EL COMTAT D'URGELL, UN DELS ORIGENS DEL LLINATGE DEL CID.

Del Rodrigo Díaz de Vivar, se'n ha parlat "In Extenso" però, més enllà del personatge èpic i de llegenda, que apareix en el "Cantar del Mio Cid", o el "Carmen Campidoctoris", " La História Roderici", entre d'altres, hi ha un personatge històric que va existir però, que ens el presenten amb una genealogia de dubtosa existència. Bé, el fan descendre d'una familia Castellana amb el patronímic Laínez, o Flaínez que, descendeixen d'un Laín Calvo de Burgos que, junt amb un tal Nuño Rasura de la Cataluña,van ser els primers jutges fundacionals de Castella. No cal dir que, el Cid, era castellà, si donem pel cert que va neixer a Burgos, com ens diuen però, el cert és que ningú pot afirmar on va neixer. Ara bé, crec que podrem demostrar que, part de la seva ascendència venia del Comtat d'Urgell.

Detall: "La Castilla: y el mas famoso castellano. Discurso sobre el sitio, nombre, extension, gobierno, y condado de la antigua Castilla. Historia del célebre castellano Rodrigo Diaz, llamado vulgarmente el Cid Campeador" d'en Manuel Risco 1792 Enllaç

Al Llibre "El Ajedrez, Investigaciones sobre su Origen" d'en Joseph Brunet i Bellet, pàg.412. Diu el següent. Enllaç

Bé, no diu exactament que el Cid tinguès l'escut escacat dels Urgell però diu que, un nebot d'aquest, del llinatge Bermúdez, el duia a la conquesta de València. Així que, podriem pensar hipotèticament que, si un nebot del Cid era un Bermúdez, potser tambè ho era ell.

Tambè, a la "Numantina" d'en Francisco de Mosquera, pàg.110, diu que els Bermúdez tenian les armes "con quince escaques de oro y negro". Les armes personals del Cid era una Vanda verda, amb perfils d'or en camp de sang.

Detall. Enllaç

Com sabem que els Bermúdez de Galicia, així com els Cisneros, que son els Aznar Fruela, tenen aquestes armes d'Urgell, per descendència del Comte Aznar I Galí i que ja vam veure en el post del Peransurez, i com sospitem que el Cid hi podria tenir algun parentiu, aném doncs a veure aquesta descendència.

Detall. Pàg. 110 de la "Castilla y el Famoso Castellano..." d'en Manuel Risco 1792

Com sabem que el pare de la mare del Cid, Na Teresa Rodríguez, es deia Don Rodrigo Álvarez, i aquest venia directament de la descendència dels Peláez fruela de Lleó car, va maridar amb la neta del Diácono, Na Ximena Peláez Fruela, exposem doncs la seva genealogia.

Detall: Descendència del Cid fonamentada en l'anàlisi de les diferents genealogies que hi ha per la xarxa i que més,o menys, he pogut comprovar que son versemblants i coincidents. Totes van en aquesta linea però, algunes amb petites variacions.

Com podem veure, la genealogia del Cid per part de la seva mare, comença amb el Comte d'Urgell, Cerdanya i Aragó, Aznar I Galí.(nomenat pels Francs) Segueix la seva filla Toda Aznar d'Aragó, Urgell. Segueix Na Nunilo Ximena Aznarez que, marida amb el Rei Fruela II de Lleó. (En F. de Bethancourt ens diu que eren cosins) Segueix l'Infant Aznar Ximeno Froilaz, o Fruela. Segueix el Pelayo Fruela "el Diácono" que és un dels Comtes de Carrión que es va lliurar de ser Cegat. Segueix la seva filla Na Teresa Peláez Fruela que marida amb Gómez Díaz de Carrión, germà del Ansur Díaz i per tant, oncle del Peransurez. Aquests dos germans, el Gómez Díaz i l'Ansur Díaz, son fills del Pedro Pélaez Fruela.  Aquest Ansur Díaz, pare del Peransurez, va maridar amb Justa Fernández de Cifuentes.

Però, tornem a la filla del Diácono, Na Teresa Peláez Fruela. Va maridar amb el Comte Gómez Díaz, com ja hem dit. D'aquest enllaç va neixer Na Ximena Peláez Gómez de Carrión, que va maridar amb el Comte Rodrigo Díaz de las Asturias ( Tambè dit Bermudo Ovequíz ), De l'enllaç de Na Ximena Peláez Fruela i del Comte Rodrigo Díaz de Asturias, descent l'Àlvar Rodríguez d'Asturias i que va maridar amb Maria Peláez de Cisneros( una altre descendent del Diácono, filla de Pelayo Peláez fruela). Segueix el seu fill Rodrigo Álvarez de las Asturias ( no he trovat amb qui casa) que va tenir com a filla la mare del Cid, Na Teresa Rodriguez de las Asturias( altres Genealogias l'esmentan com a Teresa de Amaya, o Laínez)

Bé, Sembla ser que, aquesta Teresa de Amaya, és un desdoblament de la Teresa Rodríguez.

Nota: No està del tot clara l'ascendència del Comte Rodrigo Díaz "el Asturiano", o si voleu, de Bermudo Ovequiz. Alguns el fan descendent de l'Ordoño Ramírez "El ceg" i de ser així, la seva ascendència seria Urgell car, vindria del rei Ramir II que, segons la nostra hipòtesi, és un Tolosa-Urgell-Barcelona. Les armes d'Urgell estarien doncs justificades, de ser així com creïem. Font Geni.

Nota: Oveco, vol dir Diego. Per tant, Ovequiz vol dir fill de Diego. Rodrigo Díaz "el Asturiano" és fill del Duc Diego Rodríguez de Asturias. La Filiació descendent seria la següent: Ramir II "el Gran"/Sans I "el Gordo"/ Ramir III "Flavio"/ Ordoño Ramírez "el Ceg"/ Infant Alfons Ordóñez/ Diego Rodríguez Díaz/ Rodrigo Díaz "el Asturiano, casat amb Na Ximena Peláez.

En aquest enllaç de la Universidad Autónoma de León, en relació  a "La Familia y apellido Asturias y Nava..." ens mostren l'ascendència del Duc Rodrigo Díaz,"el Asturiano" Font.

Detall: "La Castilla y el famoso castellano..." Manuel Risco 1792

Aquesta és la descendència que ens donen, per part del seu pare i comença amb un Laín Calvo, potser un germà, o algú molt proper al Nuño Rasura de la Catalueña car, la filla del Rasura, casa amb aquest Laín Calvo. Sospitem, encara que no tením cap evidència que, aquest Diego Rodríguez Porcelos, podria ser un alter-ego del Comte Guifrè el Pilós. Aquestes sospites les tením explicades a l'entrada de Na Paterna de Castella. De ser així, podriem entendre aquest misteri amb el llinatge dels Laínez que, amaga el veritable llinatge del Cid. Deixem-ho de moment com a una conjectura.

També és molt revelador el cognom Díaz, que te el Cid i que també te l'Ansur Díaz que, és un familiar proper. Ergo, si el Cid és familiar de l'Ansur Díaz, pare del Peransurez i que te les armes d'Urgell, el Cid segurament tambè les tenia, a més de les seves propias.

 Na Elvira Peláez era la Mare de Na Justa Fernández, que va maridar amb l'Ansur Díaz, (fill del Pedro Peláez Froilaz i pare del Peransurez). Enllaç 

Ergo, si Na Elvira Peláez és l'àvia  paterna de la dona del Cid, per lógica, Na Justa Fernández hauria de ser la mare de na Ximena Díaz. Però, aquesta senyora ,casada amb l'Ansur Díaz només te dos fills. El Peransurez i el Gonzalo Ansurez. No apareix cap filla.

Detall: Font The Pedigree

Nota: Segurament, un personatge és, Na Justa Fernández de Cea casada amb Flaín Muñóz i l'altre, Na Justa Fernández de Cifuentes, casada amb l'Ansur Díaz. Aquesta darrera és filla de Na Elvira peláez. Com que els dos personatges es diuen Justa, pot portar a confusió. Cal remarcar que, una és Na Justa Fernández de Cea i l'altre, Na Justa Fernández de Cifuentes.

Nota: Aquest Bermudo Ovequíz, és l'alterego del Rodrigo Díaz de Asturias, i que marida amb Na Ximena Peláez Gómez de Carrión, te un fill dit Don Vela Gutierrez que marida amb Sancha Ponç de Cabrera, que és besneta de Letgarda de Tost, filla d'Arnau Mir de Tost.

Algunes Dades.

 Detall: Revista Europea pàg.586.  Enllaç "El mismo risco cita otra escritura del Conde Asur Díaz y su mujer Justa, del año 1047"

Detall: En una vista previa del Cantar del Mío Cid pag.547. " Asur Díaz aparece ya en 1047, casado con la Condesa Doña Justa, madrastra de Pedro ( Peransurez)

Detall: "Relaciones de Poder de Producción y Parentesco". "...Justa Fernández ,segunda esposa del Conde Asur Díaz" Pàg.61Enllaç 

i ens dona un altre dada. " Pelayo Fernández, armiger real en 1039, puede identificarse con el hijo de Fernando Flaínez de este nombre." Aquest Fernando Flaínez, va maridar amb la seva cosina, Na Elvira Peláez que, ens diuen que va ser avia paterna de la dona del Cid, Na Ximena Díaz. Tambè ens diuen que va ser la mare del Peransurez car, va maridar amb l'Ansur Díaz. Enllaç 

En Relació a la filla del Diácono, Na Teresa Peláez.

Detall: "Historia Genealógica de la Casa de Silva" pàg.71. Doña Teresa Peláez,(filla del Diácono) a quien llamaron Infanta, y Condesa de Carrión, casó con el Conde Don Gómez Díaz, Hijo del Conde Don Diego Fernández..." Bé, el Comte Don Gómez Díaz, és germà de l'Ansur Díaz i per tant, tots dos son fills del Pedro Peláez Fruela, o Diego Fernández. Com podem comprobar, els personatges van cambiant de nom depenent del lloc. Pedro Peláez Fruela, si és a Lleó. Pedro Froilaz de Trava, si és a Galicia, etc... Enllaç

En relació a Na Ximena Peláez, o Ximena Gómez en el "Diccionario Histórico, Genealógico y Heráldico de las Famílias ilustres..." pàg.29 ens diuen aixó: Enllaç

Bé, segons ens diuen, aquest Rodrigo Díaz el Asturiano, era cunyat del Cid però, més bé, seria besnet de la seva dona car, no he trovat cap germà de Ximena Peláez que, es digui Rodrigo Díaz. De totas formas, si el Cid fos el seu cunyat, estaria tambè en l'entorn del llinatge dels Peláez Fruela.

Algunes Genealogies extretes de la Xarxa. Font: The Pedigree.

Comparativa de Na Teresa Núñez de Amaya amb la que seria el seu alterego, Na Teresa Rodriguez de Asturias. Font: The Pedrigree

Genealogia de Rodrigo Díaz de Vivar. Font: The Pedigree.

L'ascendència per part de la seva mare, ara ja la coneixem i és la que descendeix del Rei Fruela II de Lleó i la del pare, dels suposats Laínez, és la que amaga la veritable genealogia ,o familia ascendent del Cid. Sabem que els Flaínez descendeien directament del Rei Ramir II de Lleó, dit Ecta i que el seu fill Alboazar Ramírez, dit el Cid de Lleó, és l'alter-ego de Flaín Ectaz i d'ell baixen tots els Flaínez. Semblaria doncs, que la historiografia , o censura si voleu, ha creat ad-hoc aquests Flaínez per a tapar la veritable descendència mora del Rei Ramir II. Amb els Laínez, llinatge del Cid, pasa segurament tres quarts del mateix. Li han posat Laínez per a tapar el veritable llinatge. Ho podeu veure en la darrera entrada, "Els Ossorio, els Cabrera i els Ponce de León."

Taula Laínez -Flaínez

Veiem doncs que el Cid sempre està envoltat dels llinatges Urgell, Ossorios i Laras, per tant, la seva figura la tenim que cercar en aquests llinatges. Aquestes armes son les dels llinatges familiars, no les seves personals.

Detall: Portada de la Crónica Popular del Cid. Juan ïñiguez de Lequerica.1562 Font.

Detall: Escut d'armes ampliat. En el primer quarter estan les armes de Castella. En el segon les armes d'Urgell. En el tercer, les armes dels Lara i en el quart, les dels Ossorio.

Per tant, l'ascendència del Cid ha d'estar lligada aquests llinatges, Urgell, Ossorio( cabreras) i Laras.

Conclusió: Del Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, se'n a parlat a tort i a dret. Hi ha molts autors que en parlen i ens donen molta informació de les seves gestes, però, més enllà de la genealogia dels Laínez, o Flaínez que ens dona la històriografia arreglada, calia doncs esbrinar la seva veritable ascendència. Si l'ascendència dels Laínez per la banda del pare no està genys clara, la de la banda de la mare ens dona algunes pistes. Ens ha ajudat molt, coneixer la ascendència del Peransurez, senyor de Valladolit i que te les armes d'Urgell. Ja varem poder comprovar en un post anterior que, aquest Peransurez, baixa directament de l'Aznar I Gali Comte d'Aragó, Cerdanya i Urgell.

 Si el Rei Fruela II de Lleó i la seva esposa, Na Nunilo Ximena Aznarez, no li haguesin posat de nom Aznar a un dels seus fills, potser no haguesim pogut maí, trovar la conexió que ens calia per a enllaçar els Aznar Comtes d'Urgell, amb els Fruela de Lleó. És en aquesta unió del Rei Fruela II de Lleó i Na Nunilo Ximena Aznarez, on els descendents agafen el patronímic "Fruela" per devant d'Aznar. Pelayo Peláez Fruela "el Diácono" besnet del Rei Fruela II el Leprós, serà el Genearca de diverses cases, entre delles, els Cisneros i els Giron i els Ansúrez. La seva filla Na Teresa Peláez, va emparentar amb el germà de l'Ansur Díaz, pare del Sr. de Valladolid Pedro Ansurez. Del matrimoni de Na Teresa Peláez amb Gómez Díaz, va neixer Na Ximena Peláez que, entroncarà amb Rodrigo Díaz de Asturias, o si voleu, amb Bermudo Ovequiz (Oveco vol dir Diego, per tant, Ovequiz vol dir fill de Diego) i d'aquesta descendència anen a petar a la Teresa Rodríguez de Asturias, Mare del Cid. De la mateixa manera que, els Flaínez amaguen la descendència del Rei Ramir II amb la Mora Ortiga, caldrà doncs averiguar qui son aquests Laínez que, també amaguen la veritable genealogia del Rodrigo Díaz de Vivar, per la banda ascendent del pare.

La veritat és una flama que a uns ilumina i a d'altres crema.

Francesc Duart