QUI EREN ELS SENYORS DE LIMIA A GALICIA?

Quan cerquem a la Wikipedia informació en relació al Comtat de Limia no ens explique massa cosa, si més no, no ens diuen quins van ser els seus primers senyors. 

"El condado de Limia fue la denominación de una antigua región altomedieval y bajomedieval (siglo X-siglo XII) que se situaba en la actual provincia de Orense además de llegar hasta Viana do Castelo, siguiendo el curso del río Limia.

Obviamente, esta Limia medieval era mucho más extensa que la actual Comarca de La Limia y llegaba hasta Maceda, ocupando en la parte gallega prácticamente casi toda la provincia de Orense menos la cuenca de El Ribeiro, del Sil y del Bibey. Es decir, que a la actual comarca de La Limia, habría que sumar la Limia de la zona de Celanova, Allariz, Maceda, y también a la Limia portuguesa, o sea la parte de Viana do Castelo, puesto que en este rato histórico no existía Portugal, condado que se independizó en el siglo XII.

La Limia medieval tendrá un gran peso en el reino de Galicia en esos siglos, siendo Allariz, la capital política de la misma. Siendo ciudad del rey, los notarios del rey habían firmado desde el siglo XII hasta fines de la Edad Media como notarios de Allariz y de la tierra de La Limia. Destacar también la gran importancia de esta Limia medieval del Monasterio de Celanova, que fue mucho más con un monasterio, fue un centro señorial, repoboblador, y que tuvo una importancia política paralela a la de Allariz por la relación de la familia de San Rosendo con la monarquía del reino de León."

Ens apuntem aquesta dada,"familia de San Rosendo" després veurem quí son.

Detall: Armas de Limia.

Veient aquestes armes, idèntiques a les del Casal Català, no és d'extranyar que no ens expliquin res, fora cosa que algu li donguès per rumiar més del compte.

En aquesta pàgina, "Las armas de los Limia y sus derivaciones" d'en Eduardo Pardo de Guevara i Valdés, ja ens diuen quelcom més. Enllaç 

"El origen de los palos de oro y gules, las celebérrimas armerías de los reyes de Aragón y condes de Barcelona, ha sido desde antiguo motivo de opiniones muy dispares y de apreciaciones llamativamente desenfocadas. Por fortuna, hace ya más de dos décadas, Faustino Menéndez Pidal logró precisar algunas cuestiones de relevancia en relación con la singular antigüedad de este emblema –certificada en un testimonio sigilar de mediados del siglo XII– y poner de relieve, al propio tiempo, la importancia de considerar el asunto en relación con el contexto emblemático en que aquél se conformó y desarrolló. Del acierto de esta perspectiva más amplia son buena prueba las variadas y distantes conexiones que establece con otras armerías o grupos heráldicos; entre ellos, uno notabilísimo y extenso encabezado por los Limia, un grupo familiar galaico-portugués forjado en las últimas décadas del siglo XII y que a lo largo de las dos centurias siguientes llegó a disfrutar de un indudable preeminencia en aquel espacio geográfico.

El recorrido histórico de esta celebrada estirpe, que últimamente ha sido motivo de atinados estudios y reconstrucciones, tuvo su inicio en un destacado rico-hombre de las cortes de Fernando II y Alfonso IX de León: don Fernando Arias, a quien se documenta entre los años 1153 y 1204 como beneficiario de varias donaciones regias y titular de diversas tenencias, como  las de Ribadavia, Benavente o Tuy. Este retrato social se completa con su matrimonio con doña Teresa Bermúdez, hija de Bermudo Pérez de Trava y de la infanta doña Urraca, hermana del primer monarca portugués, lo que constituye una inmejorable evidencia de la elevada posición que el personaje ostentó en aquel tiempo, así como una explicación suficiente para comprender también su autorizada presencia en la corte portuguesa, donde se le documenta como confirmante de dos diplomas de Sancho I, su primo, en los años 1186 y 1193. A partir de entonces, sus descendientes conformarían un poderoso grupo familiar, renombrado como Limia –en razón de su origen o primer asentamiento y cuya tenencia ejercieron en distintos momentos–, que conocería un notable y rápido desarrollo a ambos lados de la frontera y siempre bajo el influjo de los primogénitos de la rama principal: don Juan Fernández de Limia, o Bom, hijo de los arriba mencionados, don Fernán Yáñez de Limia, Batissela, don Juan Fernández de Limia, su hermano don Fernán Fernández de Limia y el primogénito de este último, llamado también don Juan Fernández de Limia, con quien los genealogistas portugueses acostumbran a cerrar el ciclo biológico de los viejos Limias."

Principalment ens venen a dir que,la branca principal d'aquests Limia comença amb  Fernando Arias (1153-1204) i Na Teresa Bermúdez , llur fill Don Juan Fernández de Limia,"o Bom, o el Bueno" seria el genearca d'aquest llinatge. El relat continua però, ja el podreu llegir en l'enllaç si és del vostre interès. El tema important per a nosaltres , és aquest Don Juan Fernández de Limia, "el bó" (1170-1245) que, diuen que va ser el genearca d'aquest llinatge dels Limia. Com que no ens donen les dates d'aquest personatge, les hem cercat a la xarxa per tal d'hubicar-lo en els temps.

Però, Houston, We have a problem!

En la darrera entrada aquest Bloc, de los Rodríguez de las Varillas, apareixia un personatge dit Fernando Garcia de Hita i que en alguns documents, apareix com a Ferran Garcia de Fita (1065-73/1135) i també és Duc de Limia i Senyor d'Allariz, entre altres dignitats. Per tant, si observem les seves dates podem comprovar que, és una mica anterior al personatge que ens diuen que va ser el genearca d'aquest llinatge. Juan Fernández de Limia"el Bó" (1170-1245)

També vam poder comprovar que, aquest Don Fernando Garcia de Hita, alguns autors l'esmenten com a Fernando Fernández de Hita, Fernando Juanes de Ovando, Dux de Limia, i Fernando Fernández de Monroy i Fernando Sánchez de Fita. Semblaria doncs que, tots ells son la mateixa persona que va cambiant de nom, depenent del territori, o senyoriu.

Segons en Carlos Callejo Serrano, en el seu treball, " Barones Catalanes en la Reconquista de Extremadura", Aquests Monroy van agafar el patronímic del lloc del seu senyoriu, per tant, son d'un altre llinatge que agafa a més, el patronímic Monroy per ser senyors del castell de Monroy, abans dit de Bellvís.

Detall:

Detall: Castell de Bellvís de Monroy, abans dit només de Bellvís car, segurament Pere de Bellvís va ser el seu primer senyor.

Detall: En Pere de Bellvís, era un dels Cavallers que van acompanyar al Comte Ermengol VII d'Urgell a la Conquesta d'Extremadura. Segurament el poble de Bellvís de Cáceres, rep el nom per ser aquest cavaller el primer senyor de Bellvís. Després, els Monroy en serien senyors i el poble va cambiar a Bellvís de Monroy. Aquests Monroy van emparentar amb els Rodríguez de las Varillas que son descendents de Don Vela, fill del Rei d'Aragó, Sans Ramíres i Na Felicia d'Urgell.

També ens ho confirman a la "Historia del Venerable fundador de la Orden de Santiago" pàg.201

Detall: I també ens diu aixó: Si feu una cerca a Google i escribiu "Benavente, Zamora" us explicaran que aquest poble primerament es va dir Malgrat.

Per tant, aquest Fernando Fernández de Monroy, genearca de la Casa de Castro, també dit, Fernando Garcia de Fita, o Fernando Joanes de Ovando, o Fernando Sánchez de Navarra i Foix, ha de tenir pare i mare. I sabem que és ell car, el seu fill és el primer Mestre de l'Ordre de Sant Jaume, Don Pedro Fernández "Potestad" de Fuentencalada i tots els personatges abans referits, tenen aquest fill en comú.

Detall: "Armas e Trofeus" Volum I pàg.47. Enllaç

GRÀFIC

A la "Vida del Venerable Fundador de la Orden de Santiago" ens diuen que Doña Estefania Armengol, és la mare del fundador de l'Ordre de Sant Jaume.

També en el Nobiliario del Conde de Barcelós, aquest Fernando Yáñez de Monroy, pasa a dir-se Fernand Eannes de Montor, casat amb Na Urraca Gómez, filla del Comte de Galicia Don Gómez Núñez de Pombeiro.

De los de Celanova, i Barbosa: El Comte Don Gómez Núñez de Celanova i Pombeiro, aka Armengol V d'Urgell, té una filla dita Urraca Gómez Núñez de Pombeiro, aka Estefania Armengol.

En Jaime de Salazar y Acha, també en fa referència en el seu treball,"El Poder del Linaje: La alta Nobleza de Castilla y León en la baja edad Media" 

En aquest treball manuscrit," Principio del Noble e Ilustre antiguo Linaje de los Monroyes" de l'historiador Blas Xil de Ocampo, pag.51 Diu aixó: " esta Doña Urraca Gomes foi casada con don Fernando Yañez de Monroy..." Font.

Pàg-50 Diu el següent: "...el Conde Don Gonzalo Núñez de Pombeiro foi casado con Doña Elvira Pérez filla del Conde Don Pedro de Trava..."

Detall:"...entendemos ser bisnieto del Conde Don Pedro de Trava y por el Fernández ser hijo del Conde Don Fernando Joanes de Monroy y de Doña Urraca Gomes nieta deste Conde Don Pedro de Trava y por ser en este mismo tiempo Don Pedro Fernan de Fuentencalada primer Maestre de la Orden de Caballeria de Santiago..."

Bé, si aquesta Urraca Gómez, és la mare del primer mestre de l'Ordre de Sant Jaume, en Pedro Fernández de Castro"Potestad" de fuentencalada, i Na Estefania Armengol, També, Doncs, hem de pensar que les dues dones son la mateixa persona amb diferents noms i que, aquest Fernando Garcia de Fita, és el mateix que el Fernando Yáñez, o Annes, o Joanes de Monroy, etc...

També en aquest enllaç en relació al personatge, l'autor anota el següent: 

"Don Pedro Fernández de Monroy en tiempos de don Sancho "el Deseado"( 1157- 1158 ) rey de Castilla, y de su hermano Fernando II de León ( 1157- 1188 ). Según Xil Ocampo éste caballero de don Fernando II, es el fundador y primer Maestre de la Orden de Santiago conocido como don Pedro Fernández de Fuentencalada. (Existe en la Biblioteca Nacional de Madrid un manuscrito que identifica a este Pedro Fernández de Monroy con el personaje histórico denominado Pedro Fernández de Fuentecalada, fundador y primer Gran Maestre de la Orden de Santiago, quien estuvo presente en la conquista de Cáceres en 1169). Participó en la conquista de Cáceres, siendo el primer Monroy en Tierras Extremeñas. Recibió Sexmo de Plasencia, Valverde, las Quebradas, Talaván y Monroy y murió en Plasencia en 1187

Don Pedro Fernández de Monroy, en tiempos de don Sancho "El Deseado"(1157- 1158 ) rey de Castilla, y de su hermano Fernando II de León ( 1157- 1188 ). Según Xil Ocampo éste caballero de don Fernando II, es el fundador y primer Maestre de la Orden de Santiago conocido como don Pedro Fernández de Fuente-encalada. Participó en la conquista de Cáceres, siendo el primer Monroy en Tierras Extremeñas. Recibió Sexmo de las hoy: Plasencia, Valverde, las Quebradas, Talaván y Monroy y murió en Plasencia en 1187. Había casado con doña Mayor de Saavedra, noble cacereña. (Aunque historiadores modernos sitúan al Maestre, como hijo de los reyes de Navarra por paternidad y de los Condes de Barcelona por maternidad), en cuyo caso Xil Ocampo se está refiriendo a otro, pero fuere o no el primer Maestre, don Pedro Fernández de Monroy tuvo como hijo: Don Fernando Pérez de Monroy "El Gallego"

Bé, segons l'autor, uns fan el Mestre de L'Ordre de Sant Jaume, fill de Fernando Fernández de Monroy i Na Urraca Gómez Núñez de Pombeiro i segons historiadors més moderns, d'en Fernando Garcia de Fita i Na Estefania Armengol. Bé , la nostra hipòtesi és que son els mateixos.

Armes dels limia a un dels Sargófags del Monestir de Pombeiro. Pertany al sepulcre de Joao Fernandes de Limia.

Detall: Armes dels Limia a la punta de l'espasa. Monestir de Pombeiro.

Detall: Sepulcre de Joao Fernandes de Limia. Font  Antonio BMB castro Erniques

Per tant, Tením un Joao Fernandes de Limia que, ens diuen que és besnet del Comte Nuño Vásques de Celanova i que identifiquem amb l'Armengol IV de Gerb i aquests Comtes de Galicia i Portugal tenen les mateixes armes que les dels Comtes de Barcelona. Com diuen a les castelles,"Blanco i en botella"

Però, qui és aquest Fernando Arias (1153-1204) que ens diuen que va ser el genearca dels Limia?

Fernando Arias de Baticela y de Limia, va ser fill de Arias Pérez de Saavedra, Senyor d'Aldana, mort l'any 1142 i de Na Teresa Bermúdez, filla d'en Bermudo Pérez de Traba. Per tant, Na teresa Bermúdez és una neta del Pedro Froilaz de Traba, que descendeix per linea agnaticia d'en Gutierre Arias Fruela Menéndez, o si voleu, d'Armengol I de Córdoba.(Segons la nostra Hipòtesi). 

TAULA GRÀFICA

Nota: L'Hermenegildo Gutiérrez és el Comte Borrell II, segons la nostra hipòtesi. Aquesta Taula Gràfica està representada segons la teoria que fa en Fernando Arias de Baticela i de Limia, descendent dels Saavedra i no dels Urgell, com creuen d'altres. Encara que, els Saavedra també emparenten amb els Urgell car, Na Adosinda Guriérrez, é filla d'Armengol I el de Córdoba, segons creïem.

Teoria dels Saavedra:

Els Saavedra, que descendeixen del Comte Melendo Arias de Deza, Senyor del Castell d'Arias en l'època dels Gots, enllacen amb els Urgell de Galicia. El Comte Aloito Lucido V Sr. de Saavedra, va maridar amb Na Adosinda Gutiérrez, filla del Comte de Galicia i Portugal, Gutierre Fruela Arias Menéndez, aka Armengol I de Córdoba, segons la nostra hipòtesi i que podeu consultar en l'entrada "Enllaços matrimonials dels Reis de Lleó amb els Comtes d'Urgell". Aquesta descendència va a petar al Comte Fernan Arias de Saavedra i Fernández de Castro, casat amb la neta del Pedro Froilaz de Traba, Na Teresa Bermúdez de Traba. Els Traba, o Trava, son també descendents, d'un fill d'Armengol I de Córdoba a Galicia, apel.lat, Don Froila Gutiérrez que, serà la linia agnaticia dels Traba. Ho podeu consultar en l'entrada, "Qui eren els Comtes de Traba?". Na Adosinda, va casar primerament amb el Rei de Lleó, Ramir II, també un Urgell. Per tant, si Na Adosinda Gutiérrez, és filla d'Armengol I, i neta de Borrell II, les armes dels Limia estarien justificades car, serien les dels Comtes de Barcelona.

Teoria dels Urgells:

D'altres historiadors com,Joao Paulo Martins Ferreira, en el seu llibre, " A Nobreza Galego- Portuguesa Da Diocese de Tui (915-1381) creuen que, aquest Joao Fernandes de Limia,"o Bom" és un besnet del Comte Nuño Vásques de Celanova que per a nosaltres és l'alter-ego d'Armengol IV el de Gerb. La filiació seria la següent: Nuño Vásques de Celanova casat amb Na Sancha Gómes de Sousa. Els seus fills serien doncs, Don Gómez Núñez de Pombeiro, que per a nosaltres és l'Armengol V d'Urgell. Segueix l'Alfonso Núñez de Celanova, en Sancho Núñez de Celanova, Aires Núñes de Celanova i l'Arias Calvo. Aquest darrer, és el pare d'en Fernando Arias de Limia, casat amb Na Teresa Bermúdez de Traba i van ser pares del genearca dels Limia, Joao Fernandes de Limia,"o Bom" / "O historiador Martins Ferreira propõe, como hipótese, que Arias Calvo e Aires Nunes de Valadares, dado como tronco dos Valadares, sejam a mesma pessoa e filho do conde Nuno Vasques de Celanova, sem no entanto ser possível desmentir ou confirmar inteiramente esta hipótese." Font

Detall: Font

Però, tornem al primer Duc de Limia, que creiem que és Fernando Garcia de Hita, si més no, fins que aparegui algú més anterior amb aquesta dignitat. Marida doncs, amb una tal Tigrida Fernádez, a més de Na Estefania Armengol. Aquesta Tigrida Fernández podria ser la Mayor Pérez de Amaya, o la Maria Álvarez de Castrogeriz filla de l' Àlvar Díaz de Minaya, ma dreta del Cid. L'altre filla, del mateix Peransurez, Na Maria Estefania Pérez de Valladolid, seria la mare de Na Estefania Armengol d'Urgell, casada també amb el Duc de Limia, o Senyor de Hita, si voleu. Enllaç

Nota: Segurament hi haurà alguns Senyors de Limia anteriors al Fernando Garcia, o Fernández de Hita però, no seràn Ducs de Limia.

Però, quina podria ser l'ascendència d'aquest Fernando Garcia de Hita, que pugui justificar les seves armes que son els pals catalans?

Detall: Armes dels Castro ( hi ha d'altres variants) Fernando Garcia de Hita és el Genearca d'aquesta casa.

Segons la història oficial, Don Fernando Garcia de Hita seria fill del Rei Garcia de Galicia, o del Comte Ordoño Ordóñez però, ni ells mateixos ho tenen clar. Wikipedia 

"Su filiación ha sido objeto de debate entre los historiadores y genealogistas de todos los tiempos. Algunos sostienen que fue hijo natural del rey García de Galicia,1​ aunque él nunca se autodenomina filius regis en la documentación de la época. Según Jaime de Salazar y Acha, fue hijo del conde García Ordóñez y la infanta Urraca Garcés, hija legítima del rey García Sánchez III de Pamplona y de la reina Estefanía, lo cual confirmaría la ascendencia de la casa real pamplonesa que la mayoría de los historiadores adscriben a la Casa de Castro."

Així que, tant si va ser fill del Rei Garcia de Galicia , com si ho va ser del Comte Ordoño Ordóñez, aixó no  justificaria els pals catalans. Ja ens tiba les orelles, el fet que en alguns documents aparegui com a Ferran Garcia de Fita.

En el "Nobiliario del Conde de Barcelós" pàg.417 diu aixó: " Casó don Sancho ( Ramíres) con D. Felicia de Urgel, hija del Conde Armengol de Barbastro: Tuvo bastardo a don Fernando (Sánchez), que casó con doña Maria Álvarez, hija del Conde don Álvaro Fernández Minaya, p.86.n.2. falleció este Rey año 1094" Enllaç

I a la pàg.86. " D. Fernando (Sánchez) fué hijo del Rey de Navarra (i d'Aragó) ilegítimo,p.2.n.B. casó con Maria Álvarez, hija del Conde D. Álvaro Minaya, i de la Condesa D. Milia Ansorez,p.68 n.9 i tuvo a 3 D. Fernan Fernández,p 87. 4 D. Rodrigo Fernández,p.87.

Bé, doncs ja sabem pel Comte de Barcelós dues coses. La primera, ens deixa clar que Sans Ramíres va casar amb Na Felicia d'Urgell i no la de Roucy (podeu consultar-ho també a la segona entrada d'aquest Bloc en relació a Na Felicia) La segona dada que ens dona, és que aquest Don Fernando Sánchez, fill de Sans Ramíres i Na Felicia d'Urgell, va maridar amb Na Maria Álvarez Minaya, per tant, aquest personatge és el mateix que ens apareix a Galicia com a Don Fernando Garcia, o Fernández de Hita, Duc de Limia, Senyor d'Allariz i genearca dels Castro. I a Portugal com a Fernando Joanes de Ovando, també Duc de Limia i tots ells, tenen com a fill, al Primer fundador de l'Ordre de Sant Jaume. Don Pedro Fernández "Potestad"

Detall: Pedro Fernández de Castro "Potestad" amb les armes d'Urgell car, sa mare era Na Estefania Armengol i la creu de Sant Jaume com a Mestre de l'Ordre.

A la "Vida del Venerable fundador de la Orden de Santiago" Pàg.216

També en "El gran diccionario historico o Miscellanea curiosa de la historia sagrada y profana, que contiene en compendio la historia fabulosa de los dioses y de los heroes de la antiguedad pagana: las vidas y las acciones notables, de los patriarchas, jueges, y reyes de los Judios ... El establecimiento y el progresso de las ordenes religiosas y militares; y la vida de sus fundatores. Las genealogias de muchas familias ilustres de España, de Portugal, y de otros paises. La descripcion de los imperios, reynos republicas, provincias, ciudades, islas ... La historia de los concilios generales y particulares, con el nombre de los lugares donde se celebraron · Tomo 2 De Louis Moréri · 1753" pàg.373 Diu el següent:

Segons ens explica, hi ha qui diu que aquest Fernando pot ser fill del Rei de Navarra, o Sans d'Aragó, que és el mateix. Sans Ramírez. I va casar amb Maria Álvarez de Castro - Xeriz.( filla d'Àlvar Díaz de Minaya) Enllaç

Si aquest Don Fernando Sánchez d'Aragó, Navarra i Foix casat amb Na Estefania Armengol d'Urgell, fos el personat real de la història, com així ho creiem, les seves armes estarien doncs justificades car, tant per la banda de Foix, com per la banda d'Urgell, els pals estan representats.

Detall: Armes de Foix amb 4 pals. Generalment en te 3.

També en Francisco de Bethancourt, a la seva "Historia Genealógica y Heráldica de la Monarquia Española" Tomo 4 pàg. 402-403-404 diu el següent:

Detall: Com que no es pot llegir bé, us en faig cinc cèntims i us deixo l'Enllaç

Pàg 402." Doña Maria Álvarez, Señora de Castro-Xeriz, casada con Don Fernando; Tronco directo de toda la Casa de Castro". i segueix: "Tienese generalmente al Principe de quien vamos hablando como tronco de la presente genealogia (Castro) por el mismo Don Fernando(Sánchez) que en otro matrimonio, el segundo seguramente, casó con la Infanta Doña Estefania, cuya filiación, dentro de nuestras Casas Reales de aquel tiempo, verdaderamente no consta; pero ello resulta de la escritura de arras que a la Condesa Doña Urraca Fernández, hija de ambos, otorgó el año 1122 el Conde Don Rodrigo Martínez Ossorio, y es el documento que con el número VII publicó Don Antonio Suárez de Alarcon en el apéndice de sus Relaciones Genealógicas (año 1656), copiada del original existente en el Archivo de la Santa Iglesia de Valladolid.  Llámasele allí Ferdinandus Garcia, y el uso de este patronímico todavia en época que conservaba fielmente su significación, de ser en realidad la misma persona, parece dar la razón a los que lo suponen hijo de un Rey Don Garcia, aunque siempre permanezcamos en la duda de si fué su padre el de Navarra (Sans Ramírez), como escribió el Conde Barcelós, o el de Galicia del mismo nombre, segun quieren Pellicer y Salazar." i més avall continua: "Salazar y Castro, con argumentos irrebatibles a nuestro entender, no acepta que Doña Estefania de Urgel, Señora de Cevico, llamada en Castilla Doña Estefania Armengol, fundadora del insigne Monasterio del Cister de Valbuena en la Diócesis de Paléncia, año 1143, y segunda mujer indubitable del famoso Conde Don Rodrigo González de Lara, llamado el Franco, a quien la Reina Doña Urraca, en donación de 4 de julio de 1119, llama: mea cogermana Donna Estefania, Comitis Hermengodis filia, fuera la Infanta (cuyo título tampoco correspondia a aquella Señora), mujer de nuestro Don Fernando; antes bien sostiene que aquella Princesa nunca fué casada con otro que no fuera el Conde de Lara referido. Conque en realidad no se sabe quien pudo ser esta Infanta Doña Estefania, que el mismo Salazar reconoce como segunda mujer de Don Fernando, Señor de Castro-Xeiz, en la Tabla Genealógica de la Casa de Castro, publicada en uno de sus últimos y más perfectos libros; y que el Obispo Sandoval, confundiendo acaso su origen con el de su marido, creyó nacida en la Casa Real de Navarra, y nieta del Rey Don Garcia Sánchez el VI. muerto en la batalla de Atapuerca, y de la Reina Doña Estefania de Barcelona, por quien su nieta tuvo este nombre." (Salazar y Castro, Glorias de la Casa de Farnese; Tabla VII, Casa de Castro.pag.572) 

Bé, segons Salazar y Castro, aquesta Estefania no es pot demostrar qui és. Estem devant d'una versió primitiva del (M punto Rajoy).

També, a la "Historia de la fundación y antiguedades de San Juan de la Peña" pàg.210. ens confirma que, Fernando Sánchez és fill de Sans Ramíres.

Detall:  "Fernando Sánchez, hijo de Don Sancho Ramírez, y de su hermano Pedro..." encara que no ens diu amb qui va casar.

 A la "Vida del Venerable fundador de la Orden de Santiago" de José López Arguleta 1731 pàg.2 diu aixó: "Don Fernando fue hijo del Rey de Navarra, ilegitimo: Casó con Doña Maria Álvarez, hija del Conde Don Álvaro de Minaya, y de la Condesa Doña Milia Ansurez, y tuvo a Don Fernando Fernández, Don Rodrigo Fernández, Don Gutierre Fernández, y Doña Sancha. Bé, també ens confirma que aquest Fernando Sanchez va casar amb la filla d'Àlvar Minaya, per tant, ha de ser l'alter-ego del Duc de Limia Fernando Garcia, o Fernández de Hita." No pot ser un altre! Enllaç

A la pàg 82 d'aquest llibre, "Rasgo breve de el heroyco sucesso que dio ocasion, para que los dos nobles zaragozanos y ... hermanos los santos Voto, y Felix, fundaran el Real Monasterio de San Juan de la Peña descripcion metrica de su antigua, y nueva casa, noticia genera de sus circunstancias ... De Joaquín Aldea · 1748" diu el següent: " Don Fernando Sánchez, hijo de Don Sancho Ramírez, y hermano de Don Pedro." Bé, també ens confirma que el tal Fernando és fill del Rei Sans. Enllaç

"Historia genealogica de la casa de Lara, justificada con instrumentos, y escritores de inviolable fe. Por don Luis de Salazar y Castro,... Tomo I año1696" pag.653 "Donacion ( del Cevico) de la Reyna Doña Urraca a Doña Estefania de Urgel, Imprimida Don Antonio de Arcon en las Relaciones de su Casa. lib.2 pag.119. " Dono vobis mea Cogermana Donna STHEPHANIA Comitis HERMENGODIS filis, Cebico per hereditatem..."  Enllaç

Ràs i curt! li diu Cogermana que és el mateix que dir-li cosina germana.

També a las "Relaciones genealogicas de la casa de los Marqueses de Trocifal, condes de Torresuedras,... escriviolas Don Antonio Suarez de Alarcon primo genito de esta casa... De Antonio Suarez de Alarcon · 1656" pàg. 122 diu aixó: En el de 1135, estava casada su mujer D. Estefania Armengol con el Conde don Rodrigo González ( Giron i segurament també de Lara, creiem que és el mateix)

En aquesta genealogia de Fab Pedigree, son mullers del Fernando Sánchez, Na Estefania de Navarra  (segurament és Estefania Armengol) Na Maria Álvarez de Castro i Na Tigrida Martínez ( que deu ser un alias de la de Castro) També casen Sans Ramíres amb Felicia de Roucy però, obren la possibilitat a que sigui Felicia d'Urgell.

Fab Pedigree. Ascendència de Na Estefania Armengol. casada amb Fernando Garcia de Hita (Conde); Rodrigo González Girón; Fernan Peláyez ( aquest Fernán Peláyez pot ser el mateix Rodrigo Gonzalez Girón car els Giron son descendents del Gonzalo Peláez fruela de Cisneros)

Ascendència de Juan Fernández de Saavedra y de Limia, " el Bueno" Veiem per part de mare que, descendeix dels Urgell de Galicia car Na Teresa Bermúdez de Traba i Trastamara és neta del Comte de Galicia Pedro Froilaz,o Pérez de Traba i Trastamara, un rebesnet d'Armengol I el de Córdoba, o si voleu, del Comte Gutierre Arias Fruela Menéndez de Coïmbra. I d'altra banda, de la Infanta Na Urraca Enriques de Portugal, filla d'Enric de Borgonya i Barcelona. Caldria estudiar l'ascendència del Fernan Aires de Batisella Senyors de Saavedra i veure quí son en realitat.

Fab Pedigree. Fernando Garcia de Hita. Casat amb Na Tigrida Martínez; Na Estefania Armengol; Na Maria Álvarez de Castro. ( Segurament aquesta Tigrida i la Maria Álvarez de Castro, Minaya, son la mateixa persona que, en alguns casos apareix com Amaya)

Fab Pedigree. En aquesta Genealogia s'esmenta Na Estefania Armengol com Urraca Gómez i al seu marit Fernao Anes de Montor (Sr. de Allariz). El nom complet seria aquest: Urraca Gomez de Pombeiro Núñez de Guzmán y Maldonado y Pérez de Trava.

A la "Historia Genealogica Da Casa Real Portugueza Provas Da Historia Genealogica Da Casa Real Portugueza, Tiradas dos Instrumentos dos Archivos da Torre do Tombo, da Serenissima Casa da Bragança, de diversas Cathedraes, Mosteiros, e outros particulares deste Reyno."  De António Caetano de Sousa · 1739 pàg. 147 Diu el següent: "Este Conde D. Gomes de Pombeiro, Ouve duas filhas D. Orraca Gomes, e D. Loba Gomes, huma dellas foi cazada com D. Mem Rodrigues de Togues, e outra foi cazada com D. Fernandal Veres de Montor..." Enllaç.

Aquest D. Gomes de Pombeiro és l'Armengol V d'Urgell i la seva filla Estefania Armengol, és la Orraca Gomes que casa amb el Fernadal Veres de Montor, o si voleu, amb Fernando Fernández de Monroy, de Hita, Sr. de Allariz,etc.

Armas dels Castro d'Aragó, segons l'Argote de Molina.

D'altra banda, Don Velasco Pérez de Traba,o Trava, també és Comte de Limia, o Lima. Aquest personatge és fill del Pedro Froilaz de Traba que descendeix per via agnaticia d'Armengol I de Córdoba.(veure la propera entrada, Qui son els Comtes de Traba?)

Al " Nobiliario, armas y triunfos de Galicia, hechos heroicos de sus hijos, y elogios de su nobleza y de la mayor de España" d'en Felipe de la GANDARA · 1677 Pag241. Font. Diu aixó:

I a la Pàg. 243-244 Continua:

I diu: "Casó segunda vez el Conde. D. Pedro Frolaz con la Condesa Doña Maior de Urgel, Hija del Conde Don Armengol de Maieruca, i de la Condesa Doña Maior Assurez"(filla de Pedro Ansurez de Valladolid)

Per tant, segons aquesta font, el Comte Don Velasco Pérez de Limia seria del llinatge dels Urgell car, El Pedro Froilaz de Traba descendeix de D. Gutierre Menéndez Fruela dit, Armengol I de Córdoba ( Veure, (Quí son els Comtes de Traba?) i la mare, Na Mayor Rodríguez Gontroda, és filla d'Armengol de Moyeruca.

D'altra banda, del primer matrimoni, casa amb Doña Urraca Froilaz, descendeix de L'Ordoño Ramírez el Ciego i Na Cristina Bermúdez, Besnets del Rei Ramir II de Lleó, un Tolosa-Urgell-Barcelona. Ho podeu veure en l'entrada d'aquest Bloc, " Enllaços Matrimonials dels Reis d'Asturias i de Lleó, amb els Comtes d'Urgell".

Ara hauriem d'obrir un altre meló car, algunes fonts fan Na Mayor Rodríguez Cognomento Gontrodo, filla del Comte Don Rodrigo Muñoz de Guzman i una tal Teresa, enlloc d'Armengol V d'Urgell. O potser son els mateixos! Bé, en tot cas caldrà comprovar-ho més endevant.

En Jaime de Salazar y Acha en el seu treball," El poder del Linaje. La alta nobleza en la edad Media" a la pàg. 60 ja ens advera que, hi ha certa confusió amb aquesta Doña Mayor Rodríguez Cognomento Gontrodo. Sembla ser que, hi ha un altre Mayor Rodríguez que, la casen amb un Fernando Núñez, fill d'un Nuño Menéndez i germà del Comte Gonzalo Núñez de Pombeiro. Però, ara sabem que, aquest Comte Gonzalo Núñez de Pombeiro és l'Armengol V d'Urgell i l'altre Nuño Menéndez, és l'Armengol IV, el de Gerb. Font

ELS ARMENGOLS DE GALICIA SEGONS LA NOSTRA HIPÒTESI.

Taula Gràfica: 

NOTA: De Don Gutierre Méndes de Coïmbra, aka Armengol I el de Córdoba, descendeix d'una banda, la branca dels Armengols, i per altre banda, la dels Comtes de Traba. Curiosament, Na Mayor Rodríguez, casa amb Pedro Froilaz de Traba i també la casen amb un germà d'Armengol V d'Urgell dit, Fernando Núñez de Celanova. Segurament, aquest personatge és el mateix que el Pedro Froilaz de Traba. El pare de Na Mayor Rodríguez és l'Armengol V d'Urgell però, d'altra banda, l'altra Mayor Rodríguez, que casa amb Fernando Núñez de Celanova, és filla d'en Rodrigo Núñez de Guzmán. Segurament, aquest paiu és l'alter-ego d'Armengol V que, a Lleó te un altre nóm. El que podem observar, és que tots aquests personatges, que son Comtes de Celanova i es cognomenen Gutiérrez, Menéndez,o Rodríguez, son tots Urgells, descendents del Duc de Galícia i Comte de Oporto, L'Hermenegildo Gutiérrez, conegut a Catalunya com a Borrell II.

Font Wikipedia "La Limia medieval tendrá un gran peso en el reino de Galicia en esos siglos, siendo Allariz, la capital política de la misma. Siendo ciudad del rey, los notarios del rey habían firmado desde el siglo XII hasta fines de la Edad Media como notarios de Allariz y de la tierra de La Limia. Destacar también la gran importancia de esta Limia medieval del Monasterio de Celanova, que fue mucho más con un monasterio, fue un centro señorial, repoboblador, y que tuvo una importancia política paralela a la de Allariz por la relación de la familia de San Rosendo con la monarquía del reino de León"

San Rosendo és fill d'Armengol I d'Urgell, "el de Córdoba", o si voleu del Comte Gutiérrez Menéndez Fruela i els Comtes de Celanova son els Armengols, dits a Galicia, Hermenegildos, o Menéndez.

Conclusió:  Hem pogut comprovar com diferents autors, casan al Senyor d'Allariz i Duc de Limia, Ferran Garcia de Fita, amb Na Maria Álvarez de Castro-Xeriz i també amb Na Estefania Armengol, o Urraca Gómez, filla del Comte d'Urgell, Armengol V i per part de mare, neta del Comte Peransurez Senyor de Valladolid i també descendent dels Urgells primitius. Hi ha discrepància en l'ascendència d'aquest personatge de Galicia i que segons alguns, va ser fill del Rei Garcia de Galicia i d'aquí, que de vegades se l'esmenta com a Garcia. De ser així, tindria un cert sentit que la Reina Urraca de Lleó, esmentés Na Estefania Armengol com a Cogermana car, aquest Fernando Garcia de Hita , seria cosí de la Reina i per matrimoni amb la d'Urgell, li diria també Cosina. D'altra banda, el fan fill del Comte Ordoño Ordóñez i en aquest supòsit, ja no tindria sentit que, Na Estefania fos Cosina de la Reina. Però, hi ha una tercera possibilitat i que la història oficial ni en parla, tot i estar prou documentada. Creiem que el fill que, alguns diuen bastard, de Sans Ramires i Na Felicia d'Urgell, dit Ferran Sánchez, amaga l'alter-ego d'aquest Ferran Garcia de Fita car, de ser així, les seves armes, els pals catalans, estarien justificats. Alguns volen fer creure que, aquestes armes les tenia qualsevol, i no és així. Si Na Felicia d'Urgell, fos la mare d'aquest Ferran Sánchez, li podia haver traspasat la insignia dels Comtes de Barcelona car, els Urgells per la branca dels Bel.lonides també tenen aquestes armes. La Senyera. Aixó seria incomprensible si, la mare fos Na Felicia de Roucy.

 D'altra banda, si Don Fernando Fernández de Hita fos fill del Rei Sans Ramíres i Na Felicia d'Urgell(l'Infant Fernando Sánchez) la seva muller, Na Estefania Armengol, filla d'Armengol V d'Urgell seria també cosina en segón grau de la Reina Urraca, per estar casada amb el fill del Rei Sans d'Aragó, que alhora era cosí-germà d'Alfons VI de Lleó. Creiem que quan la documentació pot ser dubtosa, i no justifica prou el llinatge, les armes si ho fan car, son parlants. 

Tan mateix, si fem cas de la proposta d'en Jaime de Salazar y Acha, i aquest Fernando Garcia de Hita, fos fill del Comte Garcia Ordóñez, també tindria ascendència Urgell car, aquest, és fill del Comte Ordoño Ordóñez i Na Enderquina i alhora, fill de l'Ordoño Ramírez "el Ciego" i Na Cristina Bermúdez, tots, descendents del Rei Ramir II de Lleó, un Tolosa-Urgell-Barcelona. Però, d'altra banda, no hi hauria manera de fer-lo encaixar com a cosí de la Reina Urraca.

També ens diuen que, Don Velasco Pérez de Traba, fill del Pedro Froilaz de Traba i Na Mayor Rodríguez Cognomento Gontroda, és també Comte de Limia i sabem que la seva ascendència és també Urgell. Així que, en aquest altre cas, la senyera dels Limia també estaria justificada. Però, segurament, aquests Senyors de Limia venen de més amunt. De l'enllaç de Na Adosinda Gutiérrez i el V Senyor de Saavedra, Aloito Lucido. O segons l'historiador Joao Paulo Martins Ferreira, descendeixen directament del Comte Don Nuño Vasques de Celanova, o Armengol IV el de Gerb. Per tant, si aixó és així, les armes dels Limia son les dels Comtes de Barcelona i Urgell.

Quan la documentació, per escasa, o controvertida, no pot clarificar l'ascendència del llinatge, l'heràldica ens indica el camí car, les armes son parlants.

Francesc Duart