RAIMOND DE BORGONYA, O RAIMOND DE TOLOSA?

Deia l’Oscar Wilde que, “l’únic deure que tenim amb la història, és reescriure-la”, i no anava pas errat car, en el cas concret de la història d'Espanya, n’hi ha per a tots els gustos. Quan ens aproximem a la guerra civil Espanyola, com a mínim hi trobarem dues versions. La dels uns i la dels altres. També passa amb el descobriment d’Amèrica, amb la guerra civil catalana(1462-1472), amb el 1714, etc. Sense anar tant lluny, ha passat amb el procés, i ara amb l’Amnistia, que està d’actualitat. Per a uns l’Amnistia és un punt de trobada i per a d’altres un  punt de ruptura.

 Els historiadors futurs, potser els de l’any 2500, tindran feina a re-composar la història dels nostres dies car, en els medis d’informació d’ara, tampoc hi ha un criteri homogeni. Tot dependrà doncs, de quina versió consultin per a construir el relat. No està exempta la història de Castella car, també depèn del cronista que es consulti. Per norma general hi ha un cànon oficial i que va tot en una mateixa línia però, això no vol dir que, el que la majoria diu, siguin els fets reals. Sovint la història oficial és el discurs interessat de l’establishment i això, els catalans ho sabem prou be. Bé!, alguns Catalans. D’altres, ja els hi està be com està.

Feta doncs aquesta petita observació, si voleu personal i tornant al titular de l’article," Raimond de Borgonya, o Raimond de Tolosa?" els de la corda oficial ens diuen que la reina Urraca de Lleó filla de l’Alfons VI, va casar amb el Comte Raymond de Borgonya. L’altra filla, Na Elvira Alfonsez, va maridar amb el Comte de Tolosa Raymond IV. La majoria de cronistes ho expliquen així. Però, realment va ser així? Tothom ho explica d’aquesta manera?

 En la, “ Crónica de los moros de España”d’en Jaime Bleda. any 1618. pàg. 325 diu el següent: “...en Cortes de Toledo a instancia del Cid por el Rey don Alonso( el VI) y por los Iueces que nombro, de los quales fue el primero el Conde don Ramon de Tolosa, yerno del Rey, marido de la Reyna dona Urraca, que por trance de armas se determinase el negocio, segun fuero Godo...” 

Font: Enllaç  

 

Bé!, ara l’autor ens ha deixat fora de joc car, ens diu que, La Reina Urraca va maridar amb Ramón de Tolosa i no amb el de Borgonya! El primer que hom pensa, és que serà una errada de l’autor.

Al mateix llibre, pàg. 360 diu així: “...Tenian aun por este tiempo muchos Aragoneses el Govierno de diverses ciudades, y villas, y castillos en Castilla, y queriendolos echar destos goviernos el Rey don Alonso el Octavo hijo de la Reyna Urraca, y del Conde de Tolosa don Ramon, juntó grande exercito de Gallegos, Asturianos, Leoneses, y Castellanos.” Ara ja serien dos errors de l’autor car, torna a maridar Na Urraca amb el Comte de Tolosa.

En las, “ Antiguedades y Excelencias de la Villa de Carmona”, pàg.172.(la publicació original és de l’any 1628) diu el següent: “ Don Alonso Emperador de España: Pacíficamente, y sin contradicción alguna, fue recebido de los grandes de Castilla, y León, por su Rey, y señor, don Alonso, hijo de la Reyna dona Urraca, y del Conde don Ramon de Tolosa.” 

Font: Enllaç   Aquest autor també casa Na Urraca amb el Comte Ramon de Tolosa.

A “Las Glorias Nacionales, Crónica General de España...” Tomo 2. Manuel Ortiz de la Vega. 1853. Pàg. 519. diu això: “Llamose Conde de Tolosa y de San Gil, que así lo llama el Arzobispo; Otros le llamaron solamente de Tolosa...Y algunos mal engañados por la variedad de estos titulos, han hecho de un Ramon, dos y tres como se colige de Paulo Emilio en la vida de San Luís Rey de Francia. Y nació de ser don Ramon señor de tres lugares principales que hay en la Galia Narbonense; Uno la Ciudad de Narbona, otro la de Tolosa, otro el lugar que llaman San Gil, por el grande y real Templo que hay en el de San Gil, de que se honra y llama aquella tierra. Por manera, que de un conde hacian tres; y aun de dos Raymundos, del de Galicia y el de Tolosa, hacian uno.” Font: Enllaç  

Sembla ser que, l’autor es fa reso de la controvèrsia i deixa constància de l’embolic en torn a don Ramon que, no se sap si és de Galicia, o de Tolosa.

Al “ Diccionario de Ciéncias Eclesiásticas...” Subirana Hnos.1888. pàg. 459 diu el següent: “ Este Papa( Calixto II) , hijo de Guillermo, conde de Borgoña, fue pariente muy cercano de la Casa Real de España y de Francia, y hay quien afirma que era hermano de D. Ramon, Conde de Tolosa, primer marido de doña Urraca, padre del Emperador D. Alonso VII de Castilla y León. El Padre Mariana, en su Historia de España, dice en corroboracion de esto, que cuando fue elegido Papa dió mucho contento a su sobrino el Rey de Castilla y para toda España fue muy favorable...” Aquest autor també esmenta Na Urraca, com a primera muller del Comte Ramon de Tolosa i diu que, així ho corrobora el P. Mariana en la seva Historia de España. Font: Enllaç

 A la “ Historia de la Corona de Aragón: ( La mas Antigua de que se tiene noticia) conocida generalment con el nombre de Crónica de San Juan de la Peña” (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes)Lectura Online. pag.65 diu el següent: “...criábase a la sazon en Galicia cierto Alfonso, hijo de la Reyna Urraca y de su primer marido el Conde Ramon de Tolosa; con el que havia estado casada antes que con el Rey de Aragón, en vida todavía de su padre el Rey de Castilla Alfonso VII; pues es de saber que este último, muerto su yerno el Conde, y por ódio que le professava, trató de privar al hijo que dejaba de la sucesion en sus estados, con cuyo objeto, arreglo antes de morir el matrimonio de su hija Urraca, con Alfonso de Aragón( el Bataller) deseando que este por su valor, y sus descendientes, fuesen los que reinaran en Castilla y la defendiesen contra los moros.” Font: Enllaç

Detall: punt 74. "... I enviaron á Portugal por el Infante Alfonso, hijo de Urraca y de Ramón de Tolosa..."

A la Crònica de Sant Joan de la Penya (versió Aragonesa) Enllaç també s’esmenta el matrimoni de Na Urraca amb el Comte Ramon però, no diu si és de Tolosa, o de Borgoña.

Detall: Foli 30r. "...et ordeno en aquel justamiento de enviar mensajeros a Don Alfonso Emperador de Castiella fillo del Conte Remon et de Doña Urraca filla del Rey Don Alfonso de Castiella el que prendio Toledo..."

En el “ Libro tercero de la Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno” d’en Rafael Martí de Viciana ( Joan Iborra Gastaldo)Llibre electronic Universitat de Valencia. 2016. Diu això: “ Urraca, hija del Rey don Alonso sexto de Castilla...Esta dona Urraca fue primeramente casada con el Conde de Tolosa, de quien huvo un hijo llamado don Alonso. Y por fallescimiento del Conde casó segunda vez dona Urraca  con don Alonso, Rey de Aragón.” Y segueix: “ Don Alonso(el Octavo), hijo del Conde de Tolosa y de Doña Urraca y Nieto de Don Alonso el Sexto...” Martí de Viciana, sembla que també tenia una idea prou clara de com va anar el matrimoni de Na Urraca, si més no, d’alguna font més primigènia ho devia d’haver tret. Font: Enllaç

Detall: De vegades no deixa previsualitzar algunes pàgines que estàn restringides però, a continuació us mostro una captura de pantalla.

En el “ Sumario de los Reyes de España por el despensero Mayor de la Reyna Doña Leonor.....” any 1781. (teniu les dades a l’enllaç)pàg.29. diu el següent: “REYES DE ESPAÑA:...Doña Urraca que ovo en Doña Isabel, su mujer: la Qual Doña Urraca su fija casó con el Conde don Remondo de Tolosa, que venia del linaje de los Reyes Godos, que fue fijo de Alfonso Jordan. Este don Remondo Conde de Tolosa ovo desta dona Urraca al Rey don Alfonso que llamaron Emperador de las Españas.”  Sembla que l’autor confon el parentiu car, l’Alfonso Jordan, el fa pare del Comte Ramon de Tolosa quan, en realitat era el seu fill. Pel demés, també és de la opinió que, Na Urraca va maridar amb Ramon de Tolosa. Font: Enllaç 

Detall:

En la “Crónica de Don Pero Niño, Conde de Buelna...” 1782. diu exactament el mateix que en la anterior. Per tant m’estalviaré de copiar-ho. Font: Enllaç

En aquest Llibre,” Nobleza y Caballeria en Europa” llibre electronic 2022. L’autor fa aquest comentari al marge: “ El mayor fallo se da con el conde Raymundo a quien se identifica equivocadamente con el “ Conde don Remont de Tolosa et de San Gil de Provenza”. El redactor sabia que un conde Frances havia casado con dona Urraca, però como las Fuentes que utilizaban no daban su filiación lo relacionó con Raymundo IV o Raymundo de Saint- Gilles, conde Tolosa y Marqués de Provenza quien estuvo en Castilla en 1087 como respuesta a la llamada de socorro de Alfonso VI tres la derrota de Sagrajas.” 

Detall:

Quina explicació més de pa sucat amb oli! I s’ha quedat tan àmple! O sigui, escriuen un relat sense tenir prou dades, i li encolomen la llufa al primer que passava per allí. I li va tocar la Urraca, al Comte don Remont de Tolosa qui casualment voltava per les castelles però, el matrimoni amb Na Urraca, pel que sembla, li podia haver tocat a qualsevol. Això no te cap rigor. Font: Enllaç

En aquest llibre, “Juan de Mena y el “Laberinto” comentado. Tempranas glosas comentades (1444-1479)...” d’en Juan Casas Rigall, any 2016, pàg. 307. diu això: “este escolio marginal aparece a la altura del v.279f, sobre el “ quarto Alfonso”, es decir, Alfonso VII(1126-1157) imperator Totius Hispaniae, Fue hijo del Conde Raymundo de Borgoña- “don Remond, Conde de Tolosa” en la Estoria de España.(968) ens remet a la “Estoria de España, d’Alfons X, on diu que el Comte don Remond de Tolosa va casar amb Na Urraca de Lleó. Font: Enllaç  

O sigui; L'autor ens diu que el Raimundo de Borgoña, a la "Estoria de España" de l'Alfons X, és Remond de Tolosa. Potser son el mateix personatge!

Anem doncs, a la “ Estoria de España” d’Alfons X. 968. “ Capitulo del Comienço deste Rey el seteno don Alfonso, e de los sus fechos: Començo a regnar este seteno don Alfonso Rey de Castiella et Leon, fijo de don Remond, conde de Tolosa, et de donna Vrraca, reyna de los regnos sobredichos...” (Versió en Pdf) Font: Enllaç 

Bé! Vull pensar que, el Rey Alfonso X “el Sabio”, estava ben informat i per tant, quan escriu la seva Estoria de España, coneixia prou bé qui es va casar amb Na Urraca de Lleó. No feia tan de temps. Per tant, crec que si aquesta Crònica diu que, Na Urraca va maridar amb Ramon de Tolosa, s’ha de tenir en consideració car, la informació no be de qualsevol. 

Conclusió: Certament, una flor no fa primavera però, quan apareixen unes quantes flors podem com a mínim sospitar que la primavera, si més no s'apropa. Em vist doncs, uns quants autors que diuen que la reina Urraca va maridar amb Raimond de Tolosa, per tant, la historiografia oficial potser ho hauria de plantejar com a una possibilitat. Rés de rés! Na Urraca va maridar amb el de Borgonya. Aquests autors s'equivoquen, incloent-hi la Estoria de España d'Alfons X. Punt!

 Clar però, que passaria si en lloc d'en Raimond de Borgonya, Na Urraca haguès maridat amb Raimond de Tolosa? Segurament la nostra existència no es veuria gens ni mica alterada però, potser els egos castellanistes més rancis sí car, en Raimond IV de Tolosa, era fill de Na Almodis de la Marca, que tambè va maridar en segones amb Ramón Berenguer I de Barcelona i en conseqüència, Raimond de IV de Tolosa, seria germanastre del "Fraticida i del Cap d'estopes" i estaria doncs, en l'àmbit més proper dels Comtes de Barcelona. Bé, no és la meva intenció encetar un debat que segurament no podria defensar amb prou solvència. Nomès he volgut deixar constància de les dues versions que s'hi donen i que la història oficial nomès n'ha triat una com a bona. Salut!

 VA SER EL QUIXOT REALMENT UNA OBRA CASTELLANA?

L'objecte d'aquest post no és altra que, mostrar les curiositats i aquelles incongruències del relat que ens han venut.

L'Edmund Gayton l'any 1654 ens presenta el seu llibre, "Pleasant Notes Upon Don Quixot". És una crítica contextual, escrita en anglès, on l'autor va comentant els diferents episodis del Quixot però, curiosament, Quixot, Sancho Pancha i Rosinant, estan escrits en català. També en Pantagruell acabat en doble "l", a la catalana i alguna curiositat més.

Sorprend que, si la primera edició de "El Quixote" es va escriure l'any 1605 en castellà, amb quina edició es va ilustrar l'Edmund Gayton, per a confegir el seu llibre? És evident que amb l'obra castellana no. Hi havia d'haver una d'anterior escrita en català. No seria extrany car, el " Tirant lo Blanc" va pasar durant segles per una obra castellana fins que va apareixer un original en català.

D'entrada veiem que ens diu la RAE en relació al mot QUIJOTE.

A continuació us mostro alguns retalls de pàgina on apareix reiteradament, Don Quixot, Sancho Pancha, Rosinant i alguns més extrets del Pleasant Notes Upon Don Quixot.

Detall: Don Quixot, Sancho Pancha. 

Detall: Rosinant

Detall: Quixot, Rosinant

Detall: Sancho Pancha

Detall: Aquest "Ave Maries" tambè és un tant sospitós

Detall: Sancho Pancha or Pansa

Detall: En el següent retall podem llegir Pantagruell, acabat en doble"l" com en català. En el Quixote castellà apareix amb una "l". Pantagruel.

Bé, tot un seguit de catalanades que podreu trobar en l'enllaç al llibre.

D'altra banda, en aquest llibre, "An Iconography of Don Quixote" 1605-1895 d'en Henry Spencer Ashbee, tambè podem trobar escrit Don Quixot i Sancho Pancha. De quina edició ho va copiar l'autor? És evident que d'una edició castellana, no.

En aquesta altra edició, " The History of the Most Renowned Don Quixote of Mancha" d'en Thomas Hodgkin. any 1687. podem veure els següents gravats.

Detall: Don Quixot i Sancho Pancha " en busca de aventuras" en el dibuix es pot llegir una mica difuminat. Podeu ampliar la imatge fent un Clic al damunt.

Don Quixot és armat cavaller:

Detall: Don Quixot's encounter with the Windmills

Detall: Don Quixot and the carrier fighting for the innkeepers maid

Detall: Sancho Pancha toss't in a blacket.

Detall: Don Quixot conquer'd by the Knight of the white moon

Be, no he posat tots els gravats car, teniu l'enllaç i podeu consultar-ho.

En aquesta altre edició en Francès, d'en Jacques Lagniet, " Les Adventures du Fameux Chevalier Dom Quixot de la Manche et de Sancho Pansa, son Ecuyer" 1650-1652 tambè hi trovem escrit Dom Quixot i Sancho Pansa. De quina edició va copiar en Jacques Lagniet el seu Dom Quixot?

Detall: La periglieuse avanture des Moulins a vent que Dom Quixot prend pour des demesurez Geans.

Un altre edició de l'any 1700, " The Histori of the ever- renowned Knight Don Quixote de la Mancha" London. En aquesta edició està escrit Don Quixote però, al seu escuder li diuen Sancha Pancha.

Detall: Sancha Pancha. Pancha és un nóm que nomès pot venir del català.

Destrucció de les botes de ví. Enllaç  També podem llegir Don Quixot i Sancho Pansa

Don Quixot i en Sancho son apedregats pels Galiots. Enllaç

Conclusió: Hem pogut veure com diferents autors esmenten en llurs obres i de manera reiterada a Don Quijote, com a Don Quixot i a Sancho Panza, com a Sancho Pancha. Bé, alguns cops apareix tamè com a Don Quixote però majoritariament apareix com a Don Quixot. Tambè trobem el cavall Rosinant, en Pantagruell, etc... Aixó no és possible si aquests autors ho han trancrit d'un llibre en castellà. Per tant, hem de sospitar que ho van fer d'un llibre en català, com és evident però, la historiografia oficial del Reino de Espanya no reconeix cap obra original en català, atribuint la primera edició del Quixote, a la versió castellana de Madrid de 1605. Segurament, n'hi va haver un altre anterior escrita en català i la censura la va fer desapareixer, com així ho defensen, en Jordi Bilbeny, Rafel Mompó i Lluís Ma. Mandado, entre d'altres. Salut!

La Veritat és una Flama que a uns Ilumina i a d'altres Crema

Francesc Duart

Per saber-ne més: Quixot,Sancho Pancha i el Cavall Rosinant. Enllaç

Lluís Ma. Mandado. El Quixote va esborrar el Quixot. Enllaç

Jordi Bilbeny. El quixot és la traducció d'una obra catalana, d'en Joan Miquel Servent. Enllaç

 Jordi Bilbeny. Conferències

Bilbeny Cervantes 1/10

Pere Coll. Don Quixot per les muntanyes de Prades

Quixot was Written in Catalan, not in Spanish

 LES ARMES PERSONALS DE FERRAN EL CATÒLIC

Segurament, si pensem en les armes personals de Ferran II d'Aragó, dit el Catòlic, ens vindrà a la memòria les armes personals dels Comtes de Barcelona i desprès de 1137, per l'enllaç matrimonial d'en Ramón Berenguer IV i Na Peronella, tambè dels reis d'Aragó. La Senyera.

Així és com apareixen pintats els nostres Comtes-Reis.

Tambè en les banderes de possessió territorial apareix així.

Detall Mapa de Pedro Reinel any 1504. A la Península, bandera de possessió del Rei de Portugal i Senyera del Rei de les Espanyes i de les Índies Ferran el Catòlic.

Però, en el mapa de Cantino de 1502, tambè en època de Ferràn el Catòlic, apareix un senyal de possessió amb quatre quarters. Dos amb Lleóns i dos amb Senyera. El Lleó per ordre d'importància, en terminologia heràldica, va situat a l'esquerra segons es mira.

Detall del Mapa de Cantino de l'any 1502.

Tambè apareixen d'aquesta faisó en un tou de mapes de les possessións Americanes. Dos Lleóns i Dues Senyeres. Cal observar que hi resa "Les Antilles del Rei de Castella" però clar, el Rei de Castella l'any 1502 és Ferràn el Catòlic. Tambè ho és de Catalunya-Aragó, València, Mallorques, etc...

Però, que representen aquests Lleóns que apareixen en diferents mapes de les possessións Americanes?

S'ha especulat molt sobre el tema. Algunes teories defensen que aquest Lleó pertany a l'emblema del Regne de Lleó, d'altres que representa el Lleó de Saragossa, alguns diuen que és el Lleó dels Hasburgs, cosa ridícula car aquest llinatge no va regnar als territoris Hispànics fins l'any 1506 a Castella ( Joana i Felip el Bell) i als territoris Catalans l'any 1516, just quan mor Ferràn el Catòlic i passa a regnar el seu net Carles I.

L'Enric Guillot, en el seu llibre, " Descoberta i Conquesta Catalana d'Amèrica, una història Reescrita pels Castellans" ens mostra tot un recull de mapes amb Senyeres arreu dels territoris d'ultramar.

Detall del Planisferi d'en Domingo Teixeira, any 1573. Senyeres arreu dels territoris Americans.

Però, tornant al Lleó, podem observar que a les primeres lletres que es publiquen en relació al descobriment d'Amèrica, l'any 1493, apareixen unes naus amb unes banderes amb Lleó.

Detall:

 

Detall:

Be, l'ampliació seria aquesta. Podem observar que al pal central hi ha una bandera amb un Lleó, i al pal del costat, un altre bandera amb Senyera en diagonal. Al sobretoldo que cobreix l'embarcació, tamè hi ha un Lleó.

En aquest Portulan de la Mediterranée, des côtes de Portugal, Espagne, France, Pays-Bas, Allemagne, Anglaterre...etc de 1501-1600 i que es pot veure en aquest Enllaç, tambè apareix el Rei d'Espanya amb un escut amb Lleóns i una mena de Senyera escacada.

Detall.

Un altre exèmple d'escut amb Lleóns i Senyeres.

Podriem pensar doncs que, aquest Lleó podria ser algun emblema personal de Ferràn el Catòlic car, apareix arreu com a símbol de possessió i ell, és el principal patrocinador de l'empresa Americana. Seria molt normal doncs que, el seu emblema, o marca, apareguès en els escuts de possessió.  Tot i que cercant pels llibres d'heràldica, no he pogut trobar cap referència que indiqui que el Rei Ferràn el Catòlic tinguès un Lleó com a escut personal.

El que si que he pogut trobar, és un escut molt similar de Ferran el Catòlic i que està guarnint une dels capitells del Santuari del Tallat.

Detall: Capitell amb escut de Ferràn II d'Aragó al Santuari del Tallat. Vallbona de les Monges.

Del Santuari del Tallat ens diuen que el Rei Ferràn va pagar les obres d'unes reformes que s'hi van fer, a càrrec del Senyor del Castell de Solivella. El 20 d'Avril de 1509, Ferràn va cedir el Santuari al Monestir de Poblet. Males llengües diuen que, el Santuari del Tallat era un refugi per a les aventures extramatrimonials del Rei.

També ens crida l'atenció les armes dels Acquaviva d'Arragona, idèntiques a les que hi ha al Santuari del Tallat i que pertanyen a Ferran II d'Aragó dit el Catòlic. Font

Segons la Wikipedia, en Giulio Antonio d'Acquaviva d'Arragona, va obtenir aquestes armes per concessió del Rei Ferrante d'Aragona. Font. "In 1478 he commanded the fleet that supported the Neapolitan army of King Ferrante of Aragon, which had joined the coalition formed by Pope Sixtus IV against the Republic of Florence. For having guided and advised the Duke of Calabria, son of the King, he was awarded the Order of the Ermine. Moreover, with the privilege of the King of Naples on April 30, 1479, he received the honour of being able to add the name of Aragon to his surname and to add to the family coat of arms the insignia of the royal house. In 1479 he obtained from the Neapolitan king the surname "Acquaviva of Aragon".

Ens demanem si, el Rei Ferrante de Nàpols i Ferran el Catòlic son la mateixa persona, atès aquestes armes idèntiques a les del Santuari del Tallat.

D'altra banda, en aquest Web, ens diuen que Ferràn el Catòlic tenia com a emblema Reial un Lleó

Detall: Ferdinandus II Sicilia Rex.

I expliquen aixó: A Piazza Armerina in provincia di Enna in Sicilia scolpito nel marmo bianco che si trova sotto il portico della Biblioteca Comunale, non è uno stemma qualunque, bensì è quello del re spagnolo senza il quale chissà quando avremmo conosciuto il Nuovo Mondo e, purtroppo, anche l'Inquisizione.

E' lo stemma più prestigioso e raffinato, anche nei particolari, presente nella nostra Città ed è quello di Ferdinando II re d'Aragona detto il Cattolico (1452-1516) che con la moglie, la cugina Isabella I regina di Castiglia (1451-1504), furono chiamati dal Papa Re Cattolici (Reyes Católicos).

I que Traduït:

A la Plaça Armerina, a la província d'Enna a Sicília tallat en el marbre blanc trobat sota el pòrtic de la Biblioteca Municipal, no es tracta d'un escut d'armes qualsevol, sinó del del rei espanyol sense el qual qui sap quan hauríem conegut el Nou Món i, malauradament, també la Inquisició.

És l'escut més prestigiós i refinat, fins i tot en els detalls, present a la nostra ciutat i és el de Ferran II, rei d'Aragó conegut com el Catòlic (1452-1516) que amb la seva dona, la seva cosina Isabel I, reina de Castella (1451- 1504), van ser anomenats Reis Catòlics pel Papa.

Curiosament, a la Plaça d'Espanya de Sevilla, hi ha representada la rebuda d'en Colom a Barcelona per part dels Reis Catòlics.

Detall: Seville, Spain. Ceramic Tiles in the plaza  de España depictig the arrival of Christofer Columbus in Barcelona in 1493 at the Court of King Ferdinand II and Queen Isabella of Castile.

Si analitzem amb detall el que s'hi mostra, veiem que es tracta de la rebuda d'en Colom a Barcelona per part dels Reis Catòlics. És sabut que la Cort l'any 1493 era a Barcelona. A la Banda Esquerra conforme mirém, hi ha la figura de Ferran el Catòlic i a sota les armes catalanes, o d'Aragó si voleu. A la dreta doncs, hi ha la figura de Na Isabel de Castella amb les seves armes a sota. A la part de dalt hi diu Barcelona i a la part de baix apareixen els escuts de la ciutat Comtal i al bell mig un Lleó.

Detall: Enllaç

És evident que aquest Lleó, no pot ser l'emblema del Regne de Lleó car, estem a Barcelona. A més,el Regne de Lleó ja està representat en l'escut de la Reina Isabel, ( Castella i Lleó), per tant, si aquest Lleó de baix està flanquejat pels escuts de la ciutat Comtal, nomès pot ser l'emblema personal de Ferran el Catòlic. Si més no, aquesta és la meva hipòtesi.

Però, en aquest mapa queda palès que les armes personals de Ferran el Catòlic eren un Lleó, a més de les pròpies d'Aragó-Catalunya. D'una banda veiem les armes del Rei de Portugal Joan II i d'altra banda, les dels Reis Catòlics. Primer quarter i quart les armes de Ferran. Un lleó sobre les armes d'Aragó- Catalunya. Segon i tercer quarter, les armes de la Reina Isabel. Font  (Museu de la Marinha.)

Però, d'ont podria haver sortit aquest Lleó de Ferran II d'Aragó?

Segons en Joanjo Albinyana, colaborador de L'INH, els Trastàmaras vindrien del castell de Tamarit, a Tarragona. Veure aquest enllaç on ho explica.

Però, els Trastàmaras tenen oficialment aquestes armes. Les de Castella i Lleó.

Detall:

D'altra banda, en l'Albinyana, en el seu post ens mostra unes antigues armes dels Trastàmaras que, son idèntiques a les armes antigues de Tarragona.

Detall: Aquest retall està extret de la pàgina , "La Nissaga dels Trastàmara" Joanjo Albinyana. INH

L'escut antic dels Trastàmara és identic a l'escut antic de Tarragona. Ho podeu verificar fent una cerca a internet.

Però, el que si he trobat, és l'escut de Tamarit que es un Lleó com el de Ferran el Catòlic. Ergo, si en Joanjo Albinyana tinguès raò en la seva hipòtesi, el Lleó dels Trastàmara podria ser el mateix que el de Tamarit.

Detall: Armes de Tamarit. Enllaç

Detall del Blasonari.net   Tamarit

 

Conclusió: Certament, no he pogut trobar en cap llibre d'heràldica que digui que, el Rei Ferràn el Catòlic tinguès un Lleó com a emblema personal. Potser el tenia i l'han fet dessaparèixer però, si que s'ha conservat l'escut del capitell del Santuari del Tallat, semblant als escuts que apareixen com a símbols de possessió a les terres Americanes, i com a cirereta, el que ens expliquen en aquest web d'Enna, a Sicilia. De ser aixó cert, estaria resolt aquest misteri dels Lleóns, que apareixen a les banderes d'Amèrica i als Regnes d'Espanya car, serien la marca personal de Ferran el Catòlic. D'altra banda, tambè hem de tenir en compte, el Lleó que apareix a la rebuda d'en Colom a Barcelona, a la plaça España de Sevilla i que jo crec que, és el mateix Lleó que apareix a les naus d'en Colom i als mapes de Cantino i d'altres. Com a Hipòtesi final cal tenir en compte la proposta d'en Joanjo Albinyana, que sosté que, els Trastàmaras es van originar al castell de Tamarit i les armes de Tamarit son un Lleó. Com el de Ferran el Catòlic que tambè era un Trastàmara. Salut!

La Veritat és una Flama que a uns ilumina i a d'altres Crema.

Francesc Duart

Més Informació:  Enric Guillot: La bandera catalana en la descoberta d'Amèrica i del Món

                     

                             Enric Guillot: El Lleó del Regne de Lleó és un senyal heràldic català