ISABEL D’URGELL, FELICIA D’URGELL, O, FELICIA DE ROUCY?
D’entrada cal observar que Sans Ramires, està emparentat amb un cert grau de consanguinitat amb el casal català car, sa mare Na Ermessenda de Foix i muller de Ramir I d’Aragó, que tampoc se sap on va neixer, és neboda de Na Ermessenda de Carcassona, muller del Comte Ramón Borrell de Barcelona.
D’altra banda, també cal observar que, el primer fill de Sans Ramires, Pere Sans I d’Aragó, és un Urgell car, és net d’Armengol, “el de Barbastre”. Però, si aquesta Felicia fos una Urgell i la mare de tots tres germans, Pere, Alfons i Ramir, com la majoria de cronistes així ho escriuen, la història ja no aniria només de Reis Aragonesos, sinó també d’Urgells i potser s’entendria millor que, tota la cort de Castella-Lleó estigués envoltada de familias com els Urgell, Cabrera, Montcada, Berenguer, etc... Molts d'aquests personatges amb noms castellanitzats i que a primera volta, no els podem relacionar.
Cal observar que, quan ens aproximem a les fonts més primigènies, curiosament, no s’esmenta a Na Isabel, sinó a Na Felicia, sigui aquesta d’Urgell, o de Roucy. Cal preguntar-se si aquesta senyora tenia dos noms, potser si! O tal vegada, Na Felicia d’Urgell i Na Felicia de Roucy, és una barreja estranya d’algun censor despistat. O potser d’un censor espavilat! Aquesta Felicia, crec que, podria ser una de les claus de volta de la història d’Espanya. I per això, tanta controvèrsia i confusió potser, per tal d’amagar el seu veritable origen.
Unes consideracións prèvies:
Quan parlem d'història, cal saber primer que és la Història. No ens equibocarem massa si diem que la història és el relat dels fets pasats que ens arriba. Bé sigui, a les Cròniques, en documents, llegendas orals, o escrites. Sense aquest relat escrit,o trasmés de manera oral, de generació en generació, no podem coneixer la història. Ara bé: cal tenir en compte que, el relat escrit no és la veritat absoluta car, pot haver estat manipulat i tergiversat per interessos del poder de cada moment. I no en tingueu cap dupte de que així ha estat. Nomès cal llegir als diferents Cronistes per adonar-se,n que, sovint hi ha diverses opinións d'un mateix fet. Cal filar molt prim i enfrontar les diverses opinións de cada cronista i mesurar-ho tot dintre del context socio-polític de l'època, si ens volem apropar a la veritat, que mai serà absoluta. Dit aixó, Anem doncs a les cròniques a veure que ens diuen!
En aquest enllaç, ”Jerónimo Zurita y unos nuevos Anales de Ripoll hasta 1222: edición y estudio. Crónica Rivipullense” hi ha aquesta anotació:
“Era 1073 AD 1035.Obiit Berengarius comes Barchinonensis et Sancius rex de Castella.”“Anno V Herici Regis qui fuit annus 1035. Ermengaudus comes cum coniuge Constantia comitissa qui anno XI regni Enrici obierat, relicta Constantia uxore ut idem sit qui peregrinus vocatur. Anno XVII regni Enrici regis Ermengaudus comes et marchio una cum matre sua preclarissima Constantia comitissa anno nativitatis eiusdem comotis quintodecimo et mensibus X donat per partem de cunctas paries que modo accipiunt ex partibus Hispaniae actum pridie nones aprilis.VI. Kalendas iuli anno XXVI regis Enrici regni Ermengaudus gratia Dei comes et marchio una cum coniuge mea Clementia comitissa".
I a la Referència 55 hi ha la següent anotació:
Aquest Cronicó de Ripoll ens diu que la segona muller d'Armengol III, es deia Clemencia.
A la "Crònica de San Juan de la Peña", (Joan de Canellas),1342, a la pàg. (14r) diu el següent: “ et huvo por muller dona Felicia et engendro della III fillos Pedro, Alfonso et Remiro, el qual fue monge de Sant Ponç de Tomeras. Esta però en verdad que Regno el dto. Rey don Sancho Ramírez en Aragon en antes que fue Rey de Navarra...”
Com podem observar, esmenta Na Felicia com a mare de tres fills. Pere, Alfons i Ramir. Ara bé! No sabem si és Na Felícia d’Urgell, o de Roucy. Detall:
En un segon document en llatí del segle XII, sobre la Batalla d’Alcoraz, atribuït a l’abat Aymerich i que, segons l’Ubieto Arteta és una mala còpia del segle XVIII diu el següent: ”Ranimiro successit Sanctius, qui fuit II rex separatim in Aragonem, qui Feliciam filiam Ermengaudi Urgelitani Comitis, et Clementiae /p.9/ comitissae duxit uxorem,ex qua suscepit tres filios, Petrus, qui recuperavit Oscam, Alphonsum et Ranimirum.”
I que traduït:
“ Ramir va ser succeït per Sans, que va ser el segon rei per separat a Aragó, que es va casar amb Felicia, filla d’Armengol, comte d'Urgelità, i la comtessa Clemencia /p.9/, de qui va tenir tres fills, Pere, que va recuperar Osca, Alfons. , i Ramir.”
En aquest cas ja ens aporta una mica de llum car, esmenta a Na Felicia com a filla del Comte Armengol d’Urgell. No entraré a valorar la veracitat del document, només vull fer notar que, el debat ve de lluny i uns el donen per bo i d’altres no.
Detall del document que presenta l’Ubieto Arteta sobre la batalla d’Alcoraz. Ho podeu cercar a Google com: “ Una Narración de la Batalla de Alcoraz Atribuida al Abad Pinatense Aimerico”
Diu l’Ubieto:” Señala el matrimonio de Sancho Ramírez, Rey de Aragón, con Doña Felicia, hijas de los Condes de Urgel, diciendo luego que Doña Felicia fué madre de Pedro I y de los Infantes Alfonso y Ramiro. Sin embargo, se equivoco el autor de “de Bello” ya que, si bien el Rey Don Pedro fué Nieto de los Condes de Urgel a través de una mujer cuyo nombre no ha sido precisada, los Infantes Alfonso y Ramiro- Los futuros Alfonso I el Batallador y Ramiro II el Monje- no fueron hermanos uterinos de Pedro I, pues nacieron del segundo matrimonio de Sancho Ramírez con Felicia de Roucy, hermana del famoso campeón de la conquista de Barbastro(1064), Ebles de Roucy”. I en quan al valor històric diu això: “La simple lectura del texto, que copiamos al final de estas pàgines, nos indica que estamos ante una vulgar y ramplona falsificación, bastante tardia”.
Opinió personal: Que el document sigui una mala copia feta per l’autor a posteriori, com comenta L’Ubieto Arteta, no vol dir pas que, l’autor no transcrivís el que posava al text original fil per randa, i ens diu que, Felicia és filla d’Armengol i Clemencia. “ qui Feliciam filiam Ermengaudij, urgelitani Comitis, & Clementiae Comitissae...” i afegeix: ex qua suscepit tres filios, Petrum, qui recuperavit Oscam, Alphonsum, & Ranimirum”. A més, les teories de l'Ubieto cal posar-les en quarentena car, és un historiador revisionista envoltat de polèmica i que ha estat desmentit per historiadors moderns.
Aquest mateix text, el podem trobar a l’obra de Tamayo de Salazar,” Anamnesis Sive Commemorationis Sanctorum Hispanorum...” tom second, pàg.733.
A les “Cròniques de Totes les Nacions” Manuscrit en català d’en Pere Miquel Carbonell. 1301-1400. Pàg (18a) diu el següent: “...e pren per muller dona Felicia e engendra della III fills,Pedro, Alfonso e Remiro lo qual fou monge de sent Ponç de Tomeres”. Altre cop, l’autor esmenta Na Felicia com a mare dels tres fills,Pere, Alfons i Ramir, sense aclarar si, es Na Felicia d’Urgell, o de Roucy. Detall:
Detall de la Crònica d'Espanya d'en Pere Miquel Carbonell. Impresa. pàg.7 Foli XXXIII Font
En Jeroni Blancas Tomás, en la seva obra "Aragonensium Rerum Comentari" 1588. pàg 101 ens explica el següent: " Ex Felicia Regina, que Armengolis, & Clementiae Vrgellensium Comitum filia fuit, tres filios reliquit; Petrum, Alfonsum, ac Ranimirum..." O sigui; Ens diu que Na Felicia és filla del Comte Armengol d'Urgell i és mare de tres fills. Pere, Alfons i Ramir. Font.
Nota: Segurament, aquesta dot fa referència d'algunes terres de la Ribagorça en la banda catalana i que estarien en possessió del Comte d'Urgell (no ho sabem) car, el Comte de Ribagorça l'any 1036 era Ramir I.
En Pere Antoni Beuter, en la seva "Cronica de España" Segona part. 1604. pàg 37 diu el següent:
En Beuter no ens diu si Na Felicia és d'Urgell, o de Roucy però, diu que tots tres germans son fills de la mateixa Felicia i com sabem que, Pere I d'Aragó és fill de la d'Urgell, els altres dos, L'Alfons "el Bataller" i Ramir "el Monjo" també ho han de ser. Font
Nota: No sabem que deia en Beuter en la versió primigènia de l'any 1554,escrita en valencià i publicada l'any 1556. La versió que ens arriba és la de 1604 escrita en castellà i segurament retocada.
D'altra banda, l’Estevan de Garibay i Çamalloa, any 1571, en la seva obra,”Los XL libros d'el compendio historial de las chronicas y universal historia de todos los reynos de España” Tomo 3. Pàg. 126. també és de la opinió de l’Abat Aimeric i fa la muller del Rei Sans Ramires, Na Felicia d’Urgell, mare de Pere, Alfons i Ramir, diu el següent:
Per al contrari,el pare Francisco Diago, en la seva,” Història de los Victoriosísimos antiguos Condes de Barcelona...” a la pàg. 115-116 diu el següent: “...el Conde de Urgel, que por esta causa llamaron de Barbastro. Hieronymo Çurita escrivió que, “...este cavallero estuvo casado con la Condesa Clemencia, y que huvo en ella muchos hijos, y que entre ellos, segon se entiende por muy evidentes conjeturas fue la Reyna Felicia muger del dicho Rey don Sancho Ramírez de Aragón”. I Diu: “Pero no he hallado yo hasta ahora que el de Urgel huviese tenido tal mujer, sinó una, llamada Adaleta y otra llamada dona Sancha hija del Rey de Aragón don Ramiro y hermana de don Sancho Ramírez, como ya lo dixe y averigue arriba. Y lleva mas camino que dona Sancha, y que así por eso como por la noblesa y valor de celebre casa de Urgel la tomase el Rey don Sancho Ramírez por esposa suya, avida primero la dispensación necesaria por ser los dos, el y ella, tio y sobrina. No supo Çurita este parentesco, como ya se vio arriba.”
Bé, això opinava el pare Francesc Diago però, el que potser desconeixia aleshores és que, a la “Cronica Rivipullense II” s’esmenta Na Clemencia com a segona muller d’Armengol tercer d’Urgell. Diu així: “ Anno V Herici regis qui fuit annus 1035. Ermengaudus comes cum coniuge Constantia comitisa qui anno XI regni Enrici obierat, relicta Constantia uxore ut idem sit qui peregrinus vocatur. Anno XVII regni Enrici regis Ermengaudus comes et marchio una cum matre sua preclarissima Constantia comitissa anno nativitatis eiusdem comotis quintodecimo et mensibus X donat per partem de cunctas paries que modo accipiunt ex paribus Hispaniae actum pridie nones aprilis. VI kalendas iulii anno XXVI regis Enrici Ermengaudus gratia Dei comes et marchio una cum coniuge mea Clementia comitisa.”
I que traduït més o menys diu així:
“L'any 5 del regnat del rei Héric, que va ser l'any 1035, el comte Ermengaudus amb la seva dona Constança comtessa, que havia mort l'any 11 de regnat d'Enric, deixant Constança com a dona, de manera que és igual que el desconegut. L'any 17 del regnat del rei Enric, Ermengaudus, comte i marquès, juntament amb la seva mare, la il·lustre comtessa Constança, l'any quinze del naixement del mateix comte i el mes 10, dona una part de tots els murs que acaben de rebre dels iguals d'Espanya, l'acte del nou d'abril anterior. El 6 de juliol, any 26 del rei Enric Ermengaudus, per la gràcia de Déu, comte i marquès juntament amb la meva dona Clementia, comtessa".
Segons la “Crònica Rivipullense” i que en Çurita va consultar i en va fer algunes anotacións al marge, l’Armengol III, va casar de segones amb Na Clemencia, suposada mare de Na Felicia, com així opinen d’altres autors com veurem.
A la pàg. 24 del llibre primer de “los Anales de Aragón” de Hieronimo Çurita, any 1669 diu el següent: “En el año de mil ochenta y seis, a veynte y quatro de Abril, murio la Reyna dona Felicia, que segun esta dicho, fue hija de Armengol de Barbastro Conde de Urgel y de la Condesa Clemencia...”, I afageix: “ y uvo en ella muchos hijos, y entre ellos, segun se entiende por muy evidentes conjeturas, fue la reyna Felicia, muger del Rey don Sancho de Aragón.” Font
Detall:
Pàg 28 Mort de D. Felicia.
Pàg. 29 Fills de Sans Ramíres i Na Felicia d'Urgell segons Surita.
També son molt rebeladores les notes de l'abat Juan Martínez Briz de Sant Joan de la Penya, a la seva "Historia de la Fundación y Antiguedades de San Ioan de la Peña y de los Reyes de Sobrarve, Aragón y Navarra..." 1620. Font. I que, en Jeroni Pujades després ens en parlarà.
Detall: Pàg. 464 a la 468 " Capitulo primero del Reynado de Don Sancho Ramírez, septimo Rey de Aragón, y su casamiento con Doña Felicia hija de los Condes de Urgel, y quales fueron sus hijos".
Com podem veure, a l'Abat Briz no li acaben d'encaixar els arguments del pare Diago i dona les seves raóns per les quals creu que Na Felicia era filla d'Armengol III,"el de Barbastre" I diu: "Esta es la opinión que hasta ahora a corrido, respecto a los padres desta señora: la qual siguieron con palabras expresas, Çamalloa en su compendio, y el Docto Blancas, en sus comentarios, por haver hallado muy grande fundamento para ello. Pero el padre Fray Francisco Diago, en su curioso libro de los Condes de Barcelona, bien confiadamente se opone, a esta opinión. Y muy agradado de la que luego diré ( confesando que nadie la ha escrito, hasta el)..." O sigui: Tots els cronistes anteriors al pare Diago, son de la opinió de que Na Felicia d'Urgell va maridar amb Sans Ramírez i que només ella és la mare dels tres fills. Pere, Alfons i Ramir. Però, la història oficial pasa per alt aquest detall i ens cola Na Felicia de Roucy amb calçador.
Fixem-nos-hi bé! fins ara, ni rastre d’Isabel d’Urgell. Tothom esmenta aquesta senyora com a Felicia.
També a “ La Marca Hispanica: sive limes hispanicus hoc est geographica et històrica...” d’en Pierre de la Marca. Any 1688. Pàg. 455-456
Diu el següent: “ Tradit Hieronimus Surita, quod etiam postea placuit plerisque scriptombus rerum hispanicorum, istius Ermengaudi filiam Feliciam nupsisse Sancio Regi Aragoniae. Sed illum merito reprehendit Franciscus Didacus in libro secundo historiae Comitun Barcinonensium. Merito inquam. Felicia enim uxor Sancii fuit filia Hilduini comitis Roceisensis in Belgica secunda. Cujus rei testem produco omni exceptione majorem, Herimannum videlicet monachum, qui ad Bartholomaeum Episcopum Laudunensem natum ex Adelada forore Feliciae seribens de miraculós fanetae Mariae Laudunensis, ejus genealogiam fienarrat.” >> “Hilduinus namque comes Rociensis avus ejus duxit conjuguem Adeladam germanam domni manasse Remorum Archiepiscopi; ex qua genuit Ebalum Comitem de Roci, & Andream Comite de Ramerut patrem Ebali Catalaunensis Episcopi,septemque filias. Harum unam nomine Feliciam in Hispania duxit conjugen Sancius Rex Arragonensis, & ex ea gennuit Hildefonsum Regem potentissimum. Et infra: Quidam autem potentissimus Princeps in Burgundia nomine Falco de Vir vel de serrata, comperta nobilitate & excellentia praefati Comitis Hilduini, ambiebat unam ex filiabus ejus fibi conjugio fociari. Comes itaque reversos in Franciam, filiam suam nomine Adeladam cum multis opibus in Burgundiam transmissam prafacto principi conjugio sociavit, de qua idem Falco supradictum Episcopum domnum Bartholomaeum gennuit”>> “Felicia ergo Sancii uxor & Adelada mater Bartholomaei forores erant, adeoque Felicia erat matertera Bartholomaeri. Itaque reste idem Herimannus in epístola ad Bartholomaeum praefixa libri miraculorum ita loquitur.”
Que traduït diu més o menys així:
“Hieronymus Surita ens diu que, fins i tot després, la majoria d'escriptors d'afers espanyols van acordar que la filla d’Armengol, Felicia, estava casada amb Sans, rei d'Aragó. Però encertadament va ser criticat per Francis Didacus en el segon llibre d'història del Comitun de Barcelona. Mereixo dir-ho. << “Perquè Felicia, la dona de Sans, era la segona filla d'Hilduin, comte de Roceis a Bèlgica. El testimoni del qual presento el més gran testimoni amb totes les excepcions, Herimannus, és a dir, el monjo, que a Bartomeu bisbe de Laudun, nascut d'Adelada, davant de Felicia, calumniant sobre la miraculosa faneta de Maria de Laudun, va donar la seva genealogia.” >> “Perquè Hilduinus, el comte de Rocien, el seu avi, es va casar amb Adelada, una autèntica dona del senyor de Manasse, amb l'arquebisbe de Remor; de qui engendrà Èbal comte de Roci, i Andreas comte de Ramerut, pare d'Ebalus, bisbe de Catalunya, i set filles. Sans, rei d'Aragó, es va casar a Espanya amb una d'aquestes anomenada Felicia, i per ella va engendrar Alfons, el rei més poderós. I més avall: Ara un cert príncep molt poderós de Borgonya anomenat Falco de Vir o de Serrata, havent descobert la noblesa i excel·lència de l'esmentat comte d'Hilduin, va voler casar amb ell una de les seves filles. Per tant, quan el comte va tornar a França, va associar la seva filla anomenada Adelade amb moltes riqueses a Borgonya per matrimoni amb el príncep, pel qual el mateix Falco va donar a llum a l'esmentat bisbe Lord Bartholomaeum. I així diu Herimannus, en la seva epístola a Bartomeu, prologant el llibre dels miracles.”
En Pierre de la Marche, es fa reso del que diu el pare Francesc Diago, atorgant a Felicia una descendència Francesa.
En el “Compendio Histórico, Geográfico y Genealógico de los Soberanos de la Europa...” d’en Manuel Trincado. Any 1760. Pàg. 296. Diu el següent: “ Sancho Ramírez VI de Navarra, y I de Aragón, por la menor de edad de Ramiro su sobrino, fue llamado a la corona en 1076. Introduxo en Navarra diferentes leyes, que hoy se conservan en sus fueros: Mandó observar el derecho Imperial, y el rito Romano. Hizo diferentes conquistes de los moros. De dona Felicia, Condesa de Urgel, tuvo entre otros hijos de la línia de Aragón, a Pedro, Alfonso, y Ramiro,” el monje”. Murió en el sitio de Huesca en 1094.”
L’autor torna a la corda d’en Surita i nomena Na Felicia com a mare dels tres Reis.
A la “ Monarquia de España, escrita por el Doctor Don Pedro Salazar de Mendoza...” any 1770. Pàg. 325. Diu això: “Armengol octavo Conde de Urgel sucedió al Conde su padre en edad de cinco años. Casó con la Condesa Doña Clemencia,y tuvo de ella a Armengol que le sucedió, a Ramón Berenguer, a Guillem, y a Doña Felicia mujer de Don Sancho Ramírez segundo Rey de Aragón. Es intitulado de Barbastro, porque murió en el cerco de aquella Ciudad.”
A la “Synópsis Histórica Chronológica de España”, Volumen cinco. Don Juan Ferreras, any 1775. Pàg. 110. “ el Rey de Aragón Don Sancho Ramirez, pasados algunos dies despues de la muerte de su padre, se casó con Doña Felicia, señora Francesa, hija del Conde Hilduino II y de Adela de Chatillón, de quién después tuvo felíz sucesión. El hermano monje Oderico Vital, Pellicer, Abarca y los más doctos Franceses; por donde se debe corregir la opinión de los Aragoneses, que tuvieron a esta señora por hija de los Condes de Urgel”.
Aquest autor també és de l’opinió del pare Francesc Diago.
Vegem ara que opina Juan de Mariana a la seva” Historia General de España” pàg. 319. Diu el següent: “ Casó con Doña Felicia ( Sans Ramires) hija de Armengol Conde de Urgel, en quien tuvo tres hijos, Don Pedro, D. Alonso, y D. Ramiro, que todos consecutivamente fueron Reyes de Aragón.”
A la “ Historia Crítica de España , y de la cultura espanyola...” en Francesc Masdeu. Any 1793. Ens diu això: “Reynó el difunto (Sancho Ramirez) treinta y un años cumplidos, estuvo casado con Felicia, que unos llaman catalana, hija de Ermengaudo III, Conde de Urgel, y otros con más razón Flamenca, hija de Hilduino segundo Conde de Robey...” Masdeu es fa reso de la controvèrsia però, sembla decantar-se per l’opinió del pare Francesc Diago.
En el "Compendio cronologico-Historico De Los Soberanos de Eudropa: comprehende Los Imperios, Reynos, Principados, República, y demás Estados Soberanos, hoy exístentes en Europa" Volumen 1. Antonio de Capmany y de Montpalau. D, Miguel Escribano, 1784. pàg.53 Diu aixó: " Dexó de Felicia primera mujer, a Pedro, Alfonso y Ramiro..."
Bé, la primera muller de Sans Ramírez és Na Felicia d'Urgell i ens diu que tots tres germans son fills d'aquesta Felicia. Font.
En Manuel Rodríguez, en la seva obra,“ Retratos de los Reyes de Aragón, desde Iñigo Arista hasta Don Fernando el Católico.” any 1797. Pàg.73. Diu el següent:
“... este valeroso príncipe ( Sancho Ramírez) estuvo casado con la Reyna Doña Felicia, hija de Armengol de Barbastro, Conde de Urgel, y de la Condesa Clemencia , su esposa. Esta Doña Felicia ya havia muerto a 24 de Abril del año 1086: de suerte que el Rey era viudo quando falleció. Tuvo de esta señora tres hijos, cuyo primogénito y sucesor fué el infante Don Pedro; y los otros se llamaron Don Alfonso, y Don Ramiro...”
Juan de Mariana, a la seva "Historia de España" volum I, pàg.LIII Font.
En Jeroni Pujades, en la seva, ”Crónica Universal del Principado de Cataluña”1832, coneixedor de la controvèrsia i dificultat per a donar llum a la figura de Na Felicia, en el Capítol XX diu el següent:
“De como el rey de Aragón D. Sancho Ramírez casó con D. Felicia hija del Conde de Urgel Armengol, y de los hijos que de este matrimonio nacieron” pàg.463.” Varian algo los autores en los años de estas victorias; però a mi me importa poco esta averiguación,y así voy tan solamente al caso de la verdad que se sigue, para cuya intel·ligència era menester tener noticia de lo presupuesto. En este tiempo, a fin de tener dicho rey de Aragón mas seguro su reino y no dejar enemigos a la espalda, antes bien tener de su parte a quien le podia dañar por el lado de Ribagorza, Pallás y Urgel, trato y concluyo casarse ( segunda vez segon Blancas) con una hija del Conde Armengol de Urgel llamada Felicia; por el cual casamiento, sin duda le vinieron a este Rey grandes bienes y los prósperos sucesos de su buena fortuna.”
A continuació podeu llegir el capítol XX, des de la pàgina 462, fins la 468, on Jeroni Pujades dona les raons que li fan creure que, Na Felicia és filla d’Armengol III d’Urgell i la seva segona muller dita Clemencia car, així está escrit a la Crònica Rivipullense, de la qual, Jeroni Surita era coneixedor.
A la “Historia de los Condes de Urgel” d’en Diego Monfar i de Sors, any 1853,pàg.222. ens diu el següent:
“ Don Ramiro ( el monje) fué hijo del Rey Don Sancho de Aragón y de la Reyna Felicia, hija del Conde de Urgel; Y tuvieron tres hijos, Don Pedro y Don Alfonso, que el uno tres el otro fueron reyes, y a Don Ramiro, que era el menor, le dedicaron a la religión y le enviaron al monasterio de San Ponce de Tomeras...” pàg.329 “ Tuvo tres mujeres ( Armengol III): una de elles, dice Zurita que fué Doña Clemencia, y hubo en ella muchos hijos, y entre ellos segun se entiende por muy evidentes conjeturas, fué la Reyna Felicia, mujer del Rey Don Sancho Ramirez, y madre de tres reyes, todos de Aragón, y abuela de Doña Petronila, que casó con Ramón Berenguer Conde de Barcelona.”
Monfar sembla que es fa reso del que diu Surita.
En Victor Balaguer a la seva “ Historia de Cataluña y Corona de Aragón” Volum1,pàg.467. va en la linea de Surita:
“ Alentado el Conde de Urgel con sus recientes conquistas, quiso estender todavía mas sus gloria, la de sus casa y la de sus armas. ,Ya por aquel tiempo havia emparentado con el Rey de Aragón Sancho Ramirez ó Ramiro, llamado “ el del Castellar” quien tomo por esposa a Felicia, hija de nuestro Conde de Urgel” Zurita, lib.XVIII- Historia de Aragón, completada por Foz, Tom.I. pag.220- Monfar. Cap.XXIX- I afegeix: "Debo advertir que hay autores de nota que ponen en duda este enlace, dando un origen Francés a Felicia, esposa de este rey de Aragón" Pàg.468 diu: “ La muerte de Armengol III,que por este motivo se llamo de Barbastro, acaeció en 1065. Estuvo casado con tres mujeres, Clemencia, Adaleta y Sancha, y en elles hubo numerosa prole, de la cual formaban parte la Felicia, que casó con el Rey de Aragón, y el Armengol IV “ de Gerp” que le sucedió, tomando su renombre de este Castillo en que acabo sus dias.”
A las “Glorias Nacionales...” d’en Fernando Patxot y Ferrer de l’any 1853. Al Capítol XXX diu el següent: “ dejó el rey Don Sancho, de la reyna Doña Felicia su mujer, tres hijos,al rey Do Pedro y a los Infantes Don Alfonso y Don Ramiro.”
Ramón Boldú a la “ Historia de la Iglesia de España desde la Predicación de los Apóstoles hasta el año 1856...” Tomo I. pàg.598, ens explica el següent:
“ No deja de ser otro testimonio de la buena intel·ligència, que con los monarcas cristianos mantuvieron los Condes catalanes, la alianza de sus respectives familias por medio de matrimonios: La historia nos refiere el de Felicia, hija del intrépido Conde Armengol de Urgel, con el Rey de Aragón, Sancho Ramírez, a cuya circumstància se debió sin duda en gran parte el auxilio que prestó a este en el consabido de Barbastro.” En Blodú també va en la linea dén Surita.
En Bartolomé Martínez y Herrera en la seva "Història de Sobrarbe y Aragón” a la pàg. 106 diu això:
“ Contrajo su matrimonio, con Doña Felicia hija de los Condes de Urgel, Ermengardo y Clemencia". També està en la opinió d’en Surita però afegeix: “ si bién el P. Diago, en su historia de los Condes de Barcelona, rechaza que el Conde Ermengardo tuviera por esposa a Clemencia, sinó, una llamada Adaleta, y otra Doña Sancha hija del Rey de Aragón Ramiro, y de consiguiente hermana de Sancho Ramírez, de cuya Doña Sancha presenta como hija a Doña Felicia, añadiendo que obtenida la necesaria dispensación Apostólica, fué esta esposa de su tio el nombrada Sancho Ramírez.”
Sembla doncs que l’autor està en la linea del cronista oficial d’Aragó (Surita) però, és conscient de la divergència d’opinió del P. Diago i ho deixa dit.
A la "Historia eclesiástica de España" - Vicente de la Fuente 1872 pàg.342. l'autor fà una crítica a en Masdeu i reconeix que, era tradició d'entre els cronistes aragonesos, reconeixer Na Felicia com a la filla del Comte d'Urgell. I diu:"...el mismo Masdeu olvido en este pasaje, que era el Tomo XII, pagina 391, habia hecho a Doña Felicia Catalana, o Flamenca, ahora por sus fines particulares la hizo decididamente Borgoñona"/ "...corrobora esta opinión la intimidad que reinaba entre el Rei de Aragón i el Conde de Urgel que, se ayudaban en sus belicosas empresas..." Font.
L’Antoni de Bofarull i Brocà, en la seva “ História Crítica civil y Eclesiástica de Cataluña” any 1876. Pàg.397, Diu exactament el mateix que en Jeroni Pujades, per tant, m’estalviaré de tornar-ho a reproduir.
En Teodoro Ochoa de Alda en el seu llibre, “ Diccionario Geográfico Histórico de Navarra” a la pàg.182 diu:
“...y que fué hermano de la Reyna Doña Felicia, muger de Sancho Ramírez. Era esta hija de Armengol de Barbastro, Conde de Urgel y de Doña Clemencia. Por la historia manuscrita de los Condes de Urgel del ciudadano de Barcelona Diego Monfar de Sors, puede a Doña Clemencia amas de Doña Felicia tres hijos, Guillem, Ramón y Berenguer; de ellos hay pocas y oscuras notícias...”
Res de nou car, l’autor ens remet a Montfar.
A los “ Comentarios de las cosas de Aragón” d'en Jerónimo de Blancas, any 1878. Pàg. 102. Diu: “...de la Reyna Felicia, hija de los Condes de Urgel Armengol y Clemencia dejó tres hijos: Pedro, Alfonso y Ramiro, que ocuparon el trono sucesivamente.”
En Joaquín de Moner y de Siscar,en la seva obra,“ Historia de Ribagorza desde su origen hasta nuestros dias” Tomo 3. Pàg.13. comenta:
“ Muerto pues el rey d. Ramiro y habiéndole sucedido su hijo Sancho Ramírez en el año 1063, este obtuvo el condado de Ribagorza, llamandose Rey Conde, y se casó con Felicia hija de Armengol Conde de Urgel su sobrina, como nos dice Pujades en el libro 15. Cap.20 de su Crónica.”
En el llibre “ Biblioteca Antigua y Nueva de Escritores Aragoneses...”1884 d’en Miguél Gómez Uriel. Pàg.97. Diu això:
“ Casó en primeras nupcias con Doña Beatriz, de la que no tuvo sucesión, y de segundas con Doña Felicia, hija de los Condes de Urgel Armengol y Doña Clemencia, de la que tuvo tres hijos, D. Pedro, D. Alonso y D. Ramiro...”
A la “Historia de Cataluña” d’en Victor Balaguer. 1885 pàg.115.
“...ya por aquel tiempo había Armengol emparentado con el Rey de Aragón Sancho Ramírez, o , Ramiro, llamado por algunos “el del Castellar” quién tomo por esposa a Felicia, hija de nuestro Conde de Urgel” I cita la font: Zurita libro XVIII- Historia de Aragón, completada por Foz, Tomo I, pág.220- Monfar, Cap.XXIX i afegeix: “ debò advertir que hay autores de nota que ponen en duda este enlace, dando un origen Francés a la Felicia, esposa de este Rey de Aragón.”
Don José Mª Quadrado, a la seva “ España, sus Monumentos y artes, su Naturaleza...” 1886 pàg.159. peu de Nota: “Zurita se inclina a que Armengol era suegro del Rey Don Sancho y padre de la Reyna Felicia habida de la Condesa Clemencia.”
A la “ Colección de documentos inéditos para la historia de España". any1887 d’en Martín Fernández de Navarrete.Tomo 88. Pag.373. Diu el següent:
“ Casó este rey con Doña Felicia, según algunos, hija de Armengol Conde de Urgel, y según otros, de los Condes de Robey en Francia. Otros dicen que tuvo dos mujeres, una llamada Beatriz, hija de los Condes de Urgel, y otra llamada Felicia, hija de dichos Condes de Robey. De la Primera tuvo a Don Pedro que le sucedió y de la segunda a Don Alonso y Don Ramiro el monje.”
Isabel d’Urgell no apareix en cap autor, ni cronista dels que he consultat, que crec que, son els més principals. Aquest autor anomena la primera muller de Sans Ramires com a Beatriz i la segona com a Felicia de Robey, no de Roucy. No he trobat cap comtat, o referència a Robey, i segurament és una equivocació i voldria dir de Roucy.
En una Vista de fragments de, “ Argensola: Revista del Instituto de estudios Oscenses".1951 deixa llegir això:
”... Feliciam filiam Ermengaudi Urgelitani comitis, et Clementiae/p.9/ Comitissae duxit uxorem, exqua suscepit tres filios, Petrus, qui recuperavit Oscam, alphonsum et Ranimirum...” Bé! No cal traducció. Aquesta lectura correspon a un fragment de la Batalla d’Alcoraz, atribuïda a l’abat Aymeric i que l’Ubieto Arteta ens presenta com a apòcrifa, com he comentat al principi però, que d’altres la donen per bona. El mateix Tamayo de Salazar la incorpora a la seva obra com hem vist abans.
A la “ Revista de Hidalguia" Número 7. Año 1954 del Dr. Vicente de Cadenas y Vicent, diu el següent:
“La opinión general hácenlo (Don Vela) hijo del Rey Don Sancho Ramírez de Aragón y de su mujer Doña Felicia, hija de Armengol III, Conde de Urgel, y así quieren justificar sus armas consistentes en los cuatro palos de Oro en campo rojo, blasón de Cataluña, y que a el le correspondia por línia materna- lo qual tampoco es cierto como mas adelante demostraremos- ya que no podia por la paterna, pues de sobra es conocido que Aragón no adopta este blasón como suyo hasta años mas tarde,cuando tiene lugar la unión del Condado Barcelonés con este Reyno, por matrimonio de Doña Petronila de Aragón con el Conde Don Ramón Berenguer IV de Barcelona, trayendo hasta entonces por armas: La cruz de San Jorge de gules, en campo de plata cantonada por cuatro Cabezas de moros...” “ de ello nos da memòria Jerónimo Zurita en sus Anales de Aragón”
Segóns Vicente Cadenas, Na Felicia és filla del Comte d’Urgell car, així ho deixa dit Surita.
“Historial Genealógico del Dr. Cristóbal Mendoza...” per Ramón Darío Suárez.1972 pàg.257. Vista de fragments: “ Felicia de Urgel ( hija de los Condes de Urgel), en quién tuvo:IV. Ramiro II el monje, quinto Rey de Aragón (1134-1137) ascendió al trono aragonés después del fallecimiento de su hermano mayor Alfonso I el Batallador”
“ Notícia de los Condes de Urgel” 1973. Eduardo Corredera Gutiérrez. Pàg.47. Vista de fragments: “...conquistando el bajo Urgel Ermengol IV, “el de Gerp” (1065-1092) hijo de Ermengol III junto con Ramón, Berenguer, Guillem y Felicia madre ésta de tres reyes de Aragón: Pedro, Alfonso I el batallador y Ramiro el Monje...”
Segóns l’autor i d’altres que també ho han comentat, Na Felicia tenia tres germans. Ramón,Berenger i Guillem.
"Nobiliario de Familias de Portugal" Vol. XI pàg.30 CASTROS Font
En el " Libro de la Cadena del Concejo de Jaca: Documentos Reales, Episcopales y Municipales de los Siglos X, XI, XII. XIII y XIV. pág.153 Diu això:
"...Doña Felicia en 1072. Los hijos de este matrimonio fueron: D. Pedro I, D. Fernando ( que murió antes que su hermano mayor), D. Alfonso I y D. Ramiro II, por este orden."
En un altra vista de fragments, en Marcus Graham Bull, en el seu llibre “ Knightly piety and the lay response to the firts Crusade: The limousin and Gascony,(970-1130)" podem llegir el següent: “That Sancho Ramírez had earlier married a daughter of Count Ermengol III of Urgell called Felicia or Isabella”
Aquest autor diu que, la filla del Comte d’Urgell es deia Felicia, o Isabel.
Si Na Felicia d'Urgell és la mare del Rei Pere I, Alfons el Bataller i Ramir el Monjo, s'entendria millor la pressencia de llinatges catalans a Castella i Lleó. Els Urgell també els trobem a Galicia i Lleó com hem vist en les darreres entrades, "Qui eren els Senyors de Limia?" i " Eren els Comtes d'Urgell també Comtes a Galicia i Portugal?"
Interessant article:
"Todos hemos estudiado que Alfonso el Emperador, hijo de la reina Urraca y del borgoñés Raimundo, es Alfonso VII de Castilla y León, pero épocas hubo entre los historiadores en los que el numeral séptimo se atribuyó a Alfonso I el Batallador, rey de Pamplona y Aragón por línea heredera, además de ejercer como rey de Castilla durante el tiempo en que rigió su matrimonio con Urraca, y de ser el primer rey de Soria, a la que funda en 1119." Font.
Queda clar que, algú intencionàdament ha fet dessapareixer els fulls que falten car, els fulls, no dessapareixen sols. Algú a qui no li interessa la veritat, sinó, la veritat que se'ns mostra. Però, el que es desprend d'aquest suposat document, és que l'Armengol IV té una germana dita Elisabet i que va casar amb amb el Comte de Cerdanya, Guillem Jordà i en cap moment diu que, aquesta Elisabet hagués estat casada amb el Rei Sans Ramírez. Per tant, no posem en dubte que l'Armengol IV tingués aquesta altra germana però, de no existir algún altre document que doni fè de que, aquesta Elisabet és la Felicia d'Urgell, ens costa d'enpasar-nos-ho.
A més, el mateix Monfar a la pàg. 222 ens diu, com ja hem vist abans que, Sans Ramires va casar amb Na Felicia filla del Comte d'Urgell i va ser mare de tres fills. Pere, l'Alfons i Ramir.
Diu així: “ Don Ramiro ( el monje) fué hijo del Rey Don Sancho de Aragón y de la Reyna Felicia, hija del Conde de Urgel; Y tuvieron tres hijos, Don Pedro y Don Alfonso, que el uno tres el otro fueron reyes, y a Don Ramiro, que era el menor, le dedicaron a la religión y le enviaron al monasterio de San Ponce de Tomeras...” pàg.329 “ Tuvo tres mujeres ( Armengol III): una de elles, dice Zurita que fué Doña Clemencia, y hubo en ella muchos hijos, y entre ellos segun se entiende por muy evidentes conjeturas, fué la Reyna Felicia, mujer del Rey Don Sancho Ramirez, y madre de tres reyes, todos de Aragón, y abuela de Doña Petronila, que casó con Ramón Berenguer Conde de Barcelona.”
Per tant; ens demanem si l'Armengol III "el de Barbastre" va tenir dues filles. Una Na Felicia, casada amb Sans Ramíres i mare de Pere, Alfons i Ramir, i l'altre Na Isabel, dita Elisabet en el testament desaparegut que cita Monfar, casada amb el Comte de Cerdanya. O tal vegada, podria ser que Felicia i Elisabeth fos en realitat el mateix nóm? Vegem-ho: Felicia podria haber-se corromput a Felisa, o Elisa que, seria un diminutiu d'Elisabet, o Isabel en castellà. Bé, sigui com sigui, no sabrem que deien aquests documents dels quals Monfar en dona fè. Tampoc sabem que deia en Monfar a la seva obra original car, ens ha arribat un facsímil traduït al castellà. Creiem que Na Felicia i Na Elisabet(Isabel) son la mateixa persona, filla d'Armengol III,"el de Barbastre" que, de primeres noces va maridar amb Sans Ramires i de segones amb el Comte de Cerdanya. I així ho fa constar en Jeroni Pujades i el mateix Monfar. També en Surita, el Dr. Blancas, l'abat Briz de Sant Joan de la Penya i tots els cronistes més Doctes i de més autoritat.
Però, vistes les diverses opinións dels diferents cronistes, que fins ara hem presentat, hi ha algun document concloent que digui que aquesta Na Felicia era la de Roucy?
La mateixa Wikipedia que ens presenta Na Felicia de Roucy com a muller del Rei Sans Ramírez, ens remet aquest enllaç com a probas documentals. Font
I ens exposen el següent:
1-m secondly (1076[183] or before) FELICIE de Ramerupt, daughter of HILDUIN [IV] Comte de Montdidier et de Roucy Seigneur de Ramerupt & his wife Adelaide de Roucy ([1060]-3 May 1123[184],
Traducció:
1- m en segundo lugar (1076[183] o antes) FELICIE de Ramerupt, hija de HILDUIN [IV] Comte de Montdidier et de Roucy Seigneur de Ramerupt y su esposa Adelaide de Roucy ([1060]-3 de mayo de 1123 Proba[184],Necrologio de San Victorián, quoted in Vajay 'Ramire II', p. 730.
2- bur Monastery of San Juan de la Peña). The Chronicle of Alberic de Trois-Fontaines refers to the first of the seven daughters of Comte Hilduin as, inaccurately, wife of "regi Galicie Sanctio" but does not name her[185].
Traducció:
2-Monasterio de San Juan de la Peña). La Crónica de Alberico de Trois-Fontaines se refiere a la primera de las siete hijas del conde Hilduino como, incorrectamente, esposa de la "regi Galicie Sanctio", pero no la nombra Proba[185].Necrologio de San Victorián, quoted in Vajay 'Ramire II', p. 730.
3- The Genealogiæ Scriptoris Fusniacensis is somewhat more precise in referring to, but still not naming, "septima filia…Hilduini" as wife of "Sanctio regi Hispanie" by whom she had "Hildefonsum regem et fratrem eius, qui ei successit in regnum. Cuius filiam cum regni gubernaculis comes inclitus Barcinonensis, qui paganos impugnare non desinit, duxit uxorem"[186].
Traducció:
3-El Genealogiæ Scriptoris Fusniacensis es algo más preciso al referirse, pero aún sin nombrar, a "septima filia...Hilduini" como esposa de "Sanctio regi Hispanie" de quien tuvo "Hildefonsum regem et fratrem eius, qui ei Successit in regnum. Cuius filiam cum regni gubernaculis comes inclitus Barcinonensis, qui paganos impugnare non desinit, duxit uxorem" Traducció:"Setena filla d'Hilduí...El rey Hildefonso y su hermano, quien le sucedió en el reino. Su hija, junto con el gobierno del reino, el ilustre conde de Barcelona, quien nunca deja de atacar a los paganos, se casó." Proba[186].Genealogiæ Scriptoris Fusniacensis 20, MGH SS XIII, p. 256. (Nota: D'aquesta setena filla, no sabem el nom, per tant, podria ser la Felicia ,com un altre.)
4- The marriage of the king of Aragon to the daughter of a relatively obscure nobleman in northern France seems surprising considering the geographical distance and the absence of any other apparent connection between the two families, but unless more information comes to light there is little alternative but to treat these two sources at face value. The name of this daughter of Comte Hilduin is indicated by the Monumenta Historiæ Tornacensis which names [her son] "in Hispanum...regem Hildefonsum, Feliciæ materteræ vestræ filium"[187].
Traducció:
4-El matrimonio del rey de Aragón con la hija de un noble relativamente desconocido del norte de Francia resulta sorprendente considerando la distancia geográfica y la ausencia de cualquier otra conexión aparente entre ambas familias. Sin embargo, a menos que se revele más información, no queda otra alternativa que aceptar estas dos fuentes sin más. El nombre de esta hija del conde Hilduino aparece en la Monumenta Historiæ Tornacensis, que nombra a su hijo «in Hispanum...regem Hildefonsum, Feliciæ materteræ vestræ filium» Traducció: "a España...el rey Hildefonso, hijo de vuestra tía Felicia" Proba[187].Monumenta Historiæ Tornacensi, MGH SS XIV, p. 268.
5-The word “vestræ” in this document refers to Barthélemy Bishop of Laon (died 1158), the son of Aelis de Ramerupt, another daughter of Comte Hilduin [IV]. The Crónica de San Juan de la Peña records that King Sancho married "muller Doña Felicia", but gives no indication of her family origin[188].
Traducció:
5-El término «vestræ» en este documento se refiere a Bartolomé, obispo de Laon (fallecido en 1158), hijo de Aelis de Ramerupt, otra hija del conde Hilduino IV. La Crónica de San Juan de la Peña registra que el rey Sancho se casó con «muller doña Felicia», pero no da ninguna indicación sobre su origen familiar Proba[188].Crónica de San Juan de la Peña XVII, p. 51.
6-"Sancius…rex Aragonensium" granted privileges to the monastery of San Pedro de Siresa by charter dated 4 Sep 1082, the dating clause of which refers to "regnante rege Sancio cum uxore sua Felicia et filio suo Petro in Aragone et in Pamplona et in Superarbi sive in Ripacorza…"[189].
Traducció:
6-"Sancius…rex Aragonensium" concedió privilegios al monasterio de San Pedro de Siresa mediante carta de 4 de septiembre de 1082, cuya cláusula de datación se refiere a "regnante rege Sancio cum uxore sua Felicia et filio suo Petro in Aragone et in Pamplona et in Superarbi sive in Ripacorza..." Proba[189]. Siresa 13, p. 35.
7- "Sancius rex Aragonensium…cum filio meo Petro et uxore mea regina…Felicia" granted the monastery of Sauve-Majeure, Gironde to the church of Pamplona by charter dated to [1086/94][190].
Traducció:
7-"Sancius rex Aragonensium…cum filio meo Petro et uxore mea regina…Felicia" concedió el monasterio de Sauve-Majeure, Gironda a la iglesia de Pamplona mediante carta fechada en [1086/94] Proba[190].Pamplona 38, p. 63.
Bé, com podem observar, en cap cas, ni en cap document que ens mostren, es diu que aquesta Felicia casada amb Sans Ramírez sigui la Felicia de Roucy. Ens Parlan d'una Felícia, que també podria ser la d'Urgell, com així ho creïen els primers cronistes fins que, Francisco Diago criticant a en Çurita, es treu de la màniga la Felicia de Roucy. És a partir d'aquí, que uns cronistes es fan resó de l'opinió, sense cap fonament, d'en Francisco Diago, i d'altres, com Briz, Blancas, Jeroni Pujades i Monfar, es posicionen amb les tesis d'en Çurita, molt més fonamentades. I és així com apareix escrit originariament. I el que diuen les primeres cròniques és que la Felicia era filla d'Armengol el de Barbastre.
Conclusió:
Observat aquest recull d’autors que, he intentat presentar cronològicament, per a poder tenir així una visió més fidedigna i encertada del relat, crec que podem estar d’acord que, tots els Cronistes més Doctes i de més autoritat, esmenten la filla dels Comtes d’Urgell, en un cas, com a Felicia d’Urgell i en l’altre, com a Felicia de Roucy. Si més no, cap cronista primigeni, l’esmenta com a Isabel. Excepte algun de més modern. Aquesta senyora es deia Felicia i el nóm s'hauria corromput a Felisa i després a Elisa, o Elisabet, com he sugerit. No estic dient que Felicia sigui el mateix nom que Elisabet, el que dic és que las primeres cròniques parlen sempre de Na Felicia i amb el pas del temps el nom es podria haber corromput. La controvèrsia i el debat rau doncs, en el lloc i família de pertinença de Na Felicia. Segons uns, era una Urgell i segons altres, era de Roucy. Podem observar que, la majoria d’autors fan sempre referència a en Çurita, i al pare Francesc Diago, com a fonts principals i de més autoritat car, cadascun d'ells, en llurs obres , semblen anar repetint el que diu en Çurita, o es fan reso del que diu el pare Diago, sense aportar res de nou. I és en aquests dos cronistes on cal ficar l’ull.
En Jeroni Pujades, ja ens advera que la confusió ve donada pel fet de que, si Na Felicia era filla de Sancha, o de Clemencia, segona muller d’Armengol III i acaba donant més veracitat a la proposta d’en Çurita. La tesi del cronista d’Aragó, està fonamentada, entre d’altres, en la Crònica Rivipullense, on ell mateix hi deixa escrites algunes referències al marge, com ja he mostrat al principi. I segons diu aquesta Crònica, la seva segona muller es deia Clemencia, suposada mare de Na Felicia. Tampoc li fan el pès a l'Abat Briz, les explicacións que dona el pare Diago.
Cal esmentar que, en Çurita era el Cronista Reial d’Aragó, a sou de Felip II i aquest Rei, no era massa amic dels catalans. Per tant, si en Çurita diu que Na Felicia era una Urgell, segurament tenia forces evidències que no es podien amagar, i així ho fa constar. A més, en Pujades ens dona la clau a la pàg.467 i demostra que Na Felicia era filla d'Armengol "el de Barbastre", car diu que la dot, (terres de la Ribagorça) son entregades al marit per la muller. Per tant, abans de tenir-les Na Felicia, les habia de tenir el seu pare, l'Armengol III que les hi va cedir. Segurament, aquestes terres serien una part de la Ribagorça catalana car l'any 1036 la Ribagorça pertanyia a Ramir I. Per tant, si la dot son les terres de la Ribagorça, com queda vist en el document que aporta el Dr. Blancas, queda descartada que Na Felicia sigui de Roucy car, no es coneix que aquestes terres i per aquestes dates fosin del Comte de Tolosa, o d'algun altre Comte Francès. En la meva opinió, crec que Na Felicia era una Urgell i que Tots els seus fills, Pere Sans I d’Aragó, Alfons, “el Bataller” i Ramir “el Monjo”, eren Urgells, i com he dit al començament, si aixó fos així, s'entendria millor que la cort de Lleó estiguès envoltada de Catalans com, els Cabrera, els Montcada, els Cardona,etc... Si l'Alfons el Bataller era un Urgell com creiem i va maridar amb la Reina Urraca de Lleó, tindria tot el sentit. A més, si l'Alfons VII de Castella és l'Alfons I "el Bataller, com hem pogut veure l'article que hem aportat, l'Alfons VIII de Castella ha de ser doncs, el fill de Na Urraca i del Comte de Tolosa, casat amb Na Berenguela de Barcelona. Embolica que fà fort! La controversia hi és però, el relat oficial sembla obviar expressament la possibilitat que Na Felicia sigui filla d'Armengol III i mare de tots tres germans. Pere, Alfons i Ramir, donant només la seva versió interessada. Desconec si hi ha algun altre document, cartulari, etc... que pugui desmuntar aquesta proposta. La meva opinió està fonamentada només en els textos que he mostrat i que son consultables a la xarxa.
La veritat és una flama que a uns ilumina i a d'altres crema.
Francesc Duart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada