ovo en Doña Isabel, su mujer: la Qual Doña Urraca su fija casó con el Conde don Remondo de Tolosa, que venia del linaje de los Reyes Godos, que fue fijo de Alfonso Jordan. Este don Remondo Conde de Tolosa ovo desta dona Urraca al Rey don Alfonso que llamaron Emperador de las Españas.”  Sembla que l’autor confon el parentiu car, l’Alfonso Jordan, el fa pare del Comte Ramon de Tolosa quan, en realitat era el seu fill. Pel demés, també és de la opinió que, Na Urraca va maridar amb Ramon de Tolosa. Font: Enllaç 

Detall:

En la “Crónica de Don Pero Niño, Conde de Buelna...” 1782. diu exactament el mateix que en la anterior. Per tant m’estalviaré de copiar-ho. Font: Enllaç

En aquest Llibre,” Nobleza y Caballeria en Europa” llibre electronic 2022. L’autor fa aquest comentari al marge: “ El mayor fallo se da con el conde Raymundo a quien se identifica equivocadamente con el “ Conde don Remont de Tolosa et de San Gil de Provenza”. El redactor sabia que un conde Frances havia casado con dona Urraca, però como las Fuentes que utilizaban no daban su filiación lo relacionó con Raymundo IV o Raymundo de Saint- Gilles, conde Tolosa y Marqués de Provenza quien estuvo en Castilla en 1087 como respuesta a la llamada de socorro de Alfonso VI tres la derrota de Sagrajas.” 

Detall:

Quina explicació més de pa sucat amb oli! I s’ha quedat tan àmple! O sigui, escriuen un relat sense tenir prou dades, i li encolomen la llufa al primer que passava per allí. I li va tocar la Urraca, al Comte don Remont de Tolosa qui casualment voltava per les castelles però, el matrimoni amb Na Urraca, pel que sembla, li podia haver tocat a qualsevol. Això no te cap rigor. Font: Enllaç

En aquest llibre, “Juan de Mena y el “Laberinto” comentado. Tempranas glosas comentades (1444-1479)...” d’en Juan Casas Rigall, any 2016, pàg. 307. diu això: “este escolio marginal aparece a la altura del v.279f, sobre el “ quarto Alfonso”, es decir, Alfonso VII(1126-1157) imperator Totius Hispaniae, Fue hijo del Conde Raymundo de Borgoña- “don Remond, Conde de Tolosa” en la Estoria de España.(968) ens remet a la “Estoria de España, d’Alfons X, on diu que el Comte don Remond de Tolosa va casar amb Na Urraca de Lleó. Font: Enllaç  

O sigui; L'autor ens diu que el Raimundo de Borgoña, a la "Estoria de España" de l'Alfons X, és Remond de Tolosa. Potser son el mateix personatge!

Anem doncs, a la “ Estoria de España” d’Alfons X. 968. “ Capitulo del Comienço deste Rey el seteno don Alfonso, e de los sus fechos: Començo a regnar este seteno don Alfonso Rey de Castiella et Leon, fijo de don Remond, conde de Tolosa, et de donna Vrraca, reyna de los regnos sobredichos...” (Versió en Pdf) Font: Enllaç 

Bé! Vull pensar que, el Rey Alfonso X “el Sabio”, estava ben informat i per tant, quan escriu la seva Estoria de España, coneixia prou bé qui es va casar amb Na Urraca de Lleó. No feia tan de temps. Per tant, crec que si aquesta Crònica diu que, Na Urraca va maridar amb Ramon de Tolosa, s’ha de tenir en consideració car, la informació no be de qualsevol. 

Conclusió: Certament, una flor no fa primavera però, quan apareixen unes quantes flors podem com a mínim sospitar que la primavera, si més no s'apropa. Em vist doncs, uns quants autors que diuen que la reina Urraca va maridar amb Raimond de Tolosa, per tant, la historiografia oficial potser ho hauria de plantejar com a una possibilitat. Rés de rés! Na Urraca va maridar amb el de Borgonya. Aquests autors s'equivoquen, incloent-hi la Estoria de España d'Alfons X. Punt!

 Clar però, que passaria si en lloc d'en Raimond de Borgonya, Na Urraca haguès maridat amb Raimond de Tolosa? Segurament la nostra existència no es veuria gens ni mica alterada però, potser els egos castellanistes més rancis sí car, en Raimond IV de Tolosa, era fill de Na Almodis de la Marca, que tambè va maridar en segones amb Ramón Berenguer I de Barcelona i en conseqüència, Raimond de IV de Tolosa, seria germanastre del "Fraticida i del Cap d'estopes" i estaria doncs, en l'àmbit més proper dels Comtes de Barcelona. Bé, no és la meva intenció encetar un debat que segurament no podria defensar amb prou solvència. Nomès he volgut deixar constància de les dues versions que s'hi donen i que la història oficial nomès n'ha triat una com a bona. Salut!