QUIN PERSONATJE ES PODRIA AMAGAR DARRERA D'EN GONZALO XIMENES DE QUESADA?

Així com, del Cristoval Colon, Virrei, Almirall i Gobernador de les Indies,que, pels estudis d'en Lluís Ulloa, en Caius Parellada i en Jordi Bilbeny, sabem que va ser el ciutadà i cavaller català, en Joan Colom Bertran i també, del Senyor de la vall d'Oatxaca, l’Hernan Cortès, que ara sabem per en Pep Mayolas, que és l’Alfons Felip d’Aragó i Gurrea, VII Comte de Ribagorça, hi ha força literatura i estudis al respecte i que apunten a la seva vinculació amb Catalunya, o si voleu, amb la Corona d’Aragó (Tarragona) Del personatge que us proposo ara, en Gonzalo Ximenes de Quesada, que inclús, va fer una gesta similar a le dels seus antecessors abans esmentats,i d'altres com el Pizarro, Almagro, etc... ha passat ,si més no, de puntetes per al relat de la història. Aquest personatge, Gonzalo Ximenes de Quesada, va ser el descobridor de Nova Granada, un espai que ocupa, més o menys, l’actual Colòmbia i va ser el fundador de la ciutat de Santa Fe de Bogotà.

Com acostuma a passar, del lloc de naixement d’en Gonzalo, no se sap gran cosa. Alguns diuen que va néixer a Granada i d’altres que va néixer a Córdoba, sense aportar cap documentació que ho acrediti però, el que si que ens donen, son les dates aproximades de naixement i de la seva mort. (1508-9/ 16 de Febrer de 1579) 

No explicarem fil per randa les visicituts de la seva biografia car, si és del vostre interès, la xarxa en va plena  i totes van en la mateixa direcció. Aquesta n'és una de moltes. Enllaç  O també a la mateixa Wikipedia. Enllaç 

El que sobta del personatge, és el fet que, a banda de ser esmentat com a abogat i militar amb rang de Tinent General, no se li veu ninguna relació, o vincle amb els estaments del poder de l'època i hom es demana, com carai un personatge que és abogat, pasa a Amèrica i li donen el rang de Tinent General? Ja em disculparan els abogats i juristes car, és una professió tan digne com necessaria però, la meva intenció no és altra que la d'aquella dita, "Qui no te padrí no es bateja" O dit d'altra manera; Per molt abogat que fos en Gonzalo Ximenes de Quesada, no se li veuen padrins per a ostentar tant altes dignitats.

 A més, tot està agafat amb pinces car la mateixa Wikipedia diu el següent: "Existe en el Archivo General de Indias, un documento de 1535, recomendado al gobernador Pedro de Heredia, cierto Gonzalo Jiménez, para pasar a Cartagena desde España. No está claro si se trata del mismo Jiménez de Quesada, pero es posible, puesto que ningún Gonzalo Jiménez terminó llegando a esa gobernación".

Bé, aquesta història que ens expliquen sovint, del pobre pelacanyes que pasa a les Indies, amb una ma al devant i l'altre al darrera i triunfa com el pa amb tomàquet, i en el cas del de Quesada, arribant a ser tot un Tinent General de l'exèrcit, te la pots creure, o no. En tal cas, si creiem que això no és massa creible, tindrem doncs que presentar un altre personatge, molt més creible i que per la seva condició i estatus social, haguès pogut tenir el càrrec de Tinent General i tenir les competències per a fundar ciutats, com la de Santa Fe de Bogotà i organitzar tots els afers juridics i polítics, així com, l'organitzatció i el comandament de les expedicións.

En la pintura que us mostro del Gonzalo Ximenes, apareix amb les armes dels Quesada, similars a les armes del Casal Català però, amb algunes diferències.

Detall: Armes dels Quesada. En camp de gules 4 pals de plata amb 6 arminis.

En d'altres pintures i en algunes biografies, apareix amb un altre escut que, ja ens aporta una mica més de llum.

Detall: Font Wikipedia. Enllaç

Detall: Escut en faja rematat amb una bordura de 8 peces i 4 llunes creixents i 4 llunes plenes. En el primer quarter un Lleó pasant amb una espasa. En el segon quarter una montanya amb 5 arbres damunt d'ones.

Si ens fixem be en aquest escut d'armes, podem apreciar que, les del segon quarter, son unes armes molt similars a les dels Fajardo.

Detall: Armas dels Fajardo. El Becerro General. Enllaç Hi ha una lleugera diferència d'entre els dos escuts car, el primer te una sola roca i el darrer en te dues però, no te la més mínima importància car, de vegades aquestes armes, apareixen amb una sola roca, amb dues i fins a tres. Pasa de igual forma que amb la senyera que, no sempre te quatre pals. A més, en el cas de les armes dels Fajardo, de vegades les ortigues surten de l'aigua, i en d'altres del damunt de la roca. Tot i amb aquestes petites variacions, aquestes armes son dels Fajardo. Sempre hi han unes ones amb una roca, o varies i les ortigues sobre el mar, o sobre la roca. També s'ha de tenir en compte el fet que la censura hagi volgut amagar el veritable origen del personatge, com ja em vist en d'altres casos, hi aquestes armes podrien haber estat retocades per tal d'amagar el veritable origen car, les armes son parlants i determinen el llinatge.

Detall: Armas de Fajardo. En camper d'or, tres rocas en faja sobre ones d'aigua d'atzur i plata, amb una branca d'ortiga de sinople per cada roca. 

Per tant, si en Gonzalo te les armes dels Fajardo, ha de ser per força algun personatje d'aquest llinatge. Tenin doncs aquesta informació i en la genealogia dels Fajardo, hi ha un personatge dit, Don Luis Yáñez Fajardo y de la Cueva,(1508- 4 Juliol 1574) que te unes dates molt similars a les del Gonzalo Ximenes de Quesada(1508-1509 / 16 Febrer 1579) i amb un rang i alcurnia molt superior i que, s'ajustaria més al perfil d'algú amb les capacitats per a organitzar tot un Virregnat a la Nova Granada, fundar-hi ciutats, així com, la capacitació per a la organitzatció i planificació de les expedicions, la gobernació i l'impartiment de justicia.

D'entrada, veiem que el nom no ens coincideix car de Gonzalo Ximenes de Quesada a Luis Yáñez Fajardo y de la Cueva, és com un ou i una castanya però, això no ens ha de preocupar gens ni mica car, ja hem vist mantra vegades, com els personatges de les castelles van cambiant el nom, depenent del lloc del Senyoriu. O se'l cambiaban ells, o els hi ha cambiat la censura d'estat. Tenín l'exemple de l'Hernan Cortés que, el personatge real és, l'Alfons Felip d'Aragó i Gurrea, emparentat amb la més alta aristocracia i llinatges del seu temps, mentre que, l'Hernan Cortés, ens el pinten com un hidalgo vingut a menys, o també, el Gonzalo Fernández de Córdoba que, el seu alter-ego és Joan Ramón Folch IV de Cardona, dit el Gran Capità. Els de l'INH en van sobrats d'exèmples. En aquest enllaç en Pep Mayolas ens dona algunes pistes sobre la vera identitat del Gran Capità. També en Vittorio Pedrocchi ens en parle en aquest article. Enllaç

Vegem doncs qui és aquest Luis Yáñez Fajardo y de la Cueva.

Si el primer Senyor de Mula, Alonso Yáñez Fajardo, marida amb Na Maria de Quesada, el sentit comú ens diu que, el seu descendent, Pedro Fajardo Comte de Cartagena, sigui també un Quesada. Per tant, la seva filla, Na Luisa Fajardo, Sra. de Cartagena també ha de ser una Quesada. Son fill, Pedro Fajardo de Quesada, primer Senyor de los Vélez, afegeix a la seva alcurnia el patronímic del seu pare, Juan Chacon. I així també, el personatge que crec que podria ser l'alter-ego d'en Gonzalo Ximenes de Quesada, el Segon Marqués de los Vélez i primer de Molina, Luis Yáñez Fajardo de la Cueva y de Quesada Chacon que, va emparentar amb Na Leonor Fernández de Córdoba y de Silva. I ja sabem pels de l'INH que, els Fernández de Córdoba son Cardona. A més, el fill del Conqueridor de Nova Granada, En Pedro Fajardo de Córdoba, tercer Marqués de los Vélez i segon de Molina, va entroncar amb els Requesens, Senyors de Molins de Rei, entre d'altres dignitats.

Detall: Luís Fajardo Y Requesens IV Marquès de los Vèlez i III Marquès de Molina, Marquès de Martorell, Senyor de la Baronia de Castellví, de Rosanes, Molíns de Rei i d'altres en lo Principat de Cathalunya (1560-1631), net del primer Marquès de los Vélez i I de Molina Don Luís Yáñez Fajardo de la Cueva Quesada Chacón. "Real Pragmatica ab la qual sa Magestat mana que nos traga sal del present Regne sens llicencia de la prefata Real Magestat o de son Lloctinent general en lo modo y forma en dita Real Pragmatica contenguts Publicación:En Valencia : per Iuan Batiste Marçal..., 1631" Enllaç

A la Tesi Doctoral de D. Raimundo Antonio Rodríguez Pérez, " UN LINAJE ARISTOCRÁTICO EN LA ESPAÑA DE LOS HABSBURGO: LOS MARQUESES DE LOS VÉLEZ (1477-1597)" i que podeu consultar en pdf a la xarxa, apareix de manera detallada tota la genealogia dels Fajardo, Marquesos de los Vélez. A tall d'exèmple a la pàg 146 diu el següent:

 " Luis Fajardo de la Cueva, II marqés de los Vélez, nació en Murcia en torno a 1508. Era fruto del segundo matrimonio de Pedro Fajardo Chacón y la hija de los Duques de Alburquerque, Mencia de la Cueva. ( segurament la neta d'en Colom. Bertran de la Cueva ) Si su padre representa la España de los Reyes Católicos, para Marañón Don Luis encarnaba una especie de alter ego de Carlos V, al destacar sobre todo como guerrero, algo en lo que sus sucesores al frente de la casa no se distinguirán tanto. De joven se curtió luchando contra los turcos y berberiscos que desembarcaban en las costas de Cartagena. Más tarde acompañó al César en numerosas campañas: Hungria (1531), Túnez (1535), Provenza (1536) y Argel (1541). A mediados de octubre de 1526 casó, en Baena, con Leonor Fernández de Córdoba, hija del III conde de Cabra, Diego Fernández de Córdoba, y de su segunda esposa Francisca de Zúñiga y de la Cerda, ambos fallecidos, en concreto el conde murió en 1525. Los Fajardo se unian así a uno de los linajes más prestigiosos de Castilla, que a través del IV conde de Cabra, Luis Fernández de Córdoba, asumió los títulos y posesiones del Gran Capitán, al casar con su única hija, doña Elvira, II Duquesa de Sessa. La situación económica del linaje Fernández de Córdoba y, concretamente, de la casa condal de Cabra, una de sus ramas más prominentes, era muy importante, de hecho diversos segundones fundaron mayorazgos y con ello ramas separadas. Los Condes de Cabra tenian, a la altura de 1522, unas rentas de 5.000.000 de mrs., un millon ás que la rama primogénita delos Fernández de Córdoba, es decir la casa de Aguilar (Marqueses de Priego)

Además el linaje más importante del reino de Córdoba, engrandecido al igual que los Fajardo debido a sus actividades guerreras en la frontera con el reinode Granada, estaba muy bien situado en la corte de Carlos V. "

I en relació a la mare de Don Luis Yáñez Fajardo y Quesada, a la pàg. 141 diu aixó: " Respecto a la ascendencia paterna de Doña Mencía, era nieta de Beltran de la Cueva, I Conde de Ledesma, Maestre de Santiago (1464), y I Duque de Alburquerque, tras su renuncia forzada al maestrazgo santiguista a favor del Infante Don Alfonso. Este personaje, a pesar de sus humildes orígenes fue encumbrado por Enrique IV con una serie de títulos, señorios y cargos de gran relevancia, que le situaron de facto entre los linajes más poderosos de la aristocracia hispánica. En cuanto a su nieto, el III Duque, llamado en su honor Beltrán de la Cueva, cuñado del I marqués de los Vélez, fue Virrey de Aragón y Navarra. Además recibió el Toisón de Oro de Carlos V, máxima distinción concedida por la dinastia Habsburgo, que no era hereditaria, sino que solo tenía vigencia en vida del agraciado, lo cual da idea de su enorme prestigio. Por cierto, ningún Marqués de los Vélez o miembro del linaje Fajardo fue honrado con el Toison mientras pervivió dicha casa, a lo largo de los siglos XVI y XVII."

No serà que, aquest Don Beltran de la Cueva va rebre tants privilègis i dignitats per part del Rei de Castella, Enric IV car, la Generalitat de Catalunya li va oferir ser Comte- Rei dels catalans en el conflicte contra Joan II d'Aragó? I potser aquest Don Beltran de la Cueva, no seria en realitat l'embaixador Joan Colom Bertran? El mateix germà d'en Colom, Francesc Colom i Bertran va ser Pressident de la Generalitat durant els anys 1464-1467, tot just quan el Beltran de la Cueva està en el seu màxim explendor. No seria extrany que en Colom haguès estat enviat com a embaixador a Castella, per tal d'oferir a Enric IV el govern a Catalunya. Aquest és un fil que caldria estirar.

Detall de les armes de Don Bertran de la Cueva i de la Casa de Alburquerque

Sobre el número de bastones no siempre hay acuerdo, pero el caso de la sierpe y de la cueva las variaciones han sido pocas, aunque daban más pie a dejarse llevar por la imaginación. Argote de Molina describe las armas nobiliarias del linaje de la Cueva de tal manera que se contemplan todos los elementos simbólicos que hemos ido comentando:

I diu l'Argote:

"Las armas que usaron los de este linaje, son bastones rojos en campo de oro (com la Senyera) y debajo de ellos una sierpe, que sale de una cueva, u por orla ocho aspas de Oro en campo rojo. La cueva por alusión del nombre de su solar, (...) De la sierpe usaron por símbolo de fortaleza, y las aspas por la razón referida, las cuales juntaron con tres lírios de Oro en campo azul por el casamiento de Don Hugo. Antiguamente usaron solamente de dos bastones (...) Unos ponen tres y otros cuatro..."

Bé, entrats en el terreny de les especulacións car, tot està fonamentat en llegendes i suposicions, segons ens comenta Na Maria del Pilar Carceller Cerviño en la seva tesi Doctoral, "Realidad y representación de la Nobleza Castellana en el Siglo XV: El linaje de la Cueva y la Casa Ducal de Alburquerque" en relació a les armes del Duc d'Alburquerque, hom també podria veure un drac, enlloc d'una serp. I la cova i el Drac, ens recordan a Sant Jordi. No cal dir que representa més a Catalunya que a Castella. A més, si li afegim els dos pals vermells en camp d'Or, que poden ser tres, o de vegades quatre... En fi, que cadascu pensi el que vulgui però, crec que està claríssim.

Detall: Un altre versió de les armes de Beltran de la Cueva. També apareixen tres flors de Lis com les dels Cardona.

Fet aquest petit escurç, i tornant als Fajardo, en relació al pare del segon marqués de los Vélez, Pedro Fajardo de Quesada y Chacón ens diuen que," Contrajo núpcias, por segunda vez, en 1508 con Mencía de la Cueva, hija de Francisco Fernández de la Cueva, II Duque de Alburquerque, II Conde de Ledesma y IIConde de Huelma, y Francisca de Toledo, hija a su vezde García Álvarez de Toledo, I Duque de Alba. La alianza entre los Fajardo y los de la Cueva, supuso el pago de una considerable dote, nada menos que 8.500.00 mrs. 2.000.000 en joyas y otro bienes muebles- otorgada en la villa de Cuéllar (capital de los estados del Ducado) el 14 de febrero de 1508, al Marqués de los Vélez, pagaderos en cuatro plazos desde junio de 1508 hasta enero de 1511. Tanto los Duques de Alburquerque como su primogénito, Don Beltran de la Cueva ( futuro III Duque) hipotecaban la villa de Huelma." i a la pàg. 136 ens diu:

 "Pedro Fajardo Chacón nació posiblemente en abril de 1478, siendo sietemesino, si bien Cascales afirma que tenia diecisiete años cuando acudió al socorro de Alhama de Almeria (1500), lo cual retrasaría su nacimiento hasta 1483. Su nombre de pila, Pedro, lo recibió como heredero de la linia primogénita de su abuelo materno, Pedro Fajardo Quesada, el todopoderoso adelantado y capitán mayor del reino de Murcia. El que fuera desde 1507 I Marqués de los Vélez casó en res ocasiones, por la necesidad de tener descendéncia y también de afianzar lazos con linajes afines como los Manrique, así como de abrir paso a nuevas alianzas con la aristocracia cortesana: De los Cueva y los Silva"

Detall: Escut de los Silva, al castell de Mula. Pertanya a la  Muller de Pedro Fajardo de Quesada y Chacón y mare del nostre personatge, Don Luis Yáñez Fajardo de Quesada de Silva y Chacón.

Detall: Escut de Santa Fe de Bogotà, fundada pel Gonzalo Ximenes de Quesada el 6 d'Agost de 1538. Podem veure els colors vermell i d'aurat que son els colors de Catalunya amb un escut orlat d'atzur amb 8 magranas d'Or i un Àliga sobre camper d'Or que és l'emblema dels Senyors d'Aguilar que, son Cardonas, tot i que els fan pasar per Fernández de Córdoba.

Detall: Escut de Folch de Cardona. Enllaç Per tant, el fundador de Santa Fe de Bogotà , va posar les armes de la seva dona, Na Leonor Fernández de Córdoba y Silva, que era una Cardona.

Dels Folch de Cardona, en aquesta pàgina ens diuen el següent: Enllaç  

Originario de Francia. Noble y antiquísimo linaje, que procede de la Familia Real de Francia en los tiempos del Emperador Carlomagno. Su verdadero y primitivo apellido era el de Folch, que más tarde unieron al de Cardona, al recibir, por merced real, el Señorío de la villa de este nombre en Cataluña. Desde entonces se denominaron Folch de Cardona.

Ramón o Raimundo-Folc, primero de ese nombre (hijo según unos de Folc, conde de Anjou, y de su mujer doña Argencia, hermana del emperador Carlomagno), pasó a Cataluña para tomar parte en la lucha contra los moros, y tanto se distinguió que el citado emperador le concedió el título de vizconde de Cardona. Posteriormente les concedieron los títulos de Condes y Duques de Cardona.

La baronía de Bellpuig, que andando los tiempos vino a recaer en la casa de Cardona, tiene un origen tan remoto en la historia de Cataluña, que ostenta en la Guía Oficial la fecha de 1139 y ya existía con bastante anterioridad. El primer barón de Bellpuig créese que fue Gombaldo de Anglesola, que obtuvo de los condes de Barcelona todo el territorio comprendido desde el mar hasta el río Corp y el que media entre Tárrega y Mollerusa, villas del partido judicial de Cervera (Lérida).

Señores, y después Marqueses de Guadalest, Almirantes de Aragón: Esta rama tuvo su principal asiento en Valencia, procede de Hugo de Cardona, tercero del nombre y undécimo barón de Bellpuig, que de su esposa doña Francisca de Pinós, tuvo, además del hijo primogénito Ramón de Cardona, doudécimo barón de Bellpuig, otro, que se llamó Juan de Cardona, que fue Señor de Guadalest, villa de la provincia de Alicante, casó con doña María Fajardo. (I continua, podeu llegir-ho a l'enllaç de la pàgina)

D'aquest Juan de Cardona Senyor de Guadalest, ens diuen aixó: "Era hijo de Hugo de Cardona y Gandía y de Blanca de Navarra. Se casó con Maria de Fajardo, hija del noble caballero Alfonso Yànez Fajardo, "*adelantado *mayor" del Reino de Murcia y de Maria de Quesada, con quien tuvo a Alfonso Folch de Cardona." 

I d'aquest Alfonso Yáñez Fajardo i Na Maria de Quesada parteix la descendència dels Fajardo- Quesada, com ja em vist en l'arbre genealogic del començament. El seu fill seria doncs, Pedro Fajardo Quesada Comte de Cartagena, besavi del nostre personatge, Luis Yáñez Fajardo y de la Cueva Quesada...etc i germà de Na Maria Fajardo Quesada que, marida amb Juan de Cardona. Per tant, el fill Alfons Folch de Cardona, també és un Fajardo-Quesada per part de mare.

Només a tall de curiositat, en aquest web, ens mostren l'ascendència del Miguel de Cervantes Saavedra i que va a petar a Na Maria de Quesada casada amb Juan de Cardona.

Detall: Enllaç

A la segona pàg. del Quixote, en Servent ja deixa dit que és descendent dels Quesada. " Era de complexión recia, seco de carnes, enjuto de rostro, gran madrugador, y amigo de la caça. Quieren dezir, que tenia el sobrenombre de Quixada, o Quesada, que en esto hay alguna diferencia en los autores que deste caso escriven: Aunque por conjeturas verosímiles se dexa entender que se llamava Quexana."

Dit aixó, hem vist que els Cardona també van enllaçant amb els diferents llinatges, i aquest en concret, amb els Fajardo-Quesada.

Vegem doncs, alguns paralelismes que fan pensar que Gonzalo Ximenes de Quesada, podria amagar al II Marquès de los Vélez, Luis Yáñez Fajardo de la Cueva y Quesada, etc...(vull remarcar el PODRIA ser car, no està comprobat al 100 %)

En Gonzalo Ximenes de Quesada va neixer cap a l'any (1508-9) i va finir el 16 de febrer de 1574

En Lluís Yáñez Fajardo, etc... va neixer l'any 1508 i va finir el 4 de juliol de 1579

En algunes Web de Genealogia, al Gonzalo se l'esmenta com a Luis Jiménez de Quesada

El personatge que proposem es diu Luís.

En Gonzalo Ximenes de Quesada va ser el primer de 6 germans.

En Lluís Yáñez Fajardo,etc... va ser el primogènit de 8 germans

En Gonzalo Ximenes de Quesada va estar als terços espanyols a les guerres d'Itàlia, França, païssos Baixos, Alemanya i Anglaterra. A Italia i Paísos baixos cap al 1530, en el saqueix de Roma en maig de 1527

En Lluís Yáñez Fajardo, etc... també va participar en diverses campanyas militars per Europa i pel nort d'Àfrica contra Solimà el Magnífic,1531, també a Tunis l'any 1535, a la Provença l'any 1536 i a la jornada d'Argel al 1541.

Bé, caldria mirar-se les dates amb més deteniment i fer-ne un estudi més profund però, a simple cop d'ull els dos personatges tenen alguns paralelismes. També cal tenir en compte que, si la censura ha volgut distorsionar la figura d'en Luis Yáñez Fajardo de la Cueva y Quesada, per ser qui és i estar emparentat amb els més granat de l'aristocràcia, han pogut manipular algunes dates que ens donen en la biografia del Gonzalo Ximenes de Quesada car, moltes estan agafades amb pinces i son suposicions. Només cal veure l'ascendència del Gonzalo Ximenes de Quesada que no va a ninguna part. Sembla feta "ad hoc"

Bé, segons expliquen descendeix d'uns Senyors de Chillón per part de mare però, l'ascendència no va més enllà dels àvis i sembla inventada. Com un paiu que no te cap llinatge, pot arribar a ser Tinent General dels Exèrits?

 "Chillón, perteneciente al término de Córdoba, fue señorío de relevantes personajes de la época. Entre 1344 y 1350, perteneció a Bernardo de Cabrera, privado de Pedro IV de Aragón. Posteriormente, pasó a poder de Juan Alfonso de Alburquerque, que desempeñó la misma función en la Corte del rey Pedro de Castilla. Reintegrada posteriormente a la jurisdicción de Córdoba, fue entregada por Enrique II a su hermano don Sancho, que no logró vencer la oposi-ción de la ciudad y no llegó realmente a posesionarse de la villa, la cual terminó por vender a Diego Fernández de Córdoba, alguacil mayor de Córdoba, en 1370."

En aquest Web de Geneanet, se li diu Luis Jiménez de Quesada. Enllaç

Detall: Carte de l'Atlantique by Jan Dirkx 1599. Enllaç El territori de Nova Granada comprend més o menys el que actualment és Colombia. En el Mapa de Jan Dirkx podem veure la senyera com a símbol de possessió d'aquests territoris de Nova Granada. Que cadascu tregui les seves propies conclusions.

Detall: Planisferi d'en Domingos Teixeira. 1573. Enllaç

Conclusions: Tenim doncs, dos personatges candidats a ser el conqueridor de Nova Granada. Un, el personatge de la història oficial. L'abogat, que no pasa d'Hidalgo vingut a menys i del que no se li coneixen vincles amb cap llinatge d'alcurnia i la seva biografia es fonamenta en algunes suposicions i sembla tot estar agafat pels pels. L'altre possible candidat, el Luis Yáñez Fajardo de la Cueva y Quesada Chacón y de Silva, II Marqués de los Vélez i II Marqués de Molina, Grand d'Espanya, Adelantat de Murcia, de Granada i València, Senyor de Mula, Librilla, Alhama i Benitagla, alcaide dels alcaçars de Murcia i de Lorca, Capità General d'armes del Regne de València, Cavaller i Comendador de Monasterio, de la Reina i Caravaca de la Creu a l'Ordre de Sant Jaume i Conestable de las Indias, que és el mateix que dir el Cap dels exèrcits de les Indies. Tot força ben documentat i recollit.

 Bé, que cadascu pensi el que vulgui però,si haig de triar, preu per preu sabata grossa i crec que el II Marquès de los Vélez, s'ajustaria millor al perfil per a ser candidat a descubridor de la Nova Granada. Aquesta és només una hipótesi de partida i no s'ha estudiat amb profunditat però, si al final, els dos personatges no fosin el mateix, com aquí proposem, al menys haurem pogut veure els entroncaments familiars dels llinatges Fajardo, de la Cueva, Quesada, Silva, Chacón, amb els Cardona i els Requesens. I aquesta història que ens han explicat de que, "Todo lo hizo Castilla" podem veure que no va ser així.

La veritat és una flama que a uns ilumina i a d'altres crema

Francesc Duart