ELS LARA; ELS MANRIQUEZ DE LARA; SENYORS DE MOLINA
Castell de Molina d'Aragó, origen del Senyoriu dels Manriquez de Lara, Senyors de Molina.
Quan cerquem a la Wikipedia per saber qui son els Senyors de Molina, o en d'altres llinatges castellans, ens donen unes genealogies sovint indesxifrables,(Com de costum) amb noms i cognoms que, no segueixen un patró coherent. Per posar un exemple, podem trobar un personatge que té González de Cognom i el seu pare és un Gonzalo, i de vegades és un Rodríguez, o un Pérez. I no és que la filiació sigui incorrecta, el que passa, és que ens donen el nom del fill que, és senyor d’un lloc i el del pare, o germà, que és Senyor d’un altre lloc. O sigui, els personatges que trobem per les Castelles van canviant el patronímic depenent del Senyoriu i del llinatge al qual pertanyen. En el Cas del Pedro González de Lara, Tambè se li diu Nuño. Ja ho vam veure en la entrada anterior del Peransurez. D'aquesta manera, és impossible trobar la veritable ascendència, o descendència, d'un personatge concret i sovint, entrem en un veritable laberint de noms que no ens porta a res. La història de castella, és millor creure-te-la tal com la escriuen car, del contrari, si hom preten treure-n l'entrellat de tot alló que grinyola, podria ser perjudicial per a la salut mental. De vegades he arribat a pensar, que carai faig perdent el temps remenat genealogies de personatges que porten 1000 anys morts? Sigui tot, per restablir en la mesura que es pugui, aquells detalls de la història que ens han amagat.
A la Wikipedia entre d'altres coses, ens diuen que «Este linage de los Manrique es uno de los mayores e más antiguos de Castilla (...) vienen del conde Manrique, hijo de Pedro de Lara» Enllaç
Caldrà doncs gratar per les cròniques si volem treure l'entrellat.
Ja que estem parlant dels Lara, aném doncs a la "Historia Genealogica de la Casa de Lara..." d'en Luís de Salazar y Castro. Volum I. pàg.7 Enllaç
L'autor ens diu que la Casa de Narbona va entrar en la Casa de Lara i d'aquesta fusió es va originar el llinatge dels Manriquez de Lara.
Bé, dit aixó, Ja podriem tancar la parada car ja sabem que, els Narbona i els Lara van donar origen als Manriquez de Lara , Senyors de Molina però, qui eren els Narbona? i qui eren els Lara?
Detall: Los Antiguos Vizcondes de Narbona, a la "Historia Genealogica de la Casa de Lara" pàg 131
De tots aquests personatges, ens fixarem en Aymeric I ( seria el II en aquesta genealogia) Vescomte de Narbona que, va maridar amb la Vikinga Mafalda de Pulla.( Tambè dita, Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata, Mathilde) filla del Duc de Calàbria, Robert de Hauteville. Fou VesComtesa consort de Narbona (1082-1106) pel seu casament amb Aymeric I de Narbona 1086 i Comtessa consort de Barcelona pel seu casament l'any 1077 amb el Comte Ramón Berenguer II,"Cap d'estopa". Del matrimoni amb Aymeric I de Narbona van neixer 6 fills, dels quals, només van sobreviure 4. Però, ens quedarem només amb Bernat Ramón, o altrament dit, Aymeric II de Narbona car, és el personatge que ens interesa i que segueix el llinatge. Aimeric II, era doncs germanastre per part de mare, del Comte de Barcelona Ramón Berenguer III, fill que va tenir amb el "Cap d'estopes"
Aymeric II de Narbona, va maridar amb Ermengarda de Narbona i d'aquest enllaç van neixer Ermengarde de Narbona, que va maridar amb Bernat IV d'Anduze i un altre germana, Na Ermessenda de Narbona que va maridar amb Manrique Pérez de Lara, fill de Pedro González de Lara i de la seva esposa Na Eva Pérez de Trava.
Detall: "Compendio de Algunas Historias de España..." Gerónimo Gudiel. any 1577. Enllaç
Fins aquí, ja tindriem doncs la genealogia dels Narbona, emparentats amb el Casal català del qual n'eran feudataris i ens caldria ara saber qui eren els Lara.
Detall: "Historia Genealogica de la Casa de Lara"
De Don Gonzálo Núñez de Lara, ens diuen que és el primer Senyor de Lara que està documentat i que la genealogia d'aquest llinatge, ve des de els temps del Comte de Castella Fernán González, net d'un tal Nuño Rasura natural de la Cataluña.
Detall: "Cronicón Mundi" Lucas de Tuy. pàg 117. Enllaç
Però, no cal anar tan amunt en aquesta genealogia dels Lara car, aquest Nuño Rasura és només un personatge literari de llegenda i que ens diuen que va ser un dels dos Jutges fundacionals de la Castella primigènia, junt amb un tal Laín Calvo de Burgos de qui, suposadament fan descendre al Cid.
Detall: Els Jutges fundacionals de Castella, Nuño Rasura i Laín Calvo
Que ens diu la Wikipedia de la Casa de Lara? Enllaç
"La casa de Lara es un linaje de la nobleza española, originario del Reino de Castilla medieval, que debe su nombre a la localidad burgalesa de Lara de los Infantes. Dos de sus ramas, ambas de la casa de Manrique de Lara, tienen rango de grandes de España de la primera antigüedad: los duques de Nájera y los marqueses de Aguilar de Campoo.
Los Lara dispusieron de numerosas posesiones en Castilla, León, Andalucía1 y Galicia. Participaron activamente en el devenir político de los reinos de Castilla y de León entre fines del siglo XI y mediados del siglo XIV, apoyando al monarca reinante, caso de Álvaro Núñez de Lara que llegó a ser regente de Enrique I de Castilla, o en su contra, participando en varias rebeliones de la nobleza. Pedro I de Castilla les desposeyó, siendo rehabilitados por Enrique II de Castilla. Posteriormente los miembros la casa de Manrique de Lara, una rama secundaria de la casa de Lara, ocuparon puestos de relevancia en la administración y en diversas instituciones. Los literatos Diego Gómez Manrique y Jorge Manrique pertenecieron a este linaje.
Los orígenes
El cronista Luis de Salazar y Castro atribuyó el origen de la casa de Lara a los condes de Castilla, algunos de los cuales fueron condes de Lara. El primer miembro de la casa de Lara documentado fue Gonzalo Núñez (m. después de 1106), primer tenente3 documentado del Alfoz de Lara. Los tenentes de Lara acrecentaron sus riquezas y propiedades en Castilla, desde la sierra de Burgos en curso de repoblamiento, hacia Galicia, León y Andalucía, gracias a su activa participación en las guerras de la Reconquista y a sus estrechos vínculos con la casa real.
En el siglo XII Pedro González de Lara apoyó, en 1113, a la reina Urraca I de León contra el rey Alfonso I de Aragón y se enfrentó a Alfonso VII en 1130. Rodrigo González de Lara, su hermano, también se enfrentó al monarca, aunque posteriormente lo apoyó frente a la invasión de los almorávides, saqueando las comarcas andaluzas. Los hermanos Manrique, Álvaro y Nuño Pérez de Lara disputaron la regencia del reino durante la minoría de Alfonso VIII de Castilla. Álvaro Núñez de Lara fue regente de Enrique I de Castilla. Nuño González de Lara sirvió a Fernando III y a Alfonso X de Castilla, pero en 1270 lideró una alianza de nobles contra el rey. Juan Núñez I de Lara, señor de Albarracín por su matrimonio con Teresa Álvarez de Azagra, opuesto a la coronación de Sancho IV, huyó a Francia, pero luego se unió al rey. Juan Núñez III de Lara encabezó varias rebeliones contra Alfonso XI. Finalmente, la familia, que apoyó al futuro Enrique II, fue desposeída por Pedro I, recobrando su esplendor con el advenimiento al trono de Enrique"
Bé, de tot aixó que ens diuen, ens quedarem nomès en el que ens interesa i és que el Genearca de la Casa de Lara va ser Don Nuño González de Lara. El segueix el seu fill Don Pedro González de Lara i aquest personatge, potser ens sona una mica més car, va ser l'amant de la Reina Urraca de Lleó, filla de l'Alfons VI.
En aquesta Web de Geneanet, Enllaç el personatge Don Pedro González de Lara, apareix com a Nuño,o Munio González de Lara, i està desdoblat.
Del matrimoni del Comte Don Pedro González de Lara, la Wiki ens diu que va maridar amb una tal Ava i la seva amant va ser la Reina Urraca de Lleó. Va tenir dos fills i una filla però, ens quedarem amb Manrique Pérez de Lara que és el Genearca dels Manriquez de Lara, Senyors de Molina.
Fins aquí ja ho tindriem però, veiem que ens diu la "Historia Genealógica de la Casa de Lara" a la pàg. 10.
Detall:" Pero porque se vea quan igualmente correspondieron todas à la Casa de Lara, en duplicar la consanguinidad con recíprocos casamientos..." " Doña Sancha de Castilla, Hija del Rey Don Alonso VI, Emperador de España, fue muger legítima del Conde Don Rodrigo González de Lara, hermano segundo del Conde Don Pedro: Y casi con evidéncia probaremos en su lugar, que el referido Conde Don Pedro Gonzáles de Lara tuvo la alta suerte de ser legitimo marido de la Reyna Doña Urraca..."
I a la mateixa pàg 10, al final, diu aixó: El Conde Don Rodrigo González, hermano del Conde Don Pedro de Lara, casó segunda vez con Doña Estefania de Urgel, que en escritura que referiremos adelante, està llamada prima hermana de nuestra Reyna Urraca, y era hija de Armengol V. del nombre, Conde de Urgel, y de Doña Maria Ansurez Señora de Valladolid.( filla del Peransurez)
Detall: "Vida del Venerable Fundaddor de la Orden de Santiago" Donació del Cebico a Donya Estefania Armengol, de la seva cosina ( prima) Urraca. Enllaç
A la pàg.248 de "la Historia Genealogica de la Casa de Lara" l'autor esmenta una controversia que hi ha, en relació a Don Rodrigo González de Lara, maridat amb Na Estefania Ermengol d'Urgell, filla d'Ermengol V car, diu que Sandoval i el Dr. Gerónimo Gudiel, el confonen amb un altre personatge dit tambè Don Rodrigo González Cisneros i Girón. I dona les seves raóns per les quals els Lara no poden ser Girones. Segons l'autor, aquest Rodrigo González Giron, no pot ser el germà del Pedro González de Lara. Bé, ho podeu llegir a la pàg.248.
Semblaria doncs que, Armengol V d'Urgell va tenir dues filles, Na Estefania d'Urgell casada amb el Rodrigo González de Lara, o de Girón, o potser son els mateixos i un altre filla, Na Mayor de Urgel, casada amb el Pedro Froilaz de Trava. Diria que aquesta filiació està equivocada car, Na Mayor de Urgell, és filla D'Armengol IV.
Però, anèm a la controvèrsia.
Segons Luís de Salazar y Castro, com ja he comentat abans, esmena a Sandoval i al Dr. Gerórimo Gudiel car, del Comte Don Rodrigo González de Lara, germà del Pedro González de Lara, el fan del llinatge Giron i diu que aixó no pot ser i dona una serie de explicacions.
Bé, en el Volum 3 de la Historia Genealógica de la Casa de Lara" Enllaç l'autor no s'adona que, Don Rodrigo González de Lara, és entre d'altres dignitats, Senyor de Cisneros, com podem llegir en la descripció que ell mateix ens proporciona. Ergo, dels Cisneros, que son els Fruela, provenen els Girón. Per tant, Si Gonzalo Peláez fruela, és Senyor de Cisneros i Son fill Don Rodrigo González de Cisneros, és el genearca dels Girón, no seria tant extrany que, el Don Rodrigo González de Lara, que també és Senyor de Cisneros, fosin la mateixa persona. Sinó,per quina descendència li ve al Comte de Lara él Senyoriu de Cisneros?
Bé, ara entrariem en un d'aquells forats negres de la història de Castella, en el que si t'engoleix per la curiositat de saber, quedes atrapat sense possibilitat de treure-n l'aigua clara.
Detall. El Conde Don Rodrigo González de Lara, Señor de Cisneros.
Per aquest motiu, que porta a confusió, hi ha genealogias que mariden Na Estefania d'Urgell amb el de Lara i d'altres amb el de Girón. Una cosa està clara. Els Cisneros que descendeixen del Pelayo Pelaéz Fruela, "El Diácono", i si anem més amunt, fins a topar amb l'Aznar I Galí, Comte d'Urgell i Cerdanya, aquests son els que originaran el llinatge dels Giron en la figura del Comte Don Rodrigo González de Cisneros y Girón. Aquest era fill de Gonzalo Peláez de Cisneros, net del "Diácono" i nebot del Pedro Peláez fruela de Carrión. Aquest Pedro Peláez Fruela de Carrión, és el pare de l'Ansur Díaz i també el Trobem com a, Diego Fernández de Carrión. L'Ansur Díaz és el pare del Senyor de Valladolid, Pedro Ansurez i d'un altre germà dit Gonzálo Ansurez, també dit Gonzalo Núñez de Lara. Segurament, els Ansurez de Carrión i els Lara son els mateixos. Només una dada que ens fa sospitar; Na Sancha González de Lara, filla del Gonzalo Núñez de Lara, casa amb Fernando Pérez de Traba i Trastamara. Curiosament, Na Sancha González de Carrión, filla del Gonzalo Ansurez, També.
En el "Cronicón Mundi" d'en Lucas de Tuy. Pàg.117 podem trobar un Gundisalvus Pelagi Asturianus que junt amb el seu parent (potser son fill) Roderico Gomez, es rebelen contra el Rei Alfons. Enllaç
Detall: " Comes Gundisalvus Pelagis Astorianum...Consaguineo suo Rodericum Gomez..." Bé, sembla que hi ha un Comte Gonzalo Pelaéz Asturiano que és rebela contra el Rei junt amb el seu Consanguineo suo Rodrigo Gómez. En aquest cas, no és González, sinó Gómez però, de Comte Gundisalvus Pelagi només pot ser un. El Gonzalo Peláez net del Diácono.
Detall:
Detall: També hi ha un Petro de Lara neque de Frate suo Comite Roderico Gundisalvi, neque de Comite Gundisalvo Pelagii Ovetense.
Però, no ens diu si el Rodericus Gundisalvus és de Lara o de Girón encara que, si aquest Rodericus Gundisalvus és Germà del Petrus de Lara, per força ha de ser un Lara. I d'altra banda, si és Consanguineo del Comes Gundisalvus Pelagii, ha de ser un Cisneros i per tant un Girón. Bé, tot apunta a que podrien ser els mateixos personatges que, cambien el nom depenent del lloc d''on tenen el Senyoriu.
Detall: Armas dels Lara
Detall: Armas dels Manríquez de Lara. (amb l'escacat d'Urgell i el Color Vermell dels Narbona.)
Detall: Armas dels Bermúdez que venen per la banda del Rei Ramir II de Lleó, net del Fruela II. Armas del Peransúrez, Senyor de Valladolid. Armes d'Urgell que també tenien els primers Comtes nominatius. Clar, Sense els pals, car son dels Comtes de Barcelona.
Detall: Armas dels Cisneros
Detall: Armes dels Giron amb l'escacat d'Urgell i de Cisneros.
Conclusió: Més enllà de la controvèrsia d'entre els dos Comtes Don Rodrigo González de Lara , o Don Rodrigo González Girón,( potser son el mateix personatge car, tots dos tenen un pare dit Gonzalo. Un és Gonzalo Peláez i l'altra Gonzalo Núñez) hem pogut comprobar que, els Senyors de Molina, provenen dels Comtes de Narbona, emparentats amb el Casal Català. I per l'altra banda amb els Senyors de Lara castellans però, que segons la llegenda descendeixen d'un tal Nuño Rasura de la Cataluña.
La veritat és Una flama que a uns ilumina i a d'altres crema
Francesc Duart
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada