EL SENYORIU D'AGUILAR, L'ANTIC ESCUT DE CÓRDOVA I LES ARMES DELS VESCOMTES D'EMPURIES

                            Andaluzia continens Sevillam et Cordubam. Willem Janszoon Blaeu

Veient aquest mapa antic de 1640 d'Andaluzia, ens crida l'atenció la semblança de l'antic escut de Córdoba amb les armes dels Vescomtes d'Empuries.

Segons la Wikipedia, "La casa de Córdoba es un linaje nobiliario español originario de la Corona de Castilla, cuya creación se debe a la participación en la conquista de Córdoba del noble gallego Fernán Núñez de Témez en 1236, por dicha labor fue recompensado por el rey Fernando III de Castilla con numerosas posesiones en dicho territorio. Su establecimiento en el reino de Córdoba propició que sus descendientes adoptasen el apellido Fernández de Córdoba.

A este linaje pertenecieron los señores de la casa de Priego, de la casa de Cabra, de la casa de Comares y de la casa de Sessa."

Escut. En camper d'Or tres faixes de gules

Els Fernández de Córdoba eren els Senyors de Córdoba, així com, també del Senyoriu d'Aguilar, del Comtat de Cabra i del Marquesat de Priego. El Senyoriu d'Aguilar va ser creat pel Rei Enric II de Castella en favor d'en Gonzalo Fernández de Córdoba y Ruíz de Biedma l'any 1370

Però, aquest Senyoriu d'Aguilar anterior a 1370 no pertanyia als Fernández de Córdoba, sinó, als Gonzalo Yáñez de Aguilar de qui els hi ve el nom. Però, qui eren aquests Gonzalo Yáñez de Aguilar?

Segons la Wikipedia, "las primeras referencias al señorío de Aguilar son de 1257, cuando Poley (antiguo nombre de Aguilar de la Frontera) fue señorializada en favor de Gonzalo Yáñez de Aguilar, trovador y ricohombre portugués que había participado junto a Fernando III de Castilla en la conquista de Sevilla."

I ens dona aquesta informació: 

Senyors d'Aguilar des de 1257 fins al 1353

I. Gonzalo Yáñez de Aguilar (m. ca. 1283) Heredó el señorío su hijo y de su esposa Berenguela de Cardona.

II. Gonzalo Yáñez de Aguilar.

III. Gonzalo Yáñez de Aguilar (m. febrero de 1343),​ (hijo del anterior y de María González de Meneses, también llamada María González Raposo, hija de Gonzalo Ibáñez de Meneses y de Urraca Fernández de Lima y bisnieta de Alfonso Téllez de Meneses)​ Falleció en 1343 y le sucedió su hermano.​

IV. Fernando González de Aguilar (m. septiembre de 1343)

Senyors d'Aguilar a partir de 1370

I. Gonzalo Fernández de Córdoba y Ruiz de Biedma, fallecido entre 1383/1384​ o en 1385 en la batalla de Aljubarrota,​ fue III señor de Cañete de las Torres, I señor de Aguilar y de Priego, por concesión del rey Enrique II de Castilla. Era hijo de Fernando Alfonso de Córdoba –alcalde y alguacil mayor de la ciudad de Córdoba, cargos que también ejerció Gonzalo– y de su segunda esposa María Ruiz de Biedma y nieto de Alfonso Fernández de Córdoba. Se casó con María García y tuvo varios hijos. El primogénito, Pedro Fernández de Córdoba falleció antes que su padre en 1379 y, por consiguiente, heredó el mayorazgo y estados el hijo segundogénito.

II. Alfonso Fernández de Córdoba (m. 1424) II señor de Priego y Aguilar, alcalde de Alcalá la Real. Se casó con una hija de Egas Venegas. El hijo primogénito, llamado Gonzalo falleció antes que su padre y aunque tuvo un hijo legítimo, llamado Alfonso y apodado «El desheredado de Aguilar» que hubiera heredado el señorío, su abuelo, el primer señor de Aguilar, nombró como heredero al hijo segundo del II señor de Aguilar que heredó los estados.

III. Pedro Fernández de Córdoba y Venegas (m. 1424),​ III señor de Priego y Aguilar. En 1422 tomó posesión de los señoríos de su padre pero falleció dos años después cerca de Moclín, seis meses antes que su padre. Contrajo matrimonio con Leonor de Arellano​ de quien tuvo varios hijos, entre ellos al que sería el IV señor de Aguilar, que era un niño de corta edad, después de ganar un pleito en 1439 a su primo Alfonso «El desheredado de Aguilar» que había vuelto a reclamar el señorío.

IV. Alfonso Fernández de Córdoba y Arellano (ca. 1420-1441) IV señor de Priego y de Aguilar. Su madre, Leonor de Arellano, gobernó el señorío durante la minoría de edad del IV señor de Aguilar. Falleció con 21 años y le sucedió su hermano que tenía 17 años cuando heredó la Casa.​

V. Pedro Fernández de Córdoba y Arellano (ca. 1423-marzo de 1455), V señor de Priego y Aguilar, fue alcalde mayor de Córdoba y de Teba.​ Se casó con Elvira de Herrera, hija de Pedro Núñez de Herrera, señor de Pedraza, y de su esposa Blanca Enríquez, hija del almirante de Castilla Alonso Enríquez. y le sucedió su hijo primogénito. Fue padre asimismo de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capitán, y de Leonor de Arellano y Fernández de Córdoba, desposada con Diego Fernández de Córdoba.

La llista continua però, per al nostre estudi ens interesa mostrar només, fins al Gonzalo Fernández de Córdoba dit el Gran Capità.

Bé, un cop observats aquests dos grups dels Senyors d'Aguilar, podem concloure que, els de la primera etapa son Cardonas. El primer Senyor d'Aguilar dit Gonzalo Yáñez, està casat amb Berenguera Folch de Cardona i per tant, el seu fill també serà un Cardona i així successivament fins arribar al segon grup que ja seràn Fernández de Córdoba. Per motius polítics que ara ometrem, hi ha hagut un cambi de Llinatge i el Senyoriu d'Aguilar, pasa dels Yáñez d'Aguilar (Cardonas) als Fernández de Córdoba. Però, tenen alguna mena de parentiu aquests Fernández de Córdova amb els Gonzalo Yáñez, que son Cardonas?

Veiem-ho:

Als " Anales de la Nobleza de españa" d'en Francisco Fernández de Bethancourt. Font. ens diu el següent:

pàg.209

pàg.210

Segons ens explica Bethancourt, els Fernández de Córdoba tenian alguna mena de parentiu amb els primers Senyors d'Aguilar; els Gonzalo Yáñez. El nexe comú el trobem doncs, en l'enllaç de Na Urraca González de Aguilar, amb el tercer Senyor de la Casa, D. Fernando Alfonso de Córdoba. 

 Veiem doncs aquest personatge:

 Fernando Alfonso Fdz. de Córdoba. Font.

Bé, com podem comprobar, el nexe amb Urraca d'Aguiar, o Aguilar és correcte.

Però, per al nostre estudi, o investigació si voleu, hem triat el seu germà, D. Martín Alfonso Fdz. de Córdova car, esta casat amb l'Aldonza López de Haro i curiosament, en Ramón Folch de Cardona,"el Prohom" tambè està casat amb una Senyora de la Casa de Haro. En aquest cas, es diu Maria Álvarez de Haro. A primer cop d'ull ja veiem que els noms son diferents i en principi no hi hauria d'haver cap conexió però, ja coneixem com funcionen les truculències censores i hem decidit ficar-hi el nàs.

La muller de D. Martín Alfonso Fdz. de Córdoba, Na Aldonza López de Haro, és filla del VII Senyor de Haro dit, Lope Díaz de Haro i Doña Juana Alfonso de Molina. D'altra banda, la Maria Álvarez de Haro, casada amb Ramón Folch de Cardona, és filla de Juan Alfonso,"el viejo" de Haro, casat amb Constanza Alfonso de Meneses. Seguint amb l'ascendència d'aquest, Juan Alfonso,"el viejo" de Haro, tením al seu progenitor D. Alfonso López de Haro, casat amb Maria Teresa Álvarez de los Cameos. A l'altra banda tenim doncs, Don Diego López de Haro,tercer Senyor de Haro, casat amb Doña Constança de Bearn. Seguint en la mateixa filiació, tenín el seu progenitor, D. Lope "cabeza Brava" de Haro, casat amb l'Aldonça Ruíz de Castro, filla del Roderic Fernández de Castro"el calvo" i amb una segona muller dita Urraca de León, filla del Rei de Lleó Alfons IX i una tal Inés Iníguez de Mendoza. Veiem doncs que pasa a l'altre banda. Els progenitors de l'Alfonso López de Haro són D. López Díaz de Haro i Urraca Alfonso de Castilla, filla del Rei Alfons IX de Lleó i Na Inés Iñíguez de Mendoza. No trobeu quelcom extrany? Tant per la banda dels Fdz. de Córdoba, com per la dels Cardona, els ancestres de les dues Senyores de Haro van a petar al Rei Alfons IX de Lleó i aquesta Doña Inés Iñíguez de Mendoza. No tenim cap dubte de que estem devant d'un joc de prestidigitació i lluiment de la mà censora, o dit planeramet, d'un desdoblament dels personatges. A més, a la filla d'Alfons IX i Doña Inés Iñíguez, la tal Urraca de Lleó, se li atribueixen 12 fills. Més que d'una persona estariem parlant d'una conilla. No és que una dona no pugui parir 12 fills però, sospitem que hi ha un desdoblament dels personatges i la censura els hi ha encolomat a la Urraca. Font

Nota: Aquest Alfons IX de Lleó, apareix també de vegades com Alfons X el sabio, o suabio, tot depenent del cronista. Aixó és degut a que alguns Cronistes del ala més Talibà, han esborrat del numerari Lleonés l'Alfons el bataller per ser aragonés i uns el compten com a Rei de Lleó, siguen doncs, Alfons VII de Lleó casat amb Na Urraca i d'altres, que son la majoria, simplement no el compten.

Taula de Filiacións

No entrarem a desgranar cadasqun dels personatges car, seria una tasca ingent i que segurament ens faria girar en bucle sense arribar enlloc. Ho sabem per experiència! Nomès hem volgut mostrar gràficament com treballa la censura i que segurament aquí hi ha gat amagat.

En el " Nobiliario General" d'en Pedro Gràcia Dei. pàg.61 de los Cardonas. Font. podem comprovar que els Cardona tenen les armes dels Senyors d'Aguilar. Un Àliga de gules en camper d'Or.

Un altre variant de les armes dels Cardona. Font. Todo escudos

De los Córdoba. Nobiliario d'en Pedro Gracia Dei.

de los Córdoba continuació " ...el Rey quan devido les era lo ???? y diciendo que no tenian otras armas que ??? sino las de su propia sangre puso sus quatro dedos ensangrentados sobre su escudo y hizo quatro rayas de sangre y que son las quatro barras coloradas en campo de oro y los Cordovas traen aunque despues se han mezclado con otras." O sigui; el que podem entendre del text, és que les armes dels Córdoba derivan de les armes dels Comtes de Barcelona i que més tard s'han barrejat amb d'altres.

Per tant, no seria cap ximpleria dir que, les armes dels Córdoba són les propies dels Vescomtes d'Empuries i que alhora derivan de les del comtat de Barcelona com veurem.

Hipòtesi:

Si Martín Alfonso Fdz. de Córdoba fos un alter-ego d'en Ramón Folch de Cardona,"el prohom", com així ho sospitem car, tots dos personatges mariden amb una Senyora de Haro, que té com a ascendent comú, el Rei Alfons IX de Lleó i la seva amistançada Inés Iñíguez de Mendoza, com hem vist. L'ascendència del prohom de Cardona ens porta de pet al Vescontat d'Empuries car, son pare Ramón Folch de Cardona y Torroja està casat amb Na Sibyla d'Empuries. Per tant, el pare del Martín Alfonso Fdz. de Córdoba,  l'Alfons Fdz. de Córdoba, segon Senyor de Córdoba, hauria de ser l'alter-ego del Ramón Folch de Cardona i Torroja, casat amb Sibyla d'Empuries. Suposem que, aquesta Sibyla d'Empuries és la Teresa Ximenes de Góngora casada amb el Segon Senyor de Córdoba. Però clar, de moment és una sospita però, que explicaria l'origen de les armes d'aquests Fernández de Córdoba. Ja ens ho diu el mateix Pedro Gracia Dei en la seva obra, les armes dels Córdoba deriven de les dels Comtes de Barcelona. Però, si aquest Martín Fdz. de Córdoba fos en realitat un alter-ego d'en Ramón Folch de Cardona, la seva descendència seria també Cardona i d'aquesta manera quedaria resolt, els lligams de sang dels que parla en Bethancourt.

TAULA GRÀFICA

Com podem veure en aquesta taula gràfica, els descendents del tercer Senyor de la Casa de Córdoba, casat amb Urraca González de Aguilar, serian també Cardonas d'haber tingut descendència però, no va estar així. No entenem el que vol dir en en Francisco F. de Bethancourt, quan diu que, els González d'Aguilar i els Fdz. de Córdoba tenien lligams de sang. No hem trobat aquests lligams més enllà de que, D. Fernando Alfonso Fdz. de Córdoba, va casar amb Urraca González de Aguilar i Cardona però, no van tenir descendència.

Vist aixó;

A la "Historia Genealogica y Heráldica de la Monarquia Española" d'en Francisco F. de Bethancourt. pàg 60. Font. diu el següent: ( teniu l'enllaç per si no ho podeu llegir bé) Però, us en faig un resum ràpid. Diu així: " El Don Gonzalo Yáñez de Ovinhal, primer Señor de Aguilar... habia casado segunda vez con Berenguela Folch de Cardona..." i ens explica tota la descendència i el que ja hem comentat.

En aquesta mateixa obra, pàg 236 ens parla de Doña Aldonza López de Haro i d'ella ens diu que era filla de Don Lope Gutierrez de Haro "el Viejo" i va casar amb Martín Alfonso de Córdoba i Montemayor. Si ens fixem bé, aquest Lope Gutierrez de Haro dit "el viejo" era el pare de la Maria Álvarez de Haro casada amb Ramón Folch de Cardona "el prohom" però, noes deia Lope, sinó Juan Alfonso de Haro " el Viejo". Per tant, aixó ja ens indica de que estem devant d'un desdoblament dels personatges i amb tota seguretat, aquest Martín Alfonso Fdz. de Córdova i Montemayor, estigui suplantant al Ramón Folch de Cardona, "el prohom". Font.

Detall:

També a la "Declaracion del arbol de la genealogia, y descendencia de los ... Vizcondes ..." - Bernardo-Joseph Llobet pàg. 34  i 35 ens parla de Doña Maria Álvarez com a muller de D. Ramón Folch el prohom. i com a filla de D. Juan Alfonso de Haro Señor de los Cameos. En aquest cas no li diu "el viejo" Font.

A la "Asturias ilustrada; origen de la nobleza de Espana, su antiguedad y ..." - Joseph Manuel Trelles pàg 177-178-179 diu el següent:

178

179

En aquesta darrera pàg.179 ens parla de D. Lope Díaz de Haro "Cabeza Brava" casat amb la Urraca Alfonso.

Bé, i tot un recull d'autors que de moment no compartim i que expliquen quelcom similar.

Un cop vista la possivilitat de que, aquests Fernández de Córdoba pugui ser en realitat Cardonas, si més no, d'una ramifació del llinatge,  ens demanem quín dels dos Gran Capità i Virrei de Nàpols, ha de ser el veritable car, queda clar que, un està suplantant l'altre. Sabem que, els dos personatges dits "el Gran Capitan" son Virreis de Nàpols, si més no, un d'ells sí ho era, l'altre ja veurem.

Llista dels Virreis de Nàpols. Font Viquipedia

1505-1507 Joan Ramon Folc IV de Cardona, Duc de Cardona.

1507-1509 Joan II de Ribagorça, Comte de Ribagorça.

1509-1522 Ramon Folc de Cardona-Anglesola, Comte d'Albento.

1522-1527 Carles de Lannoy.

1527-1528 Hug de Montcada.

(i continua)

Bé, no ens ha calgut copiar tota la llista car, ja veiem que, el veritable Virrei de Nàpols i per tant, Gran Capità, és el Senyor de Bellpuig Ramón Folc de Cardona-Anglesola, Comte d'Albento, entre d'altres dignitats. No entrarem a explicar aquest personatge car, ja ha estat estudiat sobrerament per l'INH i en podeu trobar molta informació al respecte en la seva Web. El propòsit de la nostra petita investigació és nomès la de trobar una justificació a les armes dels Senyors de Córdoba, idèntiques a les del Comtat d'Empuries i trobar un nexe comú d'entre els dos llinatges. Els Aguilar i els Fdz. de Córdoba. 

(Per saber-ne més) El cas JRFC IV  INH Font  i L'escut català de Clusone i el Gran Capità. INH Font

En aquest Llibre,"Anales de Aragon: desde el año de MDXX ... hasta el de MDXXV" - Francisco Diego de Sayas Rabanera y Ortubia. pàg 503. podem llegir "en tiempo de Gonzalo Fernandez de Cardona," Està clar que, l'autor ha confós al Sr. de Córdoba amb el de Cardona. Font

I en aquest altre llibre "Descrittione Di M. Lodovico Gvicciardini Patritio Fiorentino, Di Tvtti I ..." - Lodovico Guicciardini. pàg 78.  apareix un Don Gonzalo Fernandez di Cardova, que és Duc de Sessa i de Terranova i és Comte de Cabra. També té el Ducat de Medina de Rioseco i és Duc de Cardona. O sigui: està clar que el personatge és el Gonzalo Fernández de Córdoba però, hi ha una barreja extranya amb el de Cardona. Font

En el Llibre d'Armoria d'en Jaume Ramón Vila. (Manuscrit) en referència al Duc de Cardona ens diu el Següent: Duc de Cardona, Marquès de Pallars, Comta d'Ampuries i de Prades, Vescomta de Vilamur, Baró d'Entença, Sr. de las Baronies de Torà, Iuneda, Arbeca, Uxó i Conca d'Òdena, President del Braç militar de Cathalunya i fora d'ella, Duc de Sogorb, Marqués de Comares, i Sr. de les Viles de Lucena, Chillón i Espejo. O sigui: ens deixa ben clar que el Duc de Cardona és Sr, també de les possessións que tenen els Fernández de Córdoba a l'Andalusia. Font

També en el mateix llibre, el Sr. de Bellpuig, o sigui; Ramón Folch de Cardona- Anglesola, també és Duc de Sessa i de Baena, Comte de Cabra i Olivito i Vescomte d'Iznajar.

Bé, el document que ens presenta manuscrit, Jaume Ramón Vila és de 1638 i un fill del Sr. de Bellpuig, en Ferran Folch de Cardona va emparentar amb Beatriu Fdz. de Córdoba, filla del Gran Capità andalus, l'any 1543. A partir d'aquest enllaç, tota la descendència serà Cardona_Córdoba i les possessiós dels Fdz. de Córdoba a l'andalusia passaràn a ser també dels Cardona però, volem deixar clar que, ambdós llinatges no tenen rés a veure. Són branques diferents car, uns descendeixen dels Traba i els altres són Cardona. Però, és innegable que hi ha hagut una barreja extranya d'entre els dos personatges dits "el Gran Capità" i que la censura hauria d'explicar. Altra cosa molt diferent son els Gonzalo Yáñez de Aguilar, aquests si que son Cardonas.

Segons la IA ens diu aixó: "Fernando Folch de Cardona y Requesens (referido habitualmente como el II Duque de Soma) se casó con Beatriz Fernández de Córdoba. 

Beatriz era la hija menor de Elvira Fernández de Córdoba (II duquesa de Sessa y de Santángelo e hija del "Gran Capitán") y de Luis Fernández de Córdoba. 

Fecha del matrimonio

Aunque diversas fuentes sitúan el contexto de la unión a mediados del siglo XVI, los registros históricos indican que el enlace tuvo lugar en 1543. 

Este matrimonio fue de gran relevancia política, ya que supuso la unión de la casa de Soma con la de Baena y Sessa, consolidando un inmenso patrimonio en manos de sus descendientes." 

Fetes doncs les nostres averiguacións, no trobem cap relació del Gonzalo Fdz. de Córdoba, dit el Gran Capità, amb el llinatge Cardona. Bé, suposant que les filiacións que ens dona la història siguin correctes i no hagin estat alterades. Veïem-ho:

Fernando Alfonso Fdz. de Córdoba y Góngora, II Sr. de Cañete i III Sr. de Córdoba casa amb Urraca de Aguilar i Cardona però, no hi ha descendència. Per tant, el llinatge Cardona de la primera tongada dels Srs. d'Aguilar descendents de Berenguela Folch de Cardona, s'extingueix aquí. Seguidament, el segon Sr. de Cañete y III de Córdoba, casa amb Maria Ruíz de Biedma y un dels seus fills i continuador del llinatge descendent per linea agnatícia del Gran Capità, és Don Gonzalo Fdz. de Córdoba y Ruíz de Biedma. III Sr. de Cañete, d'Aguilar i Priego. IV Sr. de Córdoba. El fill d'aquest per linea agnatícia és l'Alfonso Fdz. de Córdoba y Carrillo II Sr. d'Aguilar. Segueix el seu fill, D. Pedro Fdz. de Córdoba IIISr. d'Aguilar. El segueix D. Pedro Fdz. de Córdoba, V Sr. d'Aguilar y Priego y casat amb Elvira de Herrera y Enríquez, descendent de l'Almirant de Castella i d'una Joana de Mendoza y Ayala dita la Ricahembra que, rés tenen a veura amb els Cardona. Aquests darrers son els progenitors del Gran Capità andalus i no hem trobat cap relació amb els Cardona en cap cas. Per tant, creiem que el personatge andalús i el Sr. de Bellpuig i veritable Virrei de Nàpols, rès tenen a veure.

TAULA GRÀFICA

Dit aixó:

En el llibre " HERÁLDICA Y GENEALOGÍA DE CABRA DE CÓRDOBA, DOÑA MENCÍA Y MONTURQUE Y DE SUS ..." - Oscar Barea López, ala pàg. 185 ja ens diu que, els Fdz. de Córdoba son descendents dels Traba i Srs. de Trastamara medievals. Bé, nosaltres defensem que aquests Traba son Urgells, descendents del Comte Gutierre Arias Ménedez, o si voleu d'Armengol I el de Córdoba. La filiació ascendent seria la següent: Martín Alfonso Fdz. de Córdoba i el seu Germà, Fernando Alfonso Fdz. de Córdoba y Góngora,II Sr. de Cañete. Aquest dos serien fills de l'Alfonso Fdz. de Córdoba I Sr. de Cañete. el pare d'aquest és D. Fernan Núñez de Témez, primer Sr. de la Casa de Córdoba. Seguidament tením a en Nuño Fdz. de Témez i Sr. de Chantada. Son pare és D. Vasco Fdz. de Témez fill del Fernando Bermúdez de Traba i Na Urraca Fdz. de Témez i Chantada. Els Traba son Urgells segons la nostra hipòtesi com ja hem dit. Font

pàg.185

I tot seguit ens dona el llistat dels Srs. de Cabra.

Bé, la llista continua però, teniu l'enllaç, per si és del vostre interès.

Sospitem que, molts dels personatges que se'ns mostran sovint com a castellans, son desdoblaments d'altres personatges catalans, aragonesos, valencians,etc. No estem dient que tots els personatges castellans siguin una invenció de la censura però, estem convençuts i a messura que anem ficant el nàs, que un gran tou de personatges cabdals de la història castellana, han estat segrestats d'altres nacións per tal d'engrandir la de castella. Caldria un estudi molt minuciós per determinar el veritable abast de la tragèdia i moltes hores de feina. Temps que malhauradament no tenim però, gratant una mica per la superfície podem recuperar de tant en tant, algun personatge i retornar-lo de volta a la seva nació d'origen.

Conclusió:

Hem sentit parlar mantra vegades, que els Córdoba son els Cardona i hem pogut veure algunes petites referències i apunts en llibres que ho fan sospitar. Com per exèmple, la que presenta l'INH  del Gran Capità "Gonzalo Fdz. de patria Cardonese" i d'altres similars. Aixó està molt bé però, ningú ens ha explicat les raons, els vincles i entrocaments necessaris per a poder assegurar que, els Fdz. de Córdoba son Cardonas. Podem assegurar que, els Gonzalo Yáñez d'Aguilar descendents de la Berenguera Folch de Cardona, son Cardonas però, aquesta branca s'acaba extingin en el matrimoni sense descendència de Na Urraca Gómez de Aguilar i Cardona amb el tercer Senyor de Córdoba. Per tant, podem dir sense por a equivocar-nos que, els Fdz. de Córdoba, no son del llinatge dels Cardona. Vindrien doncs, dels Traba que, segons la nostra hipòtesi serien Urgells. Aquest és el proposit d'aquesta petita investigació. Estudiar els vincles d'entre els Srs. d'Aguilar, els Fdz. de Córdoba i els Cardona, amés de poder justificar les seves armes. Creiem que, amb aquest petit treball, això ha quedat satisfet, encara que, segurament i com fem en la resta de treballs, ho anirem ampliant a messura que apareguin noves dades que recolcin la nostra proposta i hipòtesi de treball.

Qui mira sempre de cara al Sol no pot veure la seva propia ombra.

Francesc Duart

 ELS OSSORIO, ELS CABRERA I ELS PONCE DE LEÓN

Segons la Wikipedia, la Casa de Ossorio comença amb el Comte Osorio Martínez. Diu així: "La casa de Osorio es una casa noble española originaria del reino de León que desciende del conde Osorio Martínez.​ A este linaje pertenecieron los condes de Lemos, grandes de España de primera clase, los marqueses de Astorga y los condes de Trastámara, entre otros. El blasón del escudo familiar es el siguiente: en campo de oro, dos lobos pasante de gules uno sobre otro. El matrimonio de Pedro Álvarez Osorio, I conde de Trastámara, con Urraca de Moscoso y Castro, II condesa de Altamira, originó en su descendencia el apellido compuesto «Osorio de Moscoso».

"Los Osorio pueden enorgullecerse de contarse entre las familias de nobleza más antigua de cuantas forman la nobleza española actual. De ellos dice Piferrer que la real casa y sangre de los Osorio es tan antigua que aunque no se diese noticia de su origen, quedaría bien condecorada, y Sandoval escribe que la antigüedad de su linaje es tal que eran condes y duques y de tan alta sangre, que los reyes casaban con sus hijas y ellos con las hijas de los reyes."

Doncs bé, del Comte Osorio Martínez ens diuen el següent: "Osorio Martínez (antes de 1108-batalla de Lobregal, marzo de 1160) fue un magnate leonés durante el reinado de Alfonso VII. Miembro del linaje de los Flaínez e hijo segundogénito del conde Martín Flaínez y de su esposa Sancha Fernández es el origen del linaje leonés de los Osorio y Villalobos,​ los condes de Lemos, marqueses de Astorga, los condes de Trastámara, los señores de Cabrera y Ribera y probablemente de los linajes portugueses de Ribeira, Vasconcelos, Alvelo, Machado y Berredo." I segueix: "Sus padres fueron el conde Martín Flaínez, miembro destacado del linaje leonés de los Flaínez, y Sancha Fernández, hija del conde Fernando González y Trigidia Gutiérrez.​ Era primo hermano de Gutierre Fernández de Castro y de Rodrigo Fernández de Castro el Calvo, hijos de Fernando García de Hita y de Mayor cognomento Trigidia Fernández, tía materna del conde Osorio.​ Sus hermanos fueron el conde Rodrigo y Pedro Martínez, abuelo de Gontrodo García, la esposa de Tello Pérez de Meneses."

«Su matrimonio lo vinculó a las familias reinantes en León y en Portugal»​ debido a que su esposa, Teresa Fernández, era hija de la infanta Elvira Alfónsez, hija del rey Alfonso VI de León y su amante Jimena Muñoz y hermana de Teresa Alfónsez, la madre de Alfonso I, el primer rey de Portugal y, por tanto, primo hermano de la esposa del conde Osorio.​" "El conde Osorio contrajo matrimonio con Teresa Fernández, señora de Villalobos, hija del conde Fernando Fernández de Toro y de la condesa Elvira Alfónsez, hija del rey Alfonso VI de León y de Jimena Muñoz. De este matrimonio nacieron los siguientes hijos:

Gonzalo Osorio (m. c. 1180), de él vienen los Osorio y los Villalobos,etc..."   Font.

O sigui, segons ens expliquen, el fundador de la Casa d'Ossorio, per una banda, era nebot d'en Fernando Garcia de Hita i de Na Mayor Cognomento Tigrida Fernández, personatges que ja vem veure en l'entrada d'aquest Bloc en relació als Senyors de Limia. Aquest Fernando Garcia de Hita, o Fernando Joanes de Monroy, o Fernando Fernández de Fita i uns quants àlies més, que per a nosaltres és un fill ilegitim de Sans Ramírez i Na Felicia d'Urgell, va casar de segones amb Estefania Armengol d'Urgell, filla d'Armengol V i van ser els  pares del primer Mestre de l'Ordre de Sant Jaume, Pedro Fernández "Potestad" de Fuentencalada. Na Mayor Cognomento, o Tigrida Fernández, seria la seva primera dona i era filla de la mà dreta del Cid. l'Àlvar Fàñez "Minaya" Senyor de Hita, entre d'altres dignitats. Curiosament, Na Urraca Gómez Núñez de Pombeiro, també va casar amb aquest Fernando Joanes de Monroy i també van ser els pares del primer Mestre de l'Ordre de Sant Jaume. I per altre banda, va casar amb Teresa Fernández, neta d'Alfons VI.  però, el que ara ens interesa, és coneixer l'ascendència d'aquest Comte Osorio Martínez que, el fan genearca de la Casa d'Ossorio i ens diuen que és un Flaínez, o sigui descendent del Rei Ramir II de Lleó, descendent de les Cases de Tolosa-Barcelona-Urgell, com ja vem veure en les darreres entrades. O sigui, Català.

Detall: "Nobiliario de Familias de Portugal" Volum XI pàg.30 CASTROS Diu el següent: Nº9 D.Maria Álvarez de Castro filla de Don Álvaro Fernández(nº8) Cazou com Don Fernando(Fernando Fernández, o Fernando Sánchez de Fita) fillo do Rey Don Sancho 1º de Aragao,(Sans Ramíres) e neto de Don Ramiro 1º de Aragao e da Reyna Doña Ermezenda.../ Sancho ouve o Don Fernando de Doña Felicia de Urgel filla do Conde Armengol de Barbastro..." 

Bé, ja ho em vist en " els Senyors de Limia " i d'altres entrades. Aquest Fernando Fernández de Hita, és fill del Rei Sans Ramíres i Na Felicia d'Urgell i no pot ser d'altra manera car, el primer mestre de l'Ordre de Sant Jaume, Pedro Fernández de Castro "Potestad" de Fuentencalada, te les armes d'Urgell que, només li ha pogut trasmetre la seva mare. Font

"Historia chronólogica, y genealógica del primitivo origen de la nobleza de España su antiguedad, clases, y diferencias, con sucessiones continuadas de las principales familias del reyno, y con la ilustracion del principado de Asturias" : Dividida en quatro tomos, que componen ocho volumenes De José M. Trelles Villademoros · 1760 Pág 175 Font

Però, aném als Ossorio:

Consultant el "Indice de las Glorias de la Casa de Farnese." d'en Luís de Salazar y Castro, ala pàg. 583 ens mostra una Taula de la Casa d'Ossorio. Font:

D'entrada, ja ens adonem que aquest patronímic d'Ossorio, està amagan el veritable nóm de cada personatge car, tots es diuen Ossorio Gutiérrez, o Gutiérrez Ossorio sense donar més informació de cada personatge. Ossorio és doncs el nóm d'aquest llinatge que, de moment no sabem qui són. El Cognóm Gutiérrez vindria per ser descendents d'un primer personatge dit Gutier. Passa igual amb els Flaínez i els Laínez que també, el seu patronímic, amaga el veritable nóm dels personatges.

I és molt curiós car, aquest Comte D. Martín Ossorio que, se suposa que va ser el genearca d'aquesta Casa, apareix a la Taula nº 6 com a fill d'en Ossorio Gutiérrez El Sant. Si que hi ha el seu germà en el nº "10 D. Ponce Velaz de Cabrera, Ricohombre, Sr. de Asturias, Mansilla,etc, Alferez mayor de D. Fernando II i que casó con Teresa, hija de D. Rodrigo Gutiérrez, Sr. de Borox, Mayordomo Mayor de Alonso VIII y de Doña Maria de Guzman. i també els seus pares, en el nº 9. El Conde D. Vela Gutiérrez Ossorio, Sr. de Morales, Mayordomo Mayor de D. FernandoII en el año 1149. Le dio D. Alonso VII la villa de Nogales, que el, y Doña Sancha Ponce su mujer,dieron al Cister, año de1150, para hacer un Monasterio de Monjas. Doña Sancha fue hija del Conde D. Ponce de Cabrera Mayordomo Mayor de D. Alonso VII, y de Maria Fernández de Trava" (ja vem veure també en aquest Bloc que els Trava baixen directament d'Armengol I de Córdoba).

No volem posar en dubte que aquest Martín Ossorio fos el Genearca de la Casa d'Ossorio però, ens sembla extrany que, en aquesta taula dels Ossorio, el fan fill d'aquest Ossorio Gutíerrez el Sant, uns personatges uns 150 anys allunyats l'un de l'altre. Per tant, creïem que aquest D. Martín Ossorio, sigui qui sigui, no va ser fill del "Sant Ossorio", sinó un besnet, o re-besnet.

Ens en fan cinc cèntims a la "Historia chronólogica, y genealógica del primitivo origen de la nobleza de España su antiguedad, clases, y diferencias, con sucessiones continuadas de las principales familias del reyno, y con la ilustracion del principado de Asturias : Dividida en quatro tomos, que componen ocho volumenes" De José M. Trelles Villademoros · 1760 pàg. 193 Font.

En Jaime de Salazar y Acha ens ve a posar llum a la foscor en el seu treball, " Los Ossorio un Linaje de más de Mil años al servicio de la Corona" Font. Diu el següent: "...el linaje de Osario, además de ser uno de los más ilustres y antiguos de la Monarquía Española, remonta documentalmente su antigüedad hasta los años iniciales del siglo X." I Continua:

  "...Ha sido recurso común de los genealogistas antiguos el hacer descender a este linaje del conde Osorio Gutiérrez, magnate gallego del siglo IX, muerto en olor de santidad. La razón estriba únicamente en razones onomásticas, sin que exista realmente un nexo conocido entre este conde gallego del siglo IX y el conde Osorio Martínez, personaje del XII, a quien sí se remonta el linaje que vamos a estudiar. Como mera curiosidad y como ejemplo de los disparates a que tan dados eran muchos de los autores de aquel tiempo, podemos comenzar copiando lo que sobre el origen de los Osarios nos relata Fernán Pérez de Guzmán, señor de Eatres, a principios del siglo XV: <<Este linaje de los Osarios es grande é antiguo, y según las historias viene del Conde Don Osorio, que fue un gran señor. Yo oí decir a alguno de este linaje, que estos Osarios vienen de San Juan Crisóstomo, que en latín dicen Os auri, quiere decir boca de oro,· pero yo no lo leí ,ni me parece cosa creible; ca San Juan boca de oro fue de Grecia e no se lee que él ni alguno de su generación pasase a España. Mas pienso que fue invención de algún hombre sotil,· porque en latín dicen boca de oro, os auri, este nombre de Osorio va cerca dello, e dirían que era todo uno; pero yo no lo afirmo ni lo contradigo ... " / " Hoy, nadie contradice que el auténtico origen del linaje que vamos a exponer es el conde Osorio Martínez, magnate leonés de la primera mitad del siglo XII, pero son sin embargo varios los puntos en los que difieren los autores. Sobre todo ello vamos a realizar un rápido resumen."

" Salazar y Castro, con quien vamos a comenzar la relación -pues nada anterior a él merece ocupar nuestro tiempo- hizo al conde Osario Martínez hijo de un pretendido conde Martín Osorio, magnate inexistente, a quien adjudicó hechos y documentos de varios personajes coetáneos. Sin embargo, ninguna aportación sustancial realizó Salazar sobre los orígenes de esta familia y poco útil podemos encontrar en la genealogía que de ella escribió, pues constituye uno de sus más desafortunados trabajos, lleno de personajes ficticios, y escrito con el único objetivo de hacer descender al mencionado Osario Martínez del santo conde sepultado en Lorenzana"/ " Modernamente se han clarificado mucho las cosas y es fundamental a este respecto el trabajo del profesor Martínez Sopena sobre la Tierra de Campos Occidental. No obstante, hemos creído siempre -y de igual opinión es José María Canal que la filiación que el profesor atribuye al conde Osario Martínez -es decir, el ser hijo del conde Martín Alfonso de Cea- es errónea. Nuestra opinión por el contrario, como ya argumentamos en su día en otro trabajo publicado en estos mismos Anales y volveremos a recordar más adelante- es que el auténtico progenitor de dicho conde fue el también conde Martín Flaínez, uno de los siete magnates muertos en la batalla de Uclés (1108), luchando contra los almorávides, donde también perdió la vida el heredero del trono castellano-leonés, el infante don Sancho. Los Osorio pertenecerían por tanto a la descendencia agnaticia de este linaje de magnates leoneses, los Flafnez, cuya genealogía ha sido estudiada últimamente por el propio Martínez Sopena, María del Carmen Carlé,el conde de Gaviria, José María Canal y por mí mismo entre otros. Sin embargo, una vez superado felizmente este escollo documental, la genealogía que estudiamos vuelve a tener alguna inseguridad durante el siglo XIII, época en la que el linaje sufre un cierto obscurecimiento. Pero el problema radica ahora en saber a través de cuál de los nietos del conde Osorio Martínez se propaga el linaje, ya que no hay dudas sobre su descendencia de él, atestiguada por las propias palabras del Rey Sabio, quien al citar al conde Osorio nos comenta: "el conde don Osuero, que se llamaba de Campos, e deste conde don O suero vienen los de Villalobos y los Osueros".

Salazar y Castro, a quien han seguido casi todos los investigadores posteriores, sostuvo que los Osorios venían de un hijo del conde Osorio, un Rodrigo Osórez que está citado entre los hijos del matrimonio condal. Sin embargo, esta opinión choca con la existencia de un documento de ambos condes por el que realizan una donación por el alma de su hijo Rodrigo, de quien dicen estar ya muerto, el 1 de febrero de 1141, como diremos al tratar de él. Debió de morir por tanto muy joven para haber podido contraer matrimonio y gozar de sucesión. La solución al problema la ha venido a dar Canal Sánchez Pagín gracias a un documento de Santa María de Carbajal, que luego analizaremos, en el que aparecen en 1194 los hijos de Gonzalo Osórez, hijo del conde, y, entre ellos, Osorio González, personaje hasta ahora poco conocido, que es sin dudar el progenitor del linaje que estudiamos. Desde este personaje la genealogía no manifiesta problemas de importancia y se puede seguir lo expresado por Salazar y Castro, Salvador de Moxó y, más recientemente, por Martín Fuertes. Para continuar la genealogía de los Osorio hasta la actualidad hemos seguido, en primer lugar, lo escrito por Salazar y Castro sobre los señores de Villacís y Cervantes en su Casa de Lara, continuando hasta el presente con otros datos tomados de Béthencourt y de Moreno Morrison."/ "Antes de entrar en el análisis pormenorizado de la genealogía familiar, conviene que destaquemos una característica de este linaje que hemos utilizado para subtitular este trabajo: su constante servicio a la Corona. En efecto, frente a otros tumultuosos linajes medievales, permanentemente revueltos contra el poder real, los Osorio han mostrado siempre una especial lealtad a la Corona, manifestada muchas veces en el desempeño de los más altos cargos palatinos."/ "Vamos por tanto a iniciar aquí el desarrollo familiar, comenzando por:

Nota: Clar que els Ossorios han mostrat sempre una especial llealtat a la Corona car, son descendents i familiars estretament lligats per matrimonis als Reis d'Asturias i de Lleó. Ja ho vam veure en aquest mateix Bloc, en l'entrada, Enllaços matrimonials dels Reis d'Asturies i de Lleó amb els Comtes d'Urgell.

 

 Genealogia dels Laínez, o Flaínez segons Jaime de Salazar y Acha:

ECTA, que fue un personaje leonés de quien únicamente conocemos el nombre. Debió de vivir por los primeros años del siglo X y su patronímico lo desconocemos, por lo que no nos atrevemos a identificarlo con alguno de los Eita o Ecta que aparecen en la documentación de aquellos tiempos. Fue padre de: 

FLAÍN ECTAZ, que es citado en un documento de 950, como padre del conde Fernando Flaínez. Fue este último personaje un importante magnate de la corte de los reyes leoneses Ramiro III y Vermudo II, que figura con título condal en 977 y desaparece a partir de enero del 986. De su mujer Gontrodo~ tuvo probablemente al conde Pedro Fernández, muerto al parecer sin descendencia en 1027. Fernando Flaínez tuvo importantes posesiones en la comarca del bajo Cea, concretamente las villas de Castrogonzalo, Villanueva la Seca y Fuentes de Ropel. Flaín Ectaz fue padre también de: 

MUNIO FLAÍNEZ, magnate leonés que aparece entre los años 943 y 962 haciendo numerosas donaciones al monasterio de Sahagún y a la catedral de León, aunque figura poco en la corte. En 947 aparece ya casado con FROILIUBA VERMÚDEZ, la cual era hija de un poderoso magnate de la corte de Ramiro II, el conde Vermudo Núñez de Cea, y de su mujer la condesa Argilo. Froiliuba Vermúdez era hermana del conde Fernando Vermúdez, cuya hija Jimena Fernández fue Reina de Pamplona y madre de Sancho el Mayor, lo que pone en evidencia el poder y relevancia social de estas familias. Munio y Froiliuba fueron padres de: 

El conde FLAÍN MUÑOZ, que aparece en numerosos documentos entre los años 975 y 995 y figura con el título condal en este último año. Casó con su prima hermana la condesa JUSTA FERNÁNDEZ, hija de los condes Fernando Vermúdez de Cea y Elvira Díaz. El 14 de marzo de 1003, ya viuda, hará una donación a Sahagún por el alma de su marido con todos sus hijos, que fueron: MUNIO FLAÍNEZ, el mayor, que será mayordomo real el 13 de marzo de 1015, aunque no sabemos más de él.FERNANDO FLAÍNEZ, que sigue. PEDRO FLAÍNEZ, que figura como conde desde 1022 y de cuyo matrimonio con BRONILDE procederá una gran familia de la ricohombría, los Froilaz, señores de Cifuentes. ELVIRA FLAÍNEZ y MARINA FLAÍNEZ, de las que nada más sabemos. Continuamos la genealogía con el hijo segundo: 

El conde FERNANDO FLAÍNEZ, que figura en la documentación entre los años 1002 y 1049, primeramente con Vermudo III y después con Fernando l. El 26 de febrero de 1020 fundó con su mujer e hijos el monasterio de San Martín de Pereda, junto al Esla, en cuya comarca era gran propietario. De su matrimonio con la condesa EL VIRA PELÁEZ, hija del conde gallego Pelayo Rodríguez y de su mujer la condesa Gotina Fernández, tuvo varios hijos: FLAÍN FERNÁNDEZ, que sigue, OVECO FERNÁNDEZ, que casó con ONECA GUTIÉRREZ, hija del conde Gutierre Núñez y de la condesa Gontrodo; con sucesión femenina. PEDRO FERNÁNDEZ, del que nada más sabemos. PELAYO FERNÁNDEZ, que fue armiger real en febrero y marzo de 1039, tuvo el título condal en 1043 y murió después del 20 de junio de 1049; MUNIO FERNÁNDEZ, también conde, que vive todavía en junio de 1049, cuando aparece confirmando en la curia regia un documento tras su hermano anterior; casó con la condesa EL VIRA, hija de los condes Pelayo Froilaz y Aldonza Ordóñez, fundadores del monasterio de Cornellana; DIEGO FERNÁNDEZ, del que tampoco sabemos más, y JUSTA FERNÁNDEZ, que, al menos desde 1045, fue la segunda mujer del conde Ansur Díaz, y ambos fundaron el 29 de septiembre de 1047 el monasterio de San Román; él estaba ya muerto el 15 de septiembre de 1048, y en un matrimonio anterior había sido padre del famoso conde Pedro Ansúrez. 

El conde FLAÍN FERNÁNDEZ, el primogénito, fue uno de los grandes personajes del reinado de Fernando I a quien acompañó constantemente, aunque en sus últimos años se alzó contra él. Fue dux o gobernador de Astorga en 1058 y de Aguilar en 1062, falleciendo poco después. Contrajo dos matrimonios, el primero con la condesa SANCHA, que vivía aún en 1046, y el segundo circa 1055 con la condesa TODA FERNÁNDEZ, hija del conde Fernando Díaz y de la condesa Elvira Sánchez; de éste último matrimonio nacieron: FERNANDO FLAÍNEZ, que fue armiger real entre marzo de 1075 y octubre de 1077, y debió de morir joven; el conde MARTÍN FLAÍNEZ, que sigue. 

El conde MARTÍN FLAÍNEZ, que ostentó el título condal desde 1085 y gobernó en Simancas y Cabezón en 1092 y en Aguilar entre 1094 y 1107. Murió gloriosamente en la batalla de Uclés, luchando contra los almorávides, el 30 de mayo de 1108. Había Contraído matrimonio con la condesa SANCHA FERNÁNDEZ, hija de Fernando González y de Tigridia Gutiérrez, que le hizo padre de: El conde RODRIGO MARTÍNEZ, Ricohombre durante el reinado de Doña Urraca y de Alfonso VII, que fue Tenente de las Torres de León, Atienza, Calahorra, Campos, Castroverde y potestas en Melgar, Grajal y Villalobos; murió en el asedio de Coria, el 6 de agosto de 1138; no tuvo descendencia de su matrimonio, contraído en 1129, con la condesa URRACA FERNÁNDEZ, hija de Fernando García de Hita y de Estefanfa Armengol de Urgel; PEDRO MARTÍNEZ, que el 7 de octubre de 1123 acababa de morir de un saetazo; y El conde OSORIO MARTÍNEZ, que sigue. 

LA NOSTRA HIPÒTESI

Hem començat el nostre estudi amb Na Sancha González de Lara, consultant aquest Web de fabPedigree. 

Però, si aquesta filiació és correcte i la comparem amb d'altres que també son correctes, veurem que aquests personatges tenen com a mínim dos noms. No ens agafa per sorpresa car ja coneixem alguns exèmples.

Font: fabpedigree SANCHA GONZÁLEZ DE LARA

 I l'hem comparat amb aquesta altra. Font: Geni. SANCHA GONZÁLEZ DE LARA

També en aquest altre de Geneanet  Nota: Gonzalo Ansurez de Carrión és fill de l'Ansur Díaz i pare de Na Sancha González de Carrión i Lara casada amb Fernando Pérez de Traba i Trastamara. Cal dir que aquesta filiació, esta fonamentada en els germans del "poema de Mio Cid". Diego Ansurez i Fernando Ansurez però, els ùnics personatge històrics, son els dos fills de l'Ansur Díaz, en Gonzalo Ansurez, germà del Pedro Ansurez.

OBSERVACIONS: Hem agafat aquest personatge, Na Sancha González de Lara car està emparentada amb els Flaínez, com veurem. D'entrada podem observar que, en la primera taula de fabpedigree, aquesta Sancha casa amb Fernando Pérez de Trava, fill del famós Don Pedro Froilaz de Trava que, ja sabem que descendeix per linia agnaticia del Comte Guterre Méndez de Coïmbra, aka Armengol I de Córdoba, o sigui, és un Urgell.

En l'altra filiació que ens dona Geni, també casa amb Fernando Pérez de Trava, per tant, sospitem que les dues Sanchas son la mateixa persona. Fins aquí tot bé.

En la genealogia de fabpedigree, el pare de Na Sancha González de Lara, és Gonzalo Ansúrez, casat amb Na Urraca Bermúdez, mentre que, a la Genealogia de Geni, aquesta Sancha te un pare dit Gonzalo Núñez de Lara, Primer Sr. de Lara, casat amb Na Goda Salvadores de Navarra.

Seguint l'ascendència, de fabpedigree, el Pare del Gonzalo Ansúrez,és l'Ansur Díaz, casat amb Na Justa Fernández de Cifuentes i a la de Geni, l'Ansur Díaz, pasa a dir-se Nuño González de Lara,el cuervo andaluz, casat amb una Ermessenda González de Amaya que, ha de ser la Justa Fernández de Cifuentes. Aquesta Justa Fernández de Cifuentes, és filla de Fernando Flaínez, casat amb una Elvira Peláez i a l'altra genealogia de Geni, apareix com a Gonzalo Trastamirez Sr. de Amaya, o Maya, casat amb Unisclo Sisnandes.

El pare d'aquest Gonzalo Trastamirez, és Trastamiro Hermigio Alboazar, casat amb Dordia Suárez, o Dordia Ossorio de Cabrera. El seu alter-ego a fabpedigree és Flaín Muñoz, casat amb Justa Fernández de Cea que, ha de ser la Dordia Suárez Ossorio de Cabrera. Suposem!... Seguint amb l'ascendència d'aquest Flaín Muñoz tenim a fabpedigree, Don Nuño Flaínez de Castilla, casat amb Froiloba Bermúdez. El seu alter-ego a Geni és Abu Nasar Lovesendez, casat amb Elena Godínez Ossorez de Asturias. El pare d'quest Abu Nasar Lovesendez, és Lovesendo Alboazar Ramírez de Amaya dit, el Cid de Lleó, casat amb Zayra IBN Zayda Omeyade. aquest paio, a fabpedigree es diu Flaín Ectaz, casat amb Brunilda Velasquita, que suposem que és la Zayda.

 Aquest Flaín Ectaz, te un pare dit Ecta que ningú sap qui és. Ho hem mirat a Google i en tots els cercadors i rès de rès de Cadaquès! És el mateix Ecta que diu Jaime Salazar y Acha a la seva Genealogia i en d'altres però, ningú sap qui pot ser. Curiosament, l'alter-ego d'aquest Flaín Ectaz, és Lovesendo Ramírez de Amaya, i el pare d'aquest és, segons alguns, el Rei Ramir II el Gran, que va casar amb una mora dita Onega Ibn de Gaya i és la mare d'aquest Cid de Lleó. Ens demanem si, aquest Ecta podria ser Ramir II el Gran, també un Tolosa-Urgell-Barcelona.

Nota: Segons Margarita Torres," Linajes Nobiliarios de León Y Castilla: Siglos IX-XIII pàg 112, Na Sancha era filla del Comte Gonzalo Peláez, o sigui, fill del Pelayo Peláez i net del Comte Pelayo Peláez Fruela, "el Diácono" descendent del Rei Fruela II el Leprós. Però, segons Antonio Sánchez de Mora i segons la seva Tesi, " La Noblez Castellana en plena edad Media: El Linaje de Lara." Na Sancha fou filla del Comte Gonzalo Ansurez, fill d'Ansur Díaz i germà del Pedro Ansurez Sr. de Valladolid. Segons Salazar y Castro Na Sancha Gonzalez de Lara, filla del Primer Senyor de Lara, Gonzalo Núñez de Lara, va maridar amb Fernando Pérez de Traba. Bé, totes aquestes Sanchas mariden amb el Fernando Pérez de Traba. Aixó ens fa pensar que els personatjes son els mateixos.

Nota: Laín Calvo, casa amb una filla d'en Nuño Núñez Rasura de Catalunya i el seu fill, Fernando Laínez, casa amb una tal Gunteroda que tampoc se sap qui és. Aquesta Gunteroda, també va casar amb aquest Ecta que suposem que podria ser Ramir II. Clar, aixó si apliquem la lógica ascendent i si Na Sancha Núñez de Lara i Na Sancha González Ansurez son la mateixa persona com proposem. Aquesta Gunteroda és la clau de volta de les dues lineas descendents. La dels Laínez ( branca del Cid) i la dels Flaínez ( descendents del Rei Ramir II amb la mora Zahara-Ortiga), com veurem en el gràfic. La Gunteroda hauria de ser doncs, la mora Onega Ibn de Gaya rebatejada Ortiga que, potser va emparentar amb aquest Ecta i Fernán Laínez.

Detall: Geni Font.

En aquest Llibre "Al Rey nuestro Senor. D. Francisco de Benavides ... representa Los Servicios Heredados, y Proprios y los su Hijos ... Y la Antiguedad, y Calidad de su Casa, y de las Incorporadas en ella" De Diego Vincencio de Vidania · 1696 Pàg 117 Lineas Reales, SEXTA. apareix Lovesendo Alboaozar Ramírez de Amaya i descendents, com a fill del Rei Ramir II de Lleó. Font

Detall:  Ordoño II casa amb Na Elvira Menéndez, filla de l'Hermenegildo Gutierrez (Borrell II) i el seu fill, Ramir II deLleó casa de terceras amb una Mora dita Ortiga Zayra de Gaya. Lovesendo Alboazar Ramírez de Amaya seria el seu fill i aquesta descendència és la dels Flaínez si, donem per bó que, Ramir II és Ecta, com així sembla. A més, cal remarcar que aquest Ramir II d'Asturies i Lleó, és un Tolosa- Urgell-Barcelona, com ja vem veure en l'entrada,"Enllaços matrimonials dels Reis de Lleó i d'Asturias amb els Comtes d'Urgell" Curiosament, aquest Lovesendo Alboazar se li diu, el Cid de Lleó.

També en la "Descripción genealogica y historial de la ilustre casa de Sousa, con todas las reales, y muchas de las grandes, que de ella participan continuada desde que faltó la varonia, y fue sobstituida [sic] por la real de Portugal en los Sousas Dionises ..." 1770 Pàg.21 Font. Diu el Següent:

Sembla ser que, el Rei Ramir II, li va segrestar al seu enemic moro la seva germana Zahara, del Castell de Gaya a Oporto. El Moro es va venjar robant-li la Reina D. Urraca, (o Aldara, o Teresa Florentina). Ramir II es va casar amb aquesta Zahara, germana del moro i la va rebatejar amb el nom d'Artiga, o Ortiga i d'ella va tenir l'Infant Alboazar Ramírez progenitor de grans Casas,( els Flaínez d'entre ellas com veurem) i a la Infanta D. Ortiga que va casar amb Gustios González, pare d'en Gonzalo Gustios, Sr. de Salas, Lara y Barbadillo que, fou el progenitor dels 7 Infants de Lara i d'en Mudarra González de Lara, i d'ells, descendeix tota la Noblesa d'Espanya.

D'altra banda,en aquesta Taula Genealógica de la "Historia Genealogica de la Casa de Lara" pàg 38. ( nº 8) apareix Na Sancha Condesa de Trastamara com a filla d'en Gonzalo Núñez III de Lara y Osma (nº7) i sabem que es la mateixa Sancha Núñez de Lara car, va maridar amb Fernando Pérez de Trava que també és Comte de trastamara i li hauria transferit aquest títol. Font 

En el nº 6 apareix el Gonzalo Núñez de Lara, el cuervo andaluz que seria el seu avi, dit també, Ansur Díaz.

A la "Historia de Valladolid" de Juan Antolinez de Burgos, pàg 43 diu el següent:

" Llaman los historiadores al padre del Conde Don Pedro Ansurez, unas veces Ansur Díaz, otras Don Fernando Ansurez..." Font  I n'afagirem un altra: També l'Ansur Díaz el trobem com a Ansur Pérez, fill de Pedro Peláez Fruela i net del Pelayo Fruela Diácono. Ja ho vem veure a l'entrada del Peransurez, en aquest mateix Bloc.

També a las "Memorias políticas y económicas sobre los frutos, comercio, fabricas y minas de España, con inclusion de los reales decretos, ordenes, cédulas, aranceles y ordenanzas expedidas para su gobierno y fomento" Volum 22 De: Eugenio LARRUGA · 1792 pàg.178 Diu aixó:

" Fernando Ansures, de quien dexamos hecha conmemoración, hermano de la Reyna, aunque si atendemos a un privilegio de San Isidoro, este Caballero se decia Ansur Díaz: sin embargo, tengo por mas cierto ser Fernando el hermano de la Reyna, y nieto de Fernando Ansures, y viznieto de aquel valeroso Caballero Fernando Ansures, a quien otros Caballeros hizo matar el Rey Don Ordoño II de León"/ " Llaman los historiadores a su padre el Conde Don Pedro Ansures, unas veces Ansur Díaz, otras Don Fernando Ansures; quiza porque en su nombre cabia uno y otro, llamandose Don Fernando Ansur Díaz." Font

Bé, com podem veure, aquests personatges de les Castelles tenen diversos noms i és molt complicat establir les conexións i filiacións entre uns personatges i d'altres, encara que, el puzzle es pot anar reconstruïnt de mica en mica.

"Antiguedad del noble i muy leal señorío de Molina historia i lista real de sus señores, príncipes i reyes" De Diego Sánchez Portocarrero · 1641

Detall pàg 89 de la "Historia de la Casa de Lara" Diu el Següent: " Doña Sancha González de Lara, también hija del Conde Don Gonzalo, casó con Don Fernan Pérez de Trava, Conde de Trastamara, que tuvo en honor a Coimbra, y a Portugal, y era hijo del Conde Don Pedro Frolaz de Trastamara..." 

Bé, a la Historia de la Casa de Lara, es poden reseguir les filiacións de tots aquests personatges.

José Luís López Sangil a la " Nobreza Altomedieval Galega. A familia Froilaz de Traba. Toxosoutos (serie Trivium)  Noia,2005 pàg.74 Diu: " Don Fernando Pérez casou dúas veces, a primeira con dona Sancha González de Lara, filla do famoso conde asturiano don Gonzalo Peláez, gran señor do reino de Galicia..." Bé, aixó és molt revelador car, d'una banda, Na Sancha González, és de Lara i d'altra banda, son pare és un Peláez, o dit d'altra manera, descendent del Pelayo Fruela "el Diàcono". O sigui, un Carrión. Els Lara, en principi no son Peláez, o descendents del Pelayo Fruela el Diácono. Per tant, és evident que hi ha una barreja extranya i aixó fa pensar que els Ansurez de Carrión(descendents del Pelayo Fruela el Diácono) puguin ser també els Senyors de Lara.

Ja ho vem advertir en l'entrada dels Senyors de Lara car, Luís de Salazar y Castro en la seva obra, esmena al Dr. Gudiel i a Sandoval car, fan al Comte Don Rodrigo González de Lara, del Llinatge dels Giron. Però, ell mateix no se'n adona que, quan presenta en el Volum III de la seva obra, aquest Rodrigo González de Lara, també és Sr. de Cisneros i aixó només és possible si, és del llinatge dels Ansurez de Carrión, o descendent del Pelayo Fruela el Diácono que, son Cisneros. Segurament, aquest és el motiu de la controversia i uns cronistes fan casar Na Estefania Armengol amb el Senyor de Lara i d'altres amb el Senyor de Girón. La nostra sospita és que son tots els mateixos. 

Si a més afegim les armes d'en Rodrigo González de Lara, que son parlants, veurem que els Lara tenen les armes d'Urgell, com els Ansurez. Per a nosaltres queda clar que els Ansurez i els Lara son els mateixos personatges. Ja ho varem explicar en l'entrada dels Lara; Els Manriquez de Lara; Senyors de Molina.

Un cop fetes les averiguacións pertinents en les diferents documentacións que hem consultat, a continuació hem dibuixat una taula, amb els seus alter-egos corresponents per a que es pugui veure gràficament i entendre-ho millor.

TAULA DELS FLAÍNEZ I ELS SEUS ALTER-EGOS

Per tant, si aquestes filiacións que ens proporciona la història son correctes, hem de pensar que, aquest Martín Flaínez, genearca dels Ossorio i Villalobos, seria el pare de Martín Fernández casat amb Toda. Sería un descendent directe de Ramir II, o sigui, un Tolosa- Urgell-Barcelona, segons la nostra hipòtesi. D'altra banda, la linea descendent del Laín Calvo que va a petar al Cid, no la tenim identificada. D'altra banda, Pedro Ansurez Sr. de Valladolid, és fill D'Ansur Díaz i és un descendent directa del Rei Fruela II, el Leprós.

Nota: El pare d'en Nuño Gonzalez de Lara, el cuervo andaluz, que te com alter-ego l'Ansur Díaz, és D. Gonzalo Núñez de Lara "Minaya" casat amb Gontroda Enríquez. D'altra banda, el pare de l'Ansur Díaz és D. Diego Fernández de Carrión, o si voleu, Pedro Pelaez Fruela, fill de Pelayo Fruela el Diácono. Per tant, aquest Diego Fernández de Carrión hauria de ser per lógica D. Gonzalo Núñez de Lara "Minaya". Curiosament, la ma dreta del Cid és l'Alvar Fañez Minaya. Caldrà comprovar-ho.

Nota: "Don Ermigio Alboçar, hijo de don Alboaçar Ramirez y de doña Elena Godins, de las Asturias, y nieto del Rey Don Ramiro Segundo de Leon: y de Zahara señora de Gaya. Su madre de doña Toda, fue doña Dordia, o Dorotea Ossorez, hija de don Ossorio de Cabrera, reuisnieta del Rey don Ramiro Tercero de Leon."

" La fama austriaca, o Historia Panegirica de la vida y hechos del Enperador Ferdinando Segundo", por Por José Pellicer de Ossau i Tovar & José Pellicer de Tobar y Abarca. Barcelona, 1641, p. 9.

Nota: "Lo que al Rey Don Ramiro II le ſucedió con Alboazar lben Albucadan, Señor de muchas tierras en Portugal, refiere largamente el Conde Don Pedro  en el titulo 21 , y la Monarquia Luſitana en la segunda parte. como robó la hermana del Moro, llamada Zahara, ſacandola de ſu miſmo Palacio, que era el caſtillo de Gaya, cuyas ruinas ſe ven oy enfrente de la ciudad do Porto; como el Moro ſe vengó robandole la Reyna Doña Urraca, a quien el Nobiliario del Conde llama Aldara  ( Lavaña (p. ) la llama Tereʃa Florentina) como el Rey mató al Moro , recobró la Reyna , la echó á el mar, ſe caſó con Zahara, llamándola Artiga, ó Ortiga. Tuvo en ella al Infante Alboazar Ramírez progenitor de grandes Caſas, y á la Infanta Doña Ortiga muger de Guſtios Gonzalez , padre de Gonzalo Guſtios, Señor de Salas, Lara y Barbadillo, que fue padre de los ſiete Infantes de Lara, y de Mudarra González de Lara, de los quales deſciende toda la Nobleza da Eſpaña, y eſta familia de que tratamos."

"HISTORIA DE LA MUY ILUSTRE CASA DE SOUSA" Madrid, 1770, pp. 20-21

D'altra banda, si, Na Sancha González Ansurez de Carrión que, casa amb Fernando Pérez de Traba, és la Mateixa Sancha Núñez de Lara que, també casa amb el mateix Fernando Pérez de Traba, hem de pensar que, els Ansurez de Carrión i els Lara son els mateixos personatges. I si aixó és així, mirem doncs com quedarien lligats aquests personatges.

1-Sancha González Ansurez de Carrión, Casa amb Fernando Pérez de Traba. Sancha Núñez de Lara, També.

2-Gonzalo Ansurez de Carrión ha de ser doncs,  Gonzalo Núñez de Lara. Primer Sr. de Lara.

3-Ansur Díaz, o Ansur Pérez de Monzón = Gonzalo Núñez de Lara "el cuervo andaluz"

4-Pedro Peláez de Carrión,o Diego Fernández de Carrión = Nuño González de Lara y Lanzarón,"Minaya"

5-Pelayo Fruela "el Diácono", o Fernando Díaz de Saldaña = Gonzalo Fernández de Lara, Bureva y Aza.

6-Froila Ximenes, o Diego Muñoz de Saldaña = Fernan González de Castilla.

7-Ximeno Aznar,o Munio Núñez de Roa = Gonzalo Fernández de Lara,Conde de Burgos. Casat amb Gotina Porcellos.

8-Aznar Fruela, o Nuño Núñez de Castroeriz, Sr. de Amaya= Fernando "Niger" de Castrosiero.

9-Rei Fruela II de Lleó,"el Leprós" =  Nuño Núñez Rasura, o Munio Núñez de Brañosera,o Brañ-Ossaria.

Bé, aixó no és una deria nostra car, està plantejat amb les dades que ens dona la mateixa història oficial. Son faves comptades. Si Na Sancha González Ansurez, que casa amb Fernando Pérez de Traba, és la mateixa Sancha González de Lara que, també si casa amb el mateix, el resultat és aquest. Pot haber algún desajust en relació d'algún personatge però, tot apunta a que els Ansurez y els Lara son els mateixos amb diferents noms. O bé és aixó que proposem, o potser la història que ens arriba és un constructe interessat amb dossis de mitges veritats. Sigui com sigui, el relat és el que és i no n'hi ha un altre. 

Dit aixó i per estar segurs de la descendència del Rei Fruela II de Lleó, a la " Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana etimologías sánscrito, hebreo, griego, latín, árabe, lenguas indígenas americanas, etc. : versiones de la mayoría de las voces en francés, italiano, inglés, alemán, portugués, catalán, esperanto" · Tomo 40 1907 pàg 988. ens dona la filiació de la Casa d'Osuna que també descendeix dels Ansurez-Fruela-Carrión. Font

Detall: Rei Fruela II- Aznar Fruela- Ximeno Fruela- Froila Ximenez-Pelayo Fruela "el Diácono"- Pedro Peláez Fruela de Carrión, Ansur PérezDíaz de Carrión,Gonzalo Ansúrez, Sancha González Ansurez.

 

Vist aixó, tornem a la filiació d'aquest Martín Fernández que ens diuen que és el Genearca dels Ossorio i Villalobos. En aquest treball,"El Linaje Castellano de Castro en el Siglo XII." d'en Jaime de Salazar y Acha Font: diu el següent:

"Martín Fernández, su hermana doña Sancha y el señorío de Hita."

"Nos dice el Conde don Pedro que Gutierre y Rodrigo Fernández de Castro pertenecían a la misma familia que Martín Fernández y su hermana, que fue amiga del Emperador. Martín Fernández es un personaje perfectamente histórico, lo mismo que su hermana Urraca, a quien el Conde llama Sancha , y que la hija de ésta con Alfonso VII, Estefanía, mujer como ya hemos dicho en otro lugar de Fernando Rodríguez el castellano. Martín y Urraca eran hijos, documentalmente comprobados, de Fernando García, señor de Hita y Uceda y de su segunda esposa Estefanía Armengol. Subrayemos que Martín Fernández no fue, pese a todo, un personaje de primera fila y que ni él, ni la relación ilegítima de su hermana con el Emperador, ni su pretendido crimen, están escritos en el nobiliario portugués para resaltar el lustre de los Castro. No se da, por tanto, un móvil para inventar una relación familiar que no existiera en la realidad. El Conde don Pedro describe este parentesco como pretexto para contarnos un melodrama pasional, cuya historicidad es más que dudosa y que parece más bien una de tantas leyendas populares a las que tan dados son nuestros cronistas medievales. El parentesco entre los Castro y Martín Fernández no hay por tanto que ponerlo en duda." / "El Conde Rodrigo Martínez: su familia

Rodrigo Martínez aparece por primera vez el 1 de mayo de 111O asistiendo en Oviedo a una donación a la catedral. En 1115 asiste al concilio de Oviedo, acompañado por sus hermanos Pedro y osorio. En 1123 ya había muerto Pedro, pues sus hermanos Rodrigo y Osorio hacen a Sahagún una donación por su alma. En noviembre de 1127, nuestro personaje se titula ya Conde y en 1129 se casa con Urraca Fernández, hija -como ya hemos visto de Fernando García de Hita y de su segunda mujer Estefanía Armengol de Urgel. Sabemos que nuestro personaje murió en 1139, en el sitio de Coria probablemente sin descendencia, pues sus bienes y representación los llevó desde entonces su hermano el Conde Osorio, que falleció a su vez en la batalla de Lobregal el año 1160. Tras estos primeros datos podemos situar por tanto cronológicamente a los Condes Rodrigo y Osorio, como nacidos entre finales del siglo XI y principios del XII. En efecto, esto se deduce no sólo de su primera aparición documental, sino también de sus matrimonios, antes de 1129 el del primero y por las mismas fechas el del segundo. Rodrigo y Osorio Martínez resultan por tanto estrictamente contemporáneos de Gutierre y Rodrigo Fernández de Castro, que  nos constan ya en 1124 como casados. Esto se corrobora además si observamos que Rodrigo Martínez casó con una hermana menor de los dos hermanos Castro, aunque de un segundo matrimonio del padre, y que una hija de Osario casará a su vez con el primogénito de Rodrigo Fernández, Fernán Ruiz el castellano. La hipótesis primera de que la madre de Gutierre y Rodrigo Fernández pudiera ser hermana de Rodrigo Martínez -y así éste pudiera llamar sobrino a aquél parece fácilmente desechable. Pero, ¿es este el único significado de la palabra latina sobrinus? Aunque el significado más normal durante la Edad Media en España sea el de sobrino no debemos olvidar que su acepción originaria es la de primo hermano y, más concretamente, se utilizaba para designar a los primos hermanos hijos de hermanas, posibilidad esta última que debemos retener. Vamos por último a hacer algunas reflexiones sobre la familia del Conde Rodrigo Martínez que ofrece igual número de dificultades.

 

Su padre, el Conde Martín.

En su documento de arras de 1129, Rodrigo Martínez se dice hijo del Conde Martín y sólo hay por aquellos tiempos dos personajes de este nombre con título de Conde: Martín Flaínez, muerto en Uclés en 1108 , y Martín Alfonso, que debió morir en 1093 si su epitafio en Sahagún es exacto. La dificultad es grande para dilucidar cuál de los dos fue el progenitor de nuestros dos hermanos, hallándose en ello divididos los autores. Creo sin embargo que fue Martín Flaínez por varias razones, aunque ninguna de ellas sea definitiva.

En primer lugar Martín Flaínez estaba más asentado patrimonialmente en la hoy provincia de León, mientras Martín Alfonso lo estaba en Tierra de Campos143. Esto daría una mayor ventaja al primero, si recordamos el texto del concilio de Oviedo: de León y Astorga Rodrigo Martínez, Pedro Martínez, Osario Martínez. Pero esta ventaja sólo es aparente desde el momento que sabemos que la mujer de Martín Flaínez era una Alfonso y que esta última familia poseía numerosas tierras también en León. Donde sí parece que hay una mayor adecuación de un candidato sobre otro es en el análisis cronológico. En efecto, Martín Alfonso aparece por primera vez en la curia regia en 1066, ocupando el cargo de Alférez Mayor del Rey, lo que nos hace suponerlo nacido hacia 1040. Martín Flaínez, en cambio, no aparece en la curia regia hasta 1080 y, como Conde, en 1081. Recordemos que los hermanos Rodrigo y Osario Martínez nacieron hacia 1095-1100. Pues bien, si hubieran sido hijos de Martín Alfonso lo habrían sido cuando éste contara ya alrededor de sesenta años, lo que no parece muy probable. Martín Flaínez habría tenido en cambio una edad más natural para ello.

Esta deducción se compagina mejor con el siguiente hecho: cuando Rodrigo Martínez, en 1129, se llama hijo del Conde Martín, parece lógico pensar que se está refiriendo al Conde más cercano en el tiempo, el fallecido en 1108, y no al más lejano, el que desapareció en 1093 pues en este último caso es razonable pensar que lo hubiera especificado. En definitiva, no tenemos ninguna prueba concluyente de cuál fuera la familia del Conde Rodrigo Martínez, pese a todo lo dicho. Sin embargo, un análisis de la familia de Sancha Fernández, mujer de Martín Flaínez, nos empuja aún más a decantarnos por este personaje como padre de los dos hermanos Rodrigo y Osorio Martínez, pues nos ofrece la posibilidad de fundamentar una hipótesis que nos daría la explicación onomástica a todo lo que hemos expresado sobre el parentesco del Conde Rodrigo con los Castro. Sabemos que el Conde Martín Flaínez estaba casado con Sancha Fernández, hermana de Gonzalo Fernández, e hijos ambos de Tigridia Gutiérrez.

Esta última era hija del Conde Gutierre Alfonso y de su mujer la Condesa Goto. Conocemos también la existencia de una Mayor Fernández, cognominata Tigridia, que en 1096 realiza una donación en Sahagún con bienes relacionados con la familia de aquellos. Habría sido por tanto hermana de los referidos Sancha y Gonzalo Fernández e hija también de Tigridia Gutiérrez y de su desconocido marido152 . Recordemos ahora el parentesco manifestado por Rodrigo Fernández en 1129 en relación al Conde Rodrigo Martínez. Recordemos el sentido estricto de sobrinus como primo hermano hijo de hermanas. No parece lógico que la Mayor/Tigridia Fernández sea la madre de los Castro y la primera mujer de Fernando García de Hita?. Con esta deducción damos una solución satisfactoria a todos los problemas manifestados a lo largo de este trabajo, pues encontramos una explicación al parentesco de Rodrigo Martínez con los Castro; justificamos los nombres de Tigridia y Gutierre e, incluso, podemos explicarnos el párrafo con el que el Conde don Pedro de Barcelos comienza a escribir sobre esta familia: "O primeiro que sabemos houve nome o Conde dom Goterre ... " 

(Aquest Dom Goterre pensem que és Sunyer I de Barcelona-Urgell, pare de Borrell II dit a Galicia Hermenegildo Gutiérrez. El seu germà, alguns diuen germanastre, l'Ossorio Gutiérrez, seria L'Armengol I d'Ossona, o potser l'altre germà Miró, del qui descendeixen els Ossorio- Cabrera.

Conclusión.

Nos planteábamos en la introducción la posibilidad de una cierta permeabilidad social entre la alta nobleza medieval. María del Carmen Carié ha escrito luminosas páginas sobre las dificultades para que una familia de la baja nobleza, fuera del círculo restringido de los grandes propietarios, pudiera en poco tiempo encumbrarse a posiciones de primera fila. Nuestro propósito era por tanto, al estudiar los orígenes del linaje de Castro, poner de manifiesto si supusieron en su época la aparición de una cierta nueva nobleza. La oscuridad de sus orígenes así podía dejarlo suponer.

Nos encontramos, no obstante, con que los más antiguos miembros conocidos del linaje, Gutierre y Rodrigo Fernández, aparecen desde sus primeros años en posiciones de evidente importancia, casados con ricas herederas y confirmando los documentos reales en los primeros puestos, todo ello mucho antes, sin embargo, de tener a sus espaldas una brillante carrera política o militar que lo hubiera podido justificar, en caso de no pertenecer por su nacimiento a un linaje de primera categoría. Una vez estudiados los antecedentes que poseemos sobre la primera generación del linaje de Castro, debemos llegar a las siguientes conclusiones: 

Taula dels Castro:

Taula dels Flaínez

 I ens diu en Jaime de Salazar y Acha:

1- No está comprobada documentalmente la filiación de los dos primeros Castro, aunque sí existe una razonable probabilidad de que fueran hijos del magnate Fernando García de Hita y de su primera mujer, Tigridia. Ello lo basamos en que nos consta que estos tuvieron hijos y que poseyeron propiedades en la antigua merindad de Castrojeriz, cuna del linaje. Además, la tradición genealógica posterior, recogida por el Conde don Pedro de Barcelos, les atribuye pertenecer a la misma familia que los hijos documentalmente comprobados de Fernando García y de su segunda mujer.

2-Fernando García de Hita, el padre presunto de los primeros Castro, era hijo -muy probablemente- del Conde García Ordóñez de Nájera, Alférez de Alfonso VI, muerto en la batalla de Uclés en 1108, y de su primera mujer la Infanta doña Urraca de Navarra. Aunque no nos lo dice la documentación, nos lo afirma un cronista musulmán coetáneo. Esta filiación explica la tradición de que los Castro descendían de la casa real de Navarra. 

(Bé, Nosaltres creïem que aquest Fernando Fernández( de vegades Garcia) de Hita,o Fita, podria ser un fill, o potser un net, de Sans Ramírez i Na Felicia d'Urgell, com ja vam explicar en l'entrada aquest Bloc,Qui eren els Senyors de Limia? però, deixem una porta oberta a la hipòtesi d'en Jaime de Salazar car, mentre que les cròniques, en general, fan al Senyor de Fita descendre d'algun dels fills de Sans III "el Major", com també apunta Francisco de Bethancour, les probes ens porten cap al Rei Ramir III "Flavio" de Lleó, llur descendència serien els Ordóñez. El Comte Garcia Ordóñez en seria el pare del Senyor de Fita, segons Salazar. En un futur estudi del llinatge dels Laínez veurem que hi trobem.

Nota: El Comte de Barcelòs el fa fill de Sans Ramírez i Na Felicia d'Urgell i l'anomena Fernando Fernández. Quan el Trovem com a Garcia, és perqué alguns el fan fill del Rei Garcia de galicia. La Reina Urraca de Lleó, filla d'Alfons VI, en un document fa donació de Cebico a Na Estefania armengol i li dona el tracte de Cogermana, o Cosina però, aquest Fernando Fernández de Hita també és cosí en segon grau de la Reina Urraca i per tant, Na Estefania Armengol també ho seria al estar-hi casada. 

Detall:

Vist aixó, seguim amb el que ens diu Salazar y Acha en el punt 3:

3-Tigridia, la primera mujer de Fernando García y madre probable de nuestros personajes, era casi con seguridad hermana de Sancha Fernández, la mujer del Conde Martín Flaínez -también muerto en la batalla de Uclés- y ambas nietas del Conde Gutierre Alfonso. Ello lo basamos en el parentesco existente entre el Conde Rodrigo Martínez y Rodrigo Fernández de Castro, puesto en evidencia por un documento de la época, y en razones cronológicas y onomásticas. 

4-Todo ello no nos debe hacer olvidar, como historiadores, que la investigación no puede considerarse como cerrada, toda vez que cualquier nuevo dato documental puede apoyar o echar por tierra alguna de nuestras hipótesis." 

Bé, com podem veure, tot son hipòtesis.

D'altra banda, el Comte Pedro de Barcelós  Diu aixó: 

"O primeiro que sabemos houve nome o conde dom Goterre ... houve a filha a condessa dona Gontroda. Esta... caso u com o conde dom Nuno Alvarez d'Amaia e houve uafilha que houve nome dona Eximina Munis ... foi casada como dom Fernando Laindiz, irmáo de dom Diogo Laindiz, padre de Rui Diaz o Cide, e fez e m el a dom Alvar Fernandez Menaia. E dom Alvar Fernandez, porque teve Castro Xarez ... que jora do conde Goterre, chamou-se porem de Castro ... e morreu mui velho. Efoi casado com a condessa dona Mellia Ansorez, filha do conde dom Pero Ansorez de Catom e fez em el a úa filha que houve nome dona Marta Alvarez. E dona María Alvarez foi casada com dom Fernando, .filho dé! rei de Navarra, de gáanra, e fez em ela tres.filhos: O primeiro houve nome dom Fernando Fernandez e nom foi bao,· e o segundo houve nome dom Rodrigo Fernandez o calvo,· e o terceiro dom Goterre Fernandez. E dom Fernando Fernandez foi casado com dona MariaAlvarez, filha do conde dom Alvaro de Fita e fez em e la uu filho e ua filha. E o filho houve nome dom Martin Fernandez e foi mui bao mancebo e morreo cedo de idade de XJ(VJ annos. E afilha houve nome dona Sancha, e demandoua o emperador e ela com medo de seu irmáo nos se atreveu,· e como aquela que queriafazer mal, deu poronha a seu irmáo e matou-o, e depoisfoise pera o emperador e foi sa barragaa. E o emperador houve em ela ua filha que houve nome dona Estevainha e foi casada com dom Fernam Rodriguez de Castro." 

Bé, Ja hem vist que, aquests Comtes Martín Alfonso Ossorio, o Martín Flaínez, estàn agafats amb pinces. Luís de Salazar y Castro el fa fill del Sant Gutiérrez i segons Jaime de Salazar i Acha i d'altres més moderns, el personatge estaria desplaçat en el temps uns 150 anys, més o menys.

D'altra banda, el mateix Jaime de Salazar reconeix que hi ha certa dificultat per a saber quí va ser el pare d'aquest Rodrigo Martínez diu així: "En su documento de arras de 1129, Rodrigo Martínez se dice hijo del Conde Martín y sólo hay por aquellos tiempos dos personajes de este nombre con título de Conde: Martín Flaínez, muerto en Uclés en 1108 , y Martín Alfonso, que debió morir en 1093 si su epitafio en Sahagún es exacto. La dificultad es grande para dilucidar cuál de los dos fue el progenitor de nuestros dos hermanos, hallándose en ello divididos los autores.

Encara que s'inclina més pel Martín Flaínez, com a Genearca de la Casa d'Ossorio car, ell mateix reconeix que tot està agafat pels pèls i tot son hipòtesis sense cap documentació. I diu: "Todo ello no nos debe hacer olvidar, como historiadores, que la investigación no puede considerarse como cerrada, toda vez que cualquier nuevo dato documental puede apoyar o echar por tierra alguna de nuestras hipótesis." 

Per a nosaltres,tan és qui pugui haver estat el Genearca de la Casa d'Ossorio. Tan si va ser el Comte Martín Flaínez, o l'altre Comte, Martín Alfonso Ossorio. Potser son la mateixa persona i no seria genys extrany car, ja tením alguns exèmples de personatges que van cambiant el nom depenent del lloc del Senyoriu. Ja ho em dit abans mantra vegades i potser pecarem de pesats però, ens serveix com a exèmple. El Comte D. Fernando Garcia de Hita, també el trovem com a Fernando Fernández de Hita, o Fernando Joanes de Monroy, etc... També a Na Estefania Armengol, que a Portugal se la coneix com a Urraca Gómez Núñez de Pombeiro. O per donar un altre exèmple, a Guerau V de Cabrera el trovem com a Rodrigo, o  Ruy Pérez de Castro "el Castellano" "...porque siguió la corte del Rey D. Fernando de León: y como a extrangero de aquel reyno le dieron tal acuño. Crónica del Ínclito Emperador de españa Don Alonso VII. Prudencio de Sandoval pàg.307 i a la pàg. 309 diu: "Doña Eylo Pérez de Castro, hermana de Alvar Pérez de Castro, casó con Martín Sanchez Conde de Trastamara, hijo del Rey Don Sancho de Portugal, de quien no tuvo hijos. Casó segunda vez con don Giralte de Cataluña, Vizconde de Cabrera, y huvieron a Don Ruy Giraltez, que por otro nombre se dixo, Ruy Fernandez de Castro." Aquest Ruy Fernandez de Castro és nebot del Primer Mestre de l'Ordre de Sant Jaume, Pedro Fernandez de Castro "Potestad" de Fuentencalada, i que alhora, és fill de Na Estefania Armengol d'Urgell i del Fernando Fernandez de Hita, que creïem que és un fill, o net, del Rei Sans Ramírez i de Na Felicia d'Urgell. El Comte de Barcelós ens ho confirma. 

També en el "Pleito de Alonso Cabrera con D. Antonio Fernández de Córdoba sobre el cartapacio Genealogía del antiguo y noble linaje de los Ríos, escrito por Andrés de los Ríos" ens diu aixó: "...Don Roy Fernández de Castro, llamado el Calvo, tronco de la gran Casa de Castro, Rico Home, y Alcaide de Toledo, hijos los dos de Don Fernando Infante de Navarra, y de su esposa Doña Maria Álvarez Minaya, primo hermano dos veces del Cid Ruy Díaz..." Font

Aquest Don Fernando Infante de Navarra, segurament és fill de Sans Ramírez, o de Garcia III Sánchez de Pamplona. Casat de primeres amb la filla d'Álvar Fáñez Minaya, Na Maria Fáñez Minaya, o Doña Tigrida i de segones amb Na Estefania Armengol. O sigui, aquest Infant de Navarra no pot ser altre que Don Fernando Fernández de Hita, o Fernando Garcia de Hita, o Fernando Johanes de Monroy i que, el senyoriu de Hita li ve pel casament amb Na Maria Álvarez de Castro, Senyora de Hita, Dignitat que ja tenia el seu pare, l'Alvar Fañez. El cosí del qual seria el Cid, de qui no podem reseguir la seva ascendència car, desconeixem qui va ser el pare de l'Àlvar Fàñez. Bé, ens diuen que l'Àlvar Fàñez va ser fill del Comte Fernando Laínez però, aquests Laínez, a l'Igual que els Ossorio, amaguen la veritable nissaga. La censura ha fet bé la seva feina.

El que si que sabem, és que aquests Ossorio ja apareixen al segle X al costat del Rei d'Asturies i Lleó i que un germà, alguns diuen un germanastre, de l'Hermenegildo Gutiérrez, dit Ossorio Gutiérrez, seria el genearca de la branca per la que descendeixen tots els Ossorio-Cabrera que, un parell de segles més tard, esdevindran els Ponce de León, Senyors de la Casa de Arcos, Señorio de Marchena, Marquesado de Cádiz, Ducado de Cádiz, Marquesado de Zahara, Condado de Casares, Condado de Bailén, entre d'altres. Font

Per tant, més enllà del fundador de la Casa d'Ossorio, que tan ens fa si va ser el Comte Martín Flaínez Sr, d'Aguilar, o l'altre Martín Alfonso Ossorio, també Sr. de Aguilar, preferim fixar-nos en la descendència del Comte Ossorio Gutiérrez, germà del Comte Hermenegildo Gutiérrez i que per a nosaltres és Borrell II de Barcelona i Urgell. No tenim encara identificat aquest Germà de Borrell que, podria ser l'Armengol I d'Osona, o l'altre germà Miró car, no tením constància si el Comte Sunyer, hagués tingut de la seva primera esposa Aimilda, algun fill, o filla, i per tant, els que coneixem son de la seva segona esposa, Na Riquilda de Tolosa.

A continuació mostrem una Taula fonamentada en alguns estudis que hem consultat i que creïem que podrien ajustar-se a la nostra hipòtesi.

Detall

Nota: Hem situat el Comte Martín Alfonso Ossorio, com a fill de Sancha Ponç de Cabrera car, en algunes Genealogies li atorgan aquesta filiació, encara que, per a nosaltres no és important. Com hem dit abans, el que ens interessa per a la nostra hipótesi, és veure la descendència des de l'origen dels Ossorio-Cabrera. Font 

D'altra banda em situat el Comte Martín Laínez, com a fill de Flaín Fernández i Na Toda (veure Taula dels Laínez)

També hi ha controvèrsia en l'ascendència del Comte Vermudo Ovequiz, casat amb una filla del Comte Pelayo Fruela "el Diácono", Na Ximena Peláez. Uns el fan descendent del Rei Ramir III, per la banda dels Ordóñez i d'altres dels Vela de Navarra. Ja ho vem veure en l'entrada dels Lara, Senyors de Molina.

En aquest enllaç ens diuen el següent: Font.

Bé, aquest Sancho el Velloso, segons Jaime de Salazar y Acha seria descendent del Rei Ramir III de Lleó apel.lat "Flavio". Pensem que els Cabrera de Galicia son els mateixos Cabrera que trobem per Catalunya i que van defensant tota la Marca Hispànica. Des de la Gothia fins a Galicia.

D'altra banda, l'Ernesto Fernández Xesta, en el seu treball, "Leyendas Heráldicas de los Cabrera" ens diu el Següent: "Es más que evidente y está absolutamente documentado y aceptado, que —a pesar de que algunos retrasan el hecho al siglo XII, indicando que proviene de ser el conde Poncio Giraldo de Cabrera tenente en la zona de Cabrera y Ribera, en León el sobrenombre de Chapraria (Cabrera) —también chaprarensis o Cabrerensis— proviene de ser el linaje señores del Castell de Cabrera en el Cabrerés del condado de Osona; y que es adoptado por ellos como un cogno-men toponímico diferencial, de la misma manera que el vizconde Amat de Gerona se denominaba, antes de ser vizconde, como mon-tisoricensis, es decir, de Montsoríu, castillo de su patrimonio familiar en Gerona; motivo por el cual algunos historiadores le llaman también, aunque de manera impropia, vizconde de Montsoriu."/"...mientras que unas segunda y tercera ramas de Vizcondes de Cabrera harían reverdecer el p restigio del linaje llevándolo a las máximas cotas del poder y de la fama, y, al tiempo, cayendo bajo la espada de los celos y la envidia, reverdeciendo después; y otras importantes ramas crecerían en Castilla y León...

Desde que nació la Heráldica como forma emblemática de uso social para la identificación y la distinción personal y, posteriormente, de un linaje, todos los miembros del linaje de Cabrera —incluyendo a los castlanes o castellanos del castillo de Cabrera—, usarían de un escudo de oro, con una cabra, pasante, de sable; si bien la segunda línea de los vizcondes de Cabrera —mientras que la principal partía sus armas con los escaques de Urgell—, brisó sus armas de una forma muy catalana, añadiéndole una bordura de piezas; piezas que, siempre serán del mismo esmalte que la figura principal, en este caso, de sable; éste es, pues, el tradicional y permanente blasón de los Cabrera."/"Finalmente, y a pesar de que el linaje quedaba, ya, expedito, pero necesitando los genealogistas consolidar los orígenes del gran Conde Poncio Giraldo de Cabrera, princeps Çemore, que cubrió con su prestigio una gran parte del siglo XII en Castilla y León, pero del que no conocían su realidad genealógica de ser, al tiempo, el Vizconde de Gerona y del Bajo Urgel, optaron, fundamentalmente Salazar de Mendoza, por confundirlo con otro conde, Poncio de Minerva, casi vecino de aquel, al ser del sureste francés, y unirlo a los grandes linajes del doble Reino, señalando una posible doble genealogía, las cuales, aún teniendo elementos correctos, aparecen ambas como increíbles: Así, por un lado, se señala que Don Ponce de Cabrera fue hijo de Giraldo Ponce vizconde de Gerona en Cataluña y Señor de Cabrera en Galicia, y de una doña Everosa de Minerva... A lo que hay que replicar que don Guerau nunca fue señor de Cabrera en Galicia y que nunca casó con esa doña Everosa, a la que la Historia y la documentación desconocen absolutamente.

Pero por otro se señala que Ponce de Cabrera era hijo de un Guerau Ponce que casado con Ledgardis de Tost era hijo, a su vez, de Elvira Ponce —hija de Ponce de Minerva y de Elvira Pérez de Traba— y de Rodrigo Velloso, hijo, a su vez, de María Froila —hija de Bermudo Froila— y de Sancho Velloso, hijo, a su vez, del Rey Ramiro III y de Hermessenda. Fantástica y ficticia genealogía, verdaderamente, toda vez que este Guerau era hijo, no marido, de Ledgarda de Tost; que no era hijo, por tanto, de una Elvira, sino su marido, siendo, ambos, los padres de Ponç II Guerau; sin contar con los anacronismos en los que esta historia cae... La realidad documentada nos dice, sin embargo, que el Conde Ponce Giraldo de Cabrera —o Vizconde Ponce II Guerau de Cabrera, en los condados catalanes—, que brilló en la corte de Alfonso VII y de las de sus hijos Fernando II de León y Sancho III de Castilla, era hijo, efectivamente, de Guerau II Ponç de Cabrera, Vizconde de Cabrera y primer Vizconde del Bajo Urgel, y de su esposa, Elvira Fernández, hija del Conde castellano-leonés, Fernando Bermúdez, cuya ascendencia—bien que a través de su hijo bastardo Ordoño Bermúdez— llegaría hasta el Rey Bermudo III; a su vez, Guerau II Ponç, era hijo de Ponç I Guerau, Vizconde de Gerona, hijo, a su vez, del primer Guerau de Chapraria conocido y de su esposa, Ermessendis, Vizcondesa de Gerona"  

Bé, en Xesta sembla no reconeixer aquesta descendència del Rodrigo Velloso car, diu que no hi ha documentació que ho pugui recolçar.

Opinio personal: No discutirem amb un Dr. tan eminent però, alguns cronistes en parlen d'aquest Sancho i RodrigoVelloso, descendents del Rei Ramir III de Lleó i el fet de que no s'hagi trobat documentació, no vol dir que no hagi pogut estar així, encara que, no es pugui demostrar. El que si que és evident, és el fet que, els Cabrera Catalans i els Cabrera Gallecs, tenen les mateixes armes amb una lleugera diferència. El Catalans tenen una Cabra i els Gallecs dues. Creiem doncs que son els mateixos Cabrera que, van defensant la Marca Hispànica des de la Gothia, fins a Fisterra.

Alguns Cronistes que d'alguna manera o d'altra parlen d'aquest Sancho Velloso:

Ambrosio de Morales a la Tercera part de la seva Obra. Llibre 6. Capítol 29.

Población general de España, sus trofeos, blasones y conquistas heroycas... - Rodrigo Méndez Sylva pàg.225 Font.

Historia genealógica y heráldica de la monarquía española: casa real y ... - Francisco Fernández de Béthencourt pàg 285-286 Font.

En Francesc de Bethancour ens diu que, aquest Don Sancho el Velloso és un fill bastard del Rei Ramir III però, no creu que fós fruït de la suposada Germanastra dita Hermessenda, car diu que, aquesta fou filla, no germanastra.

Catalogo real genealogico de Espana. Anadidas muchas Familias (etc.) 2. impr - Rodrigo Mendez-Silva. pàg.59 Font.

Sumario de la familia ilustrissima de Vasconcelos, historiada, y con elogios - João Salgado de Araujo pàg.5 Font.

Memorial del Marques de Montebelo - Felix Machado de Silva Castro y Vasconzelos. pàg.291. Font.

Historia de los reyes de Castilla y de León, Don Fernando el Magno ... - Prudencio de SANDOVAL pàg.192 Font.

Bé, només hem mostrat un tastet, tot i que, hi ha més cronistes que en parlen. No entrarem a valorar les discrepàncies del Dr. Ernesto Fernández Xesta en relació aquest Sancho Velloso Sr. de Cabrera i Ribera. Només posem sobre la taula el que hi ha, i les diferents opinións de cada cronista i cadascú creurà el que millor li sembli. Sigui com sigui, pensem que els Cabrera de Galicia i els Cabrera Catalans son els mateixos i d'alguna manera, o d'un altre estàn relacionats, encara que, no hi ha de moment documentació que ho demostri. Però, més enllà de les discrepàncies i opinións personals, les armes son parlants i veient els escuts dels Cabrera Catalans i les dels Cabrera de Galicia, se'ns fà difícil creure que no hi tinguin cap relació.

En aquest enllaç ens diuen que el Comte Ponç de Cabrera, va ser Senyor de Cabrera i Ribera a Galicia.

Diu així:

  "...Fue, entrado el II milenio, que Alfonso V (999-1.028), por conveniencias políticas o familiares, dividió Cabrera, en tres diferentes señoríos: señorío de Cabrera, señorío de Losada, y señorío de Ribera: Tres de sus familiares fueron señores, y todos los cabreireses, sus siervos. El territorio de Noceda pagaba todos los años 40 medidas de pan (de centeno seguramente); deuda que fue abolida por Fernando I en 1063 con motivo del traslado del cuerpo de San Isidoro de Sevilla a León. En 1150 está fechado el documento por el que la infanta Doña Elvira, señora de Cabrera, dona al monasterio de San Pedro de Montes el pueblo de Noceda.

Allá por el año de 1145, el emperador Alfonso VII nombra mayordomo real al Conde Ponce de Cabrera. Su padre había sido agraciado al venir de tierras catalanas con la tenencia, o señorío, de Cabrera, Losada y Ribera que heredaría su hijo Ponce, a la vez que ascendía vertiginosamente en la corte pues matrimonió con una hija del todopoderoso caballero gallego Conde de Traba. Este conde se mantuvo de mayordomo hasta el final del reinado del emperador y al subir al trono leonés Fernando II, en 1157 éste lo mantiene como tal. Pero a principios de 1158 ocurrieron las famosas asonadas de Zamora y los enemigos de Ponce de Cabrera vieron una magnifica oportunidad para enemistarlo con el rey quien lo desposeyó de sus señoríos y aquel se “desnaturaliza” pasándose, junto con otros leoneses a Castilla con Sancho III. No duró mucho el enfado real, muere en agosto de ese mismo año el rey castellano y antes de finalizar el mismo ya el conde Ponce de Cabrera confirma escrituras del rey Fernando y en el 1159 vuelve a aparecer como mayordomo.

Por esas fechas, Portugal instauró su independencia; y su primer rey, Alfonso Enrique I, vio en ese cambio de modos y modas, y en la reciente desunión entre Castilla y León, un pretexto para protestar por la presencia en Cabrera, del Castillo de Truchas, y para exigir con las armas, la anexión a Portugal de los territorios de Cabrera y de Sanabria. Pero, el rey de León, Fernando II dona el castillo en litigio al Obispado de Astorga. Su hijo Alfonso IX cede a las presiones portuguesas, pero en 1202, lo pone bajo la custodia del mismo astorgano obispado. En 1326 el rey Alfonso XI (1312-1349) concede a Alvarez Núñez Osorio el señorío de Cabrera y de Ribera con sus castillos, Peña Ramiro y Peña Bellosa, y que constituye el territorio del Marquesado de Villafranca del Bierzo. Vuelven a la corona estos territorios y en 1388 pasan a pertenecer a la familia Alvarez Osorio, con los dos castillos de Cabrera y el de Cornatel." 

Bé, sembla ser que els Cabrera catalans, en algun moment de la història, van ser Senyors de Cabrera, Losada i Ribera. Cal dir que, el Senyoriu de Cabrera a Galicia no sempre va pertanyer als Cabrera catalans car, també van ser Senyors de Cabrera els Traba i abans, els Ordóñez, descendents del Rei Ramir III flavi. Per tant, aquest territori de la Cabrera a Lleó, no té relació amb la Cabrera catalana. Els primers Ossorio no son Senyors d'aquesta Cabrera de Lleó fins al Guerau II de Cabrera, pare del Ponce Giraldo de Cabrera. Font

Detall: Garcia Ordóñez de Aza, Senyor y Comte de Nájera y Cabrera. Va casar amb Na Eva Pérez de Traba.

Detall: Ponç II de Cabrera li diuen Ponce Giraldo de Cabrera. Font.

Detall: Els Cabrera enllaçen amb els Castro. Font

La denominació més antiga de la Cabrera, la trobem en el Tumbo viejo i fa referència a Ribeira 1075 i Riparia 1086. Del llatí Ripa, o ribera d'un riu. El 1081 apareix com a Capraria. Sufix "Aria" lloc on hi ha cabras. l'any 1117 apareix ja com a Cabrera.

Detall: Armas dels Ribeiro de Portugal, llinatge que encara no tenim estudiat però, quan ens hi posem, segur que ens donarà alguna sorpresa. Aquests Ribeiro podrian tenir alguna relació amb els Senyors de Cabrera i Ribera i d'aquí, el patronímic Ribeiro. No hi ha masa informació dels ancestres d'aquest llinatge, com acostuma a pasar i sobre tot, en llinatges que tenen les armes dels Comtes de Barcelona, com els Limia, o els Nòbrega però, segons aquest Web de Genalogia, els Ribeiro serien els Ordóñez de Lleó, per ser Senyors de Cabrera i de Ribera. Font: 

Diu així: "Antigua y noble familia portuguesa, de origen español, de clara y ancestral virtud, que se ha extendido por todo el mundo, a lo largo de los siglos. La clara nobleza de esta Casa también se confirma por su presencia en algunas obras heráldicas fundamentales, como "Armorial Lusitano - Anuário da Nobreza de Portugal". Cuenta la leyenda que desciende del rey Fruela II de Asturias. En cualquier caso, el miembro más antiguo que se conoce de esta familia es el Conde D. Ordonho Ordonhes, conde de Cabreira y Ribeira, Señor de Lemos y Sarria y de muchas tierras de Galicia, que sirvió en las guerras al Rey D. Fernando el Grande y se casó con D. Urraca García, heredera hija de García Fernández, conde de Garañón y señor de Aza, y su mujer D. Urraca Osorio. De esta unión nació D. García Ordonhes, apodado “de Cabreira” como señor de Cabreira."

Per tant, si aixó fos així, tindria sentit que aquests Ordóñez tinguesin les armes dels Comtes de Barcelona car, segons la nostra hipòtesi són descendents del Rei Ramir II de Lleó, descendent dels Tolosa-Urgell-Barcelona. Avui dia està demostrat que aquests Ordóñez no descendeixen del Rei Fruela, com alguns cronistes diuen, sinó, del Rei Ramir III Flavio, net de Ramir II el gran.

Armas dels Cabrera Catalans

Armas dels Cabrera de Galicia

Curiosament, aquest autor fa descendent L'Osório Velloso de Cabrera, d'un Borrell d'Osona, encara que, no sabem d'on ho treu. Font. Si fos així, aquest Borrell d'Osona podria ser el germà de Borrell II. L'Armengol I d'Osona que, també era un Borrell. Cal remarcar que, aquest Ossorio Velloso de Cabrera, en opinió d'alguns historiadors més moderns, com l'Ernesto Fernández Xesta, no va existir. Per al contrari, hi ha un Rodrigo Velloso, fill del Pedro Froilaz de Traba que si que està documentat però, no tenen cap relació.

Aquesta Urraca de Navarra, dita també Teresa Florentina, casa amb aquest Borrell però, d'altres autors la fan casar amb el Rei Ramir II de Lleó. Font.

Detall: Font.

Detall: Geni Font.  "Urraca Sánchez (a veces llamada Teresa Florentina de Navarra, aunque se desconoce si esta era otra persona), hija de Sancho Garcés y de Toda de Navarra, wife of Ramiro II."

Sigui com sigui, potser va emparentar amb els dos.

En el Nobiliario del Conde de Barcelós també hi ha alguna referència en relació a aquest Velloso que segons Barceló, és un Cabrera. Font.

Pàg.5

Pàg.93

Pàg 532 Semblaria doncs, segons Barcelós, que el Rei Ramir va tenir relació amb una germanastra dita Hermessenda i d'aquí va sortir el Don Velloso. Per tant, uns diuen que aquest Don Velloso és fruit de la relació amb Urraca de Navarra, també dita Teresa Florentina i el Comte de Barcelós ens apunta que fou amb una germanastra dita Hermessenda. D'altra banda, és possible que el pare sigui aquest Borrell d'Osona ( Armengol Borrell I d'Osona) que defensem en la nostra hipòtesi però, no en tením cap proba. Quedaria doncs com a una conjectura.

Plana 5. Num. 24 

El Comte de Barcelós no creu que el sobrenóm de Velloso vingui pel fet de tenir molt de pel pel cos car diu que, d'entre Duero i Miño, hi ha gent apel.lada Velloso i no son pas peluts. La nostra sospita i possible explicació és que, aquests Vellosos son en realitat Bel.lónides descendents de Bel.ló de Carcassona i segurament, hauria mutat el sobrenóm a Velosos, o Vellosos. Exactament igual que el Comte Guifrè el Pilós que, segurament és un Bel.lós per ser un Belónida. El que queda clar segons Barcelós és que, aquest Velloso és un Cabrera. A més, si els Ponce de León tenen les armes dels Comtes de Barcelona i alhora, son descendents dels Cabrera, queda clar que son els mateixos.

El Comte Pedro Froilaz de Traba, que segons la nostra hipòtesi seria un Urgell, també te un fill dit, Rodrigo el Velloso Pérez de Traba i un altre fill, Velasco Pérez de Traba és Comte de Limia. Font.

Detall: Ponç II de Cabrera dit a Lleó, Ponce Giraldo de Cabrera.

(Poncius comes), Ponce Giraldo de Cabrera, abuelo de Ponce Vela de Cabrera, en el Privilegium Imperatoris , probablemente la primera representación de las armas de los Cabrera. Font 

Don Ponce Velaz, genearca dels Ponce de León

Fill de Na Sancha Ponç de Cabrera i Vela Gutiérrez Ossorio.

A la "Historia chronólogica, y genealógica del primitivo origen de la nobleza de España su antiguedad, clases, y diferencias, con sucessiones continuadas de las principales familias del reyno, y con la ilustracion del principado de Asturias : Dividida en quatro tomos, que componen ocho volumenes De José M. Trelles Villademoros · 1760" pàg. 178-179. Diu el següent:

D'aquesta manera, els Ponç de Cabrera pasan a dir-se Ponces de León.

També en el " Blason de España, libro de oro de su nobleza reseña genealogica y descriptiva de la Casa Real, la Grandeza de España, y los títulos de Castilla". Letra M · Tomo 2 De Augusto de Burgos 1863 pàg.36 Font  " Sancha de Cabrera, de cuyo matrimonio con D. Vela Gutiérrez Ossorio..."

Revista de Hidalguia Nº 193 año 1985. pàg.810

HERÁLDICA Y GENEALOGÍA EN EL SURESTE DE CÓRDOBA (Ss. XIII-XIX). LINAJES DE BAENA, CABRA, CARCABUEY, DOÑA MENCÍA, IZNÁJAR, LUQUE, [...] Tomo 1 De Oscar Barea López · 2014 pàg.142 Font

Com a curiositat: 

Escut de Riudarenes,Girona. En terres dels Cabrera. L'esglesia de Sant Martí de Riudarenes consta l'any 1190 Sanctum Martinum de Rivo de Arenis i formava part del Castell d'Argimón, domini dels Cabrera.

Escut de Brañosera, o Brañ-Ossaria.

Sembla doncs, que aquests Senyors de Brañosera tenen alguna cosa a veure amb els Ossorio, o Cabrera.

Dels Ossorio descendeix la Casa de Villalobos i la Casa de los Rios. Font

Escut d'armas d'Ossorio-de los Rios

Nota: quan apareix algún Comte, per exèmple: Suero Bermúdez, Suero fa referència a Ossorio-Osuero-Suero-Osores-Ozorez. O per donar un altre exèmple: Dordia Suárez,aka Justa Fernández de Cea, és el mateix que Dordia Ossorez, o filla d'Ossorio. Na Dordia Ossorio és la Muller de Trastamiro Hermigio Alboazar aka Flaín Muñoz.

Fueros de Brañosera, Brannia-Ossaria. Font

Conexió Ossorio-Cabrera

Gutierre Ossorez Gausfredo de Cabrera ( Geneanet. Alain Fullon, segons Luís de Salazar y Castro) Font

Nota: Segons Salazar y Castro, la filla de l'Hermenegildo Gutiérrez que, segons la nostra hipòtesi és Borrell II, casa amb Gutierre Osorio, germà de l'Hermenegildo Gutiérrez i tots dos fills d'un tal Gutierre, que per lògica ha de ser Sunyer. No sabem qui pot ser aquest personatge de Galicia, germà de l'Hermenegildo Gutiérrez però, sospitem que podria ser l'Armengol I d'Osona, germà de Borrell II, encara que, la història oficial ens diu que aquest Armengol I d'Osona va morir Jove. O tal vegada no va morir i l'han fet dessapareixer. Gutierre Osorio Gausfred de Cabrera, seria doncs fill d'Osorio Gutierrez "el Sant" i besnet de l'Hermenegildo Gutiérrez, o Borrell II.

Nota: Hermenegildo vol dir Armengol. Borrell II era també un Armengol al ser Comte d'Urgell. Segons la IA: "Sí, Armengol y Hermenegildo son el mismo nombre, siendo Armengol la variante catalana y de origen visigodo de Hermenegildo, que es el nombre en castellano. Ambos nombres provienen del gótico y comparten un significado relacionado con la totalidad, el servicio o el valor. "/"Personajes históricos: El nombre es conocido por San Hermenegildo, un príncipe visigodo y mártir cristiano del siglo VI, cuyo nombre también se encuentra en los condes de Urgel como Ermengol. " 

Tambè ens donen referència al " Ensayo Historico Etimologico Filosófico sobre los apellidos Castellanos" Font. pag.31

pag.32

"Conjeturan algunos que este nombre Ermengol es derivado del de Hermenegildo ; yo añadiré que es el mismo en Cataluña que este otro en Castilla , puesto que Ambrosio de Morales, si mal no me acuerdo, dice en su Crónica, haber visto firmas de los Ermengoudos , condes de Urgel , existentes en Valladolid, de esta manera: S. Hermenegildi comitis Urgelli. En este país los latinos dijeron Ermengaudus, de donde por contracción nos vino Ermengodus y Ermengod, como lo vemos en varias escrituras, y en el vulgar Ermengol, que es como yo lo usaré. ( Villanueva, viaje literario,t.x.) 

Vist aixó:

Qui son els Ossorio segons la nostra hipótesi?

Comencem doncs, per la descendència del primer Ossorio que apareix en el"Indice de las Glorias de la Casa de Farnese." d'en Luís de Salazar y Castro, pàg. 583. 

nº 1 El Conde Don Osorio Gutiérrez, hijo de D. Gutierre, que se halló en la batalla de Clavijo, por lo qual fue hecho Canonigo de León, año 844. nieto de D. Osorio Gutierrez, viznieto de Don Gutierre, y tercer nieto de Don Osorio, que acompaño al rey D. pelayo a empezar la restauración de España año 714. Casó con Argilona, y año 833 dieron la villa de Masma al Monasterio de San Felix. Dotó el Monasterio de Lorençana 852. En el libro de las Semblanças esta llamado gran señor. De moment sense identificar.

nº 2 El Conde d. Gutierre Ossorez, que año 872, esta nombrado en escritura de Celanova, y confirmó el 898. la fundación de San Pedro de montes. Casó con Doña Elvira, hija de Don Gatón Conde del Bierzo, y de la Condesa Egila. Aquest personatge pensem que és el Comte Sunyer de Barcelona-Urgell, pare del Duc de Galicia, Comte de Oporto i Sr. de Coïmbra, l'Hermenegildo Gutiérrez dit Borrell II de Barcelona-Urgell. Va casar amb una filla( Elvira del Bierzo) del Comte Agatón Ramírez del Bierzo aka Ramon Ponç III de Tolosa. L'altra filla Na Hermessenda Gatonez del Bierzo, aka Letgarda de Tolosa, va casar amb l'Hermenegildo Gutiérrez (Borrell II)

nº 3 El Conde Don Osorio Gutiérrez  confirma año 899, el privilegio de la consagracion de la Iglesia de Santiago. El Rey D. Ordoño II, le llama año 914, su tio, y cuñado, y Yepes dice, que era pariente muy cercano de los Reyes. Casó con Doña Aldonça, hermana del Rey D. Ordoño I, hija del Rey D. Ramiro I y de la Reyna Doña Paterna. Aquest personatge podria ser l'Armengol I d'Ossona, o l'altre germà de Borrell II, el Comte Miró.

nº 4 El Conde D. Gutierre Ossorez confirma privilegio año 931-936-941. Casó con Doña Aldonça, tia de San Rosendo, hija del Conde D. Hermenegildo Méndez ( que un privilegio que trae Yepes dice que era de los mas cercanos a la sangre Real) y de Doña Ermessenda Rudesindez. Aquest personatge és fill de l'anterior, encara que, no sabem si de l'Armengol, o del Miró però,la seva muller, Na Aldonça Menéndez, és filla de l'Hermenegildo (Borrell II) i la Comtessa Hermessenda Gatónez del Bierzo, aquí esmentada com a Doña Ermessenda Rudesindez. Font

nº 5 El Conde D. Ossorio Gutiérrez el Santo, confirma con sus padres año 941, y el 950 confirma la donación de Lorençana. Fundó el Monasterio de San Salvador de Lorençana, y en el se hizo monge. Casó con Doña Urraca Núñez, hija de D. Núño Ossorez. Fill dels anteriors Font

nº 6 El Duque D. Gutierre Ossorez Conde de Campos, y de Galicia, Alferez mayor de Don Bermudo II, confirma año 986, y hasta 999. Casó con Doña Sancha Peláez, hija de Don Pelayo. Aquest personatge l'identifiquem amb Gausfred Gutierrez Ossorio Sr. de Ribera i de Cabrera casat amb Na Sancha Peláez de León, filla de Pelayo fruela "el Diácono" descendent del Rei Fruela II de Lleó i Na Nunilo Ximena Aznares que, descendeix de l'Aznar Galí comte d'Aragó i Urgell. Font

nº 7  El Conde D. Ossorio Gutiérrez confirma hasta 1088. casó con Doña................... hija de D. Fruela Núñez, que fue hijo de D. Núño Peláez, y nieto del Infante D. Pelayo Fruela el Diácono. Aquest personatge pensem que és Guerau I de Cabrera casat amb Ermessenda de Montsoriu Vescomtessa de Girona.

nº 8 El Conde D. Gutierre Ossorez, que año 1089, dio a Lorençana una Villa de D. Fruela Núñez su abuelo, muerto 1131. Casó con Doña Toda, hija del Conde D. Pedro de Trava, y de Doña Mayor de Urgel. Aquest personatge pensem que és Ponç I de Cabrera casat amb Letgarda Mir de Tost, filla d'Arnau Mir de Tost.

nº 9 El Conde Don Vela Gutiérrez Ossorio Señor de Morales, Mayordomo Mayor de D. Fernando II el año 1149 le dio D. Alonso VII la Villa de Nogales, que el, y Doña Sancha Ponce su mujer, dieron al Cister año 1150 para hacer un Monasterio de Monjas. Doña Sancha fué hija del Conde D. Ponce de Cabrera Mayordomo Mayor de D. Alonso VII, y de Doña Maria Fernández de Trava. Sancha Ponce de Cabrera és filla de Ponç Guerau de Cabrera, o com diuen a Castella, Ponce Giraldo de Cabrera i Sancha Núñez.

nº 10 D. Ponce Velaz de Cabrera Ricohombre, Sr, de Asturias, Mansilla, y Alferez Mayor de D. Fernando II. Tiene mem. hasta 1202, en que muerta a 24 de Septiembre. Casó con Teresa, hija de D. Rodrigo Gutiérrez. Sr. de Borox, Mayordomo Mayor de D. Alonso VIII, y de Doña Maria de Guzman, pag.579. Fill dels anteriors.

Bé, la descendència segueix però, només ens interesa fins al Comte D. Ponce Velaz de Cabrera que, és el Genearca dels Ponce de León.

Demanem disculpas car, hi podria haber algun desajust entre la taula que proporciona la Casa de Farnese i la que proposem nosaltres car, pensem que en la primera, faltarien alguns personatges i hem tractat d'ajustar-ho de la manera que nosaltres creïem que pot encaixar segons les genealogies consultades. A més, ni els mateixos cronistes es posen d'accord. Pensem que aixó no és important car, el nostre proposit és observar aquest llinatge d'Ossorio, amb una mirada més àmplia de la que ens proposa la història i podrem comprovar que els Ossorio, els Cabrera i les dues Branques dels Laínez- Flaínez, parteixen d'un tronc comú, i aquests, son els Comtes de Tolosa emparentats amb el Casal de Barcelona-Urgell. El Genearca dels Ossorio seria doncs, segons la nostra hipòtesi, un germà de Borrell II (Hermenegildo Gutiérrez) que bé podria ser L'Armengol I d'Osona, o l'altre germà, Miró. Tots tres fills del Comte Sunyer, que creiem que és el que es coneix a les Asturies amb el nom de Gutier. 

Si la mateixa Natura s'encarrega de l'equilibri de les coses, perquè predominen els necis a l'espècie humana?

Francesc Duart