ELS LARA; ELS MANRIQUEZ DE LARA; SENYORS DE MOLINA

Castell de Molina d'Aragó, origen del Senyoriu dels Manriquez de Lara, Senyors de Molina.

Quan cerquem a la Wikipedia per saber qui son els Senyors de Molina, o en d'altres llinatges castellans, ens donen unes genealogies sovint indesxifrables, amb noms i cognoms que, no segueixen un patró coherent. Per posar un exemple, podem trobar un personatge que es diu Gonzalo de cognom i el seu fill és un Gonzalez. Fins aquí seria normal. El sufix "ez" vol dir fill de. O sigui; Gonzalez seria fill de Gonzalo. De Rodriguez, fill de Rodrigo, etc... Però, no sempre segueix aquest patró car, podem trobar Gonzalez que, es converteixen en Rodríguez, o Pérez. I no és que la filiació sigui incorrecta, o que el personatge sigui un altre persona. Creiem que els personatges que trobem per les Castelles van canviant el patronímic depenent del Senyoriu, o de la dignitat del que fan referència en cada moment i lloc. Per donar algun exèmple: L'Ansur Díaz el podem trobar també com a Ansur Pérez, o també com a Gonzalo Núñez de Lara,"corazón Andaluz" i el seu pare, Pedro peláez Fruela, apareix en algunes genealogias com a Diego Fernández de Saldaña. També Don Pelayo Fruela "el Diácono" apareix com a Fernando Díaz de Saldaña i Na Estefania Armengol d'Urgell, a Portugal és Na Urraca Gómez Núñez de Pombeiro y Maldonado, i així molts d'altres. Per salut mental, la història de castella, és millor creure-te-la tal com està escrita, sense cap mena de sentit crític i sense pensar gaire en tot alló que grinyola, car si se li volen cercar els tres peus al gat, es corre el perill d'entrar en una mena de laberint mental sense sortida.  

Exèmple 1: L'Ansur Pérez, Quan és Sr. de Lleó i Valladolid i fill del Comte Pedro Peláez, apareix com a Pérez (fill de Pedro) però, quan és Príncep i Comte de Monsó apareix com a Ansur Díaz (fill de Diego). Tots dos personatges fan referència al mateix i tots dos, son el pare del Sr. de Valladolid Pedro Ansurez. Font 

I així amb quasi tots els personatges de la història de Castella que, de vegades, fins hi tot estàn triplicats. També passa amb les dates de naixement i de mort dels personatges que, sovint estàn degudament alterades.

Exèmple 2: Font En aquest cas, el pare de l'Ansur Díaz és el Comte Diego Fernández i no pas Pedro Peláez Fruela. I la seva mare pasa de ser Maria Díaz de Monzón, a Marina Ansurez.

Un altre exèmple demolidor és el cas del primer Mestre de l'Ordre de Sant Jaume. En Pedro Fernández de Castro "Potestad" de Fuentencalada que, té dos pares i dues mares. Una de les mares és Na Estefania Armengol d'Urgell i l'altre, Na Urraca Gómez Núñez de Pombeiro. Clar, aixó ens fa sospitar que, si totes dues fosin la mateixa persona amb diferents noms, com estem veient, l'ascendència d'una, ha de coincidir amb la de l'altre. D'una banda, el pare de Na Estefania és l'armengol V d'Urgell i per la banda de la Urraca, son pare és el Comte Gómez Núñez de Pombeiro. Per tant; Sospitem que tots dos Comtes son la mateixa persona. Si ascendim per linia agnatícia arribem al Duc de Coïmbra i Comte d'Oporto Hermenegildo Gutiérrez que per a nosaltres és el Comte Borrell II. Ho podeu reseguir en les darreres entrades en aquest Bloc; Qui son els Senyors de Limia a Galicia. / Eren els Comtes d'Urgell també Comtes a Portugal? / Enllaços matrimonials dels Comtes de Tolosa amb els Comtes d'Urgell.

Vistes aquestes consideracións prèvies, centrem-nos ara en els Lara:

A la Wikipedia entre d'altres coses, ens diuen que «Este linage de los Manrique es uno de los mayores e más antiguos de Castilla (...) vienen del conde Manrique, hijo de Pedro de Lara» Enllaç 

Caldrà doncs gratar per les cròniques a veure que podem esgarrapar.

I com que estem parlant dels Lara, aném doncs a la "Historia Genealogica de la Casa de Lara..." d'en Luís de Salazar y Castro. Volum I. pàg.7 Enllaç

L'autor ens diu que la Casa de Narbona va entrar en la Casa de Lara i d'aquesta unió es va originar el llinatge dels Manriquez de Lara.

Bé, dit aixó, Ja podriem tancar la parada car, Luís de Salazar y Castro ens informa que, els Narbona i els Lara van donar origen als Manriquez de Lara , Senyors de Molina. 

Però, qui eren els Narbona? I qui eren els Lara?

Detall: Los Antiguos Vizcondes de Narbona, a la "Historia Genealogica de la Casa de Lara" pàg 131

De tots aquests personatges, ens fixarem en Aymeric I ( seria el II en aquesta genealogia) Vescomte de Narbona que, va maridar amb la Vikinga Mafalda de Pulla.( Tambè dita, Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata, Mathilde) filla del Duc de Calàbria, Robert de Hauteville. Fou VesComtesa consort de Narbona (1082-1106) pel seu casament amb Aymeric I de Narbona 1086 i Comtessa consort de Barcelona pel seu casament l'any 1077 amb el Comte Ramón Berenguer II,"Cap d'estopa". Del matrimoni amb Aymeric I de Narbona van neixer 6 fills, dels quals, només van sobreviure 4. Però, ens quedarem només amb Bernat Ramón, o altrament dit, Aymeric II de Narbona car, és el personatge que ens interesa i que segueix el llinatge. Aimeric II, era doncs germanastre per part de mare, del Comte de Barcelona Ramón Berenguer III, fill que va tenir amb el "Cap d'estopes"

Aymeric II de Narbona, va maridar amb Ermengarda de Narbona i d'aquest enllaç van neixer Ermengarde de Narbona, que va maridar amb Bernat IV d'Anduze i un altre germana, Na Ermessenda de Narbona que va maridar amb Manrique Pérez de Lara, fill de Pedro González de Lara i de la seva esposa Na Eva Pérez de Trava.

Detall: "Compendio de Algunas Historias de España..." Gerónimo Gudiel. any 1577. Enllaç

Tambè a la "Chronica Del Ínclito Emperador Don Alonso VII..." pàg.417 Enllaç

Detall:

Fins aquí, ja tindriem doncs la genealogia dels Narbona, emparentats amb el Casal català del qual n'eran feudataris i ens caldria ara saber qui eren els Lara.

Detall: "Historia Genealogica de la Casa de Lara"

De Don Gonzálo Núñez de Lara, ens diuen que és el primer Senyor de la Casa de Lara que està documentat i que la genealogia d'aquest llinatge, ve des de els temps del Comte de Castella Fernán González, net d'un tal Nuño Rasura natural de la Cataluña.

Detall: "Cronicón Mundi" Lucas de Tuy. pàg 117. Enllaç

D'aquest Nuño Rasura, ens diuen que és només un personatge literari de llegenda i que va ser un dels dos Jutges fundacionals de la Castella primigènia, junt amb un tal Laín Calvo de Burgos de qui, suposadament fan descendre al Cid. Bé, aquest tema dels Jutges fundacionals de Castella seria un constructe interessat del segle XIV, o potser del XV, per a dotar Castella d'un passat més o menys gloriós. Un passat que no tenia pas.

Detall: Els Jutges fundacionals de Castella, Nuño Rasura i Laín Calvo

Que ens diu la Wikipedia de la Casa de Lara? Enllaç

"La casa de Lara es un linaje de la nobleza española, originario del Reino de Castilla medieval, que debe su nombre a la localidad burgalesa de Lara de los Infantes. Dos de sus ramas, ambas de la casa de Manrique de Lara, tienen rango de grandes de España de la primera antigüedad: los duques de Nájera y los marqueses de Aguilar de Campoo.

Los Lara dispusieron de numerosas posesiones en Castilla, León, Andalucía​ y Galicia. Participaron activamente en el devenir político de los reinos de Castilla y de León entre fines del siglo XI y mediados del siglo XIV, apoyando al monarca reinante, caso de Álvaro Núñez de Lara que llegó a ser regente de Enrique I de Castilla, o en su contra, participando en varias rebeliones de la nobleza. Pedro I de Castilla les desposeyó, siendo rehabilitados por Enrique II de Castilla. Posteriormente los miembros la casa de Manrique de Lara, una rama secundaria de la casa de Lara, ocuparon puestos de relevancia en la administración y en diversas instituciones. Los literatos Diego Gómez Manrique y Jorge Manrique pertenecieron a este linaje.

Los orígenes

El cronista Luis de Salazar y Castro atribuyó el origen de la casa de Lara a los condes de Castilla, algunos de los cuales fueron condes de Lara. El primer miembro de la casa de Lara documentado fue Gonzalo Núñez (m. después de 1106), primer tenente​ documentado del Alfoz de Lara. Los tenentes de Lara acrecentaron sus riquezas y propiedades en Castilla, desde la sierra de Burgos en curso de repoblamiento, hacia Galicia, León y Andalucía, gracias a su activa participación en las guerras de la Reconquista y a sus estrechos vínculos con la casa real.

En el siglo XII Pedro González de Lara apoyó, en 1113, a la reina Urraca I de León contra el rey Alfonso I de Aragón y se enfrentó a Alfonso VII en 1130. Rodrigo González de Lara, su hermano, también se enfrentó al monarca, aunque posteriormente lo apoyó frente a la invasión de los almorávides, saqueando las comarcas andaluzas. Los hermanos Manrique, Álvaro y Nuño Pérez de Lara disputaron la regencia del reino durante la minoría de Alfonso VIII de Castilla. Álvaro Núñez de Lara fue regente de Enrique I de Castilla. Nuño González de Lara sirvió a Fernando III y a Alfonso X de Castilla, pero en 1270 lideró una alianza de nobles contra el rey. Juan Núñez I de Lara, señor de Albarracín por su matrimonio con Teresa Álvarez de Azagra, opuesto a la coronación de Sancho IV, huyó a Francia, pero luego se unió al rey. Juan Núñez III de Lara encabezó varias rebeliones contra Alfonso XI. Finalmente, la familia, que apoyó al futuro Enrique II, fue desposeída por Pedro I, recobrando su esplendor con el advenimiento al trono de Enrique"

Però, els Lara venen de molt més amunt. De fet, Na Ortiga Ramírez, filla del Rei Ramir II de Lleó, que segons la nostra hipòtesi és un Tolosa Urgell-Barcelona, va maridar amb Gustios González Sr. de Salas i d'aquesta descendència vindrien els 7 Infants de Lara. En Gustios González era germà d'en Ximeno Núñez i mig- germà del Nuño Núñez Rasura del quí descendeix el Comte de Castella Fernan Gonzalez. Font

Detall: "Cronica General de España" Ambrosio de Morales. Pàg.309-310. Font

Per tant, els Lara serian també descendents del Rei Ramir II de Lleó per la banda de la seva filla, Na Ortiga Ramírez. Alhora, el Rei Ramir II, és un Tolosa-Urgell, fill del Rei Ordoño II i Na Elvira Menéndez, filla del Duc de Galicia Hermenegildo Gutiérrez, que per a nosaltres és Borrell II. Per aquest motiu creiem que, els Lara tenen també les armes d'Urgell a les seves Calderes. Segons la nostra hipòtesi, Ramir II seria un Tolosa-Urgell-Barcelona, com ja hem explicat en les darreres entrades d'aquest Bloc. Qui eren els Senyors de Limia a Galicia?/ Eren els Comtes d'Urgell també Comtes a Galicia i Portugal/ Enllaços Matrimonials dels Comtes de Tolosa amb  els Comtes d'Urgell. Font 

D'altra banda, el Primer Jutge de Castella, Nuño Núñez "rasura", perquè diuen que era calv, al igual que el seu gendre Laín Calvo, llur descendència ens diuen que és la del Cid i el seu mig- germà Gustios González que marida amb Na Ortiga, filla del Rei Ramir II i que serà suposadament, l'origen dels Lara, serien També Urgell-Barcelona si la nostra hipòtesi fos certa.

 Ho vam explicar en la darrera entrada,"Paterna de Castella", on sospitavem que aquest segón Comte de Castella, Diego Rodríguez Porcelos, podria ser el Comte Guifrè "el Pilós" car, Paterna, filla del Comte Diego Rodríguez, marida amb Ramir I d'Asturias i Lleó i pensem que, el seu alter-ego és el Comte Ramón II de Tolosa casat amb Na Guinilda d'Ampurias i Tolosa ,filla d'en Guifrè,"el Pilós".

 Aixó és només una conjectura fonamentada en algunes probes circunstancials que, ens porten a sospitar-ho. Encara que, també pot ser que aném errats.

 Supossem per un moment que, el Comte Diego Rodríguez és Guifrè,"el Pilós". Insistím, és només un exercici! Mentre que la descendència del Comte de Castella, Diego Rodríguez, son "Calvs, o rasuras", o sigui, que no tenen pel a la closca, els descendents del "Pilós" son "Vellosos"(per que va neixer amb pels on els homes no n'acostumen a tenir). On volem anar a parar?

 Si aquest Comte, Diego Rodríguez Porcelos, fos l'alter-ego del Comte Guifrè,"el Pilòs" i la censura ho volguès amagar, ningú sospitaria mai, que un "calv", o "rasura" fos un "Pilòs", o "Velloso". Sospitem doncs, que aquesta descendència del Laín calvo, és en realitat d'algún "velloso" descendent del Pilós i per tant, el Rodrígo Díaz, el Cid, seria un Cabrera-Urgell. Ja ens diu la Wikipedia que, el llinatge del Cid, per part de pare, descendeix dels Ossorio, que és el mateix que dir dels Cabrera-Urgell. De moment deixem-ho com una hipòtesi però, ho podeu consultar en l'entrada, "Els Ossorio, els Cabrera i els Ponce de León" i també a, "Paterna de Castella" on donem algunes raòns per les quals sospitem que Diego Rodríguez, podria ser Guifrè,el pilós.

Donades doncs aquestes explicacións;

Detall:

Bé, de tot aixó que ens diuen, ens quedarem nomès en el que ens interesa i és que el Genearca de la Casa de Lara va ser Don Nuño González de Lara. El segueix el seu fill Don Pedro González de Lara i aquest personatge, potser ens sonarà una mica més car, va ser l'amant de la Reina Urraca de Lleó, filla de l'Alfons VI.

Del matrimoni del Comte Don Pedro González de Lara, la Wiki ens diu que va maridar amb una tal Ava i la seva amant va ser la Reina Urraca de Lleó. Va tenir dos fills i una filla però, ens quedarem amb Manrique Pérez de Lara que és el Genearca dels Manriquez de Lara, Senyors de Molina.

Fins aquí ja ho tindriem però, veiem que ens diu la "Historia Genealógica de la Casa de Lara" a la pàg. 10.

Detall: "Pero porque se vea quan igualmente correspondieron todas à la Casa de Lara, en duplicar la consanguinidad con recíprocos casamientos..." " Doña Sancha de Castilla, Hija del Rey Don Alonso VI, Emperador de España, fue muger legítima del Conde Don Rodrigo González de Lara, hermano segundo del Conde Don Pedro: Y casi con evidéncia probaremos en su lugar, que el referido Conde Don Pedro Gonzáles de Lara tuvo la alta suerte de ser legitimo marido de la Reyna Doña Urraca..."

I a la mateixa pàg 10, al final, diu aixó: "El Conde Don Rodrigo González, hermano del Conde Don Pedro de Lara, casó segunda vez con Doña Estefania de Urgel, que en escritura que referiremos adelante, està llamada prima hermana de nuestra Reyna Urraca, y era hija de Armengol V. del nombre, Conde de Urgel, y de Doña Maria Ansurez Señora de Valladolid".( filla del Peransurez)

Detall: "Vida del Venerable Fundaddor de la Orden de Santiago" Donación del Cebico a Doña Estefania Armengol, la seva cosina ( prima) Urraca de Lleó. Enllaç

A la pàg.248 de "la Historia Genealogica de la Casa de Lara" l'autor ens fa coneixedors d'una controversia que hi ha, en relació a Don Rodrigo González de Lara, maridat amb Na Estefania Ermengol d'Urgell, filla d'Ermengol V car, diu que Sandoval i el Dr. Gerónimo Gudiel, el confonen amb un altre personatge dit tambè Don Rodrigo González de Cisneros i Girón. I dona les seves raóns per les quals, els Lara no poden ser Girones. Segons l'autor, aquest Rodrigo González Giron, no pot ser el germà del Pedro González de Lara. Bé, ho podeu llegir a la pàg.248.

Detall: " El Conde D. Pedro Froilaz de Trava, Señor de Trastamara y Monterroso, Ayo del Emperador D. Alonso VII. por quien tuvo à Galicia: Caso segun Pellicer, con Doña Urraca Froilaz, Condesa de Atranga i Con Doña Mayor, hija de Armengol V, del nombre de Urgel, y de Doña Maria Assurez, Señora de Valladolid." Historia Genealogica de Lara. Vol.I. Enllaç

Semblaria doncs que, l'Armengol V d'Urgell va tenir dues filles. Una, Na Estefania Armengol d'Urgell, casada amb el Rodrigo González de Lara, o de Girón, o potser son els mateixos. I un altre filla, Na Mayor de Urgel, casada amb el Pedro Froilaz de Trava. Pensem que aquesta filiació està equivocada car, Na Mayor de Urgell, és filla D'Armengol IV.

Però, anèm a la controvèrsia.

Segons Luís de Salazar y Castro, com ja he comentat abans, esmena a Sandoval i al Dr. Gerórimo Gudiel car, del Comte Don Rodrigo González de Lara, germà del Pedro González de Lara, el fan del llinatge Giron i diu que aixó no pot ser i dona una serie de explicacions. 

Però, en el Volum 3 de la "Historia Genealógica de la Casa de Lara" Enllaç l'autor no s'adona que, Don Rodrigo González de Lara, és entre d'altres dignitats, Senyor de Cisneros, com podem llegir en la descripció que ell mateix ens proporciona. Ergo, dels Cisneros, que son els descendents del Comte Pelayo Fruela "el Diácono", provenen els Girón, per un net d'aquest que n'és el genearca. Per tant, Si Gonzalo Peláez fruela, és Senyor de Cisneros i Son fill Don Rodrigo González de Cisneros, és el genearca dels Girón, no seria tant extrany que, el Don Rodrigo González de Lara, que també és Senyor de Cisneros, fosin la mateixa persona. Sinó,per quina descendència li ve al Comte de Lara él Senyoriu de Cisneros? 

Bé, ara entrariem en un d'aquells forats negres de la història de Castella.

Detall. El Conde Don Rodrigo González de Lara, Señor de Cisneros i amb les armes d'Urgell que també tenen els Ansúrez de Carrión.

Per aquest motiu, que porta a confusió, hi ha genealogias que mariden Na Estefania d'Urgell amb el Sr. de Lara i d'altres amb el Sr. de Girón. El que sabem, és que els Cisneros descendeixen del Pelayo Pelaéz Fruela, "El Diácono", descendent del Rei Fruela II el Leprós casat amb Na Nunilo Ximenes Aznarez, neta de l'Aznar I Galí, Comte d'Aragó, d'Urgell i Cerdanya.

 D'aquesta descendència del Rei Fruela II "el Leprós" serà el llinatge dels Cisneros i desprès, esdevindràn Giron, en la figura del Comte Don Rodrigo González de Cisneros y Girón. Aquest, era fill de Gonzalo Peláez de Cisneros, net del Pelayo Fruela " el Diácono" i nebot del Pedro Peláez fruela de Carrión. Aquest Pedro Peláez Fruela de Carrión, és el pare de l'Ansur Pérez (Ansur Díaz) i també el podem trobar esmentat en algunes cròniques i genealogies, com Diego Fernández de Carrión.

 L'Ansur Díaz, o Pérez, és el pare del Senyor de Valladolid, Pedro Ansurez i també d'un altre germà dit Gonzálo Ansurez, també dit Gonzalo Núñez de Lara. Segurament, els Ansurez de Carrión i els Lara son els mateixos. Només una dada que ens ho fa sospitar; Na Sancha González de Lara, filla del Gonzalo Núñez de Lara, casa amb Fernando Pérez de Traba i Trastamara. Curiosament, Na Sancha González de Carrión, filla del Gonzalo Ansurez, també s'hi casa amb aquest Fernando Pérez de Traba.

Sancha González de Carrión. Font Casada amb Fernando Pérez de Traba

Sancha González de Lara, filla del primer Senyor de la Casa de Lara, Gonzalo Núñez. Font. També casada amb Fernando Pérez de Traba. Per tant, hem de sospitar que les dues Sanchas son la mateixa persona. Si més no, el marit Fernando Pérez de Traba si que ho és.

Nota: Aquest Fernando Pérez de Traba és un Urgell descendent d'Armengol  I "el de Córdoba". Les explicacións les podeu trobar a l'entrada, Qui son els Comtes de Traba?

Per tant, Si aquest Fernando Pérez de Traba, o Trava, marida amb les dues Sanchas, la de Lara i la de Carrión´o Ansúrez, les ascendències dels Lara i dels Ansúrez han de ser coincidents però, amb d'altres noms.

Vegem-ho: 

El pare de Na Sancha González Ansúrez és el Comte Gonzalo Ansúrez, fill de l'Ansur Díaz, també dit Ansur Pérez. D'altra banda, el pare de Na Sancha González de Lara és Gonzalo Núñez de Lara (primer Sr. de la Casa de Lara) fill d'en Nuño González de Lara,"corazón andaluz). Per tant; L'ansur Díaz, o Ansur Pérez i Nuño González de Lara, han de ser la mateixa persona. El pare de l'Ansur Díaz de Monzón és Diego Fernández de Saldaña, o Pedro Peláez Fruela, fill del Comte Fernando Díaz de Saldaña, o si voleu de l'Infant Pelayo Fruela "el Diácono". Així que, Gonzalo Núñez Minaya seria l'alter-ego del Pedro Peláez Fruela, o Diego Fernández de Saldaña, fill del Comte Nuño González de Lara.

Seguint amb l'ascendència del Diácono, tenim Diego Moniz de Saldaña, o l'Infant Fruela Ximeno Aznarez. El seu alter-ego al Senyoriu de Lara seria Gonzalo Fernández de Lara. El pare d'aquest, és el Comte de Castella Fernan González i el seu alter-ego a l'altra banda dels Fruela, seria Munio Núñez de Roa, o si voleu, Ximeno Aznar, fill d'Aznar Fruela Ximeno. Aquest darrer, a la banda dels Lara correspondria amb Fernando "el negro" de Castrojeriz fill del Nuño,o Munio Núñez Rasura. El pare de l'Infant Aznar Fruela Ximeno és el Rei de Lleó Fruela II,"el Leprós". O sigui; el seu alter-ego seria el primer Jutge de Castella Nuño Núñez Rasura. Bé, aixó no és una dèria nostra. Si Fernando Pérez de Traba casa amb Na Sancha González Ansúrez i també amb Na Sancha González de Lara i totes dues son la mateixa persona, el resultat és aquest segons les genealogies que ens dona la mateixa història. Son fabes comptades! Ho tením també explicat a l'entrada dels "Ossorios, Cabreras i Ponces de Lleó" Enllaç.

Però, aném a la controversia d'entre el Rodrigo González de Lara i el Rodrigo González Girón que, pensem que ambdos son el mateix personatge:

En el "Cronicón Mundi" d'en Lucas de Tuy. Pàg.117 podem trobar un Gundisalvus Pelagi Asturianus que junt amb el seu parent (potser son fill) Roderico Gomez, es rebelen contra el Rei Alfons. Enllaç

Detall: " Comes Gundisalvus Pelagis Astorianum...Consaguineo suo Rodericum Gomez..." Bé, sembla que hi ha un Comte Gonzalo Pelaéz Asturiano que és rebela contra el Rei junt amb el seu "Consanguineo suo" Rodrigo Gómez. En aquest cas, no és González, sinó Gómez però, de Comte Gundisalvus Pelagi només pot ser un. El Gonzalo Peláez net del Diácono.

Detall: 

Detall: També apareix un "Petro de Lara neque de Frate suo Comite Roderico Gundisalvi, neque de Comite Gundisalvo Pelagii Ovetense."

Però, no ens diu si el Rodericus Gundisalvus és de Lara o de Girón encara que, si aquest Rodericus Gundisalvus és Germà del Petrus de Lara, per força ha de ser un Lara. I d'altra banda, si és Consanguineo del Comes Gundisalvus Pelagii, ha de ser un Cisneros i per tant un Girón. Bé, tot apunta a que podrien ser els mateixos personatges que, cambien el nom depenent del lloc on tenen el Senyoriu.  

Els Cabrera també enllacen amb els Fruela:

 Els Bermúdez descendeixen del Rei de Lleó, Ramir II, nebot del Fruela II, encara que, en alguns casos, el Comte Pelayo Peláez Fruela," el Diácono" se l'esmenta tambè com a Bermudo.

Aquest Comte Pelayo Fruela,o Froilaz ,"el Diácono" te una filla, entre d'altres fills, dita Teresa Peláez que marida amb el Comte Gómez Díaz de Gormaz. D'aquest enllaç neix Ximena Peláez de Carrión, neboda del Pedro Peláez Fruela i del Pelayo Peláez fruela. Na Ximena Peláez de Carrión, marida amb el Comte Rodrigo Díaz "el Asturiano" per diferenciar-lo del Rodrigo Díaz "el Castellano" conegut com el Cid. Aquest Rodrigo Díaz "el Asturiano" que alguns diuen que va ser cunyat del Cid, sospitem que és el Comte Bermudo Ovequiz. Segons la Historiadora Margarita Torres Sevilla, aquest Rodrigo Díaz "el Asturiano" Sr. de Nava és descendent del Rei Ramir III "Flavio" de Lleó. Aquest Bermudo Ovequiz, que suposem que és l'alter-ego del Comte Rodrigo Díaz "el Asturiano", té un fill dit Don Vela Gutierrez que marida amb Sancha Ponce de Cabrera que, és besneta de Letgarda de Tost, filla d'Arnau Mir de Tost. 

Del matrimoni dentre Don Vela Gutierrez i Na Sancha Ponce de Cabrera, neix un fill dit, Ponce Velaz de Cabrera i Asturias, que alhora te una filla dita Teresa Ponce de Cabrera que marida amb Rodrigo Peláez de Cisneros, fill del Pelayo Peláez Fruela i net del "Diácono". De l'enllaç entre Na Teresa Ponce de Cabrera i Don Rodrigo Peláez de Cisneros, neix un fill dit Rodrigo Rodríguez de Cisneros i Cabrera. Bé, els Cabrera enllaçan entre d'altres llinatges, amb els Fruela, o descendents del Rei Fruela, que son Cisneros i després, el Don Rodrigo González de Cisneros, besnet del Diácono, serà el genearca dels Girón. Hi ha a Portugal un tal Don Martín Piros de Calheiros, casat amb una Sancha de Urgel. Caldrà mirar quina relació hi pot haver amb el Rodrigo González Girón.

D'altra banda, també tenen un altre filla dita Sancha Peláez de León que, marida amb Gutierre Ossorez(Ossorio), que és l'alterego de Gausfred de Cabrera i Rivera de Galicia. Aquest Gausfred de Cabrera és Vescomte de Girona. El fill d'aquests, Ossorio Gutierrez, Senyor de Cabrera i de Rivera, casa amb Na Ermessenda de Montsoriu,Vescomtessa de Girona. D'aquest enllaçc naixeran Gausfred de Cabrera,(1005-1088) i la seva germana Siscarda de Cabrera.

 Aquests personatges sovint es casaven entre cosins germans i apareixien nous llinatges amb els patronímics cambiats i aixó, encara crea més confusió, encara que, son els mateixos personatges amb distints senyorius.

Nota: Ovequiz vol dir fill de Oveco, que vol dir (Diego) El pare de Rodrigo Díaz "el Asturiano" és el Comte Diego Rodríguez de Asturias, casat amb Na Ximena Alfonso, filla del Rei de Lleó, Alfons V. Creiem que el Comte Rodrigo Díaz "el Asturiano" és l'alter-ego del Comte Bermudo Ovequiz car, els dos personatges son fills d'un Diego, o Oveco i els dos mariden amb una Ximena. El primer amb Na Ximena Gómez de Gormaz i l'altra, amb Na Ximena Peláez però, la primera és neta del Diácono i la darrera, és filla del Diácono. En algunes filiacións, aquesta Ximena Peláez apareix com a filla del Diácono i en d'altres, com a neta i filla de Na Teresa Peláez. D'altra banda, Díaz també vol dir fill de Diego. Vegem-ho! Diego-Diéguez- Díez-Díaz. "Oveco (antropónimo germánico) Díez, apócope de Diago (del latín Didacus)" Font Aquí hi ha Gat!

Detall: Armas primitivas dels Lara

Detall: Armas dels Manríquez de Lara. (amb l'escacat d'Urgell i el Color Vermell dels Narbona.)

Detall: Armas dels Bermúdez que venen per la banda del Rei Ramir II de Lleó, net del Fruela II. Armas del Peransúrez, Senyor de Valladolid. Armes d'Urgell que també tenien els primers Comtes nominatius. Clar, Sense els pals, car son dels Comtes de Barcelona.

Detall: Armas dels Cisneros

Detall: Armas antigues del Cardenal Cisneros

Detall: Armes dels Giron amb l'escacat d'Urgell i de Cisneros.

Conclusió: Més enllà de la controvèrsia d'entre els dos Comtes Don Rodrigo González de Lara , o Don Rodrigo González Girón,( Creiem que ambdos son el mateix personatge) hem pogut comprobar que, els Senyors de Molina, provenen dels Comtes de Narbona, emparentats amb el Casal Català. I per l'altra banda amb els Senyors de Lara castellans però, que segons la llegenda, descendeixen d'un tal Nuño Rasura de la Cataluña i que segons es desprend del relat que ens arriba, podria ser l'alter-ego del Rei Fruela II el Leprós. Però, al començament d'aquest post deiem que, del Comte Gustios González Senyor de Salas, casat amb Na Ortiga Ramírez, filla del Rei de Lleó Ramir II, vindria la descendència dels / Infants de Lara. El jutge de Castella ,Nuño Núñez "Rasura" seria doncs, un germanastre d'aquest Gustios González. Ens demanem si, el primer jutge de Castella, va compartir en algún moment, la mateixa muller del seu nebot, Ramir II de Lleó ( possiblement Ecta) car, no hi trobem altre explicació. Estariem doncs entrant en un espai hipotètic i poc rigurós on, els personatges històrics es barrejen amb els de llegenda. Dexem-ho de moment com a una conjectura.

La veritat és Una flama que a uns ilumina i a d'altres crema

Francesc Duart

.