QUI ERA PERANSUREZ I PER QUÈ TE LES ARMES D'URGELL?
Quan cerquem a la Wiquipedia per a saber quí era Peransurez, o Pedro Ansurez, ens expliquen si més no, una serie d'aventures èpiques d'aquest personatge, que sempre esta voltant al costat del rei de Lleó, l'Alfons VI i de la seva filla Urraca, de la que en Peransurez n'era el tutor. El veiem sempre envoltat dels personatges més rellevants de la seva època i està ficat en tots els merders però, com acostuma a pasar amb els personatges de les Castelles, no sabem rès de la seva ascendència més enllà de que, el fan fill d'un Ansur Díaz que, ens diuen que és del llinatge dels Banu Gómez, i poca cosa més. Va maridar amb Na Eylo Alfonso, de llinatge tambè incert per part de pare i sabem que, en Peransurez era gendre del Comte Armengol d'Urgell. Aquesta és la explicació que donen per a justificar les seves armes que, son com les del Comtat d'Urgell. Bé, li podeu fer un cop d'ull en aquest enllaç.
A més, la recerca es fa del tot impossible quan sovint apareixen els personatges amb els noms cambiats, cosa frequent a Lleó i a Castella. Un personatge que és Comte a Lleó, a Galicia, a Castella, o Asturias se'l coneix per d'altres noms, com al final veurem.
Bé, dit això, Comencem pel Peransurez.
Detall: Pintura de Peransurez, Senyor de Valladolid, Comte de Liébana, de Saldaña i de Carrión, pintat amb les armes d'Urgell, a la sala de recepcions de l'Ajuntament d'aquesta ciutat. Per Pedro Díaz Minaya. 1608.
Així que, ens podem creure que aquest personatge de tan alta dignitat, envoltat sempre del rei i que era el tutor, o "ayo", de la seva filla Doña Urraca,no el coneixia ningú car, el seu llinatge és un misteri. O cerquem per les cròniques a veure si podem gratar alguna cosa que ens ilumini.A la "Historia Genealógica de la Casa de Lara" d'en Luís de Salazar, a la pàg.314 l'autor ens diu que, el Pedro Ansurez, és net d'un Pedro Peláez que alhora descendeix directament del Rei Fruela II de Lleó. Enllaç
Detall: pàg.314.
El mateix Luís de Salazar ens dona la referència de la "Historia Genealogica de la Casa de Silva..." d'en Luís de Salazar y Castro. 1685. pàg.74. Enllaç
Detall:pàg. 74 i diu el següent: "...y para asegurar su parentesco con el Conde Pedro Ansurez, Señor de Valladolid. Pues como lo advirtió Ambrosio de Morales, y lo escrivió el Doctor Gerónimo Gudiel, al fin de su compendio de los Girones, el Conde Don Pedro fue tambien Señor de Cisneros, y se lo llama en la escritura de fundación de la Iglésia de Valladolid. Lo qual se ha de entender, que era Señor en parte de Cisneros; porque como aquel lugar era Behetria, se dividió entre los hijos de Don Pelayo Fruela, el Diácono; y llevando una porción del, el Conde Pedro Peláez, abuelo de Don Pedro Asurez, otra quedo a Don Pelayo Peláez, padre de nuestro Don Gonzalo..."
Detall: pàg.74
Ràs i curt! l'autor ens està dient quina és la ascendència del Pedro Ansurez car, diu que el seu avi és Don Pedro Pelaez i el pare d'aquest, és Don Pelayo Peláez Fruela, "el Diácono". Però, Si Don Pelayo Peláez Fruela, "el Diácono" té el patronímic "Fruela" car, és descendent directe del Rei Fruela II de Lleó, son fill, Don Pedro Peláez ha de ser tamè un "Fruela", o "Froilaz", que vol dir el mateix. Ergo, aquest Don Pedro Peláez, seria doncs el Pedro Froilaz de Trava, l'avi del Pedro Ansurez. Tambè ens diu que aquest llinatge son Senyors de Cisneros.
Tambè en la "Asturias ilustrada; origen de la nobleza de España, su antiguedad y ..." - Joseph Manuel Trelles pàg. 294. Linea de los Ansurez Hasta el Conde Don Pedro Ansurez. Enllaç
Detall: Escut de Cisneros.
Detall:

Tambè en los "Apuntes Genealógicos y Biográficos de Don Alfonso Carrillo de Acuña, Arzobispo de Toledo" d'en Guillermo Mirecki Quintero, que podeu trobar en PDF a la Xarxa, ens dona la descendència del Rei Fruela II de Lleó, segons els seus estudis.
Detall:
I segueix: "De Don Pelayo Fruela, Llamado el Diácono, se originaran, en cinco generaciones cinco troncos familiares de gran importáncia, tanto en Castilla como en Portugal: Els Cisneros, Els Acuña, a Portugal, els Ansurez de Pedro Peláez Froilaz de Carrión, i els Girón, entre d'altres. En un altre post futur veurem quí son aquests Girón.
Els Cabrera també enllacen amb els Fruela:
Bé! Els Bermúdez descendeixen del Rei de Lleó, Ramir II, nebot del Fruela II, encara que, en alguns casos, el Comte Pelayo Peláez Fruela," el Diácono" se l'esmenta tambè com a Bermudo.
Aquest Comte Pelayo Fruela,o Froilaz ,"el Diácono" te una filla, entre d'altres fills, dita Ximena Peláez de Carrión, germana del Pedro Peláez Froilaz de Trava i del Pelayo Peláez froilaz. Na Ximena Peláez de Carrión, marida amb Bermudo Ovequiz, descendent de l'Ordoño de Lleó i germà del Rei Fruela II de Lleó. tenen un fill dit Don Vela Gutierrez que marida amb Sancha Ponce de Cabrera que, és besneta de Letgarda de Tost, filla d'Arnau Mir de Tost.
Del matrimoni entre Don Vela Gutierrez i Na Sancha Ponce de Cabrera, neix un fill dit, Ponce Velaz de Cabrera i Asturias, que alhora te una filla dita Teresa Ponce de Cabrera que marida amb Rodrigo Peláez de Cisneros, fill del Pelayo Peláez Fruela i net del "Diácono". De l'enllaç entre Na Teresa Ponce de Cabrera i Don Rodrigo Peláez de Cisneros, neix un fill dit Rodrigo Rodríguez de Cisneros i Cabrera. Bé, els Cabrera enllaçan entre d'altres llinatges, amb els Fruela que son Cisneros i després, amb el Don Rodrigo González de Cisneros, besnet del Diácono, serà el genearca dels Girón. Hi ha a Portugal un tal Don Martín Piros de Calheiros, casat amb una Sancha de Urgel. Caldrà mirar quina relació hi pot haver amb el Rodrigo González Girón.
D'altra banda, també tenen un altre filla dita Sancha Peláez de León que, marida amb Gutierre Ossorez(Ossorio), que és l'alterego de Gausfred de Cabrera i Rivera de Galicia. Aquest Gausfred de Cabrera és Vescomte de Girona i segurament, el llinatge dels Girones comença amb ell i no amb el Rodrigo González Girón però, caldrà mirar-se-ho millor. El fill d'aquests, Ossorio Gutierrez, Senyor de Cabrera i de Rivera, casa amb Na Ermessenda de Montsoriu,Vescomtessa de Girona. D'aquest enllaçc naixeran Gausfred de Cabrera,(1005-1088) i la seva germana Siscarda de Cabrera.
Aquests personatges sovint es casaven entre cosins germans i apareixien nous llinatges amb els patronímics cambiats i aixó, encara crea més confusió, encara que, son els mateixos personatges amb distints senyorius.
En Diego Vicéncio de Vidiana, en la seva obra," Al Rey Nuestro Señor. D. Francisco de Benavides..." any 1696. en las Lineas Reales ens deixa escrita la descendència del Rei Fruela II. Enllaç
Detall: LINEAS REALES. El Rey Don Alonso III el Cruel, casa amb la Reyna Doña Ximena- Segueix un dels fills, el Rei Fruela II, "el Lepròs"- Segueix l'Infant Aznar Ximeno Fruela- Segueix el seu fill l'Infant Don Fruela Pelayo Aznarez "el Diácono"- segueix el seu fill Don Pedro Peláez,(dit Pedro Froilaz de Trava) Rico-Hombre, y la Condesa Doña Mayor Ansurez, de los Condes de Monzón. Segueix Don Asur Pérez ( dit també Asur Díaz), Príncipe y Conde de Monzón y la Condesa Doña Juliana. (pares del Peransurez)- Segueix el seu fill el Conde Don Pedro Ansurez, Senyor de Valladolid y la Condesa Doña Eylo (la seva muller).
Bé!, Doncs ja tenim la línea ascendent del Senyor de Valladolid, que ve directament del Rei
Fruela II de Lleó però, com pot ser que aquest llinatge tingui les armes iguals que les del
Comtat d'Urgell?
El fill del Rei Fruela, l'Infant Aznar Ximeno Fruela ens dona una pista i ens fa sospitar quelcom extrany car, aquest nom, "Aznar" no és molt comú del Regne de Lleó.
En Relació al nom Aznar, la Wikipedia ens diu el següent:
"Aznar es un apellido patronímico español de etimología discutida. Antiquísimo y de muy alta condición, muy vinculado a la historia de Aragón y Navarra.
Su primitiva casa solar pudo radicar en Jaca (Huesca).1 De acuerdo con el Instituto Nacional de Estadística, Aragón sigue siendo porcentualmente la zona donde mayor población lleva el apellido. También está presente en el País Vasco, La Rioja y Asturias.
La primera referencia que se tiene de este linaje se remonta al conde de Aragón Aznar I Galíndez quién, según las Genealogías de Roda, insertas en el Códice de Roda, fue vasallo de Carlomagno, aunque más probablemente se tratase de Ludovico Pío a quien el conde aragonés prestó homenaje y quien le encomendó el condado de Urgel-Cerdaña una vez expulsado de Aragón.2 Su hijo, Galindo I Aznárez fue conde de Urgel y de Cerdaña hasta 844 y después de Aragón desde ese año hasta 867. Aznar II Galíndez, hijo del anterior y su sucesor en el condado, casó con Onneca Garcés, hija del rey García Íñiguez de Pamplona y la reina Urraca. El hijo de este matrimonio, Galindo II Aznárez casó con Sancha Garcés con quien tuvo a Andregoto Galíndez, esposa del rey García Sánchez I de Pamplona. El condado de Aragón pasó al rey García una vez que el matrimonio con Andregoto fue anulado en 943 por razones de consanguinidad. El primer Aznar descendía de una importante familia vascona de Baigorri (allende el Pirineo), que tenía ramificaciones en Jaca, Sabrarbe, Ribagorza, etc" Enllaç
Crida l'atenció que el Rei Fruela, li posi Aznar, a un dels seus fills quan, no hi ha precedents en el Regne de Lleó i més bé, és un nom vinculat al Regne d'Aragó i de Navarra. Per norma general, s'acostumava a posar als fills, els noms dels pares ,o dels avis però, en l'ascendència del Rei Fruela no hi ha cap Aznar. Tal vegada la seva muller te alguna relació. Vegem-ho!
A "La fenix Troyana; epitome de varias y selectas historias..." d'en Vicente Mares, a la pàg.331 diu el següent:
Enllaç
Detall:
Don Froyla II casó con Doña Nunilo Ximena, o Doña Nuña.
A la "Historia Genealogica de la Casa de Silva" pàg.59 ens dona la ascendència de Doña Nunilo Ximena Aznarez.
Detall:
Tambè en el "Compendio cronológico de la historia de España, desde los tiempos mas ..." d'en José Francisco Ortiz y Sanz. pàg.87 diu el següent:
EnllaçDetall:
L'autor confirma que el Rei Fruela va maridar de primeras noces amb Nunilo Ximena com així consta en una arqueta de plata (Relicari) que, el matrimoni va donar a l'esglesia d'Oviedo. Sembla ser que el tal Aznar, el va tenir fora del matrimoni, segons ens explica.
A la "Historia genealogica de la Casa de Silva: donde se refieren las acciones mas ..." d'en Luis de Salazar y Castro -1685 pàg.61-62 diu el següent:
Enllaç
Detall:
Ràs i curt! La Reina Nunilo Ximena, primera muller del Rei Fruela, era neta per part de mare(Toda Aznarez) del Comte Don Aznar Galíndez d'Aragó que, tambè era Comte d'Urgell i de Cerdanya. De ser així, estarien doncs justificades les armes d'Urgell que te el Peransurez i que tenen tambè els Bermúdez de Galicia car, aquests Bermúdez venen per la branca del Rei Ramir II, nebot del Fruela i del Ordoño.
Una Reflexió: Algú podria dir que els escuts d'armes, o la heràldica si voleu, no es començen a utilitzar fins al primer quart del segle XII. Cap l'any 1125 aproximadament. I tindria raó car, la evolució de la Heràldica i escuts Nobiliaris, van en paral.lel amb la evolució i el perfeccionament de les armadures. Abans del segle XII, els cavallers duien una cota de malles amb un Elm que permetia la visió del seu rostre. Per tant, tothom podia reconeixer al cavaller. Amb l'evolució dels elms integrals, o tancats, el cavaller nomès es podia reconeixer per les seves armes que anaven pintades en el seu escut. Però, les banderes, o signes distintius de les cases nobles principals, amb llurs colors personals i que identificaven el llinatge, ja existien inclús des de la època dels Romans. Cada legió tenia la seva banderola i, o insignia i servia per a moure i no confondre a les tropes en el camp de batalla. Per tant, l'emblema d'Urgell, així com la marca personal dels Comtes de Barcelona, ve des de temps immemorials.
NOTA: Un altre genealogia, fa neta de
Toda Aznar d'Aragó, Na
Ximena Garcés de Pamplona, muller del Rei Alfons III de Lleó, el Magne.
Enllaç Sigui com sigui,
la ascendència va a petar al Comte d'Urgell i Cerdanya,
Aznar I Galí.
Detall: Carlemany amb la seva insignia, La Senyera que desprès va pasar als Comtes de Barcelona.
A La "Historia genealógica y heráldica de la monarquía española, Casa Real y Grandes de España" d'en Francisco de Bethancourt pàg. 353 ens diu que, Doña Nunilo Ximena va casar amb el seu cosí germà Fruela II.
EnllaçDetall:
Si aixó que diu en Bethancourt és cert,voldria dir que, Na Jimena Garcés de Pamplona, muller d'Alfons III, el Magne, podria ser Germana de la Toda Aznar de Larraun, o d'Aragó, i filla del Aznar I Galí Comte d'Urgell. Segons algunes averiguacións, sembla que no està clara la filiació de Na Jimena Garcés car, alguns historiadors la fan filla del Rei Garcia Iñiguez de Pamplona pero, no hi ha documentació al respecte i tampoc apareix a les Genealogies de Roda. Tradicionalment s'ha dit que Na Jimena Garcés era filla de Garcia Iñiguez però, posats a especular i tenint en compte el que diu Bethancour, tambè podria ser filla del Comte d'Urgell, L'Aznar Galí i germana de la Toda Aznar.
Detall:
El Comte Aznar I Galí va ser Comte d'Aragó (809-820) i Comte d'Urgell i Cerdanya del (820-824) el Comtat d'Aragó el va perdre per una sèrie de visicituts que ara seria llarg d'explicar. El Comtat d'Urgell i de Cerdanya va passar al seu fill Galí I Aznar i que va recuperar el Comtat d'Aragó (824-88) el Comtat d'Urgell i Cerdanya (824-834) i els Comtats de Pallars i Ribagorça (833-844) desprès el Comtat d'Urgell i Cerdanya pasa al Sunifred I, pare d'en Guifre el Belòs de la dinastia Bel.lònida.
Enllaç llista dels Comtes D'Urgell.
Aquests Aznar, segurament marxen cap a terres de Vasconia car, hi trobem per aquelles mateixes dates, un Aznar Sánchez de Larraun Duc de Vasconia i que alguns historiadors l'identifiquen amb el Aznar Galí d'Aragó.
Detall:
Enllaç " Aznar has been confused with Aznar Sánchez, Duke of Gascony, and some authorities have even considered the two like name contemporaries to be one and the same person."

Com us he comentat al principi, és molt complicat relacionar tots aquests personatges de Castella-lleó i treuren l'entrellat car, van cambian de nom depenent de cada territori. Per exemple: El Pedro Peláez Fruela, apareix com a Pedro Froilaz de Trava. i Com a Diego Fernández Conde de Carrión ( l'Ansur Díaz, seria el fill i pare del Peransurez) i la seva segona esposa, Na Mayor de Urgel, apareix com a Mayor Guntroda rodriguez. El seu Pare Don Pelayo Peláez Fruela,"el Diácono" se l'esmenta com a Fruela Petri Bermúdez i la seva muller Na Aldonça Ordóñez, se l'esmenta com a Doña Elvira de Faro. El fill del Pelayo Peláez Fruela ,"el Diácono" dit Pelayo Peláez Fruela, (germà del Pedro Peláez Fruela) se l'esmenta com a Rodrigo Froilaz, El Bermudo Froilaz Manido, seria doncs el fill del Rei Fruela II, l'Infant Aznar Ximeno Fruela, Na Nunilo Ximena, apareix com a Munia, o Nuña de Pamplona i Larón (Larraun) etc... Bé, així no hi ha quí s'aclari!
Conclusió:
Hem pogut comprovar que, gratant una mica per les Cròniques, podem treure molta més informació de la que ens donan sovint a la Wikipedia. Hem pogut comprovar que, l'ascendència misteriosa del Senyor de Valladolid, Don Peransurez, ve directa del Rei Fruela II de Lleó i per part de la seva muller, Na Nunilo Ximena, de molt més amunt. Del Comte d'Urgell i Cerdanya Aznar I Galí i de ser aquesta filiació certa, com així ho crec, les armes del Peransúrez, les del Comtat d'Urgell, estarien Justificades, així com, les de Cisneros i les dels Bermúdez, que son les mateixes. Queda pendent doncs, l'averiguació del parentiu del Rei Fruela II de Lleó amb la seva primera muller, Na Nunilo Ximena que, segons ens diu Bethancourt eren cosíns germans. Si aixó fos cert, els Reis de Lleó ja no serien al 100% de Lleó, sinó que vindrien en un 50% dels Reis de Pamplona-Navarra que alhora son del Pallars, Ribagorça. O tal vegada, i posats a especular, seria filla de l'Aznar Galí i germana doncs de la Toda Aznarez i per tant, podria tenir alguna mena de vincle amb el Comtat d'Urgell. Caldrà investigar-ho. Salut!
La veritat és una Flama que a uns ilumina i a d'altres Crema
Francesc Duart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada