LES ARMES PERSONALS DE FERRAN EL CATÒLIC

Segurament, si pensem en les armes personals de Ferran II d'Aragó, dit el Catòlic, ens vindrà a la memòria les armes personals dels Comtes de Barcelona i desprès de 1137, per l'enllaç matrimonial d'en Ramón Berenguer IV i Na Peronella, tambè dels reis d'Aragó. La Senyera.

Així és com apareixen pintats els nostres Comtes-Reis.

Tambè en les banderes de possessió territorial apareix així.

Detall Mapa de Pedro Reinel any 1504. A la Península, bandera de possessió del Rei de Portugal i Senyera del Rei de les Espanyes i de les Índies Ferran el Catòlic.

Però, en el mapa de Cantino de 1502, tambè en època de Ferràn el Catòlic, apareix un senyal de possessió amb quatre quarters. Dos amb Lleóns i dos amb Senyera. El Lleó per ordre d'importància, en terminologia heràldica, va situat a l'esquerra segons es mira.

Detall del Mapa de Cantino de l'any 1502.

Tambè apareixen d'aquesta faisó en un tou de mapes de les possessións Americanes. Dos Lleóns i Dues Senyeres. Cal observar que hi resa "Les Antilles del Rei de Castella" però clar, el Rei de Castella l'any 1502 és Ferràn el Catòlic. Tambè ho és de Catalunya-Aragó, València, Mallorques, etc...

Però, que representen aquests Lleóns que apareixen en diferents mapes de les possessións Americanes?

S'ha especulat molt sobre el tema. Algunes teories defensen que aquest Lleó pertany a l'emblema del Regne de Lleó, d'altres que representa el Lleó de Saragossa, alguns diuen que és el Lleó dels Hasburgs, cosa ridícula car aquest llinatge no va regnar als territoris Hispànics fins l'any 1506 a Castella ( Joana i Felip el Bell) i als territoris Catalans l'any 1516, just quan mor Ferràn el Catòlic i passa a regnar el seu net Carles I.

L'Enric Guillot, en el seu llibre, " Descoberta i Conquesta Catalana d'Amèrica, una història Reescrita pels Castellans" ens mostra tot un recull de mapes amb Senyeres arreu dels territoris d'ultramar.

Detall del Planisferi d'en Domingo Teixeira, any 1573. Senyeres arreu dels territoris Americans.

Però, tornant al Lleó, podem observar que a les primeres lletres que es publiquen en relació al descobriment d'Amèrica, l'any 1493, apareixen unes naus amb unes banderes amb Lleó.

Detall:

 

Detall:

Be, l'ampliació seria aquesta. Podem observar que al pal central hi ha una bandera amb un Lleó, i al pal del costat, un altre bandera amb Senyera en diagonal. Al sobretoldo que cobreix l'embarcació, tamè hi ha un Lleó.

En aquest Portulan de la Mediterranée, des côtes de Portugal, Espagne, France, Pays-Bas, Allemagne, Anglaterre...etc de 1501-1600 i que es pot veure en aquest Enllaç, tambè apareix el Rei d'Espanya amb un escut amb Lleóns i una mena de Senyera escacada.

Detall.

Un altre exèmple d'escut amb Lleóns i Senyeres.

Podriem pensar doncs que, aquest Lleó podria ser algun emblema personal de Ferràn el Catòlic car, apareix arreu com a símbol de possessió i ell, és el principal patrocinador de l'empresa Americana. Seria molt normal doncs que, el seu emblema, o marca, apareguès en els escuts de possessió.  Tot i que cercant pels llibres d'heràldica, no he pogut trobar cap referència que indiqui que el Rei Ferràn el Catòlic tinguès un Lleó com a escut personal.

El que si que he pogut trobar, és un escut molt similar de Ferran el Catòlic i que està guarnint une dels capitells del Santuari del Tallat.

Detall: Capitell amb escut de Ferràn II d'Aragó al Santuari del Tallat. Vallbona de les Monges.

Del Santuari del Tallat ens diuen que el Rei Ferràn va pagar les obres d'unes reformes que s'hi van fer, a càrrec del Senyor del Castell de Solivella. El 20 d'Avril de 1509, Ferràn va cedir el Santuari al Monestir de Poblet. Males llengües diuen que, el Santuari del Tallat era un refugi per a les aventures extramatrimonials del Rei.

D'altra banda, en aquest Web, ens diuen que Ferràn el Catòlic tenia com a emblema Reial un Lleó

Detall: Ferdinandus II Sicilia Rex.

I expliquen aixó: A Piazza Armerina in provincia di Enna in Sicilia scolpito nel marmo bianco che si trova sotto il portico della Biblioteca Comunale, non è uno stemma qualunque, bensì è quello del re spagnolo senza il quale chissà quando avremmo conosciuto il Nuovo Mondo e, purtroppo, anche l'Inquisizione.

E' lo stemma più prestigioso e raffinato, anche nei particolari, presente nella nostra Città ed è quello di Ferdinando II re d'Aragona detto il Cattolico (1452-1516) che con la moglie, la cugina Isabella I regina di Castiglia (1451-1504), furono chiamati dal Papa Re Cattolici (Reyes Católicos).

I que Traduït:

A la Plaça Armerina, a la província d'Enna a Sicília tallat en el marbre blanc trobat sota el pòrtic de la Biblioteca Municipal, no es tracta d'un escut d'armes qualsevol, sinó del del rei espanyol sense el qual qui sap quan hauríem conegut el Nou Món i, malauradament, també la Inquisició.

És l'escut més prestigiós i refinat, fins i tot en els detalls, present a la nostra ciutat i és el de Ferran II, rei d'Aragó conegut com el Catòlic (1452-1516) que amb la seva dona, la seva cosina Isabel I, reina de Castella (1451- 1504), van ser anomenats Reis Catòlics pel Papa.

Curiosament, a la Plaça d'Espanya de Sevilla, hi ha representada la rebuda d'en Colom a Barcelona per part dels Reis Catòlics.

Detall: Seville, Spain. Ceramic Tiles in the plaza  de España depictig the arrival of Christofer Columbus in Barcelona in 1493 at the Court of King Ferdinand II and Queen Isabella of Castile.

Si analitzem amb detall el que s'hi mostra, veiem que es tracta de la rebuda d'en Colom a Barcelona per part dels Reis Catòlics. És sabut que la Cort l'any 1493 era a Barcelona. A la Banda Esquerra conforme mirém, hi ha la figura de Ferran el Catòlic i a sota les armes catalanes, o d'Aragó si voleu. A la dreta doncs, hi ha la figura de Na Isabel de Castella amb les seves armes a sota. A la part de dalt hi diu Barcelona i a la part de baix apareixen els escuts de la ciutat Comtal i al bell mig un Lleó.

Detall: Enllaç

És evident que aquest Lleó, no pot ser l'emblema del Regne de Lleó car, estem a Barcelona. A més,el Regne de Lleó ja està representat en l'escut de la Reina Isabel, ( Castella i Lleó), per tant, si aquest Lleó de baix està flanquejat pels escuts de la ciutat Comtal, nomès pot ser l'emblema personal de Ferran el Catòlic. Si més no, aquesta és la meva hipòtesi.

Però, d'ont podria haver sortit aquest Lleó de Ferran II d'Aragó?

Segons en Joanjo Albinyana, colaborador de L'INH, els Trastàmaras vindrien del castell de Tamarit, a Tarragona. Veure aquest enllaç on ho explica.

Però, els Trastàmaras tenen oficialment aquestes armes. Les de Castella i Lleó.

Detall:

D'altra banda, en l'Albinyana, en el seu post ens mostra unes antigues armes dels Trastàmaras que, son idèntiques a les armes antigues de Tarragona.

Detall: Aquest retall està extret de la pàgina , "La Nissaga dels Trastàmara" Joanjo Albinyana. INH

L'escut antic dels Trastàmara és identic a l'escut antic de Tarragona. Ho podeu verificar fent una cerca a internet.

Però, el que si he trobat, és l'escut de Tamarit que es un Lleó com el de Ferran el Catòlic. Ergo, si en Joanjo Albinyana tinguès raò en la seva hipòtesi, el Lleó dels Trastàmara podria ser el mateix que el de Tamarit.

Detall: Armes de Tamarit. Enllaç

Detall del Blasonari.net   Tamarit

 

Conclusió: Certament, no he pogut trobar en cap llibre d'heràldica que digui que, el Rei Ferràn el Catòlic tinguès un Lleó com a emblema personal. Potser el tenia i l'han fet dessaparèixer però, si que s'ha conservat l'escut del capitell del Santuari del Tallat, semblant als escuts que apareixen com a símbols de possessió a les terres Americanes, i com a cirereta, el que ens expliquen en aquest web d'Enna, a Sicilia. De ser aixó cert, estaria resolt aquest misteri dels Lleóns, que apareixen a les banderes d'Amèrica i als Regnes d'Espanya car, serien la marca personal de Ferran el Catòlic. D'altra banda, tambè hem de tenir en compte, el Lleó que apareix a la rebuda d'en Colom a Barcelona, a la plaça España de Sevilla i que jo crec que, és el mateix Lleó que apareix a les naus d'en Colom i als mapes de Cantino i d'altres. Com a Hipòtesi final cal tenir en compte la proposta d'en Joanjo Albinyana, que sosté que, els Trastàmaras es van originar al castell de Tamarit i les armes de Tamarit son un Lleó. Com el de Ferran el Catòlic que tambè era un Trastàmara. Salut!

La Veritat és una Flama que a uns ilumina i a d'altres Crema.

Francesc Duart

Més Informació:  Enric Guillot: La bandera catalana en la descoberta d'Amèrica i del Món

                     

                             Enric Guillot: El Lleó del Regne de Lleó és un senyal heràldic català