LOS RODRÍGUEZ DE LAS VARILLAS

Que sabem d’aquest llinatge dels Rodríguez de las Varillas que, llueix els pals dels Comtes de Barcelona, amb les Creus de Jerusalem, i que ens diuen que van emparentar amb els Monroy? La Wiki diu el següent: “Gonzalo Rodríguez de las Varillas (1270–1345) was a Spanish nobleman, founder of the Chapel San Juan Bautista, Parish of Santo Tomé. Born 1270 in Ciudad Rodrigo, Spain, was a descendant of conde Ramón de Tolosa,( per part de la mare Na Inés Godines) and by paternal line were direct descendants of conde Vela of Aragon, (son of king Sancho Ramírez).”

Del Comte Don Vela, o Bela originalment, hi ha dues versions. Una, el fan fill del Rei Ramir I d’Aragó, i d’una dama desconeguda del Casal Català. L’altra i la més acceptada, ens diu que va ser fill de Sans Ramires i Na Felicia,(uns diuen Felicia de Roucy i d’altres, Felicia d’Urgell).

 D’entrada, la primera opció, de Roucy, ja cau pel seu propi pes car, com podrien explicar els de la línia de Roucy que, aquest don Vela, poblador de Salamanca, tingui els pals dels Comtes de Barcelona? No val a dir que, son les armes del regne d’Aragó, com alguns pretenen car, fins l’any 1137, Aragó no adopta la senyera com a pròpia. Així ho diu el Dr. Vicente Cadenas i Vicent, gens sospitós de ser nacionalista català. A la Revista de Hidalguia Nº 7 any 1954, diu així: “...de sobra es conocido que Aragón no adopta este blasón como suyo hasta años mas tarde, cuando tiene lugar la unión del Condado Barcelonés con este Reyno, por matrimonio de Doña Petronila de Aragón con el Conde Don Ramón Berenguer IV de Barcelona, trayendo hasta entonces por armas: La cruz de San Jorge de gules, en campo de plata cantonada por cuatro Cabezas de moros...” i rebla: “ de ello nos da memòria Jerónimo Zurita en sus Anales de Aragón”.

Per al contrari, si Na Felicia fos filla d’Armengol III d’Urgell, com així ho escriuen, en Surita, Garibay, Jeroni Pujades, l’abat Aimeric de Sant Joan de la Penya, la Crònica Rivipullense, Monfar, Bofarull, en Xesta, Vicente Cadenas i Vicent, i tot el més granat d’autors, i cronistes més Doctes, i de més autoritat, els pals catalans estarien doncs justificats. L’altra opció, seria que aquest Don Vela, fos fill de Ramir i la suposada Dama del Casal Català però, ningú ha dit maí de quina Dama es tracta i per tant, aquesta hipòtesi quedaria a la espera de tenir més dades.

 Bé, s’ha de dir que, el pare Diago i en Francesc Masdeu, van en la línia francesa, i donen les seves raons, les quals, queden desmuntades per Jeroni Pujades en la seva crònica. Ja m’hi vaig referir en un altre post en relació a Na Felicia d’Urgell. A més, ja hem dit que, de ser Na Felicia de Roucy la muller de Sans Ramírez, seria complicat justificar aquestes armes que, no son les del regne d’Aragó car, encara no les tenia com a pròpies. En tot cas, serien armes personals que, es poden transferir per enllaç matrimonial i, o parentiu, al marge del territori.

Detall: Armes dels Comtes d'Urgell a partir de Borrell II.(Comtes hereditaris no sotmesos als Francs)

Detall: Armes dels Comtes d'Urgell primitius, subordinats als Francs.

Posem com a exemple, al Peransurez ,que és Sr. de Valladolid i te les armes dels Urgell per ser descendent del Comte Aznar I Galí d'Urgell, Cerdanya i Aragó.

Detall: Nobiliario de Pedro Gracia Dei. pag.28. Armas de Don Ramiro Rei d'Aragó.

 Nota: Si Don Bela va ser fill del Rei Ramir i d'una dama desconeguda del Casal Català,( apuntem com a possibilitat) les seves armes (pals Catalans) li haurien de venir per descendència d'aquesta senyora del Casal Català desconeguda car, Ramir I tenia com a emblema la Creu d'Ennec Arista, i el Regne d'Aragó, no les incorpora fins desprès de l'enllaç d'entre Ramón Berenguer IV i Na Peronella. any 1137.

També a la "Historia de España" de Juan de Mariana. Volum 2. pàg.373-374 diu aixó: "Las armas de Don Ramiro fueron una Cruz de Plata en campo de azul, que adelante mudaron sus descendientes, y las trocaron como se vera en su lugar."

Però, vegem que ens diuen els llibres en relació a Don Vela i els Rodríguez de las Varillas:

A les “ Excellencias y Primacias del Apostol Santiago” Tomo 2 d’Antonio Calderón y Gerónimo Pardo, any 1657. Pàg.316 diu el següent: “ El Conde Don Vela, que fue el segundo(juez de Carrión) y que poblo Salamanca era de la casa Real de Aragón, y por eso en su memòria saca aquella Ciudad el pendon con sus armas todos los años, deste convienen todos, que descienden los Rodríguez de las Varillas”. Ràs i curt!

D'altra banda, a la “Revista de Hidalguia” Nº 103 any 1970. Discursos de la Nobleza de España, pàg. 857. Diu això: “ El otro juez, fue el Conde Don Vela, de la Casa Real de Aragón, que fue el que poblo Salamanca, y de el descienden los Rodríguez de aquella Ciudad.” En aquest cas diu només “los Rodríguez” i no menciona “de las Varillas”.

També, a la “ Revista de Hidalguia” Nº 7 any 1954, pàg.785. diu això: “ Otorgada la referida paternidad a don Vela, vendria a ser, por lo tanto, hermano de don Pedro I, de don Alfonso I y de don Ramiro II el Monje, lo cual resulta ciertamente poco verosímil que este monarca abandonara el claustro teniendo un hermano legitimo, como atinadamente hace notar el citado señor Ybarra Bergé. Además, historiador tan concienzudo como el autor citado de los Anales Aragoneses,(Surita) no lo trae entre los hijos de don Sancho Ramírez, ni tampoco entre los de don Ramiro I, segun han pretendido algunos. El cronista Pellicer, en su “Memorial de don Cristóbal de Solís”, siguiendo a Salazar y Mendoza, a Argote de Molina y a Blasco de Lanuza entre otros autores, lo hacen también de la Casa Real de Aragón, y le dan por madre a la citada doña Felicia, però emparentan erróneamente a esta señora con la Casa Real Francesa, y reproduce el texto de Argote de Molina que dice así:

<<” el Conde don Vela que fué el segundo que la misma historia dice, fué el que poblo a Salamanca, era de la Casa Real de Aragón y ansí en su memòria y nombre saca aquella Ciudad cada año, el pendón con sus armas que son de quatro bastones rojos de Aragón en campo de oro y por orla ocho cruces de Jerusalem de plata el campo azul, por haberse hallado en la conquista de Tierra Santa, del cual vienen los Rodriguez”.

  Y añade más abajo ya Pellicer: 

“ casó dos veces- se refiere a don Sancho Ramírez-, la primera con dona Felicia de Roucy, princesa de la Casa Real de Francia, de la línia del Emperador Carlos el Grande; hija de Hilduino II, Conde de Roucy, y de la Condesa Adela de Chatillon”. Lo que nos da una clara idea de la escassa exactitud de la genealogia que concedió el citado Pellicer a don Vela; Tampoco en sus obras en general fué muy exacto, pues sus muchos errores fué causa de una obra debida al gran y riguroso genealogista don Luís de Salazar y Castro, la de sus “Advertencias Históricas”. Fray Pedro de Murga, en su obra, “ Arbol y Genealógica descendència de Ayala y Murga”, se inclina a creer que no fuera hijo de don Sancho Ramírez, sinó hermano e hijo por lo tanto de Ramiro I, y para justificar las repetides armas de don Vela, dice que lo hubo quizá en alguna dama de la Casa Condal de Barcelona, cuando estuvo probablemente en esta Ciudad huyendo como consecuencia en la batalla de Tafalla, ganada por su hermano don Garcia de Navarra.”

L’autor segueix donant raons però, tot gira en una suposada dama del Casal de Barcelona car, no troben explicació a les armes que te aquest don Vela. Tampoc els hi quadra si, la Mare de Don Vela, és Na Felicia de Roucy, per més filigranes que facin.

 És cert que, en Surita no menciona a don Vela com a fill de Sans Ramíres, ni tampoc de Ramir I però, potser ho desconeixia. O tal vegada ho va amagar per algun motiu que no sabem. Però, el que si diu, es que Na Felicia d’Urgell, va tenir del Rei Sans Ramires tres fills. Pere el qui guanyà Osca, Alfons, el bataller i Ramir el monjo de Sant Pons de Tomeres, fonamentant-se entre d’altres, en la Crònica Rivipullense on es diu que, Armengol III d’Urgell, va casar de segones amb Constància ,mare de Na Felicia. Aquesta dada, potser el Pare Diago la desconeixia.

 Per tant, de ser així, tots tres germans serien Urgells. Aixó si no n’hi havia més de germans, com algun autor deixa caure i com ja veurem.

 Sovint es dona per cert el que diu en Surita, com si fos la veritat absoluta, i em de tenir en compte que aquest cronista d’Aragó, estava a sou de felip II, un Rei gens amic dels catalans. Per tant, en Surita, com tothom, també tenia ideologia i segurament, va dir el que li va convenir dir, al seu Senyor Felip II de les castelles que, era qui li pagaba la nòmina.

 El que queda clar, és que no saben com justificar la senyera que te aquest Don Vela i els seus descendents, els Rodríguez de las Varillas, i aquesta, només pot venir dels Urgell, o del Casal de Barcelona. Bé, alguns si que ho justifiquen, dient que, son les barres d'Aragó però, qualsevol historiador mitjanament entès en matèria sap que aixó no és possible fins al 1137.

En el "Pleito de Alonso Cabrera con D. Antonio Fernández de Córdoba sobre el cartapacio Genealogía del antiguo y noble linaje de los Ríos, escrito por Andrés de los Ríos" Font ens diu Aixó: "El Infante Don Sancho Vela, hijo del Rey Don Ramiro primero de Aragón, o segun otros, nieto suyo..."/ "quedando progenitor de las Casas de Ayala, Rodríguez que se llaman de las Varillas, o de Salamanca, y por casamiento la de Monroy..."/" Trae este Linaje por armas un escudo de Oro con quatro bastones colorados de Cataluña, y Aragón, orlado con ocho cruces de Jerusalen de plata sobre azul, en memoria de haverse hallado el Infante Don Sancho Vela en la conquista de Tierra Santa."

 Però, també aquestes armes podrien venir dels Foix car, Ramir I marida amb Ermessinda de Foix i Bigorra, neboda de Na Ermessenda de Carcassona però, seria com a una possibilitat a tenir en compte car, aquest Don Vela, la majoria d’autors de prestigi el fan fill de Sans Ramíres.

Armas de Don Vela, o Bela, amb els pals catalans i 8 Creus de Jerusalem.

Detall: Escuts de Salamanca y Nombela( Toledo) Pals Catalans i 8 Creus de Jerusalem

Detall: Los Rodríguez de Salamanca

LINAJE-Y-ARMAS-DE-RODRIGUEZ-DE-SALAMANCA-DE-CARRIEDO-13-julio-1649 Font:

"...Tienen por armas un escudo en campo de Oro y de Gules que es colorado y en el, nueve palos o bastones, los cinco de Oro y los quatro colorados y una orla azul y en ella ocho cruzes de plata como cruzes de Castilla y estas son las armas deste noble Linae Rodriguez..."

Al “ Memorial de la Calidad y Servicios de Don C.A de Solís y Enriquez...” de Alonso de Solís Valderabano ( adelantado del Yucatan)1670. Pàg.3 diu el següent: “ Don Rodrigo de las Varillas, descendiente del Conde Don Vela, segundo poblador de Salamanca...”/ “Quantos hablan del linaje tan il·lustre de los Rodríguez, en la Ciudad de Salamanca, ponen a Don Rodrígo de las Varillas, por tronco suyo, i progenitor de todas las casas, que allí han traido este apellido de trescientos años a esta parte, con filiaciones, i con líneas conocidas, i vasallos hereditarios, desde aquel tiempo. Que procedent del Conde Don Vela, poblador de Salamanca, es constante; ansi por tradicion, como por las historias. Cien años ha que lo escribió Don Gonçalo Argote de Molina, por estas palabras: 

<<” Y el Conde don Vela, que fue el segundo, que la mesma historia diçe, fue el que poblo a Salamanca, era de la Casa Real de Aragón, y ansi en su memòria y nombre, saca aquella ciudadcada año,el Pendon con sus armes, que son los quatro bastones Roxos de Aragón, en campo de Oro, i por orla, ocho cruces de Ierusalem de plata en campo açul: por haverse hallado en la conquista de Tierra Santa: de quien vienen los Rodríguez, confirmolo Salazar de Mendoça, en sus Dignidades, en esta forma: 

I torna a dir: 

“El conde don Vela, que poblo a Salamanca, fue uno de los seis Iueces del Cid. Creese que era de la Casa de Aragón: I que en su memòria se sacan en Salamanca el estandarte, con las barras de Cataluña, orlades co ocho cruces de Ierusalem, por haverse hallado el Conde en la conquista de la Tierra Santa. Tienense por sus descendientes los Rodríguez de Salamanca, muy conoscidos cavalleros.”>>/” mas adelante afirma Salazar de Mendoza, ser hijo del Conde Don Vela, el Conde Don Ruy(Rodrigo)Gómez de Salamanca, progenitor de los Rodríguez como veremos.” 

En Salazar de Mendoza així ho confirma però, diu que, les armes son de Catalunya i no les d’Aragó.

I més endavant diu:

”...caso dos veces,( Sans Ramíres),la primera, con dona Felicia de Roucy, princesa de la Casa Real de Francia, de la línia del Emperador Carlos el Grande: hija de Hilduino segundo, Conde de Roucy, y de la Condesa Adela de Catillon. Deste matrimonio nacieron el señor Rey don Pedro Primero, que murio con falta de la sucesión, que tuvo de la Reyna dona Ines de Aquitania su mujer. El señor Emperador Don Alonso el Batallador, que le sucedió en las Coronas de Aragón, i Navarra el año de 1105 i no tuvo hijos de la Señora Reyna Doña Urraca de Castilla su mujer”/” el Señor Rey Don Ramiro el monge, que fue Rey de Aragón, y cuya sucesión permanece felizmente hasta hoy en la Casa Real de España: El Infante Don Fernando, Conde de Ribagorça, que yace en San Juan de la Peña: Y el Infante Don Vela, poblador de Salamanca, a quien venimos buscando.”/” Sucesión que dan al Infante Don Vela: Los escritores que hemos alegado, convienen, que la gran Casa de Ayala, procedí del Infante , Y Conde Don Vela, por su hijo Don Vela Velázquez, y con ellos son deste sentir Don Fernan Pérez de Guzman, Señor de Batres, y Don Fray Prudencio de Sandoval Obispo de Pamplona. Otro hijo da al Infante Don Vela Salaçar de Mendoça, afirmando ser el progenitor de los Rodríguez en Salamanca. Este fue Don Ruy Gómez, que tuvo en tenencia a Salamanca, con titulo de Conde año 1137”

Bé, l’autor comet un error quan diu que el Rei Pere Sans d’Aragó és fill de Na Felicia de Roucy i és mare també d’Alfons el Bataller i Ramir car, de la Ines d’aquitania diu que no va tenir descendència. Ergo, si el Rei Pere Sans d’Aragó i els altres germans, son fills d'una Na Felicia, no pot ser que sigui de la de Roucy car, la mare del Rei Pere Sans I d'Aragó, és Na Felicia d’Urgell, o Isabel d’Urgell com li diuen ara. Per tant, si els tres germans son fills d'una sola mare, l'Alfons el Bataller i Ramir el Monjo, també son fills de la d’Urgell, com així opinen en Surita, Jeroni Pujades, Garibay, Monfar, etc...

Bé, no m’estendré més en aquest tema de la descendència del Comte Don Vela, i la filiació dels Rodríguez de las Varillas car, crec que queda més, o menys acreditada. Hi ha més llibres i cròniques que en parlen i totes van en la mateixa direcció i fan al Comte Don Vela, poblador de Salamanca i fill de Sans Ramires. Tambè ens diuen que les seves armes son les barres, o pals de Catalunya amb vuit creus de Jerusalem. És el genearca de diversos llinatges com, els Ayala, els Barahona i els Rodríguez de las Varillas.

 Si que m’agradaria aportar un document que crec que pot ser interessant. En el “Nobiliario de Pedro Gracia Dei.” any 1601. pàg. 30. Diu el següent: 

" Don Sancho Ramírez único de este nombre, entre los Reyes de Aragón sucedió al Rey Don Ramiro, su padre en los Reynos de Aragón y Sobrarbe de edad de dieciocho, año de 1063. Según se escribe en las Crónicas del Reyno de Aragón, fue este Príncipe muy amigo y dado a la disciplina militar, como lo mostró en las guerras que se le ofrecieron y muy diligente, en las cosas de la gobernación de sus reynos. Casó con Doña Felícia de Barbastro hija de Armengol de Barbastro, Conde de Urgel, como se verá en el título de su casa cuando vengamos a la memória de los Condes de Barcelona de cuyo matrimonio fueron hijos. Don Pedro que sucedió en los reynos. Don Alonso que sucedió en los reynos al Rey Don Pedro su hermano. Y don Ramiro que también sucedió en los reynos, habiendo sido primero monje de la orden de San Benito, en el monasterio de Santi Ponce de Tomeras como se verá en su lugar. Tubo mas( fills), el rey Don Sancho Ramírez por hijo bastardo, a don García Ramírez que fué Obispo de Jaca. año de 1071. Tubo mas según los que tratan de estas materias, el rey Don Sancho Ramírez por hijo a don López Vela que dicen haber casado con Doña Juliana de Ábalos,( filla de Íñigo López de Haro, senyor de Biscaia) señora de esta casa y fueron señores del valle de Ayala de quién descienden, los de este apellido como se verá en su lugar..." font: Enllaç  

Detall:

Detall:

Detall: " Hubo mas, segun los que tratan de estas materias. El Rey Don Sancho Ramírez, por hijo a Don Lope Bela que dicen haber casado con Doña Juliana d'Abalos, señora de esta casa y fueron señores del Valle de Ayala, de quien descienden los de este apellido, como se vera en su lugar"

Detall: Estevan de Garibay.  "Compendio Historial De Las Chronicas Y Vniversal Historia De Todos Los Reynos d'España: Donde Se escriuen las vidas de los Reyes de Nauarra. Escriuese tambien la sucession de todos los Reyes de Francia, y Obispos de la Santa Yglesia de Pamplona" any 1571. pàg 126. Enllaç

Detall: pag. 669 Estevan de Garibay. " ...caso con una señora, hija de Armengol de Barbastro Conde de Urgel, llamada Doña Felicia, de quien uvo tres hijos Reyes, que immediatamente le sucedieron en los estados, el Infante Don Pedro, que en los Reynos le fue sucesor, y el infante Don alonso, que al hermano mayor sucedio, y al Infante Don Ramiro, que despues del segundo, hermano reynó, habiendo  sido primero religioso  de la orden de Sanct Ponce de Tomeras..." Tambè diu que un fill bastard dit Don Garcia fou bisbe de Jaca. De Don Bela no en parla.

No afegiré més proves en relació a Na Felicia d'Urgell car, si és del vostre interès, podeu llegir el post on ja m'hi vaig referir anteriorment.

Com podem comprovar, hi ha diversos autors que diuen que, Don Vela és fill de Sans Ramires. Per tant, aquesta possibilitat s’ha de tenir en compte. Jeroni Pujades, en la seva, “ Crónica Universal del Principat de Catalunya...” pàg. 146-147 ens aporta una dada més que pot ser interessant:

 “ Una de ellas es, que aquella señora que digimos haver sido la primera muger de nuestro serenísimo Conde Ramón Berenguer III, y que se llama Maria Rodríguez; es forzoso confesarlo, no he hallado por mas que he diligenciado, de qué casa y família fuese, ni de que Nación o Tierra; Bien que de su apellido vengo a sospechar debia de ser ó Aragonesa ó Castellana, por ser este apellido de Rodríguez mas bien de los de aquellos reynos que de los de Francia ni otros de los de la parte de Levante. Y sin esto, viniendo a esta Ciudad de Barcelona en el año de 1634 un cavallero muy erudito y Docto, natural de Valladolid, llamado Don Alonso Salcedo, me dijo y afirmo haver leido en el archivo Real de aquella Ciudad en una auténtica escritura, que esta Condesa de quien digimos haver sido la primera mujer de nuestro Serenísimo Conde Ramón Berenguer tercero, se llamaba Doña Maria Rodríguez de las Varillas; y que el entendia y tenia conjeturas para persuadirse que se llamaba con este apellido de las Varillas por haver visto que los Rodríguez de Salamanca, que son muy nobles e il·lustres, en uno de los cuartos de sus escudos pintaban en campo Dorado unas varillas, barras o bastones ensangrentados, rojos o colorados, al modo de las armes de nuestros ínclitos Condes de Barcelona. De donde venia a pensar que o por haver casado aquellos señores alguna hija, o descendiente con los Principes de Cataluña, se honraban con aquel blason, o por alguna otra causa que el ignoraba del todo...” 

Bé, en Jeroni Pujades deixa apuntat que, aquests Rodriguez de las Varillas, en un dels quarters del seu escut d'armes pintaven unes barres ,o bastons, com les armes dels Comtes de Barcelona. Tampoc esmenta Na Maria Rodríguez com la filla del Cid, com tradicionalment la història la fa casar amb el Comte Ramón Berenguer III.

Però, que sabem d'aquest Gonzálo Rodríguez de las Varillas que descendeix del Comte Don Vela?

Ens diuen que és el genearca dels Rodríguez de las Varillas que, emparenten amb els Monroy, i aquesta  descendència arriba a l'Hernán Cortés, conqueridor de Mèxic. Gonzalo Rodríguez de las Varillas va tenir un fill dit Don Juan Rodríguez de las Varillas al que segueix, Hernán Rodríguez de Monroy i Don Rodrigo Rodríguez de Monroy que, va maridar amb Doña Maria Cortés, filla de Don Diego de la Cueva, batlle de Caltinovo i d'aquest enllaç apareix el llinatge dels Cortés, fins arribar a l'Hernán Cortés conqueridor de Mèxic.

Detall: En aquest treball d'en Jorge Lima Bonorino, publicat a la Revista GENEALOGIA Nº 24 en Pdf, ens mostra el llinatge dels Rodríguez de las Varillas. Enllaç ( cal registrar-se per a poder accedir al doc.)

Però, no ens apareix l'Hernán Cortés per enlloc, al menys amb aquest nom. Ja hem vist en d'altres post com els personatges de les castelles van canviant de patronímic depenent del lloc. O sigui, l'Hernán Cortés podria ser algún d'Aquests.

D'altra banda, sabem pel Pep Mayolas, de l'INH que, el veritable Hernán Cortés, és l'Alfons Felip d'Aragó i Gurrea. Podeu llegir l'article en aquest Enllaç 

Bé, sabent aixó, nomès ens quedaria enllaçar un d'aquests personatges dels Rodríguez de las Varillas, amb aquest personatge que a catalunya el coneixem per l'Alfons Felip d'Aragó i Gurrea dit tambè Alfons VII de Ribagorça, Duc de Lluna i Senyor de Cortes fill de Joan II d'Aragó i de Ribagorça, Enllaç i Na Maria López de Gurrea i Torrellas. Net de Alfons d'Aragó i Escobar, Mestre de Calatrava i General de Juan I de Navarra i II d'Aragó (son Pare). Per tant, El nostre Hernán Cortés, està emparentat amb la Casa Reial d'Aragó.

Si bé l'ascendència dels Rodríguez de las Varillas ha quedat més o menys clara car, hi ha prou material per a poder justificar en un alt grau de provabilitat la seva filiació amb Sans Ramírez i Na Felicia d'Urgell, per al contrari, no en sabem res dels Monroy que, en un moment donat, emparenten amb els descendents de Don Vela.

Quí romanços son aquests Monroy?

En un magnífic treball d'en Carlos Callejo Serrano, "Barones Catalanes en la Reconquista de Extremadura" i que podeu trovar a la xarxa en Pdf. ens parla, entre d'altres, del Clan de los Monroy.

I a la pàg.663 diu el següent: "... Y para mi no ofrece dudas, que este apellido Monroy fue tomado de la población y castillo así llamado en la provincia de Cáceres, uso corrientísimo entre los nobles de la edad media, cuyo primer apellido era un patronímico estrechamente relacionado por propiedad, o por nacimiento con la familia en cuestion."

Detall: pàg. 663.

Per tant, aquests Monroy, no es diuen Monroy de cognom, sinó, que agafen el patronímic del lloc del seu Senyoriu. Passa de la mateixa forma que el Rodrigo Díaz, el Cid, que ens diuen que era senyor de Vivar i per aquest motiu li diuen de Vivar, encara que, no saben on va neixer.

Mirem doncs, aquest enllaç dels Rodríguez de las Varillas amb aquests Senyors de Monroy, per veure si podem possar llum a la foscor.

Ens diuen que Fernan (el Viejo, o el Gallego) Pérez de Monroy, Primer Senyor de Monroy, va maridar de segones amb Estefania Fernández, o Rodríguez de las Varillas. Ja podem observar que aquests Rodríguez també se'ls hi diu Fernández. Aquest paiu que, és el primer Senyor de Monroy, és fill d'un tal Pedro Fernández de Monroy de Fuentecalada, primer maestre de la Orden de Santiago y Na Mayor de Saavedra.(la mare) Enllaç

En aquest punt ens salten totes les alarmes car, sabem que el primer Mestre de l'Ordre de Sant Jaume, o Orden de Santiago, va ser Pedro Fernández de Castro "Potestad", també dit Pedro Fernández de Fuentcalda, fill de Fernando Garcia de Hita, o Fita i Na Estefania Armengol d'Urgell, filla d'Armengol V d'Urgell i neta del Peransurez. Enllaç

Per tant, aquests senyors de Monroy que, agafen el patronímic del seu Senyoriu i castell de Monroy, serien en realitat Urgells per part de mare, Na Estefania Armengol d'Urgell i ens caldria veure la veritable ascendència del pare, en Fernanando Garcia de Hita, o Fita ( Fita és un cognom català i així apareix en alguns doc. Ferran Garcia de Fita) Hi ha també controvèrsia en l'ascendència d'aquest Fernando Garcia de Hita car, uns el fan fill del Rei Garcia de Galicia, malgrat que ell no s'esmenta mai com a fill de cap Rei, i uns altres diuen que va ser fill del Comte Garcia Ordóñez i la Infanta Na Urraca Garcés. Bé, us deixo l'Enllaç del personatge per si és del vostre interés. 

Però, existeix un altra hipòtesi, i en aquest cas, el fan fill de Sans Ramírez i Na Felicia d'Urgell i seria, a banda de, Pere Sans d'Aragó, el Bataller i el Monjo, un altre germà dit Ferran Sánchez, encara que no se sap masa cosa d'aquest personatge. Sigui com sigui, i a l'espera de més informació que ens aclari aquesta boira, el que queda clar és que aquests Monroy son descendents d'Estefania Armengol d'Urgell i de ser així, les seves armes( pals Catalans) estarien Justificats.

Detall: Aquest Pedro Fernández de Monroy de la Fuencalda, tambè se li diu, Pedro Fernández de Ovando i la seva dona, Mayor de Saavedra, pasa a dir-se Maria de Azagra. al llibre "Armas e Trofeus" Volum I. (1932-1936). Ho trovareu a la xarxa en pdf. pàg.47.

Detall: Tambè el seu pare, Fernando Garcia de Hita,o Fita se l'esmenta com a Fernando Joanes de Ovando, i a més, és Duc de Limia.

Detall: Armas de Limia. Becerro General. Enllaç

Detall: Armas de Limia.

Detall: Armes dels Monroy amb els pals Catalans. l'escut central és calcat al de Don Vela. Pals dels Comtes de Barcelona amb una Orla d'atzur i 8 creus de Jerusalem.

Detall: Primer fundador de l'Ordre de Sant Jaume, amb les armes d'Urgell car, és fill d'Estefania Armengol d'Urgell.

Detall: Font The Pedigree. Enllaç 

Com podem veure, hi ha una controvèrsia en relació al personatge Fernando Garcia de Hita que, també pot ser Fernando Sánchez de Aragón, o un tal Fernan Pelayez. En aquest cas el fan casar amb Felicia de Roucy, o Felicia d'Urgell. Aixó és un error claríssim car, Ferran Garcia de Fita va maridar amb Estefania Armengol i Urgell, filla d'Armengol V d'Urgell. El que si que veïem és que, un descendent d'Aquest Rodrigo Fernández de Castro,"el Calvo" és Pedro Fernández el Castellano, tambè dit en algunes genealogies, Fernando Rodríguez de Castro, el Castellano i te un net dit Guerau V de Cabrera i un altre dit Ponç d'Urgell. Enllaç

Detall: Li deien el Castellano per fer notar que venia d'un altre part que no era castella.

Nota:  Això ho vaig penjar fa algun temps enrere. ELS CABRERA VAN ENLLAÇAR AMB ELS CASTRO.

Guerau IV de Cabrera, fill de Ponç III de Cabrera, va maridar amb Na Eylo Pérez de Castro, o Eulalia Pérez de Castro. D'aquest enllaç naixerien Ponç I de Cabrera(1207-1243) i Guerau V de Cabrera dit tambè, Rodrigo Fernández de Castro, o Ruy Pérez de Castro, entre d'altres germans. A partir d'aquí, els Cabrera de Castella_Lleó, pasan a ser Castro. Caldrà estirar del fil per la banda de Na Eulalia Pérez de Castro, per veure quí son en realitat aquests Castro car, el seu avi, Fernando Ruy,o Rodriguez de Castro,"el Castellano" és nebot del primer mestre de l'Ordre de Santiago. Segons Sandoval, el sobrenom ," el castellano" li van posar per ser extranger en aquell regne. Diu així: "...porque siguio la corte del rey don Fernando de León: y como a extrangero de aquel reyno le dieron tal acuño." Crónica del Ínclito Emperador de España, Don Alonso VII... Prudencio de Sandoval. pàg.307, i a la pàg 309, diu el següent: " Doña Eylo Pérez de Castro, hermana de Alvar Pérez de Castro, casó con Martín Sanchez Conde de Trastamara, hijo del rey don Sancho de Portugal, de quien no tuvo hijos. Casó segunda vez con don Giralte de Cataluña,( Guerau) Vizconde de Cabrera, y huvieron a don Ruy Giraltez, que por otro nombre se dixo, Ruy Fernandez de Castro..." veiem doncs com els Cabrera passan a ser del llinatge dels Castro i castellanitzen el nóm. Aquesta linea del Fernando Ruy de Castro,"el castellano" és nebot de Pedro Fernández de Castro,"potestad" i primer mestre de l'Ordre de Sant Jaume, fill d'en Ferrant Garcia de Fita i Na Estefania Armengol. 

Detall:

Bé, ara que ja sabem qui son aquests Monroy i ens diuen, que d'aquest llinatge és el conqueridor de Mèxic, l'Hernan Cortés, vegem que hi ha del cert.

Detall: Escut d'armes de l'Hernán Cortés on podem veure al bell mig les armes de Don Vela. Senyera amb les 8 Creus de Jerusalem car, Aquest Don Vela va anar a les Creuades i d'aquí les Creus.

Detall: Cortés en posició orant. Hospital de Jesus de la Ciutat de Mèxic que, ell mateix va fundar. Al seu escut d'armes s'hi pot apreciar al mig, les barres catalanes.

Detall: Un altre retrat d'en Cortés amb la senyera al bell mig de les seves armes.

Conclusió: Hem vist com la majoria d'autors fan els Rodriguez de las Varillas descendents de Don Vela d'Aragó i que aquest, també és el Genearca del llinatge d'Ayala i dels Barahona. Hi ha autors que diuen que va ser fill del Rei Ramir I d'Aragó, pare de Sans Ramirez però, no esmenten el nom de la suposada Dama del Casal Català. Bé, és una opció però, la majoria d'autors fan al Comte Don Vela fill de Sans Ramirez i Na Felicia. Cal saber si, aquesta Na Felicia era de Roucy, o Na Felicia d'Urgell. Si tenim en compte les armes de Don Vela, la de Roucy quedaria descartada car, nomès la filla del Comte Armengol d'Urgell li podia haver transmés per herència aquestes armes dels Comtes Catalans. Em vist també, mercés al treball d'en Jorge Lima Bonorino, la descendència dels Rodriguez de las Varillas que, tenen les armes catalanes en el seu escut. També pel magnífic treball d'en Carlos Callejo Serrano, " Barones Catalanes en la Reconquista de Extremadura" en pogut esbrinar que els Monroy agafen el patronímic pel lloc del seu Senyoriu i per tant, emb pogut identificar pel Senyor de Fuentcalda, primer mestre de l'Ordre de Sant Jaume, o Santiago, qui s'amaga d'arrera d'aquests Monroy que, emparenten amb els Rodríguez de las Varillas, descendents de Don Vela. Aquests Monroy serian doncs, descendents d'Estefania Armengol i Urgell, filla d'Armengol V d'Urgell i neta del Peransurez. També em identificat qui son els Limia car, Ferran Garcia de Fita, casat amb Na Estefania Armengol d'Urgell, és Duc de Limia. 

Ara sabem que D.Fernando Garcia de Hita podria ser fill de Sans Ramírez i Na Felicia d'Urgell, o d'altra banda, com apunta en Jaime de Salazar y Acha, seria descendent d'Ordoño Ramírez el ciego, també un Urgell.(per més informació podeu consultar en aquest Bloc, "qui eren els Srs. de Limia"). Ens quedaria pendent, enllaçar l'Alfons Felip d'Aragó i Gurrea, VII Comte de Ribagorça, amb algun dels personatges dels Rodríguez de las Varillas-Monroy que, ens diuen que son del Llinatge del Conqueridor de Mèxic, però a simple cop d'ull, ja veïem que apareix un "Juan Rodríguez de las Varillas, natural y vecino de Salamanca, fue el consejo del Rei Enrique III y luego del Rey Don Juan II, Embajador ante el Reyno de Aragón. En 1406 fue procurador en Cortes por Salamanca en la ciudad de Toledo. Tuvo destacada intervención en la coronación del Infante Don Fernando como Rey de Aragón. Fue señor de la mitad de Villafuerte, traida al matrimonio por su mujer, Doña Aldonza Rodríguez, hija dePedro Rodríguez de las Varillas y de Doña Aldonça Suárez de Solís."  i que podria ser l'àvi, o el pare del Comte VII de Ribagorça. Caldrà doncs mirar-ho amb deteniment per tal de trovar alguna conexió. Si es que n'hi ha alguna però, ara ja sabem per en Pep Mayolas de l'INH que, el veritable Hernán Cortés, és el Comte VII de Ribagorça, l'Afons Felip d'Aragó i Gurrea, emparentat amb la Casa Reial d'Aragó, i no pas el pobre hidalgo extremeny, criador de porcs de la historiografia oficial, que mai dels mais, hagues tingut accès a la Cort, ni haguès pogut tenir escut d'armes, ni haguès pogut ser Senyor de res.

La veritat és una flama que a uns ilumuna i a d'altres crema

Francesc Duart

 EL COMTAT D'URGELL, UN DELS ORIGENS DEL LLINATGE DEL CID.

Del Rodrigo Díaz de Vivar, se'n ha parlat "In Extenso" però, més enllà del personatge èpic i de llegenda, que apareix en el "Cantar del Mio Cid", o el "Carmen Campidoctoris", " La História Roderici", entre d'altres, hi ha un personatge històric que va existir però, que ens el presenten amb una genealogia de dubtosa existència. Bé, el fan descendre d'una familia Castellana amb el patronímic Laínez, o Flaínez que, descendeixen d'un Laín Calvo de Burgos que, junt amb un tal Nuño Rasura de la Cataluña,van ser els primers jutges fundacionals de Castella. No cal dir que, el Cid, era castellà, si donem pel cert que va neixer a Burgos, com ens diuen però, el cert és que ningú pot afirmar on va neixer. Ara bé, crec que podrem demostrar que, part de la seva ascendència venia del Comtat d'Urgell.

Detall: "La Castilla: y el mas famoso castellano. Discurso sobre el sitio, nombre, extension, gobierno, y condado de la antigua Castilla. Historia del célebre castellano Rodrigo Diaz, llamado vulgarmente el Cid Campeador" d'en Manuel Risco 1792 Enllaç

Al Llibre "El Ajedrez, Investigaciones sobre su Origen" d'en Joseph Brunet i Bellet, pàg.412. Diu el següent. Enllaç

Bé, no diu exactament que el Cid tinguès l'escut escacat dels Urgell però diu que, un nebot d'aquest, del llinatge Bermúdez, el duia a la conquesta de València. Així que, podriem pensar hipotèticament que, si un nebot del Cid era un Bermúdez, potser tambè ho era ell.

Tambè, a la "Numantina" d'en Francisco de Mosquera, pàg.110, diu que els Bermúdez tenian les armes "con quince escaques de oro y negro". Les armes personals del Cid era una Vanda verda, amb perfils d'or en camp de sang.

Detall. Enllaç

Com sabem que els Bermúdez de Galicia, així com els Cisneros, que son els Aznar Fruela, tenen aquestes armes d'Urgell, per descendència del Comte Aznar I Galí i que ja vam veure en el post del Peransurez, i com sospitem que el Cid hi podria tenir algun parentiu, aném doncs a veure aquesta descendència.

Detall. Pàg. 110 de la "Castilla y el Famoso Castellano..." d'en Manuel Risco 1792

Com sabem que el pare de la mare del Cid, Na Teresa Rodríguez, es deia Don Rodrigo Álvarez, i aquest venia directament de la descendència dels Peláez fruela de Lleó car, va maridar amb la neta del Diácono, Na Ximena Peláez Fruela, exposem doncs la seva genealogia.

Detall: Descendència del Cid fonamentada en l'anàlisi de les diferents genealogies que hi ha per la xarxa i que més,o menys, he pogut comprovar que son versemblants i coincidents. Totes van en aquesta linea però, algunes amb petites variacions.

Com podem veure, la genealogia del Cid per part de la seva mare, comença amb el Comte d'Urgell, Cerdanya i Aragó, Aznar I Galí.(nomenat pels Francs) Segueix la seva filla Toda Aznar d'Aragó, Urgell. Segueix Na Nunilo Ximena Aznarez que, marida amb el Rei Fruela II de Lleó. (En F. de Bethancourt ens diu que eren cosins) Segueix l'Infant Aznar Ximeno Froilaz, o Fruela. Segueix el Pelayo Fruela "el Diácono" que és un dels Comtes de Carrión que es va lliurar de ser Cegat. Segueix la seva filla Na Teresa Peláez Fruela que marida amb Gómez Díaz de Carrión, germà del Ansur Díaz i per tant, oncle del Peransurez. Aquests dos germans, el Gómez Díaz i l'Ansur Díaz, son fills del Pedro Pélaez Fruela.  Aquest Ansur Díaz, pare del Peransurez, va maridar amb Justa Fernández de Cifuentes.

Però, tornem a la filla del Diácono, Na Teresa Peláez Fruela. Va maridar amb el Comte Gómez Díaz, com ja hem dit. D'aquest enllaç va neixer Na Ximena Peláez Gómez de Carrión, que va maridar amb el Comte Rodrigo Díaz de las Asturias ( Tambè dit Bermudo Ovequíz ), De l'enllaç de Na Ximena Peláez Fruela i del Comte Rodrigo Díaz de Asturias, descent l'Àlvar Rodríguez d'Asturias i que va maridar amb Maria Peláez de Cisneros( una altre descendent del Diácono, filla de Pelayo Peláez fruela). Segueix el seu fill Rodrigo Álvarez de las Asturias ( no he trovat amb qui casa) que va tenir com a filla la mare del Cid, Na Teresa Rodriguez de las Asturias( altres Genealogias l'esmentan com a Teresa de Amaya, o Laínez)

Bé, Sembla ser que, aquesta Teresa de Amaya, és un desdoblament de la Teresa Rodríguez.

Detall: "La Castilla y el famoso castellano..." Manuel Risco 1792

Aquesta és la descendència que ens donen, per part del seu pare i comença amb un Laín Calvo, potser un germà, o algú molt proper al Nuño Rasura de la Catalueña car, la filla del Rasura, casa amb aquest Laín Calvo.

També és molt revelador el cognom Díaz, que te el Cid i que també te l'Ansur Díaz que, és un familiar proper. Ergo, si el Cid és familiar de l'Ansur Díaz, pare del Peransurez i que te les armes d'Urgell, el Cid segurament tambè les tenia, a més de les seves propias.

 Na Elvira Peláez era la Mare de Na Justa Fernández, que va maridar amb l'Ansur Díaz, (fill del Pedro Peláez Froilaz i pare del Peransurez). Enllaç 

Ergo, si Na Elvira Peláez és l'àvia  paterna de la dona del Cid, per lógica, Na Justa Fernández hauria de ser la mare de na Ximena Díaz. Però, aquesta senyora ,casada amb l'Ansur Díaz només te dos fills. El Peransurez i el Gonzalo Ansurez. No apareix cap filla.

Detall: Font The Pedigree

Nota: Segurament, un personatge és, Na Justa Fernández de Cea casada amb Flaín Muñóz i l'altre, Na Justa Fernández de Cifuentes, casada amb l'Ansur Díaz. Aquesta darrera és filla de Na Elvira peláez. Com que els dos personatges es diuen Justa, pot portar a confusió. Cal remarcar que, una és Na Justa Fernández de Cea i l'altre, Na Justa Fernández de Cifuentes.

Nota: Aquest Bermudo Ovequíz, és l'alterego del Rodrigo Díaz de Asturias, i que marida amb Na Ximena Peláez Gómez de Carrión, te un fill dit Don Vela Gutierrez que marida amb Sancha Ponç de Cabrera, que és besneta de Letgarda de Tost, filla d'Arnau Mir de Tost.

Algunes Dades.

 Detall: Revista Europea pàg.586.  Enllaç "El mismo risco cita otra escritura del Conde Asur Díaz y su mujer Justa, del año 1047"

Detall: En una vista previa del Cantar del Mío Cid pag.547. " Asur Díaz aparece ya en 1047, casado con la Condesa Doña Justa, madrastra de Pedro ( Peransurez)

Detall: "Relaciones de Poder de Producción y Parentesco". "...Justa Fernández ,segunda esposa del Conde Asur Díaz" Pàg.61Enllaç 

i ens dona un altre dada. " Pelayo Fernández, armiger real en 1039, puede identificarse con el hijo de Fernando Flaínez de este nombre." Aquest Fernando Flaínez, va maridar amb la seva cosina, Na Elvira Peláez que, ens diuen que va ser avia paterna de la dona del Cid, Na Ximena Díaz. Tambè ens diuen que va ser la mare del Peransurez car, va maridar amb l'Ansur Díaz. Enllaç 

En Relació a la filla del Diácono, Na Teresa Peláez.

Detall: "Historia Genealógica de la Casa de Silva" pàg.71. Doña Teresa Peláez,(filla del Diácono) a quien llamaron Infanta, y Condesa de Carrión, casó con el Conde Don Gómez Díaz, Hijo del Conde Don Diego Fernández..." Bé, el Comte Don Gómez Díaz, és germà de l'Ansur Díaz i per tant, tots dos son fills del Pedro Peláez Fruela, o Pedro Froilaz de Trava(possible) i en aquest cas, tambè esmentat com a Diego Fernández. Com podem comprobar, els personatges van cambiant de nom depenent del lloc. Pedro Peláez Fruela, si és a Lleó. Pedro Froilaz de Trava, si és a Galicia, etc... Enllaç

En relació a Na Ximena Peláez, o Ximena Gómez en el "Diccionario Histórico, Genealógico y Heráldico de las Famílias ilustres..." pàg.29 ens diuen aixó: Enllaç

Bé, segons ens diuen, aquest Rodrigo Díaz el Asturiano, era cunyat del Cid però, més bé, seria besnet de la seva dona car, no he trovat cap germà de Ximena Peláez que, es digui Rodrigo Díaz. De totas formas, si el Cid fos el seu cunyat, estaria tambè en l'entorn del llinatge dels Peláez Fruela.

Algunes Genealogies extretes de la Xarxa. Font: The Pedigree.

Comparativa de Na Teresa Núñez de Amaya amb la que seria el seu alterego, Na Teresa Rodriguez de Asturias. Font: The Pedrigree

Genealogia de Rodrigo Díaz de Vivar. Font: The Pedigree.

L'ascendència per part de la seva mare, ara ja la coneixem i és la que descendeix del Rei Fruela II de Lleó i la del pare, dels suposats Laínez, és la que amaga la veritable genealogia ,o familia ascendent del Cid. Sabem que els Flaínez descendeien directament del Rei Ramir II de Lleó, dit Ecta i que el seu fill Alboazar Ramírez és l'alter-ego de Flaín Ectaz i d'ell baixen tots els Flaínez. Semblaria doncs, que la historiografia , o censura si voleu, ha creat ad-hoc aquests Flaínez per a tapar la veritable descendència. Amb els Laínez pasa el mateix. Ho podeu veure en la darrera entrada, Els Ossorio, els Cabrera i els Ponce de León.

Taula Laínez -Flaínez

Conclusió: Del Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, se'n a parlat a tort i a dret. Hi ha molts autors que en parlen i ens donen molta informació de les seves gestes, però, més enllà de la genealogia dels Laínez, o Flaínez que ens dona la històriografia arreglada, calia doncs esbrinar la seva veritable ascendència. Ens ha ajudat molt, coneixer la ascendència del Peransurez, senyor de Valladolit i que te les armes d'Urgell. Ja varem poder comprovar en un post anterior que, aquest Peransurez, baixa directament de l'Aznar I Gali Comte d'Aragó, Cerdanya i Urgell.

 Si el Rei Fruela II de Lleó i la seva esposa, Na Nunilo Ximena Aznarez, no li haguesin posat de nom Aznar a un dels seus fills, potser no haguesim pogut maí, trovar la conexió que ens calia per a enllaçar els Aznar Comtes d'Urgell, amb els Fruela de Lleó. És en aquesta unió del Rei Fruela II de Lleó i Na Nunilo Ximena Aznarez, on els descendents agafen el patronímic "Fruela" per devant d'Aznar. Pelayo Peláez Fruela "el Diácono" besnet del Rei Fruela II el Leprós, serà el Genearca de diverses cases, entre delles els Giron. La seva filla Na Teresa Peláez, va emparentar amb el germà de l'Ansur Díaz, pare del Sr. de Valladolid Pedro Ansurez. Del matrimoni de Na Teresa Peláez amb Gómez Díaz, va neixer Na Ximena Peláez que, entroncarà amb Rodrigo Díaz de Asturias, o si voleu, amb Bermudo Ovequiz (Obeco vol dir Diego, per tant, Obequiz vol dir fill de Diego) i d'aquesta descendència anen a petar a la Teresa Rodríguez de Asturias, Mare del Cid. De la mateixa manera que, els Flaínez amaguen la descendència del Rei Ramir II amb la Mora Ortiga, caldrà doncs averiguar qui son aquests Laínez que, també amaguen la veritable genealogia del Rodrigo Díaz de Vivar.

La veritat és una flama que a uns ilumina i a d'altres crema.

Francesc Duart