ENLLAÇOS MATRIMONIALS DELS REIS D'ASTURIAS I DE LLEÓ, AMB ELS COMTES D'URGELL.

El Dr. en Història medieval, Ernesto Fernández Xesta, en el seu llibre, " Relaciones Familiares del Condado de Urgel y Castilla y León", a la pàg. 10 diu el següent: "Lo primero que hay que señalar,es la enorme importancia que tanto para la política estatal cuanto para la familiar, tuieron los acuerdos matrimoniales de los Soberanos-- Reyes en León, Castilla, Portugal, Navarra y Aragón; Condes en las distintas demarcaciones Catalanas -- y de sus hijos e hijas, así como, en determinados casos, de magnates concretos que, en momentos puntuales, tenian gran influencia. En efecto; simplemente repasando la historia, podemos observar, a través de los diferentes casamientos reales, o de los vástagos de los Soberanos, la diferente política exterior de los estados peninsulares de la Edad Media. A causa de estos matrimonios se alcanzaban paces más o menos duraderas, se cubrían las espaldas para poder presentar batalla contra otros estados fronterizos, para perseguir alborotadores internos, o, incluso, se iban poniendo las bases para un intento posterior de unión de los diversos estados o señorios." Enllaç

Ràs i curt! Ens està dient que, els Reis de Lleó, Castella , Portugal, etc... eren els Comtes catalans? Si més no, així ho sembla però, de quins Comtes en concret parla? Car, de la lectura del llibre no hi trobem cap conexió, malgrat que, sempre ho hem intuït car, les armes dels Bermudos de Galicia, Ponce de León, o les dels Limia, son idèntiques a les dels nostres Comtes d'Urgell i de Barcelona.

Podria ser doncs, que aquests personatges Catalans, els trovesim per l'Hispania Citerior amb els noms cambiats, i que fossin per a nosaltres impossible de identificar?

Bé, la clau de volta que ens ha permès desllorigar part d'aquest galimatias, si més no, per la branca que toca als Comtes d'Urgell i de Barcelona, la trovem en la Comtessa Estefania Armengol que, com ja vem veure en l'entrada d'aquest Bloc, "Qui eren els Senyors de Limia", se l'esmenta com a Na Urraca Núñez Gómez de Pombeiro y Maldonado. Enllaç. Aixó, ens va permetre identificar al seu pare, Armengol V d'Urgell, amb el seu alter-ego a Galicia dit, D. Gómes Núñez de Pombeiro, Comte de Portugal, casat amb Na Elvira Pérez de Trava. En la darrera entrada, ja vem poder comprobar que els Trava, o Traba, descendeixen directament de Borrell II i Na Letgarda de Tolosa, o si voleu del Dux de Galicia, Comte d'Oporto i Senyor de Coïmbra, l'Hermenegildo Gutiérrez i la seva muller Na Hermessenda Gatonez del Bierzo.

Detall: Estefania Armengol d'Urgell, te un fill que és el primer mestre de l'Ordre de Sant Jaume (Santiago) dit, Pedro Fernández "Potestad" de Fuentencalada i que curiosament, Na Urraca Gómez Núñez de Guzman y de Pombeiro Maldonado, També. Per tant, si aixó és així, em de pensar que Na Estefania i Na Urraca son la mateixa persona. Font Geni 

Detall: Urraca Gómez de Pombeiro (Núñez de Guzmán y Maldonado Pérez de Trava) també te un fill que és el Primer Mestre de l'Ordre de Sant Jaume dit D. Pedro Fernández de Monroy de Fuentencalada. Font

També a la Wikipedia:

Seguint amb l'ascendència del Comte Armengol V d'Urgell, trovem al seu pare l'Armengol IV dit a Galicia D. Nuño Vasques Gutiérrez Conde de Celanova i casat amb Sancha Gomes. L'Armengol III, el de Barbastre seria doncs, Teobaldo Núñez Comte de Celanova, casat amb Na Teresa Moniz Ossorio.  (els Ossorio descendeixen d'un germanastre de l'Hermenegildo Gutiérrez aka Borrell II, dit Ossorio Gutiérrez i fill de Sunyer I(Gutier). Aquest Ossorio Gutiérrez podria ser L'Armengol I d'Ossona, o potser l'altre germà Miró) Aquesta branca dels Ossorio entroncarà amb els Cabrera que, seràn Senyors de Córdoba del llinatge dels Ponce de Cabrera i desprès, dels Ponce de León.

 L'Armengol II d'Urgell, el pelegrí seria doncs, D. Núño Gutierrez de Celanova casat amb Velasquita de Celanova i que casualment, L'Armengol II d'Urgell, també marida amb Na Velasquita de Besalú que, en algunes cròniques, la fan castellana. Ens diuen que l'Armengol II el pelegri, va anar a Terra Santa, on va morir però, potser va anar a les Castelles que també, eren la frontera amb l'Islam.

Detall: Relaciones Familiares del Condado de Urgel con Castilla y León. Ernesto Fernández Xesta. pàg.15. " casará con Constanza Belasquita, de la que se duda de si era castellana, como parece desprenderse de su nombre..." Enllaç.

Bé, aixó te tot el sentit si aquesta Belasquita, o Constança de Besalú, que diuen que podria ser castellana, és la mateixa Velasquita que casa amb l'alter-ego a Galicia del Comte Armengol II. Don Nuño Gutiérrez de Celanova.

Seguint amb l'ascendència, Don Gutierre fruela Arias Menéndez, II Comte del Sobrao, és l'Armengol I el de Córdoba, casat amb Ilduara Eriz de Lugo. l'Hermenegildo Gutiérrez, son pare, és Borrell II casat amb Letgarda de Tolosa aka Hermessenda Gatónez del  bierzo. 

l'Arias Mendez de Coïmbra és l'alter-ego de Ramón Borrell casat amb Na Hermessenda Gundesindez ( Hermessenda de Carcassona) filla d'en Gundesindo Eriz de Lugo aka Roger el Vell de Carcassona i Inderquina Méndez de Pallars, filla del Comte d'Oporto i Tuy, l'Hermenegildo Gutiérrez (Borrell II). Dn. Gutierre (Fruela) Arias de Menéndez, II conde del Sobrado és l'alter-ego d'Armengol I el de Córdoba i està casat amb Iduara Eriz de Lugo,( filla del Comte Ero Fernández de Lugo aka Rotbald II Comte de Provença).

Nota: El monestir de Sant Salvador de Celanova, va ser fundat per l'Hermenegildo Gutiérrez i l'Ermita de Sant Miquel de Celanova, per Sant Rosendo, fill d'Armengol I. L'etimologia de Celanova, ja ens fa sospitar que és un nom català. Enllaç

Etimologia: Celanova: sería una cellam ("granero" o incluso "monasterio") novam ("nuevo"). Enllaç

Nota: En Jaime Salazar y Acha en el seu treball " Génesi y Evolución del Apellido en España" ens fa aquest aclariment: "Lógicamente, por las variedades del romance, también los nombres adoptan formas distintas aún siendo los mismos. Así, si el Hermenegildo godo pasó a ser Menendo en Galicia (Don Mendo, o Hermenegildo Gutiérrez aka Borrell II) en Cataluña tomará la forma de Armengol; los Francos Raimundo, Guillermo, Arnaldo, Fulco o Gerardo, tomarán las formas de Ramón, Guillem, Arnau, Folch o Guerau." Per tant, queda clar que aquests Mendos, o Menéndez de Galicia, son els Hermenegildos, dits Armengols a l'Urgell. Enllaç

Detall alter-egos dels Comtes d'Urgell. 

Per la banda de Na Letgarda de Tolosa, o Na Hermessenda Gatónez del Bierzo, arribem a la conclusió que, els Reis d'Asturias i Lleó son els Comtes de Tolosa car, el pare de Na Hermessenda Gatónez del Bierzo, és el Comte Gatón del Bierzo, o Ramón Ponç III de Tolosa, si voleu, fill del Comte Ramón II de Tolosa, que és l'alter-ego del Rei Ramir I d'Asturias i de Lleó. El seu pare, Bermudo I el Diácono, és l'Eudes I, o, L'Odó I de Tolosa.

Del Comte Gatón del Bierzo(Ramon Ponç III de Tolosa) ens diuen el següent: "Hermano del rey Ordoño I, militar y conde del Bierzo y Astorga." Enllaç

Según la obra al-Bayan al-Mugrib de Ibn Idhari, Gatón era hermano del rey Ordoño I, por lo que sería hijo de Ramiro I y Paterna de Castilla.( aquesta paterna de Castilla, pot ser, Na Guinilda d'Ampuries i Barcelona- Urgell, o la Comtessa desconeguda dita Urraca de Galicia) Para otros historiadores era su cuñado al estar casado con Nuña.

Matrimonio y descendencia 

Contrajo matrimonio con Egilona, también llamada Egilo, con la que tuvo cuatro hijos:

1-Bermudo Gatónez.

2-Ermesinda Gatónez, patrona del monasterio de Santa María de Loio, contrajo matrimonio con el conde Hermenegildo Gutiérrez, conde gallego, conquistador de Coimbra y mayordomo mayor del rey Alfonso el Magno. De este matrimonio nacieron, entre otros, Elvira Menéndez, esposa de Ordoño II de León, el conde Gutierre Menéndez, padre de san Rosendo, y Adosinda Gutiérrez, probablemente la madre de la reina Velasquita de León.

3-Savarico Gatónez o Savarico II, obispo de Mondoñedo desde 907 hasta 925-926.

4-Patruina Gatónez (m. después de junio de 927).

Detall: "Las Dinastias Reales de España" Jaime Salazar y Acha. pàg 52 Enllaç

Detall: Genealogia de la Familia Montealegre. pag 123-124. Si no ho podeu llegir be, podeu consultar l' Enllaç

En aquesta proposta tenim alguna dificultat car, no hem pogut identificar l'altre fill del Rei Ramir I, L'Ordoño I d'Asturias i de Lleó, amb el seu alter-ego a Tolosa car, no li trobem un segon fill al Comte Ramón II. Potser la censura l'ha fet dessapareixer per a dificultar la seva identificació. També tenim en compte que, l'Ordoño I, pugui ser l'ùnic fill d'en Ramón II de Tolosa. O sigui, Ramón Ponç III de Tolosa, o Gatón del Bierzo pero, preferim deixar-ho de moment com a una conjectura car, és més factible que, un dels fills d'en Ramón II de Tolosa, l'alter-ego de l'Ordoño, l'hagin fet dessapareixer. Sigui com sigui, i a l'espera de tenir-ne més dades, pasem doncs, a veure amb qui van enllaçar aquests Reis de Lleó.

Detall: En Color gris la branca de Tolosa i en Groc, la de Barcelona i Urgell.

Ramir I d'Asturias i Lleó va casar amb Paterna de Castilla que, pensem que és Na Guinilda de Barcelona, filla d'en Guifrè el Belòs. Aixó ho deduïm car, Ramón II de Tolosa va maridar amb la filla d'en Guifrè el Belòs, Na Guinilda de Barcelona. El fill d'aquest i també Rei de Lleó, L'Ordoño I, seria doncs, de ser certa aquesta filiació, 50% Tolosa per part de pare i 50% Barcelona-Urgell per part de mare. Hi ha un altre hipótesi on, a l'Ordoño I, el fan fill d'un altre dona de filiació desconeguda, dita Urraca de Galicia. L'altre fill, Gatón del Bierzo, és net d'en Gifrè el Belós i per tant, és un Tolosa- Barcelona- Urgell i seria germanastre de l'Ordoño I. Marida amb una tal Nuña, o Muniadomna de Asturias de pares desconeguts i que serà la mare de l'Alfons III el Magne, que emparenta amb Na Ximena Sancha Garcés Amelina de Navarra, filla de Garcia Iñíguez de Pamplona i Na Urraca. L'altre fill de Ramir I de Lleó, Gatón del Bierzo i Comte d'Astorga, net d'en Guifrè el Belòs, emparenta amb Na Egilona Ramírez del Bierzo i és mare de Na Hermessenda Gatónez del Bierzo,( Aka Letgarda de Tolosa) Gobernadora d'Oporto i muller del Dux de Galicia, Comte d'Oporto i Senyor de Coïmbra, D. Hermenegildo Gutiérrez ( Aka Borrell II). 

De Borrell II, a la Real Academia de la História, ens diuen que és Duque de la Hispania Citerior. "En cuanto a las relaciones con Occitania, ya en 967, recién fallecido su hermano Mirón, Borrell II había hecho un viaje al monasterio de Saint-Géraud de Aurillac, donde fue denominado por el monje Richer de San Remy de Reims “Duque de la Hispania Citerior”; gracias a este viaje, conoció a su esposa Letgarda de Auvernia, introductora del nombre de Ramón en la casa condal de Barcelona" 

I també: Duque Ibérico y Marqués por la Gracia de Dios i Duc de la Gothia. "Pero la muerte del penúltimo Soberano carolingio, Lotario, en 986, y poco después del último, Luis V, en 987, y la subida al trono de Hugo Capeto en un momento en que tuvo que defender su Corona de insurrecciones internas y ataques externos de los normandos, hicieron que no se pudiese enviar a Borrell la ayuda solicitada. Mientras estos contactos con la Corte franca se producían, los musulmanes se retiraron del condado de Barcelona, ya que la aceifa, según al-Udrí, duró únicamente ochenta días. Esta nueva situación llevó a Borrell II a proclamarse en 988 “Duque ibérico y marqués por la Gracia de Dios”, y en otro documento, “apud nos autem imperante Iesu Christo; tempore Borrelli ducis Gothicae” y a romper para siempre las relaciones formales de subordinación política hacia los reyes francos." Enllaç

O sigui; d'una manera subliminal, ja ens estan dient que Borrell II és "Lo Puto Amo" de la Hispania Citerior, només per sota del Rei de Lleó que, és el Ramón II de Tolosa. Aixó ens lliga amb l'Hermenegildo Gutiérrez que, és Dux a Galicia i Comte d'Oporto.

Detall: Hispania Citerior a començaments del segle XI.

Ateneo de Córdoba. En aquest Enllaç també ens fan cinc cèntims.

"Hermenegildo Gutiérrez fue una figura destacada de la nobleza galaica del siglo IX. Padre de Elvira Menéndez.

Contaba con amplias posesiones en los actuales Galicia y norte de Portugal. Perteneció a la Curia Regia en la corte de Alfonso III el Magno. Ostentó el más alto cargo en la misma: mayordomo real. Fue conde de Oporto y conquistador de Coímbra en el año 876.

Conquista de Coimbra

La conquista de Coimbra no fue una mera repoblación. Era un núcleo musulmán consolidado situado a más de cien kilómetros al sur del núcleo cristiano más próximo. Ya no pertenecía a la Gallaecia sino a la Lusitania en poder musulmán. Hermenegildo Gutiérrez tomó la ciudad asaltando sus fortalezas. El emir de Córdoba Muhammad I reaccionó enseguida y sitió a Hermenegildo, que resistió con éxito y perseverancia hasta la llegada de refuerzos.

Con el antecedente de Vimara Pérez representa a la nobleza galaica que dio un gran impulso a la Reconquista, llegando hasta el Mondego en un momento en que la frontera cristiano-musulmana, en el centro de la península, estaba aún a la altura de Burgos y en el que Zamora no se puede dar como repoblada hasta el año 893. Precisamente con Vimara Pérez ocupa Tuy en 860, y con Peláez Pérez Braga en 868. Esta marcha hacia el sur consolidó un espacio social cristiano en el territorio portucalense. Esta área tan avanzada geográficamente tuvo que organizar su autodefensa mediante una creciente autonomía, germen del futuro Reino de Portugal.

Leal a Alfonso III el Magno

En la rebelión del dux gallego Vitiza contra el rey de Oviedo Alfonso III el Magno, aglutinó a la nobleza gallega leal al monarca asturiano. Durante los siete años en que duró la rebelión, y que puso en peligro la corona del rey Alfonso y la unidad del reino, hizo frente a los ataques de Vitiza y contribuyó decisivamente a que no se hiciera con el poder en Galicia.

En el año 895 su ejército capturó a Vitiza y lo llevó encadenado a la presencia del monarca. En recompensa recibió las mandaciones del rebelde y el título de dux (representante de la monarquía en Galicia al que los condes debían obediencia).

Sangre de reyes

Se lo supone descendiente del rey godo Witiza. Hermenegildo contrajo matrimonio con Ermesenda o Hermesinda, hija de Gatón del Bierzo, luego conde de Astorga, hermano del rey Ordoño I de Asturias, por lo tanto nieta de Ramiro I. En el año 900, su hija Elvira Menéndez se casaba con el futuro rey de Galicia y de León Ordoño II. De su linaje descienden los sucesivos reyes galaico-leoneses (desde Sancho Ordóñez en adelante)."

Com ja em vist, Na Elvira Menéndez, filla del Dux de Galicia, l'Hermenegildo Gutiérrez i Na Hermessenda Gatónez, va ser Reina consort de Lleó al casar amb l'Ordoño II de Lleó, per tant, tota la seva descendència serà Tolosa-Urgell-Barcelona.

Ramir II el Gran, també va emparentar amb una filla d'en Gutierre Ossorio, germà de l'Hermenegildo Gutiérrez) dita Adosinda Gutiérrez i també amb Na Aldonza Gutiérrez, filla de Borrell II, o l'Hermenegildo Gutiérrez. Per tant, la descendència del Rei Ramir II de Lleó i Asturias, també és Urgell-Barcelona-Tolosa.

L'Ordoño III de Lleó, és fill del Rei Ramir II el Gran i Na adosinda Gutiérrez, per tant, net de Borrell II i na Letgarda de Tolosa. L'Ordoño III, va maridar amb Na Urraca Fernández de Castilla i va ser pare del Rei de Lleó, Bermudo II el Gotoso casat amb D. Velasquita i Na Elvira Garcés de Castella, filla de N'Ava de Ribagorça. Amb aquesta darrera Reina, va tenir l'Alfons V de Lleó, casat també amb una Urgell. Na Elvira, o Gloria Menéndez de Valdés, filla del II Comte de Galicia, Gobernador del Regne de Lleó, Tutor d'Alfons V , Senyor del Bierzo, Don Menendo González de Valdés, II Comte de Portugal i  Comte de Galicia. L'Armengol I el de Córdoba.

Conclusió: Em vist com els Reis d'Asturias-Lleó, son en realitat els Comtes de Tolosa i que, van anar emparentant, com ens diu l'Ernesto Fernández Xesta, amb els diversos Comtes de Galicia, o llurs filles que, son Urgell-Barcelona però, ara, els hi em posat cara i ulls. Quedarà pendent esbrinar quí és l'alter-ego del Rei Alfons III el Magne car, seria el genearca d'aquests Reis de Lleó. Tot dependrà de, si els fills del Rei Ramir I d'Asturies i Lleó,( aka Raymond II de Tolosa) l'Ordoño I i el Comte Gatón del Bierzo, son de la mateixa muller (Paterna de Castilla). Raymond II de Tolosa, va casar amb Guinilda d'Ampuries i de Barcelona, filla del Comte Guifré el Belós, per tant, Na Paterna de Castilla ha de ser Na Guinilda de Barcelona i el Comte Gatón del Bierzo és fill d'aquesta filiació però, l'Ordoño I de Lleó i pare d'Alfons III el Magne, podria ser fill d'un altre dona. Un dels fills d'Alfons III el Magne, el Rei Fruela II de Lleó, va emparentar amb D.Nunilo Ximena aznares, neta d'Aznar I Galí Comte d'Aragó, d'Urgell i Cerdanya i seria la branca que va a petar al Senyor de Valladolid, D. Peransurez. No tenim encara identificats a tots els personatges car, la maranya de llinatges i d'individus amb els noms cambiats és colosal però, amb paciència i una canya, els anirem identificant i retornant al lloc que els toca.

Les religións i els dogmes, sempre omplen el buit que deixa l'ignorància.

Francesc Duart

 QUI SON ELS COMTES DE TRAVA?

Segons la Wikipedia, "la casa de Traba fue una familia noble del Reino de Galicia que tuvo gran poder económico y político durante los siglos XI y XII en todo el norte de lo que hoy son España y Portugal. Se cuentan entre sus descendientes numerosos monarcas de otros países europeos." 

Sobre els seus origens ens diuen el següent:

"El primer miembro bien documentado del linaje de Traba fue Froila Bermúdez o Vermúdez o Veremúndez. Adquiere renombre alrededor del año 1060, cuando ya interviene en litigios judiciales del monasterio de San Martín de Jubia (Jubia, en el actual municipio de Narón), donde los monjes lo consideraban dominus noster. Hizo espléndidas donaciones al monasterio,​ y tras fallecer en el año 1091, fue enterrado allí en solemne ceremonia a la que asistieron dos obispos.

Algunos de sus descendientes y muchos genealogistas posteriores buscaron para Froila entronques reales o nobles. Se le hizo nieto del conde Menendo González, regente durante la minoría de edad de quien sería el rey Alfonso V de Galicia y León. Crespo de Pozo, por ejemplo, lo hizo descender de la poderosa casa gallega de los Menéndez. Los documentos archivados en el monasterio de Sobrado, fuente principal de información sobre los Traba, no avalan ninguna de estas dos hipótesis. Un entronque todavía más ambicioso hizo a Froila tataranieto de Ramón, Román, Raimundo o Raymond, supuesto hijo, legítimo o bastardo, del rey Fruela I de Asturias. Según Barrau-Dihigo, tal hijo nunca existió."

Bé, com sempre tot son suposicións i controvèrsias que no ens diuen massa cosa. Per al nostre estudi inicial, per tal d'esclarir, si més no, un possible origen d'aquest llinatge dels Traba, em consultat una revista de la "Asociació Cultural dels Estudis de Galicia" NALGURES Tom IV 2007 d'en José Luís López Sangil. Enllaç

A la pàg. 244 sobre els origens d'aquest llinatge, Sangil, ens diu el següent: " Los orígenes de la familia de los Traba son bastante oscuros, y hasta llegar a don BermudoFroilaz, existen diferentes versiones de los genealogistas. No es así a partir de don Bermudo,al poder consultar y comprobar numerosas fuentes documentales. 

No em reproduït tot el corpus del text car, nomès em triat el que creiem més interessant car, si algu està interesat pot consultar l'enllac.

I apunta: " Son contradictorias las diversas fuentes genealógicas que podemos encontrar. He analizado las versiones de CARBAJO,Mauricio. Cronicón de Santa María de Sobrado. Escrito en 1770, y la copia posterior de don Benigno Cortés y García,escrita en 1902, Historia del monasterio de Sobrado. Manuscrito. Biblioteca Universidad de Santiago; PUGA, Bartolomé Manuel de. Tablas genealógicas de los señores de la Torre de Cela. Manuscrito. RAG; GÁNDARA, Fray Felipe. Armas y triunfos de Galicia. Santiago 1970; El Nobiliario del Conde de Barcelos don Pedro, hijo del Rey don Dionisio de Portugal.Traducido por Manuel de Faria y Sousa. Madrid 1646. Páginas 43-45 y 63. En su conjunto, estos estudios genealógicos no son acertados, a menudo contradictorios, y hay que tomarlos con precaución." I continua:

"Después de lo dicho, para analizar la genealogía de los Froilaz-Traba nos vamos a remontar al  conde don Hermenegildo Gutiérrez (c. 842 - c. 912), documentado en los años 869-912,y que fue hijo del conde don Gutierre Aloitez y su esposa doña Elvira. Se casó hacia el año 864 con doña Ermesinda Gatoñez, hija del conde don Gatón y doña Egidio, y prima de Alfonso III el Magno."

I Diu: "La vida de don Hermenegildo, es casi coincidente con la de Alfonso III el Magno. ( ens demanem si podrien ser el mateix) A més, Hermenegildo és el nom en castellà d'Armengol. A la Wikipedia, en relació Armengol I de Córdoba diu el següent: "Armengol I de Urgel, también llamado Ermengol (Hermenegildo en castellano)" O sigui, Borrell II, al ser també Comte d'Urgell, és un Armengol.

A la Wikipedia, en relació aquest Hermenegildo, ens diuen aixó: "Hermenegildo Gutiérrez (o Menendo o Mendo)" dit a Catalunya Borrel II, com ja vem veure en la entrada anterior. "(c. 850-después de mayo de 912),​ fue una figura destacada de la nobleza galaica de los siglos IX y X. Contaba con amplias posesiones en Galicia y en el condado Portucalense. Fue miembro de la curia regia de Alfonso III, ostentó el más alto cargo en la corte, el de mayordomo real, y fue conde de Oporto y reconquistador de Coímbra en el año 878. Su hija Elvira fue reina consorte por su matrimonio con Ordoño II de León, hijo de Alfonso III."

Per tant, Una filla seva, una Belonida-Urgell, és Reina consort de Lleó car, marida amb l'Ordoño II, fill d'Alfons III el Magne. ( així que, la sospita que, Borrell II podria ser l'alter-ego d'Alfons III, el Magne, no ens acaba d'encaixar masa car, Borrell II, o Hermenegildo Gutiérrez, hauria d'haver casat la filla, Doña Elvira, amb l'Ordoño III, també fill d'ell. Te més sentit que, aquest Alfons III de Lleó sigui un fill que no coneixem de Ramón II de Tolosa. Un fill que, potser la censura ha amagat per a que no el poguem relacionar) Un altre fill d'Alfons III, i també Rei de Lleó, va ser Fruela II el leprós, casat amb Na Nunilo Ximena Aznares, també una Urgell descendent de l'Aznar I Gali, Comte d'Urgell, Cerdanya i Aragó ( nominats pels Francs). Aquesta descendència ens portarà fins al Senyor de valladolid Don Peransurez. 

I continua amb la descendència:

"Del matrimonio de don Hermenegildo y doña Elvira ( diu Elvira però, creiem que és un error i aquesta Elvira seria la seva mare car, la seva muller és doña Ermessinda Gatónez, o potser aquesta Ermessenda Gatónez també se li diu Elvira car, de vegades apareix també com a Elvira del Bierzo) hubo los siguientes hijos: Gutierre (Arias) Menéndez,(Armengol I de Córdoba) casado con Ilduara Eiriz y padre entre otros de san Rosendo, Arias Menéndez,Elvira Menéndez, esposa del rey Ordoño II, Patruina Menéndez e Inderquina (Pallá "de Pallars")Menéndez. En la línea sucesoria le sigue el conde don Gutierre (Arias) Menéndez (Armengol I el de Córdoba) (c. 865-933, hijo  del conde don Hermenegildo Gutiérrez (Borrell II) y doña Ermesinda Gatoñez,( Letgarda de Tolosa) que debió nacer hacia el año 865"

"El conde don Froila Gutiérrez ( fill d'Armengol I de Córdoba) (c. 909-977) heredó algunos de los condados familiares que antes gobernaran su padre y su tío don Arias (Ramón Borrell). Hacia el año 890 se casó con doña Ilduara Eriz, con unos 15 años de edad, hija del conde de Lugo don Ero Fernández y su primera esposa doña Adosinda. Don Gutierre debió de fallecer entre mayo de 933 y febrero de 934. Del matrimonio de don Gutierre y doña Ilduara, por este orden, tuvieron los siguientes hijos: Munio Gutiérrez, casado con doña Elvira Arias; Rosendo Menéndez, San Rosendo, obispo de Mondoñedo en 925-950 y 955-958, y posteriormente obispo de Santiago en 968-977. En 936 fundó el monasterio de Celanova. Fué uno de los hombres más influyentes de Galicia en el siglo X; conde Froila Gutiérrez, casado con doña Sarracina, cofundador de Celanova y personaje importante con Ramiro II que le concedió varios condados; Adosinda Gutiérrez, casada sucesivamente con don Jimeno Díaz y don Ramiro Menéndez; y, Hermesenda Gutiérrez, casada con don Pelayo González, hijo del conde de Deza don Gonzalo Betotez y doña Teresa Eriz. El conde don Froila Gutiérrez se casó con doña Sarracina, con la que tuvo dos hijos, don Rodrigo Froilaz, casado con doña Elvira González y don Gutierre Froilaz, del que desconocemos el nombre de su esposa. Del conde don Gutierre Froilaz, aparte de lo citado en el Carbajo, tenemos muy poca información. Se confirma en un documento de la catedral de Lugo, ser hijo de don Froila Gutiérrez y doña Sarracina. De don Gutierre Froilaz son hijos el conde don Pelayo Gutiérrez y don Manido Gutiérrez." 

I segueix: "De don Manido Gutiérrez, casado probablemente con doña Frole Alfonso, es hijo don Bermudo Froilaz (Manido). Don Bermudo Froilaz, llamado Manido, se casó en primeras nupcias con doña Guntroda de Rivera, hija del Conde don Adoino de Rivera y de su mujer doña Guntroda, y posteriormente con doña Lupa Rodríguez, fallecida en 1071, y sepultada en el monasterio de San Martín de Jubia. Don Bermudo fue también enterrado en el citado monasterio de Jubia. De su segundo matrimonio tuvo al conde don Froila Bermúdez y a doña Lucía Bermúdez, la cual a su vez tuvo dos hijas, doña Munia y doña Ermesinda Froilaz. El conde don Froila Bermúdez (m.s. XI-1091), aparece también con el nombre de Froilán Pérez Bermúdez, se casó primeramente con doña Elvira de Faro, y después con doña Lucía."

De tota aquesta genealogia que ens explica i que a priori no entendriem res, si no fos perquè en la darrera entrada dels Urgells Comtes de Galicia, vam poder comprovar que, Borrell II a Galicia se l'esmenta com a Dux Hermenegildo Gutierrez, casat amb Na Ermessenda Gatónez que el seu alter-ego a Catalunya és Letgarda de Tolosa. 

I com que en José Luís Lopez Sangil, a la pàg.244 ens dona el nom del primer personatge, origen d'aquest llinatge, " don Hermenegildo Gutierrez, dit Borrell II a Catalunya i casat amb Na Ermessinda Gatonez, aka Letgarda de Tolosa, i a més, sabem per la darrera entrada d'aquest mateix Bloc, en relació als Limia que, Na Estefania Armengol d'Urgell, filla d'Armengol V d'Urgell, se l'esmenta també com a Urraca Gómez de Pombeiro, hem pogut doncs, lligar tots els alter-egos dels Comtes d'Urgell a Galicia i Portugal. Per tant, si el que diu Sangil és correcte, podem dir sense por a equivocar-nos massa que, l'origen dels Traba son els Comtes de Barcelona i els de Tolosa.(Reis d'Asturias i Lleó)

Genealogia alter-egos dels Comtes d'Urgell a Galicia i Portugal.

Detall: Armas dels Bermúdez, descendents d'Alfons III el Magne i que segons Sangil te moltes concomitàncies amb el Dux de Galicia, Comte d'Oporto i Sr. de Coïmbra, l'Hermenegildo Gutierrez. (Borrell II Comte d'Urgell i Barcelona)

Ja vem veure en la darrera entrada els diferents alter-egos dels Urgell a Galicia i Portugal i que reproduïm un altre vegada.

Dux de Galicia Hermenegildo, Mendo Gutiérrez de Coïmbra = Borrell II

Don Gutierre Fruela Arias Menéndez II Conde del Sobrao = Armengol I el de Córdoba

Don Nuno Guterres de Celanova III Conde del Sobrao = Armengol II d'Urgell ( els dos es casen amb una Velasquita)

Teobaldo Nunes Conde de Celanova = Armengol III el de Barbastre.

Nuno Vasques Guterres Conde de Celanova = Armengol IV

Don Gomes Nunes de Pombeiro, Maldonado Conde de Portugal = Armengol V

Urraca Gómez de Pombeiro = Estefania Armengol.

Descendència dels Traba des del Dux de Galicia, Hermenegildo, Mendo Gutiérrez de Coïmbra  (Borrell II casat amb Letgarda de Tolosa, o Hermessenda Gatónez)

Don Gutierre Fruela Arias Menéndez II Conde del Sobrao,( Armengol I el de Córdoba) casat amb Ilduara Eriz de Lugo

Don Froila Gutierrez, III Conde de Trastámara, Conde de Astorga ( fill d'Armengol I no identificat amb el seu alter-ego català) (904-1000), casat amb Sarracina  (germà de San Rosendo)

Don Rodrigo Gutierre Froilaz II Manido (940-1017) (Fill de l'anterior no identificat)

Don Froila Rodríguez Manido Gutierrez V Conde de Trastámara (975-1040), casat amb Iñiga González i Durambiax, filla d'en Gonzalo de Trastamara que alhora és germà d'en Frolia Gutiérrez, III Comte de Trastamara, fill d'Armengol I de Córdoba, dit a Galicia Don Gutierre Fruela Arias Menéndez casat amb Na Ilduara Eriz de Lugo. ( fill de l'anterior no identificat)

Don Bermudo Froilaz Manido Conde de Trastámara (1028-1060) casat amb Lupa Rodríguez Gontroda de Rivera y de Aranga ( fill de l'anterior no Identificat)

Don Froila Bermúdez Pérez (1045-1091) casat amb Elvira de Faro ( fill de l'anterior no identificat)

Don Pedro Froilaz de Traba (1075-1126) ( fill de l'anterior no identificat)

ELS TRABA I ELS ARMENGOLS DE GALICIA I PORTUGAL

Nota: La descendència en color verd, correspond als Traba, l'altre en color Grog és la dels Armengols.

Conclusions: Aquest Don Pedro Froilaz de Trava, o Traba, seria el Genearca dels Traba i ja podem veure que és un Barcelona-Urgell car, descendeix directament de Borell II Comte de Barcelona i d'Urgell, que tenim identificat amb el seu alter-ego Hermenegildo Gutiérrez.

El segueix el seu fill Armengol I d'Urgell, el de Córdoba, També identificat amb, D. Gutierre Arias Menendez. També, l'Hermenegildo Gutiérrez dit Borrell II, te un altre fill amb un altre dona dita Elvira,(que podria ser la mateixa Letgarda de Tolosa) i és el genearca de la Casa de Ossorio. L'Ossorio Gutiérrez. De la Casa de Ossorio son descendents els Flaínez ,o Laínez, branca paterna del Cid i que de moment no els tenim identificats. La descendència materna baixa directa de l'Aznar Galí Comte d'Urgell i Cerdanya, com ja vem veure en l'entrada del Peransurez.

Degut a que, a la genealogia a Catalunya, d' Armengol I, dit a Galicia,(Gutierre Arias Fruela Menéndez, Comte del Sobrao )només te un fill dit Armengol II, que a Galicia i Portugal és Nuno Gutierres de Celanova, no li trobem un alter-ego al Don Froila Gutierrez, fill també de Gutierre Arias Fruela Menéndez. Geni. Armengol I el de Córdoba. Geni. Gutierre Arias Fruela Menéndez.

Detall: Armengol I el de Córdoba.

Detall: Gutierre Arias Fruela Menéndez

No hem pogut identificar aquest Don Froila Gutierrez, amb el seu alter-ego català però, ja veiem que tots descendeixen per linia agnaticia del Gutiérrez Arias Menéndez, aka Armengol I el de Córdoba, i de moment preferim deixar-ho a la espera de tenir-ne més dades. Segurament, aquests Armengols, a Galicia i Portugal, haurien pogut tenir descendència amb d'altres dones que caldria identificar i que no es corresponen amb els matrimonis i descendents, que coneixem a Catalunya. Un altre possibilitat a tenir en compte, és que la censura hagi pogut esborrar alguns personatges dels Armengols catalans, per tal d'inpedir-ne la identificació amb els de Galicia. Bé, caldria un estudi molt més profund per tal d'aclarir-ho. El que està quedant clar, és que la història és un constructe, basat en els fets reals però, adaptat als interesos del poder de cada moment.

També cal observar que, Don Gutierre Arias fruelaMenéndez, Comte de Coïmbra i del Sobrao (Armengol I de Córdoba) te una filla dita Hermessenda Gutiérrez de Coïmbra, casada amb Pelayo González de Deza. Una de les filles d'aquest matrimoni  i neta d'Armengol I de Córdoba ( aka D. Gutierre Fruela Arias Menéndez), és Aragonta González de Deza casada amb L'Ordoño III de Lleó. El fill d'aquest, és el Rei de Lleó Bermudo el Gotoso que alhora, tindra un fill dit Alfons V de Lleó. Per tant, Tots els Reis de Lleó fins aquest Alfons V, son Urgells. Bermudo III, fill d'Alfons V, serà el darrer Rei de Lleó d'aquest llinatge car, entraran a regnar els de la banda d'Aragó. Ferran I el Magne fill de Sans III de Pamplona dit el Major.

Per la banda ascendent de l'Ordoño III de Lleó, casat amb la neta d'Armengol I de Córdoba, hi ha son pare, Ramir II de Lleó, fill de l'Ordoño II de Lleó i germà del Rei Fruela II "el Leprós", tots dos, fills d'Alfons III el Magne que, podria ser un fill desconegut de Ramón II de Tolosa( Ramir I d'Asturies). l'altra fill conegut, és Ramón III de Tolosa, pare de Letgarda de Tolosa (Hermessenda Gatónez) i muller de Borrell II.

Sabem per l'entrada anterior que, el Rei Ramir I d'Asturias te com al seu alter-ego a Ramon II de Tolosa i el pare d'aquest, Odó, o Eudes de Tolosa seria doncs, Vermudo I el Diácono. La Muller de Borrell II, Na Letgarda de Tolosa és Na Ermessenda Gatónez, filla de Gaton, o Gastón Rodríguez del Bierzo que és, Ramón III de Tolosa. Aquest Gatón del Bierzo, en la Wikipedia Francesa, apareix també com a possible Garcia de Castilla, per tant, segurament, tots aquests personatges a castella també tenen el seu alter-ego. Enllaç 

Detall Wikipedia en Francès.

"Mariages et Descendance"

"Les sources écrites ne sont pas claires sur cet aspect de sa vie, mais on peut émettre des hypothèses :

Un premier mariage avec une Galicienne, peut-être prénommée Urraca,(segurament una Urgell car, Borrell II alias Hermenegildo Gutiérrez, és Duc a Galicia) mère de : Ordoño, roi des Asturies. Ramire Ier se remarie avec Paterna de Castille, (segurament, Guinilda de Barcelona, filla del Comte Guifrè el Belòs), unique héritière du comte de Bardulia. De cette union bien avant 842, avec une descendante d'Alphonse Ier, roi des Asturies, et d'Ermesinde, fille de Pélage est peut-être issu : Rodrigo de Castille. Ramire Ier est aussi le père de : García, peut-être le comte Gatón de Bierso, dit (Ramón Ponç I i III de Tolosa) et Aldonza" 

També a la Wikipedia en Castellà diu quelcom semblant: Enllaç

"Matrimonio y Descendencia"

"Contrajo un primer matrimonio alrededor del año 820 con Urraca, cuya ascendencia se desconoce aunque su nombre indica que podría ser de origen godo o germánico (Ulrica)​. En un privilegio del 25 de mayo de 834 —cuya autenticidad ha sido cuestionada por diversos historiadores, aunque otros la defienden—, el rey Ramiro I de Asturias es mencionado junto con la reina Urraca. También son mencionados en el mismo documento el infante Ordoño, hijo de ambos, y García, medio hermano del monarca.​ Fruto del primer matrimonio del monarca, nació:

Ordoño I de Asturias (821-866). Rey de Asturias. Heredó el trono asturiano a la muerte de su padre, afianzándose a partir de entonces el sistema de sucesión directa dentro de la propia familia real, aunque no siempre de padres a hijos, hecho que no se generalizó hasta un siglo después.​

Posteriormente, Ramiro I contrajo un segundo matrimonio, alrededor del año 842, fecha en que falleció el rey Alfonso II el Casto, con Paterna, quien según diversos autores era de origen castellano, pues consta en las crónicas de la época que, cuando falleció Alfonso II, Ramiro, que aún no había sido proclamado rey, se encontraba en tierras de Castilla preparando su segundo matrimonio. Fruto de dicho matrimonio, según diversos autores, aunque no existe documentación alguna que confirme que los hijos fueran de este segundo matrimonio, nacieron:

García. ( segurament Gatón del Bierzo, o Ramón III de Tolosa)

Aldonza, quien nació ciega.

Algunos autores señalan que Ramiro y su segunda esposa fueron padres del conde Rodrigo de Castilla, aunque la filiación de este último aún no ha sido confirmada y resulta improbable que un hijo de un matrimonio que se celebró no antes del año 842, haya repoblado Amaya en 860. El medievalista Justo Pérez de Urbel señaló que fue nombrado conde de Castilla debido a su vinculación con la familia real asturiana y que posiblemente dicha vinculación existiese a través de la reina Paterna, aunque no necesariamente por ser su hijo.

También pudo ser el padre de Gatón, conde de Astorga y del Bierzo, según consta en Al-Bayan al-Mughrib escrita por Ibn Idhari quien lo sitúa como hermano del rey Ordoño I de Asturias.7​ Otros autores, sin embargo, lo suponen hermano de Nuña y, por tanto, cuñado de Ordoño"

Bé, vist aixó, no em pogut de moment, identificar l'Ordoño I de Lleó,( en teoria fill de Ramir I d'una dona dita Urraca de Galicia però, de moment, no li trobem un segon fill a Ramón II de Tolosa que pugui encaixar) aquest Ordoño I de Lleó, és el pare d'Alfons III el Magne i que segons Sangil, te molts paralelismes amb Hermenegildo Gutiérrez  (Borrell II) Tot i no estar encara identificat, ( L'Alfons III el Magne), veiem que els Bermudos que, descendeixen en part d'aquest Rei, tenen les armes d'Urgell i per tant, han de ser Urgells.

Al "Nobiliario del Conde de Barcelos Don Pedro, Hijo del Rey Don Dionisio de Portugal 1646" pàg. 517 diu el següent: " La Infanta D. Teresa Enriquez, hermana del Rey Don Alonso Enriquez,fue casada con D. Vermui Perez de Trava, que en la plana 64 llaman D. Vermui Perez Potestade, nombre que devia darsele al uso de los romanos, como Pretor, primer Ministro de justicia, i oy responde a Corregidor en Italia, el oficio de Potestad, que es lo mismo. Los casamientos de sus hermanos (en que deve repararse) fueron estos. Su hermano segundo, el Conde D. Fernan Perez de Trava. pla.64.n.32. fue Conde de Trastamar en el Reyno de Galicia; i conforme dice el Conde Don Pedro, por el casamiento de la Reyna D. Teresa, desposeido del Reyno de Portugal. D.Eva fue su mujer del Conde D. Pedro de Lara. Cerca de la villa de Monçon entre Duero i Miño ay el lugar de Lara con ruinas antiguas, i podria ser muy bien el primero deste apellido de segundo matrimonio con D. Garcia Garces Daza, que es en el Reyno de Galicia Doña Estefania Perez segunda hermana, caso con D. Rodrigo Fernandez de Castro el Calvo, cuyo primero solar mostraremos ser en Portugal cuando del se tratare. La tercera, que fue Doña Elvira Perez, viuda del Conde Don Vela Ponço (Vela Ponç), caso con el Conde Don Gómez Núñez de Pombeiro(aka Armengol V), que es cerca de la villa de Guimaraens entre Duero y Miño, i como en esta villa, y en la ciudad de Braga tenian los primeros Reyes de Portugal, su Corte, asi casavan alli estos  Cavalleros, que fueron, hijos del Conde Don Pedro Fernandez de Trava( Pedro Froilaz de Trava) n.30.pla 63. i fue engaño, o equivocacion el dezir, que le llamaron de Trava por que poblo el Castillo de Trava, porque es mucho mas antiguo el Solar de Trava, una legua de Braga en las tierras entre Home y Cadavo, que es una quinta del mayorazgo, i Casa de Castro a que llaman Paços, que vale Palacios, no se dava sino casas, i Solares de grandes Cavalleros. Por otra quinta,que esta cerca de aquella a la que llaman Barreiros, se llama mas comunmente aquella Parrochia, a donde estan estos Solares, San Pedro de Barreiros, pero su mas propio nombre con que todos le reconocen, es San Pedro de Trava, ya corrupto del primero, que fue San Pedro de Triava, deducido destas dos diciones Latinas, Tria,Vada, por vadearse el rio Cadavo por tres partes, en los limites de aquella feligresia, i parece serle puesto por Romanos: Tan antiguo es este Solar de Palacios, o Paços de Trava, i no sera opinion falsa el decirle, que esta Parroquia de San Pedro de Trava, fuese fundacion deste Don Pedro Fernandez de Trava, sin embargo que el nombre Triava es mas antiguo en ella, como se ve de los libros del recibo, del Cabildo de Braga, de los votos concedidos a Santiago de Galicia, que alli se cobran por una permuta que los Canonigos de Braga hicieron con los de Santiago, a quien fueron concedidos estos votos, por la memorable batalla de Clavijo año 844. como lo refiere Ambrosio de Morales, i otros." Enllaç.

En el "Memorial del marques de Montebelo" de Félix Machado da Silva (Marqués de Montebello.) · 1642.  diu quelcom similar en relació al nom de Trava que, ve de la corrupció de Sant Pere de Triava. Enllaç.

Bé, aquests Senyors de Traba, son també els Senyors de Trastamara i de Limia i tots descendeixen d'un tronc comú. Del Duc de Galicia i Comte d'Oporto, l'Hermenegildo Gutiérrez, conegut a Catalunya per Borrell II.

La veritat és una flama que a uns ilumina i a d'altres crema

Francesc Duart

 EREN ELS COMTES D'URGELL TAMBÉ COMTES DE PORTUGAL?

En la darrera entrada en relació als Senyors de Limia, varem poder comprovar com Don Fernando Fernández de Monroy, o Fernando Garcia de Hita, o Fernando Joanes de Ovando, maridava amb Na Estefania Armengol i d'Urgell, filla d'Armengol V i de la neta del Peransurez, Na Maria Pérez de Valladolid. Curiosament, Na Estefania Armengol, a Portugal, s'esmentava també com a Urraca González de Pombeiro, casada amb Fernando Yáñez de Montor (Monroy)

Detall: Font Geneanet

Podriem pensar que és un error però, tot i consultant d'altres fonts veiem que sembla ser que, Na Estefania armengol, a Portugal tenia uns altres àlias.

Detall: Font Geni "  Urraca Gómez de Pombeiro (Núñez de Guzmán y Pérez de Trava) Bé, podem comprovar que també marida amb aquest Don Fernando Joanes de Monroy que, pensem que és fill de Sans Ramírez i Felicia d'Urgell. També la mare és Doña Elvira Pérez de Trava, muller del Comte Armengol V i filla del Pedro Fruela de Trava. Per acabar-ho d'arrodonir, un dels fills és el primer mestre de l'Ordre de Sant Jaume. Don Pedro Fernández de Monroy de Fuentencalada. O sigui, podem estar quasi segurs que aquesta Doña Urraca Gómez de Pombeiro, no és altra que la nostra Estefania Armengol i d'Urgell.

També a la Wikipedia Enllaç ens apareix el pare d'aquesta Urraca Gómez de Pombeiro casat amb una Elvira Pérez de Trava filla del Pedro Fruela de Trava. I entre d'altres coses, ens diuen que va servir al rei Alfonso VII. 

"Nas guerras civís do reinado de Urraca, favoreceu o seu fillo, o futuro Afonso VII, e figura entre os xefes galegos da causa deste último, con Diego Xelmírez e Pedro Fróilaz de Traba. A principios da década de 1120, despois da paz entre Urraca e Afonso, foi aliado de Tareixa, condesa de Portugal, e do seu amante, Fernán Pérez. Inicialmente apoiou a Afonso contra o fillo de Tareixa, Afonso Henriques, pero o seu último acto público foi apoiar o incipiente Reino de Portugal de Afonso. Morreu no exilio"

També al web Fab Pedigree ens diuen el mateix. Enllaç

A la "Historia Genealogica Da Casa Real Portugueza Provas Da Historia Genealogica Da Casa Real Portugueza, Tiradas dos Instrumentos dos Archivos da Torre do Tombo, da Serenissima Casa da Bragança, de diversas Cathedraes, Mosteiros, e outros particulares deste Reyno."  De António Caetano de Sousa · 1739. pàg. 147 diu el següent: " Este Conde D. Gomes de Pombeiro, ouve duas filhas D. Orraca Gomes, e D. Loba Gomes, huma dellas foi caada com D. Mem Rodrigues de Togues, e outra foi cazada com D. Fernandal Veres de Montor..." o dit d'altra manera, aquest D. Gomes de Pombeiro és l'Armengol V d'Urgell i la seva filla Orraca Gomes de Pombeiro, és Na Estefania Armengol casada amb el Fernando Fernández de Monroy, Sr. d'Allariz i de Hita. Enllaç.

Del Comtat de Celanova, a la Wikipedia ens diuen ben poc. "Durante la Alta Edad Media, la villa de Celanova fue cabecera de un condado, propiedad del conde Gutierre, padre de San Rosendo e hijo y vasallo del dux Hermenegildo Gutiérrez fruela.(l'Armengol I el de Córdoba com veurem)

També en aquest Web de Geneanet ens diuen aixó: "Don Fernando Joanes de Monroy, Señor de Allariz, en los años 1157. Casado con doña Núñez de Guzmán, hija del Conde don Gómez Núñez de Guzmán Maldonado de Pombeiro y de doña Elvira Pérez" Enllaç

A la "La Sorprendente Genealogía De Mis Tatarabuelos" De Ramón Rionda · 2015 Veiem l'ascendècia i descendència, d'aquesta Urraca Núñez de Guzman y Pombeiro Maldonado y Pérez de Trava. Enllaç

En aquest llibre "Toronium aproximación a la historia de una tierra medieval" De Manuel Fernández Rodríguez · 2004 pàg. 72 Enllaç  Apareix el pare de Na Estefania Armengol com, Don Gómez Núñez fill d'un Nuño de Celanova.  Doña Chamoa seria una germana de Na Estefania Armengol.

També en aquest trevall "DOCUMENTACIÓN SOBRE EL SEÑORIO del nombre y linaje de la villa de Monroy" ens diu el següent: 

"Los descendientes de este primer Vigil de Monroy no aparecerán en crónicas hasta principios del siglo XII, donde el conde Don Pedro Xil de Ocampo y otros coinciden en señalar como descendiente de éste a Don Fernando Joanes de Monroy, seños de Allariz. Este acompañaba al rey de León y Castilla y a su esposa Dª Berenguela al tratado de Tuy el cuatro de julio de 1137, y posteriormente en el año 1139 a una ofrenda en el monasterio de Santa María la Real en Nágera.

El indicado Fernando Joanes de  Monroy casaría con Dª Urraca Gómez, hija del conde Don Gómez Núñez de Guzmán Maldonado y Pombeiro y de Dª Elvira Pérez, hija del conde de la Trava en Galicia. El matrimonio tuvo como hijo primogénito a Pedro Fernández de Monroy que tendría el título de Señor de Fuente Encalada, fue gran caballero del rey Fernando II a quien acompañaba en sus campañas. Participó con el Rey Fernando II en la primera conquista de Cáceres en el año 1169, por lo que fue el primer Monroy que llegaría a tierras Extremeñas. En Cáceres casaría con Dª Mayor de Saavedra, de  la nobleza de la ciudad, teniendo como hijo mayor a  Fernán Pérez de Monroy.

Tras la  toma de la ciudad de Cáceres por el Emir Yusuf Abu Jacob en 1173, los Monroy se desplazan a la recién creada ciudad de Plasencia en 1187 donde muere Pedro Fernández de Monroy al poco tiempo en 1189. Los Monroyes como nobles placentinos recibieron gran parte del denominado Sexmo de  Plasencia, sobretodo en la zona de la Vera (Valverde) y en la zona de Talaván y las Quebradas, terrenos pertenecientes actualmente a Monroy y Talaván.  

Fernán Pérez de Monroy participará en la definitiva conquista de Cáceres junto al Rey de  León Alfonso IX el año 1229 y tendría el titulo de  Señor de Valverde, Talaván, Las Quebradas y el Cortijo y Casa de la Paz, formando lo que se conoce como “ antiguo mayorazgo de los Monroy”.  

Fernán Pérez de Monroy casó con Elvira Núñez  y tuvo dos hijos, Nuño Pérez de Monroy, clérigo, abad de Santander, privado y confesor de la Reina Dª María de Molina, madre de Fernando IV y fundador del hospital de Santa María en Plasencia.

Por ser clérigo el mayorazgo pasaría a su hermano Fernán Pérez de Monroy que será el fundador de la  Villa de Monroy por privilegio de Fernando IV el Emplazado el año 1309"

Bé, podem comprovar, un cop més, com Fernando Joanes de Monroy va casar amb Doña Urraca Gómez filla del Comte Don Gómez Núñez de Guzman Maldonado y Pombeiro y Doña Elvira Pérez de Trava. Enllaç

En aquest Web de Genealogia online, en relació al pare d'Estefania Armengol ens diuen el següent: 

"Gomes fue un partidario leal, ya sea apoyando a Afonso VII o Afonso Henriques (entre 1138 y 1140). Gomes apoyó la invasión portuguesa de Galicia en 1141, castigada con el destierro forzoso en Cluny.[22] Su preferencia por el monaquismo benedictino parecía evidente, a pesar de que, en 1128, y excepcionalmente, había hecho una donación a la Orden de los Templarios, cuya organización se basaba en la de los Cistercienses.

matrimonio y descendencia

Casó, como máximo hasta 1117 (cuando aparecen casados por primera vez), con Elvira Peres de Trava, hija de Pedro Froilaz de Trava, conde de Trava y Maior "Gontrodo" Rodrigues de Bárcena, y por tanto media hermana de Fernão. y Bermudo Peres de Trava.

De este matrimonio resultó la siguiente descendencia:

Loba Gomes de Pombeiro, con Godinho Viegas

Maria Gomes de Pombeiro, con Lourenço Viegas de Ribadouro;

Urraca Gomes de Pombeiro[3], cc Fernando Eanes de Montor y fueron los padres de Paio Curvo de Toronho[23];

Châmoa Gomes de Pombeiro, cc 1) Paio Soares da Maia 2) Mem Rodrigues de Tougues

Fernão Gomes de Pombeiro, abad"

Arribats aquest punt, ens fem la següent reflexió; Si Urraca Gomes de Pombeiro és un alter-ego de Na Estefania Armengol, el seu pare Don Gomes Núñes de Pombeiro haurà de ser per lògica Armengol V d'Urgell. A més, aquest Don Gómes Núñes també està casat amb Elvira Pérez de Trava.

I de ser així, l'ascendència de Na Urraca Gómes de Pombeiro, s'ha d'ajustar amb l'ascendència de Na Estefania Armengol d'Urgell. 

A continuació hem creat un arbre genealogic.

Conclusió: En color vermell l'ascendència de la Urraca i en color negre la de Estefania. Curiosament, Armengol II casa amb Velasquita de Besalú que en algunes cròniques li diuen "la Castellana" i el seu alter-ego, el Comte de Celanova, Nuño Gutierres, també casa amb una Elvira Arias e Velasquita de Celanova. La sorpresa ens arriba amb la muller del Comte Borrell II, Na Letgarda de Tolosa, filla de Ramon III de Tolosa i neta de Ramón II de Tolosa que, el seu alter-ego a les Asturias seria el Rei Ramir I, casat amb una Urraca de Castilla que sospitem que ha de ser Na Gunilda de Barcelona, filla d'en Guifrè el Belós.

Els fills del Rei Ramir I d'Asturias i de Lleó, serien doncs, l'Ordoño I, també Rei d'Asturias i de Lleó i el seu germà i pare de Letgarda de Tolosa, en Ramón III de Tolosa. No em pogut determinar quin seria l'alter-ego del Rei Ordoño car, en les diferents genealogies que hem consultat ens porten a confusió i de vegades, el Rei Ramir només te un fill dit, Gastón Ramírez Conde del Bierzo i que seria l'alter-ego de Ramón III de Tolosa, i en d'altres genealogias, apareix un altre fill dit Armengol. També hi ha controversia en el pare de Letgarda de Tolosa que, uns diuen que és Ramón III de Tolosa i d'altres Ramón IV. Bé, a l'espera de poder-nos aclarir millor, de moment ho deixem així però ja intuim que, els Reis de las Asturies no van sortir d'una cova car, en realitat son, els Comtes de Tolosa. Per la part que toca als Armengols, creiem que ha quedat ben clara. Em consultat i aportat diverses fonts secundaries car, malgrat que si que hi ha alguna informació en les cròniques, en referència aquests Comtes de Portugal, no estan a lliure disposició i no es poden consultar de forma gratuita. 

La Veritat és una flama que a uns ilumina i a d'altres crema

Francesc Duart

 QUI EREN ELS SENYORS DE LIMIA A GALICIA?

Quan cerquem a la Wikipedia informació en relació al Comtat de Limia no ens explique massa cosa, si més no, no ens diuen quins van ser els seus primers senyors. 

"El condado de Limia fue la denominación de una antigua región altomedieval y bajomedieval (siglo X-siglo XII) que se situaba en la actual provincia de Orense además de llegar hasta Viana do Castelo, siguiendo el curso del río Limia.

Obviamente, esta Limia medieval era mucho más extensa que la actual Comarca de La Limia y llegaba hasta Maceda, ocupando en la parte gallega prácticamente casi toda la provincia de Orense menos la cuenca de El Ribeiro, del Sil y del Bibey. Es decir, que a la actual comarca de La Limia, habría que sumar la Limia de la zona de Celanova, Allariz, Maceda, y también a la Limia portuguesa, o sea la parte de Viana do Castelo, puesto que en este rato histórico no existía Portugal, condado que se independizó en el siglo XII.

La Limia medieval tendrá un gran peso en el reino de Galicia en esos siglos, siendo Allariz, la capital política de la misma. Siendo ciudad del rey, los notarios del rey habían firmado desde el siglo XII hasta fines de la Edad Media como notarios de Allariz y de la tierra de La Limia. Destacar también la gran importancia de esta Limia medieval del Monasterio de Celanova, que fue mucho más con un monasterio, fue un centro señorial, repoboblador, y que tuvo una importancia política paralela a la de Allariz por la relación de la familia de San Rosendo con la monarquía del reino de León."

Ens apuntem aquesta dada,"familia de San Rosendo" després veurem quí son.

Detall: Armas de Limia.

Veient aquestes armes, idèntiques a les del Casal Català, no és d'extranyar que no ens expliquin res, fora cosa que algu li donguès per rumiar més del compte.

En aquesta pàgina, "Las armas de los Limia y sus derivaciones" d'en Eduardo Pardo de Guevara i Valdés, ja ens diuen quelcom més. Enllaç 

"El origen de los palos de oro y gules, las celebérrimas armerías de los reyes de Aragón y condes de Barcelona, ha sido desde antiguo motivo de opiniones muy dispares y de apreciaciones llamativamente desenfocadas. Por fortuna, hace ya más de dos décadas, Faustino Menéndez Pidal logró precisar algunas cuestiones de relevancia en relación con la singular antigüedad de este emblema –certificada en un testimonio sigilar de mediados del siglo XII– y poner de relieve, al propio tiempo, la importancia de considerar el asunto en relación con el contexto emblemático en que aquél se conformó y desarrolló. Del acierto de esta perspectiva más amplia son buena prueba las variadas y distantes conexiones que establece con otras armerías o grupos heráldicos; entre ellos, uno notabilísimo y extenso encabezado por los Limia, un grupo familiar galaico-portugués forjado en las últimas décadas del siglo XII y que a lo largo de las dos centurias siguientes llegó a disfrutar de un indudable preeminencia en aquel espacio geográfico.

El recorrido histórico de esta celebrada estirpe, que últimamente ha sido motivo de atinados estudios y reconstrucciones, tuvo su inicio en un destacado rico-hombre de las cortes de Fernando II y Alfonso IX de León: don Fernando Arias, a quien se documenta entre los años 1153 y 1204 como beneficiario de varias donaciones regias y titular de diversas tenencias, como  las de Ribadavia, Benavente o Tuy. Este retrato social se completa con su matrimonio con doña Teresa Bermúdez, hija de Bermudo Pérez de Trava y de la infanta doña Urraca, hermana del primer monarca portugués, lo que constituye una inmejorable evidencia de la elevada posición que el personaje ostentó en aquel tiempo, así como una explicación suficiente para comprender también su autorizada presencia en la corte portuguesa, donde se le documenta como confirmante de dos diplomas de Sancho I, su primo, en los años 1186 y 1193. A partir de entonces, sus descendientes conformarían un poderoso grupo familiar, renombrado como Limia –en razón de su origen o primer asentamiento y cuya tenencia ejercieron en distintos momentos–, que conocería un notable y rápido desarrollo a ambos lados de la frontera y siempre bajo el influjo de los primogénitos de la rama principal: don Juan Fernández de Limia, o Bom, hijo de los arriba mencionados, don Fernán Yáñez de Limia, Batissela, don Juan Fernández de Limia, su hermano don Fernán Fernández de Limia y el primogénito de este último, llamado también don Juan Fernández de Limia, con quien los genealogistas portugueses acostumbran a cerrar el ciclo biológico de los viejos Limias."

Principalment ens venen a dir que,la branca principal d'aquests Limia comença amb  Fernando Arias (1153-1204) i Na Teresa Bermúdez , llur fill Don Juan Fernández de Limia,"o Bom, o el Bueno" seria el genearca d'aquest llinatge. El relat continua però, ja el podreu llegir en l'enllaç si és del vostre interès. El tema important per a nosaltres , és aquest Don Juan Fernández de Limia, "el bó" (1170-1245) que, diuen que va ser el genearca d'aquest llinatge dels Limia. Com que no ens donen les dates d'aquest personatge, les hem cercat a la xarxa per tal d'hubicar-lo en els temps.

Però, Houston, We have a problem!

En la darrera entrada aquest Bloc, de los Rodríguez de las Varillas, apareixia un personatge dit Fernando Garcia de Hita i que en alguns documents, apareix com a Ferran Garcia de Fita (1065-73/1135) i també és Duc de Limia i Senyor d'Allariz, entre altres dignitats. Per tant, si observem les seves dates podem comprovar que, és una mica anterior al personatge que ens diuen que va ser el genearca d'aquest llinatge. Juan Fernández de Limia"el Bó" (1170-1245)

També vam poder comprovar que, aquest Don Fernando Garcia de Hita, alguns autors l'esmenten com a Fernando Fernández de Hita, Fernando Juanes de Ovando, Dux de Limia, i Fernando Fernández de Monroy i Fernando Sánchez de Fita. Semblaria doncs que, tots ells son la mateixa persona que va cambiant de nom, depenent del territori, o senyoriu.

Segons en Carlos Callejo Serrano, en el seu treball, " Barones Catalanes en la Reconquista de Extremadura", Aquests Monroy van agafar el patronímic del lloc del seu senyoriu, per tant, son d'un altre llinatge que agafa a més, el patronímic Monroy per ser senyors del castell de Monroy, abans dit de Bellvís.

Detall:

Detall: Castell de Bellvís de Monroy, abans dit només de Bellvís car, segurament Pere de Bellvís va ser el seu primer senyor.

Detall: En Pere de Bellvís, era un dels Cavallers que van acompanyar al Comte Ermengol VII d'Urgell a la Conquesta d'Extremadura. Segurament el poble de Bellvís de Cáceres, rep el nom per ser aquest cavaller el primer senyor de Bellvís. Després, els Monroy en serien senyors i el poble va cambiar a Bellvís de Monroy. Aquests Monroy van emparentar amb els Rodríguez de las Varillas que son descendents de Don Vela, fill del Rei d'Aragó, Sans Ramíres i Na Felicia d'Urgell.

També ens ho confirman a la "Historia del Venerable fundador de la Orden de Santiago" pàg.201

Detall: I també ens diu aixó: Si feu una cerca a Google i escribiu "Benavente, Zamora" us explicaran que aquest poble primerament es va dir Malgrat.

Per tant, aquest Fernando Fernández de Monroy, genearca de la Casa de Castro, també dit, Fernando Garcia de Fita, o Fernando Joanes de Ovando, o Fernando Sánchez de Navarra i Foix, ha de tenir pare i mare. I sabem que és ell car, el seu fill és el primer Mestre de l'Ordre de Sant Jaume, Don Pedro Fernández "Potestad" de Fuentencalada i tots els personatges abans referits, tenen aquest fill en comú.

Detall: "Armas e Trofeus" Volum I pàg.47. Enllaç

GRÀFIC

A la "Vida del Venerable Fundador de la Orden de Santiago" ens diuen que Doña Estefania Armengol, és la mare del fundador de l'Ordre de Sant Jaume.

També en el Nobiliario del Conde de Barcelós, aquest Fernando Yáñez de Monroy, pasa a dir-se Fernand Eannes de Montor, casat amb Na Urraca Gómez, filla del Comte de Galicia Don Gómez Núñez de Pombeiro.

De los de Celanova, i Barbosa: El Comte Don Gómez Núñez de Celanova i Pombeiro, aka Armengol V d'Urgell, té una filla dita Urraca Gómez Núñez de Pombeiro, aka Estefania Armengol.

En Jaime de Salazar y Acha, també en fa referència en el seu treball,"El Poder del Linaje: La alta Nobleza de Castilla y León en la baja edad Media" 

En aquest treball manuscrit," Principio del Noble e Ilustre antiguo Linaje de los Monroyes" de l'historiador Blas Xil de Ocampo, pag.51 Diu aixó: " esta Doña Urraca Gomes foi casada con don Fernando Yañez de Monroy..." Font.

Pàg-50 Diu el següent: "...el Conde Don Gonzalo Núñez de Pombeiro foi casado con Doña Elvira Pérez filla del Conde Don Pedro de Trava..."

Detall:"...entendemos ser bisnieto del Conde Don Pedro de Trava y por el Fernández ser hijo del Conde Don Fernando Joanes de Monroy y de Doña Urraca Gomes nieta deste Conde Don Pedro de Trava y por ser en este mismo tiempo Don Pedro Fernan de Fuentencalada primer Maestre de la Orden de Caballeria de Santiago..."

Bé, si aquesta Urraca Gómez, és la mare del primer mestre de l'Ordre de Sant Jaume, en Pedro Fernández de Castro"Potestad" de fuentencalada, i Na Estefania Armengol, També, Doncs, hem de pensar que les dues dones son la mateixa persona amb diferents noms i que, aquest Fernando Garcia de Fita, és el mateix que el Fernando Yáñez, o Annes, o Joanes de Monroy, etc...

També en aquest enllaç en relació al personatge, l'autor anota el següent: 

"Don Pedro Fernández de Monroy en tiempos de don Sancho "el Deseado"( 1157- 1158 ) rey de Castilla, y de su hermano Fernando II de León ( 1157- 1188 ). Según Xil Ocampo éste caballero de don Fernando II, es el fundador y primer Maestre de la Orden de Santiago conocido como don Pedro Fernández de Fuentencalada. (Existe en la Biblioteca Nacional de Madrid un manuscrito que identifica a este Pedro Fernández de Monroy con el personaje histórico denominado Pedro Fernández de Fuentecalada, fundador y primer Gran Maestre de la Orden de Santiago, quien estuvo presente en la conquista de Cáceres en 1169). Participó en la conquista de Cáceres, siendo el primer Monroy en Tierras Extremeñas. Recibió Sexmo de Plasencia, Valverde, las Quebradas, Talaván y Monroy y murió en Plasencia en 1187

Don Pedro Fernández de Monroy, en tiempos de don Sancho "El Deseado"(1157- 1158 ) rey de Castilla, y de su hermano Fernando II de León ( 1157- 1188 ). Según Xil Ocampo éste caballero de don Fernando II, es el fundador y primer Maestre de la Orden de Santiago conocido como don Pedro Fernández de Fuente-encalada. Participó en la conquista de Cáceres, siendo el primer Monroy en Tierras Extremeñas. Recibió Sexmo de las hoy: Plasencia, Valverde, las Quebradas, Talaván y Monroy y murió en Plasencia en 1187. Había casado con doña Mayor de Saavedra, noble cacereña. (Aunque historiadores modernos sitúan al Maestre, como hijo de los reyes de Navarra por paternidad y de los Condes de Barcelona por maternidad), en cuyo caso Xil Ocampo se está refiriendo a otro, pero fuere o no el primer Maestre, don Pedro Fernández de Monroy tuvo como hijo: Don Fernando Pérez de Monroy "El Gallego"

Bé, segons l'autor, uns fan el Mestre de L'Ordre de Sant Jaume, fill de Fernando Fernández de Monroy i Na Urraca Gómez Núñez de Pombeiro i segons historiadors més moderns, d'en Fernando Garcia de Fita i Na Estefania Armengol. Bé , la nostra hipòtesi és que son els mateixos.

Armes dels limia a un dels Sargófags del Monestir de Pombeiro. Pertany al sepulcre de Joao Fernandes de Limia.

Detall: Armes dels Limia a la punta de l'espasa. Monestir de Pombeiro.

Detall: Sepulcre de Joao Fernandes de Limia. Font  Antonio BMB castro Erniques

Per tant, Tením un Joao Fernandes de Limia que, ens diuen que és besnet del Comte Nuño Vásques de Celanova i que identifiquem amb l'Armengol IV de Gerb i aquests Comtes de Galicia i Portugal tenen les mateixes armes que les dels Comtes de Barcelona. Com diuen a les castelles,"Blanco i en botella"

Però, qui és aquest Fernando Arias (1153-1204) que ens diuen que va ser el genearca dels Limia?

Fernando Arias de Baticela y de Limia, va ser fill de Arias Pérez de Saavedra, Senyor d'Aldana, mort l'any 1142 i de Na Teresa Bermúdez, filla d'en Bermudo Pérez de Traba. Per tant, Na teresa Bermúdez és una neta del Pedro Froilaz de Traba, que descendeix per linea agnaticia d'en Gutierre Arias Fruela Menéndez, o si voleu, d'Armengol I de Córdoba.(Segons la nostra Hipòtesi). 

TAULA GRÀFICA

Nota: L'Hermenegildo Gutiérrez és el Comte Borrell II, segons la nostra hipòtesi. Aquesta Taula Gràfica està representada segons la teoria que fa en Fernando Arias de Baticela i de Limia, descendent dels Saavedra i no dels Urgell, com creuen d'altres. Encara que, els Saavedra també emparenten amb els Urgell car, Na Adosinda Guriérrez, é filla d'Armengol I el de Córdoba, segons creïem.

Teoria dels Saavedra:

Els Saavedra, que descendeixen del Comte Melendo Arias de Deza, Senyor del Castell d'Arias en l'època dels Gots, enllacen amb els Urgell de Galicia. El Comte Aloito Lucido V Sr. de Saavedra, va maridar amb Na Adosinda Gutiérrez, filla del Comte de Galicia i Portugal, Gutierre Fruela Arias Menéndez, aka Armengol I de Córdoba, segons la nostra hipòtesi i que podeu consultar en l'entrada "Enllaços matrimonials dels Reis de Lleó amb els Comtes d'Urgell". Aquesta descendència va a petar al Comte Fernan Arias de Saavedra i Fernández de Castro, casat amb la neta del Pedro Froilaz de Traba, Na Teresa Bermúdez de Traba. Els Traba, o Trava, son també descendents, d'un fill d'Armengol I de Córdoba a Galicia, apel.lat, Don Froila Gutiérrez que, serà la linia agnaticia dels Traba. Ho podeu consultar en l'entrada, "Qui eren els Comtes de Traba?". Na Adosinda, va casar primerament amb el Rei de Lleó, Ramir II, també un Urgell. Per tant, si Na Adosinda Gutiérrez, és filla d'Armengol I, i neta de Borrell II, les armes dels Limia estarien justificades car, serien les dels Comtes de Barcelona.

Teoria dels Urgells:

D'altres historiadors com,Joao Paulo Martins Ferreira, en el seu llibre, " A Nobreza Galego- Portuguesa Da Diocese de Tui (915-1381) creuen que, aquest Joao Fernandes de Limia,"o Bom" és un besnet del Comte Nuño Vásques de Celanova que per a nosaltres és l'alter-ego d'Armengol IV el de Gerb. La filiació seria la següent: Nuño Vásques de Celanova casat amb Na Sancha Gómes de Sousa. Els seus fills serien doncs, Don Gómez Núñez de Pombeiro, que per a nosaltres és l'Armengol V d'Urgell. Segueix l'Alfonso Núñez de Celanova, en Sancho Núñez de Celanova, Aires Núñes de Celanova i l'Arias Calvo. Aquest darrer, és el pare d'en Fernando Arias de Limia, casat amb Na Teresa Bermúdez de Traba i van ser pares del genearca dels Limia, Joao Fernandes de Limia,"o Bom" / "O historiador Martins Ferreira propõe, como hipótese, que Arias Calvo e Aires Nunes de Valadares, dado como tronco dos Valadares, sejam a mesma pessoa e filho do conde Nuno Vasques de Celanova, sem no entanto ser possível desmentir ou confirmar inteiramente esta hipótese." Font

Detall: Font

Però, tornem al primer Duc de Limia, que creiem que és Fernando Garcia de Hita, si més no, fins que aparegui algú més anterior amb aquesta dignitat. Marida doncs, amb una tal Tigrida Fernádez, a més de Na Estefania Armengol. Aquesta Tigrida Fernández podria ser la Mayor Pérez de Amaya, o la Maria Álvarez de Castrogeriz filla de l' Àlvar Díaz de Minaya, ma dreta del Cid. L'altre filla, del mateix Peransurez, Na Maria Estefania Pérez de Valladolid, seria la mare de Na Estefania Armengol d'Urgell, casada també amb el Duc de Limia, o Senyor de Hita, si voleu. Enllaç

Nota: Segurament hi haurà alguns Senyors de Limia anteriors al Fernando Garcia, o Fernández de Hita però, no seràn Ducs de Limia.

Però, quina podria ser l'ascendència d'aquest Fernando Garcia de Hita, que pugui justificar les seves armes que son els pals catalans?

Detall: Armes dels Castro ( hi ha d'altres variants) Fernando Garcia de Hita és el Genearca d'aquesta casa.

Segons la història oficial, Don Fernando Garcia de Hita seria fill del Rei Garcia de Galicia, o del Comte Ordoño Ordóñez però, ni ells mateixos ho tenen clar. Wikipedia 

"Su filiación ha sido objeto de debate entre los historiadores y genealogistas de todos los tiempos. Algunos sostienen que fue hijo natural del rey García de Galicia,1​ aunque él nunca se autodenomina filius regis en la documentación de la época. Según Jaime de Salazar y Acha, fue hijo del conde García Ordóñez y la infanta Urraca Garcés, hija legítima del rey García Sánchez III de Pamplona y de la reina Estefanía, lo cual confirmaría la ascendencia de la casa real pamplonesa que la mayoría de los historiadores adscriben a la Casa de Castro."

Així que, tant si va ser fill del Rei Garcia de Galicia , com si ho va ser del Comte Ordoño Ordóñez, aixó no  justificaria els pals catalans. Ja ens tiba les orelles, el fet que en alguns documents aparegui com a Ferran Garcia de Fita.

En el "Nobiliario del Conde de Barcelós" pàg.417 diu aixó: " Casó don Sancho ( Ramíres) con D. Felicia de Urgel, hija del Conde Armengol de Barbastro: Tuvo bastardo a don Fernando (Sánchez), que casó con doña Maria Álvarez, hija del Conde don Álvaro Fernández Minaya, p.86.n.2. falleció este Rey año 1094" Enllaç

I a la pàg.86. " D. Fernando (Sánchez) fué hijo del Rey de Navarra (i d'Aragó) ilegítimo,p.2.n.B. casó con Maria Álvarez, hija del Conde D. Álvaro Minaya, i de la Condesa D. Milia Ansorez,p.68 n.9 i tuvo a 3 D. Fernan Fernández,p 87. 4 D. Rodrigo Fernández,p.87.

Bé, doncs ja sabem pel Comte de Barcelós dues coses. La primera, ens deixa clar que Sans Ramíres va casar amb Na Felicia d'Urgell i no la de Roucy (podeu consultar-ho també a la segona entrada d'aquest Bloc en relació a Na Felicia) La segona dada que ens dona, és que aquest Don Fernando Sánchez, fill de Sans Ramíres i Na Felicia d'Urgell, va maridar amb Na Maria Álvarez Minaya, per tant, aquest personatge és el mateix que ens apareix a Galicia com a Don Fernando Garcia, o Fernández de Hita, Duc de Limia, Senyor d'Allariz i genearca dels Castro. I a Portugal com a Fernando Joanes de Ovando, també Duc de Limia i tots ells, tenen com a fill, al Primer fundador de l'Ordre de Sant Jaume. Don Pedro Fernández "Potestad"

Detall: Pedro Fernández de Castro "Potestad" amb les armes d'Urgell car, sa mare era Na Estefania Armengol i la creu de Sant Jaume com a Mestre de l'Ordre.

A la "Vida del Venerable fundador de la Orden de Santiago" Pàg.216

També en "El gran diccionario historico o Miscellanea curiosa de la historia sagrada y profana, que contiene en compendio la historia fabulosa de los dioses y de los heroes de la antiguedad pagana: las vidas y las acciones notables, de los patriarchas, jueges, y reyes de los Judios ... El establecimiento y el progresso de las ordenes religiosas y militares; y la vida de sus fundatores. Las genealogias de muchas familias ilustres de España, de Portugal, y de otros paises. La descripcion de los imperios, reynos republicas, provincias, ciudades, islas ... La historia de los concilios generales y particulares, con el nombre de los lugares donde se celebraron · Tomo 2 De Louis Moréri · 1753" pàg.373 Diu el següent:

Segons ens explica, hi ha qui diu que aquest Fernando pot ser fill del Rei de Navarra, o Sans d'Aragó, que és el mateix. Sans Ramírez. I va casar amb Maria Álvarez de Castro - Xeriz.( filla d'Àlvar Díaz de Minaya) Enllaç

Si aquest Don Fernando Sánchez d'Aragó, Navarra i Foix casat amb Na Estefania Armengol d'Urgell, fos el personat real de la història, com així ho creiem, les seves armes estarien doncs justificades car, tant per la banda de Foix, com per la banda d'Urgell, els pals estan representats.

Detall: Armes de Foix amb 4 pals. Generalment en te 3.

També en Francisco de Bethancourt, a la seva "Historia Genealógica y Heráldica de la Monarquia Española" Tomo 4 pàg. 402-403-404 diu el següent:

Detall: Com que no es pot llegir bé, us en faig cinc cèntims i us deixo l'Enllaç

Pàg 402." Doña Maria Álvarez, Señora de Castro-Xeriz, casada con Don Fernando; Tronco directo de toda la Casa de Castro". i segueix: "Tienese generalmente al Principe de quien vamos hablando como tronco de la presente genealogia (Castro) por el mismo Don Fernando(Sánchez) que en otro matrimonio, el segundo seguramente, casó con la Infanta Doña Estefania, cuya filiación, dentro de nuestras Casas Reales de aquel tiempo, verdaderamente no consta; pero ello resulta de la escritura de arras que a la Condesa Doña Urraca Fernández, hija de ambos, otorgó el año 1122 el Conde Don Rodrigo Martínez Ossorio, y es el documento que con el número VII publicó Don Antonio Suárez de Alarcon en el apéndice de sus Relaciones Genealógicas (año 1656), copiada del original existente en el Archivo de la Santa Iglesia de Valladolid.  Llámasele allí Ferdinandus Garcia, y el uso de este patronímico todavia en época que conservaba fielmente su significación, de ser en realidad la misma persona, parece dar la razón a los que lo suponen hijo de un Rey Don Garcia, aunque siempre permanezcamos en la duda de si fué su padre el de Navarra (Sans Ramírez), como escribió el Conde Barcelós, o el de Galicia del mismo nombre, segun quieren Pellicer y Salazar." i més avall continua: "Salazar y Castro, con argumentos irrebatibles a nuestro entender, no acepta que Doña Estefania de Urgel, Señora de Cevico, llamada en Castilla Doña Estefania Armengol, fundadora del insigne Monasterio del Cister de Valbuena en la Diócesis de Paléncia, año 1143, y segunda mujer indubitable del famoso Conde Don Rodrigo González de Lara, llamado el Franco, a quien la Reina Doña Urraca, en donación de 4 de julio de 1119, llama: mea cogermana Donna Estefania, Comitis Hermengodis filia, fuera la Infanta (cuyo título tampoco correspondia a aquella Señora), mujer de nuestro Don Fernando; antes bien sostiene que aquella Princesa nunca fué casada con otro que no fuera el Conde de Lara referido. Conque en realidad no se sabe quien pudo ser esta Infanta Doña Estefania, que el mismo Salazar reconoce como segunda mujer de Don Fernando, Señor de Castro-Xeiz, en la Tabla Genealógica de la Casa de Castro, publicada en uno de sus últimos y más perfectos libros; y que el Obispo Sandoval, confundiendo acaso su origen con el de su marido, creyó nacida en la Casa Real de Navarra, y nieta del Rey Don Garcia Sánchez el VI. muerto en la batalla de Atapuerca, y de la Reina Doña Estefania de Barcelona, por quien su nieta tuvo este nombre." (Salazar y Castro, Glorias de la Casa de Farnese; Tabla VII, Casa de Castro.pag.572) 

Bé, segons Salazar y Castro, aquesta Estefania no es pot demostrar qui és. Estem devant d'una versió primitiva del (M punto Rajoy).

També, a la "Historia de la fundación y antiguedades de San Juan de la Peña" pàg.210. ens confirma que, Fernando Sánchez és fill de Sans Ramíres.

Detall:  "Fernando Sánchez, hijo de Don Sancho Ramírez, y de su hermano Pedro..." encara que no ens diu amb qui va casar.

 A la "Vida del Venerable fundador de la Orden de Santiago" de José López Arguleta 1731 pàg.2 diu aixó: "Don Fernando fue hijo del Rey de Navarra, ilegitimo: Casó con Doña Maria Álvarez, hija del Conde Don Álvaro de Minaya, y de la Condesa Doña Milia Ansurez, y tuvo a Don Fernando Fernández, Don Rodrigo Fernández, Don Gutierre Fernández, y Doña Sancha. Bé, també ens confirma que aquest Fernando Sanchez va casar amb la filla d'Àlvar Minaya, per tant, ha de ser l'alter-ego del Duc de Limia Fernando Garcia, o Fernández de Hita." No pot ser un altre! Enllaç

A la pàg 82 d'aquest llibre, "Rasgo breve de el heroyco sucesso que dio ocasion, para que los dos nobles zaragozanos y ... hermanos los santos Voto, y Felix, fundaran el Real Monasterio de San Juan de la Peña descripcion metrica de su antigua, y nueva casa, noticia genera de sus circunstancias ... De Joaquín Aldea · 1748" diu el següent: " Don Fernando Sánchez, hijo de Don Sancho Ramírez, y hermano de Don Pedro." Bé, també ens confirma que el tal Fernando és fill del Rei Sans. Enllaç

"Historia genealogica de la casa de Lara, justificada con instrumentos, y escritores de inviolable fe. Por don Luis de Salazar y Castro,... Tomo I año1696" pag.653 "Donacion ( del Cevico) de la Reyna Doña Urraca a Doña Estefania de Urgel, Imprimida Don Antonio de Arcon en las Relaciones de su Casa. lib.2 pag.119. " Dono vobis mea Cogermana Donna STHEPHANIA Comitis HERMENGODIS filis, Cebico per hereditatem..."  Enllaç

Ràs i curt! li diu Cogermana que és el mateix que dir-li cosina germana.

També a las "Relaciones genealogicas de la casa de los Marqueses de Trocifal, condes de Torresuedras,... escriviolas Don Antonio Suarez de Alarcon primo genito de esta casa... De Antonio Suarez de Alarcon · 1656" pàg. 122 diu aixó: En el de 1135, estava casada su mujer D. Estefania Armengol con el Conde don Rodrigo González ( Giron i segurament també de Lara, creiem que és el mateix)

En aquesta genealogia de Fab Pedigree, son mullers del Fernando Sánchez, Na Estefania de Navarra  (segurament és Estefania Armengol) Na Maria Álvarez de Castro i Na Tigrida Martínez ( que deu ser un alias de la de Castro) També casen Sans Ramíres amb Felicia de Roucy però, obren la possibilitat a que sigui Felicia d'Urgell.

Fab Pedigree. Ascendència de Na Estefania Armengol. casada amb Fernando Garcia de Hita (Conde); Rodrigo González Girón; Fernan Peláyez ( aquest Fernán Peláyez pot ser el mateix Rodrigo Gonzalez Girón car els Giron son descendents del Gonzalo Peláez fruela de Cisneros)

Ascendència de Juan Fernández de Saavedra y de Limia, " el Bueno" Veiem per part de mare que, descendeix dels Urgell de Galicia car Na Teresa Bermúdez de Traba i Trastamara és neta del Comte de Galicia Pedro Froilaz,o Pérez de Traba i Trastamara, un rebesnet d'Armengol I el de Córdoba, o si voleu, del Comte Gutierre Arias Fruela Menéndez de Coïmbra. I d'altra banda, de la Infanta Na Urraca Enriques de Portugal, filla d'Enric de Borgonya i Barcelona. Caldria estudiar l'ascendència del Fernan Aires de Batisella Senyors de Saavedra i veure quí son en realitat.

Fab Pedigree. Fernando Garcia de Hita. Casat amb Na Tigrida Martínez; Na Estefania Armengol; Na Maria Álvarez de Castro. ( Segurament aquesta Tigrida i la Maria Álvarez de Castro, Minaya, son la mateixa persona que, en alguns casos apareix com Amaya)

Fab Pedigree. En aquesta Genealogia s'esmenta Na Estefania Armengol com Urraca Gómez i al seu marit Fernao Anes de Montor (Sr. de Allariz). El nom complet seria aquest: Urraca Gomez de Pombeiro Núñez de Guzmán y Maldonado y Pérez de Trava.

A la "Historia Genealogica Da Casa Real Portugueza Provas Da Historia Genealogica Da Casa Real Portugueza, Tiradas dos Instrumentos dos Archivos da Torre do Tombo, da Serenissima Casa da Bragança, de diversas Cathedraes, Mosteiros, e outros particulares deste Reyno."  De António Caetano de Sousa · 1739 pàg. 147 Diu el següent: "Este Conde D. Gomes de Pombeiro, Ouve duas filhas D. Orraca Gomes, e D. Loba Gomes, huma dellas foi cazada com D. Mem Rodrigues de Togues, e outra foi cazada com D. Fernandal Veres de Montor..." Enllaç.

Aquest D. Gomes de Pombeiro és l'Armengol V d'Urgell i la seva filla Estefania Armengol, és la Orraca Gomes que casa amb el Fernadal Veres de Montor, o si voleu, amb Fernando Fernández de Monroy, de Hita, Sr. de Allariz,etc.

Armas dels Castro d'Aragó, segons l'Argote de Molina.

D'altra banda, Don Velasco Pérez de Traba,o Trava, també és Comte de Limia, o Lima. Aquest personatge és fill del Pedro Froilaz de Traba que descendeix per via agnaticia d'Armengol I de Córdoba.(veure la propera entrada, Qui son els Comtes de Traba?)

Al " Nobiliario, armas y triunfos de Galicia, hechos heroicos de sus hijos, y elogios de su nobleza y de la mayor de España" d'en Felipe de la GANDARA · 1677 Pag241. Font. Diu aixó:

I a la Pàg. 243-244 Continua:

I diu: "Casó segunda vez el Conde. D. Pedro Frolaz con la Condesa Doña Maior de Urgel, Hija del Conde Don Armengol de Maieruca, i de la Condesa Doña Maior Assurez"(filla de Pedro Ansurez de Valladolid)

Per tant, segons aquesta font, el Comte Don Velasco Pérez de Limia seria del llinatge dels Urgell car, El Pedro Froilaz de Traba descendeix de D. Gutierre Menéndez Fruela dit, Armengol I de Córdoba ( Veure, (Quí son els Comtes de Traba?) i la mare, Na Mayor Rodríguez Gontroda, és filla d'Armengol de Moyeruca.

D'altra banda, del primer matrimoni, casa amb Doña Urraca Froilaz, descendeix de L'Ordoño Ramírez el Ciego i Na Cristina Bermúdez, Besnets del Rei Ramir II de Lleó, un Tolosa-Urgell-Barcelona. Ho podeu veure en l'entrada d'aquest Bloc, " Enllaços Matrimonials dels Reis d'Asturias i de Lleó, amb els Comtes d'Urgell".

Ara hauriem d'obrir un altre meló car, algunes fonts fan Na Mayor Rodríguez Cognomento Gontrodo, filla del Comte Don Rodrigo Muñoz de Guzman i una tal Teresa, enlloc d'Armengol V d'Urgell. O potser son els mateixos! Bé, en tot cas caldrà comprovar-ho més endevant.

En Jaime de Salazar y Acha en el seu treball," El poder del Linaje. La alta nobleza en la edad Media" a la pàg. 60 ja ens advera que, hi ha certa confusió amb aquesta Doña Mayor Rodríguez Cognomento Gontrodo. Sembla ser que, hi ha un altre Mayor Rodríguez que, la casen amb un Fernando Núñez, fill d'un Nuño Menéndez i germà del Comte Gonzalo Núñez de Pombeiro. Però, ara sabem que, aquest Comte Gonzalo Núñez de Pombeiro és l'Armengol V d'Urgell i l'altre Nuño Menéndez, és l'Armengol IV, el de Gerb. Font

ELS ARMENGOLS DE GALICIA SEGONS LA NOSTRA HIPÒTESI.

Taula Gràfica: 

NOTA: De Don Gutierre Méndes de Coïmbra, aka Armengol I el de Córdoba, descendeix d'una banda, la branca dels Armengols, i per altre banda, la dels Comtes de Traba. Curiosament, Na Mayor Rodríguez, casa amb Pedro Froilaz de Traba i també la casen amb un germà d'Armengol V d'Urgell dit, Fernando Núñez de Celanova. Segurament, aquest personatge és el mateix que el Pedro Froilaz de Traba. El pare de Na Mayor Rodríguez és l'Armengol V d'Urgell però, d'altra banda, l'altra Mayor Rodríguez, que casa amb Fernando Núñez de Celanova, és filla d'en Rodrigo Núñez de Guzmán. Segurament, aquest paiu és l'alter-ego d'Armengol V que, a Lleó te un altre nóm. El que podem observar, és que tots aquests personatges, que son Comtes de Celanova i es cognomenen Gutiérrez, Menéndez,o Rodríguez, son tots Urgells, descendents del Duc de Galícia i Comte de Oporto, L'Hermenegildo Gutiérrez, conegut a Catalunya com a Borrell II.

Font Wikipedia "La Limia medieval tendrá un gran peso en el reino de Galicia en esos siglos, siendo Allariz, la capital política de la misma. Siendo ciudad del rey, los notarios del rey habían firmado desde el siglo XII hasta fines de la Edad Media como notarios de Allariz y de la tierra de La Limia. Destacar también la gran importancia de esta Limia medieval del Monasterio de Celanova, que fue mucho más con un monasterio, fue un centro señorial, repoboblador, y que tuvo una importancia política paralela a la de Allariz por la relación de la familia de San Rosendo con la monarquía del reino de León"

San Rosendo és fill d'Armengol I d'Urgell, "el de Córdoba", o si voleu del Comte Gutiérrez Menéndez Fruela i els Comtes de Celanova son els Armengols, dits a Galicia, Hermenegildos, o Menéndez.

Conclusió:  Hem pogut comprovar com diferents autors, casan al Senyor d'Allariz i Duc de Limia, Ferran Garcia de Fita, amb Na Maria Álvarez de Castro-Xeriz i també amb Na Estefania Armengol, o Urraca Gómez, filla del Comte d'Urgell, Armengol V i per part de mare, neta del Comte Peransurez Senyor de Valladolid i també descendent dels Urgells primitius. Hi ha discrepància en l'ascendència d'aquest personatge de Galicia i que segons alguns, va ser fill del Rei Garcia de Galicia i d'aquí, que de vegades se l'esmenta com a Garcia. De ser així, tindria un cert sentit que la Reina Urraca de Lleó, esmentés Na Estefania Armengol com a Cogermana car, aquest Fernando Garcia de Hita , seria cosí de la Reina i per matrimoni amb la d'Urgell, li diria també Cosina. D'altra banda, el fan fill del Comte Ordoño Ordóñez i en aquest supòsit, ja no tindria sentit que, Na Estefania fos Cosina de la Reina. Però, hi ha una tercera possibilitat i que la història oficial ni en parla, tot i estar prou documentada. Creiem que el fill que, alguns diuen bastard, de Sans Ramires i Na Felicia d'Urgell, dit Ferran Sánchez, amaga l'alter-ego d'aquest Ferran Garcia de Fita car, de ser així, les seves armes, els pals catalans, estarien justificats. Alguns volen fer creure que, aquestes armes les tenia qualsevol, i no és així. Si Na Felicia d'Urgell, fos la mare d'aquest Ferran Sánchez, li podia haver traspasat la insignia dels Comtes de Barcelona car, els Urgells per la branca dels Bel.lonides també tenen aquestes armes. La Senyera. Aixó seria incomprensible si, la mare fos Na Felicia de Roucy.

 D'altra banda, si Don Fernando Fernández de Hita fos fill del Rei Sans Ramíres i Na Felicia d'Urgell(l'Infant Fernando Sánchez) la seva muller, Na Estefania Armengol, filla d'Armengol V d'Urgell seria també cosina en segón grau de la Reina Urraca, per estar casada amb el fill del Rei Sans d'Aragó, que alhora era cosí-germà d'Alfons VI de Lleó. Creiem que quan la documentació pot ser dubtosa, i no justifica prou el llinatge, les armes si ho fan car, son parlants. 

Tan mateix, si fem cas de la proposta d'en Jaime de Salazar y Acha, i aquest Fernando Garcia de Hita, fos fill del Comte Garcia Ordóñez, també tindria ascendència Urgell car, aquest, és fill del Comte Ordoño Ordóñez i Na Enderquina i alhora, fill de l'Ordoño Ramírez "el Ciego" i Na Cristina Bermúdez, tots, descendents del Rei Ramir II de Lleó, un Tolosa-Urgell-Barcelona. Però, d'altra banda, no hi hauria manera de fer-lo encaixar com a cosí de la Reina Urraca.

També ens diuen que, Don Velasco Pérez de Traba, fill del Pedro Froilaz de Traba i Na Mayor Rodríguez Cognomento Gontroda, és també Comte de Limia i sabem que la seva ascendència és també Urgell. Així que, en aquest altre cas, la senyera dels Limia també estaria justificada. Però, segurament, aquests Senyors de Limia venen de més amunt. De l'enllaç de Na Adosinda Gutiérrez i el V Senyor de Saavedra, Aloito Lucido. O segons l'historiador Joao Paulo Martins Ferreira, descendeixen directament del Comte Don Nuño Vasques de Celanova, o Armengol IV el de Gerb. Per tant, si aixó és així, les armes dels Limia son les dels Comtes de Barcelona i Urgell.

Quan la documentació, per escasa, o controvertida, no pot clarificar l'ascendència del llinatge, l'heràldica ens indica el camí car, les armes son parlants.

Francesc Duart