divendres, 8 de novembre del 2024

 ELS LARA; ELS MANRIQUEZ DE LARA; SENYORS DE MOLINA

Castell de Molina d'Aragó, origen del Senyoriu dels Manriquez de Lara, Senyors de Molina.

Quan cerquem a la Wikipedia per saber qui son els Senyors de Molina, o en d'altres llinatges castellans, ens donen unes genealogies sovint indesxifrables, amb noms i cognoms que, no segueixen un patró coherent. Per posar un exemple, podem trobar un personatge que es diu Gonzalo de cognom i el seu fill és un Gonzalez. Fins aquí seria normal. El sufix "ez" vol dir fill de. O sigui; Gonzalez seria fill de Gonzalo. De Rodriguez, fill de Rodrigo, etc... Però, no sempre segueix aquest patró car, podem trobar Gonzalez que, es converteixen en Rodríguez, o Pérez. I no és que la filiació sigui incorrecta, o que el personatge sigui un altre persona. Creiem que els personatges que trobem per les Castelles van canviant el patronímic depenent del Senyoriu, o de la dignitat del que fan referència en cada moment i lloc. Per donar algun exèmple: L'Ansur Díaz el podem trobar també com a Ansur Pérez, o també com a Gonzalo Núñez de Lara,"corazón Andaluz" i el seu pare, Pedro peláez Fruela, apareix en algunes genealogias com a Diego Fernández de Saldaña. També Don Pelayo Fruela "el Diácono" apareix com a Fernando Díaz de Saldaña i Na Estefania Armengol d'Urgell, a Portugal és Na Urraca Gómez Núñez de Pombeiro y Maldonado, i així molts d'altres. Per salut mental, la història de castella, és millor creure-te-la tal com està escrita, sense cap mena de sentit crític i sense pensar gaire en tot alló que grinyola, car si se li volen cercar els tres peus al gat, es corre el perill d'entrar en una mena de laberint mental sense sortida.  

Exèmple 1: L'Ansur Pérez, Quan és Sr. de Lleó i Valladolid i fill del Comte Pedro Peláez, apareix com a Pérez (fill de Pedro) però, quan és Príncep i Comte de Monsó apareix com a Ansur Díaz (fill de Diego). Tots dos personatges fan referència al mateix i tots dos, son el pare del Sr. de Valladolid Pedro Ansurez. Font 

I així amb quasi tots els personatges de la història de Castella que, de vegades, fins hi tot estàn triplicats. També passa amb les dates de naixement i de mort dels personatges que, sovint estàn degudament alterades.

Exèmple 2: Font En aquest cas, el pare de l'Ansur Díaz és el Comte Diego Fernández i no pas Pedro Peláez Fruela. I la seva mare pasa de ser Maria Díaz de Monzón, a Marina Ansurez.

Un altre exèmple demolidor és el cas del primer Mestre de l'Ordre de Sant Jaume. En Pedro Fernández de Castro "Potestad" de Fuentencalada que, té dos pares i dues mares. Una de les mares és Na Estefania Armengol d'Urgell i l'altre, Na Urraca Gómez Núñez de Pombeiro. Clar, aixó ens fa sospitar que, si totes dues fosin la mateixa persona amb diferents noms, com estem veient, l'ascendència d'una, ha de coincidir amb la de l'altre. D'una banda, el pare de Na Estefania és l'armengol V d'Urgell i per la banda de la Urraca, son pare és el Comte Gómez Núñez de Pombeiro. Per tant; Sospitem que tots dos Comtes son la mateixa persona. Si ascendim per linia agnatícia arribem al Duc de Coïmbra i Comte d'Oporto Hermenegildo Gutiérrez que per a nosaltres és el Comte Borrell II. Ho podeu reseguir en les darreres entrades en aquest Bloc; Qui son els Senyors de Limia a Galicia. / Eren els Comtes d'Urgell també Comtes a Portugal? / Enllaços matrimonials dels Comtes de Tolosa amb els Comtes d'Urgell.

Vistes aquestes consideracións prèvies, centrem-nos ara en els Lara:

A la Wikipedia entre d'altres coses, ens diuen que «Este linage de los Manrique es uno de los mayores e más antiguos de Castilla (...) vienen del conde Manrique, hijo de Pedro de Lara» Enllaç 

Caldrà doncs gratar per les cròniques a veure que podem esgarrapar.

I com que estem parlant dels Lara, aném doncs a la "Historia Genealogica de la Casa de Lara..." d'en Luís de Salazar y Castro. Volum I. pàg.7 Enllaç

L'autor ens diu que la Casa de Narbona va entrar en la Casa de Lara i d'aquesta unió es va originar el llinatge dels Manriquez de Lara.


Bé, dit aixó, Ja podriem tancar la parada car, Luís de Salazar y Castro ens informa que, els Narbona i els Lara van donar origen als Manriquez de Lara , Senyors de Molina. 

Però, qui eren els Narbona? I qui eren els Lara?

Detall: Los Antiguos Vizcondes de Narbona, a la "Historia Genealogica de la Casa de Lara" pàg 131


De tots aquests personatges, ens fixarem en Aymeric I ( seria el II en aquesta genealogia) Vescomte de Narbona que, va maridar amb la Vikinga Mafalda de Pulla.( Tambè dita, Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata, Mathilde) filla del Duc de Calàbria, Robert de Hauteville. Fou VesComtesa consort de Narbona (1082-1106) pel seu casament amb Aymeric I de Narbona 1086 i Comtessa consort de Barcelona pel seu casament l'any 1077 amb el Comte Ramón Berenguer II,"Cap d'estopa". Del matrimoni amb Aymeric I de Narbona van neixer 6 fills, dels quals, només van sobreviure 4. Però, ens quedarem només amb Bernat Ramón, o altrament dit, Aymeric II de Narbona car, és el personatge que ens interesa i que segueix el llinatge. Aimeric II, era doncs germanastre per part de mare, del Comte de Barcelona Ramón Berenguer III, fill que va tenir amb el "Cap d'estopes"

Aymeric II de Narbona, va maridar amb Ermengarda de Narbona i d'aquest enllaç van neixer Ermengarde de Narbona, que va maridar amb Bernat IV d'Anduze i un altre germana, Na Ermessenda de Narbona que va maridar amb Manrique Pérez de Lara, fill de Pedro González de Lara i de la seva esposa Na Eva Pérez de Trava.

Detall: "Compendio de Algunas Historias de España..." Gerónimo Gudiel. any 1577. Enllaç


Tambè a la "Chronica Del Ínclito Emperador Don Alonso VII..." pàg.417 Enllaç
Detall:


Fins aquí, ja tindriem doncs la genealogia dels Narbona, emparentats amb el Casal català del qual n'eran feudataris i ens caldria ara saber qui eren els Lara.

Detall: "Historia Genealogica de la Casa de Lara"


De Don Gonzálo Núñez de Lara, ens diuen que és el primer Senyor de la Casa de Lara que està documentat i que la genealogia d'aquest llinatge, ve des de els temps del Comte de Castella Fernán González, net d'un tal Nuño Rasura natural de la Cataluña.

Detall: "Cronicón Mundi" Lucas de Tuy. pàg 117. Enllaç


D'aquest Nuño Rasura, ens diuen que és només un personatge literari de llegenda i que va ser un dels dos Jutges fundacionals de la Castella primigènia, junt amb un tal Laín Calvo de Burgos de qui, suposadament fan descendre al Cid. Bé, aquest tema dels Jutges fundacionals de Castella seria un constructe interessat del segle XIV, o potser del XV, per a dotar Castella d'un passat més o menys gloriós. Un passat que no tenia pas.

Detall: Els Jutges fundacionals de Castella, Nuño Rasura i Laín Calvo


Que ens diu la Wikipedia de la Casa de Lara? Enllaç

"La casa de Lara es un linaje de la nobleza española, originario del Reino de Castilla medieval, que debe su nombre a la localidad burgalesa de Lara de los Infantes. Dos de sus ramas, ambas de la casa de Manrique de Lara, tienen rango de grandes de España de la primera antigüedad: los duques de Nájera y los marqueses de Aguilar de Campoo.

Los Lara dispusieron de numerosas posesiones en Castilla, León, Andalucía​ y Galicia. Participaron activamente en el devenir político de los reinos de Castilla y de León entre fines del siglo XI y mediados del siglo XIV, apoyando al monarca reinante, caso de Álvaro Núñez de Lara que llegó a ser regente de Enrique I de Castilla, o en su contra, participando en varias rebeliones de la nobleza. Pedro I de Castilla les desposeyó, siendo rehabilitados por Enrique II de Castilla. Posteriormente los miembros la casa de Manrique de Lara, una rama secundaria de la casa de Lara, ocuparon puestos de relevancia en la administración y en diversas instituciones. Los literatos Diego Gómez Manrique y Jorge Manrique pertenecieron a este linaje.

Los orígenes

El cronista Luis de Salazar y Castro atribuyó el origen de la casa de Lara a los condes de Castilla, algunos de los cuales fueron condes de Lara. El primer miembro de la casa de Lara documentado fue Gonzalo Núñez (m. después de 1106), primer tenente​ documentado del Alfoz de Lara. Los tenentes de Lara acrecentaron sus riquezas y propiedades en Castilla, desde la sierra de Burgos en curso de repoblamiento, hacia Galicia, León y Andalucía, gracias a su activa participación en las guerras de la Reconquista y a sus estrechos vínculos con la casa real.

En el siglo XII Pedro González de Lara apoyó, en 1113, a la reina Urraca I de León contra el rey Alfonso I de Aragón y se enfrentó a Alfonso VII en 1130. Rodrigo González de Lara, su hermano, también se enfrentó al monarca, aunque posteriormente lo apoyó frente a la invasión de los almorávides, saqueando las comarcas andaluzas. Los hermanos Manrique, Álvaro y Nuño Pérez de Lara disputaron la regencia del reino durante la minoría de Alfonso VIII de Castilla. Álvaro Núñez de Lara fue regente de Enrique I de Castilla. Nuño González de Lara sirvió a Fernando III y a Alfonso X de Castilla, pero en 1270 lideró una alianza de nobles contra el rey. Juan Núñez I de Lara, señor de Albarracín por su matrimonio con Teresa Álvarez de Azagra, opuesto a la coronación de Sancho IV, huyó a Francia, pero luego se unió al rey. Juan Núñez III de Lara encabezó varias rebeliones contra Alfonso XI. Finalmente, la familia, que apoyó al futuro Enrique II, fue desposeída por Pedro I, recobrando su esplendor con el advenimiento al trono de Enrique"

Però, els Lara venen de molt més amunt. De fet, Na Ortiga Ramírez, filla del Rei Ramir II de Lleó, que segons la nostra hipòtesi és un Tolosa Urgell-Barcelona, va maridar amb Gustios González Sr. de Salas i d'aquesta descendència vindrien els 7 Infants de Lara. En Gustios González era germà d'en Ximeno Núñez i mig- germà del Nuño Núñez Rasura del quí descendeix el Comte de Castella Fernan Gonzalez. Font



Detall: "Cronica General de España" Ambrosio de Morales. Pàg.309-310. Font



Per tant, els Lara serian també descendents del Rei Ramir II de Lleó per la banda de la seva filla, Na Ortiga Ramírez. Alhora, el Rei Ramir II, és un Tolosa-Urgell, fill del Rei Ordoño II i Na Elvira Menéndez, filla del Duc de Galicia Hermenegildo Gutiérrez, que per a nosaltres és Borrell II. Per aquest motiu creiem que, els Lara tenen també les armes d'Urgell a les seves Calderes. Segons la nostra hipòtesi, Ramir II seria un Tolosa-Urgell-Barcelona, com ja hem explicat en les darreres entrades d'aquest Bloc. Qui eren els Senyors de Limia a Galicia?/ Eren els Comtes d'Urgell també Comtes a Galicia i Portugal/ Enllaços Matrimonials dels Comtes de Tolosa amb  els Comtes d'Urgell. Font 
D'altra banda, el Primer Jutge de Castella, Nuño Núñez "rasura", perquè diuen que era calv, al igual que el seu gendre Laín Calvo, llur descendència ens diuen que és la del Cid i el seu mig- germà Gustios González que marida amb Na Ortiga, filla del Rei Ramir II i que serà suposadament, l'origen dels Lara, serien També Urgell-Barcelona si la nostra hipòtesi fos certa.
 Ho vam explicar en la darrera entrada,"Paterna de Castella", on sospitavem que aquest segón Comte de Castella, Diego Rodríguez Porcelos, podria ser el Comte Guifrè "el Pilós" car, Paterna, filla del Comte Diego Rodríguez, marida amb Ramir I d'Asturias i Lleó i pensem que, el seu alter-ego és el Comte Ramón II de Tolosa casat amb Na Guinilda d'Ampurias i Tolosa ,filla d'en Guifrè,"el Pilós".
 Aixó és només una conjectura fonamentada en algunes probes circunstancials que, ens porten a sospitar-ho. Encara que, també pot ser que aném errats.
 Supossem per un moment que, el Comte Diego Rodríguez és Guifrè,"el Pilós". Insistím, és només un exercici! Mentre que la descendència del Comte de Castella, Diego Rodríguez, son "Calvs, o rasuras", o sigui, que no tenen pel a la closca, els descendents del "Pilós" son "Vellosos"(per que va neixer amb pels on els homes no n'acostumen a tenir). On volem anar a parar?
 Si aquest Comte, Diego Rodríguez Porcelos, fos l'alter-ego del Comte Guifrè,"el Pilòs" i la censura ho volguès amagar, ningú sospitaria mai, que un "calv", o "rasura" fos un "Pilòs", o "Velloso". Sospitem doncs, que aquesta descendència del Laín calvo, és en realitat d'algún "velloso" descendent del Pilós i per tant, el Rodrígo Díaz, el Cid, seria un Cabrera-Urgell. Ja ens diu la Wikipedia que, el llinatge del Cid, per part de pare, descendeix dels Ossorio, que és el mateix que dir dels Cabrera-Urgell. De moment deixem-ho com una hipòtesi però, ho podeu consultar en l'entrada, "Els Ossorio, els Cabrera i els Ponce de León" i també a, "Paterna de Castella" on donem algunes raòns per les quals sospitem que Diego Rodríguez, podria ser Guifrè,el pilós.
Donades doncs aquestes explicacións;
Detall:




Bé, de tot aixó que ens diuen, ens quedarem nomès en el que ens interesa i és que el Genearca de la Casa de Lara va ser Don Nuño González de Lara. El segueix el seu fill Don Pedro González de Lara i aquest personatge, potser ens sonarà una mica més car, va ser l'amant de la Reina Urraca de Lleó, filla de l'Alfons VI.

Del matrimoni del Comte Don Pedro González de Lara, la Wiki ens diu que va maridar amb una tal Ava i la seva amant va ser la Reina Urraca de Lleó. Va tenir dos fills i una filla però, ens quedarem amb Manrique Pérez de Lara que és el Genearca dels Manriquez de Lara, Senyors de Molina.

Fins aquí ja ho tindriem però, veiem que ens diu la "Historia Genealógica de la Casa de Lara" a la pàg. 10.

Detall: "Pero porque se vea quan igualmente correspondieron todas à la Casa de Lara, en duplicar la consanguinidad con recíprocos casamientos..." " Doña Sancha de Castilla, Hija del Rey Don Alonso VI, Emperador de España, fue muger legítima del Conde Don Rodrigo González de Lara, hermano segundo del Conde Don Pedro: Y casi con evidéncia probaremos en su lugar, que el referido Conde Don Pedro Gonzáles de Lara tuvo la alta suerte de ser legitimo marido de la Reyna Doña Urraca..."


I a la mateixa pàg 10, al final, diu aixó: "El Conde Don Rodrigo González, hermano del Conde Don Pedro de Lara, casó segunda vez con Doña Estefania de Urgel, que en escritura que referiremos adelante, està llamada prima hermana de nuestra Reyna Urraca, y era hija de Armengol V. del nombre, Conde de Urgel, y de Doña Maria Ansurez Señora de Valladolid".( filla del Peransurez)


Detall: "Vida del Venerable Fundaddor de la Orden de Santiago" Donación del Cebico a Doña Estefania Armengol, la seva cosina ( prima) Urraca de Lleó. Enllaç

A la pàg.248 de "la Historia Genealogica de la Casa de Lara" l'autor ens fa coneixedors d'una controversia que hi ha, en relació a Don Rodrigo González de Lara, maridat amb Na Estefania Ermengol d'Urgell, filla d'Ermengol V car, diu que Sandoval i el Dr. Gerónimo Gudiel, el confonen amb un altre personatge dit tambè Don Rodrigo González de Cisneros i Girón. I dona les seves raóns per les quals, els Lara no poden ser Girones. Segons l'autor, aquest Rodrigo González Giron, no pot ser el germà del Pedro González de Lara. Bé, ho podeu llegir a la pàg.248.


Detall: " El Conde D. Pedro Froilaz de Trava, Señor de Trastamara y Monterroso, Ayo del Emperador D. Alonso VII. por quien tuvo à Galicia: Caso segun Pellicer, con Doña Urraca Froilaz, Condesa de Atranga i Con Doña Mayor, hija de Armengol V, del nombre de Urgel, y de Doña Maria Assurez, Señora de Valladolid." Historia Genealogica de Lara. Vol.I. Enllaç

Semblaria doncs que, l'Armengol V d'Urgell va tenir dues filles. Una, Na Estefania Armengol d'Urgell, casada amb el Rodrigo González de Lara, o de Girón, o potser son els mateixos. I un altre filla, Na Mayor de Urgel, casada amb el Pedro Froilaz de Trava. Pensem que aquesta filiació està equivocada car, Na Mayor de Urgell, és filla D'Armengol IV.

Però, anèm a la controvèrsia.

Segons Luís de Salazar y Castro, com ja he comentat abans, esmena a Sandoval i al Dr. Gerórimo Gudiel car, del Comte Don Rodrigo González de Lara, germà del Pedro González de Lara, el fan del llinatge Giron i diu que aixó no pot ser i dona una serie de explicacions. 

Però, en el Volum 3 de la "Historia Genealógica de la Casa de Lara" Enllaç l'autor no s'adona que, Don Rodrigo González de Lara, és entre d'altres dignitats, Senyor de Cisneros, com podem llegir en la descripció que ell mateix ens proporciona. Ergo, dels Cisneros, que son els descendents del Comte Pelayo Fruela "el Diácono", provenen els Girón, per un net d'aquest que n'és el genearca. Per tant, Si Gonzalo Peláez fruela, és Senyor de Cisneros i Son fill Don Rodrigo González de Cisneros, és el genearca dels Girón, no seria tant extrany que, el Don Rodrigo González de Lara, que també és Senyor de Cisneros, fosin la mateixa persona. Sinó,per quina descendència li ve al Comte de Lara él Senyoriu de Cisneros? 

Bé, ara entrariem en un d'aquells forats negres de la història de Castella.

Detall. El Conde Don Rodrigo González de Lara, Señor de Cisneros i amb les armes d'Urgell que també tenen els Ansúrez de Carrión.


Per aquest motiu, que porta a confusió, hi ha genealogias que mariden Na Estefania d'Urgell amb el Sr. de Lara i d'altres amb el Sr. de Girón. El que sabem, és que els Cisneros descendeixen del Pelayo Pelaéz Fruela, "El Diácono", descendent del Rei Fruela II el Leprós casat amb Na Nunilo Ximenes Aznarez, neta de l'Aznar I Galí, Comte d'Aragó, d'Urgell i Cerdanya.

 D'aquesta descendència del Rei Fruela II "el Leprós" serà el llinatge dels Cisneros i desprès, esdevindràn Giron, en la figura del Comte Don Rodrigo González de Cisneros y Girón. Aquest, era fill de Gonzalo Peláez de Cisneros, net del Pelayo Fruela " el Diácono" i nebot del Pedro Peláez fruela de Carrión. Aquest Pedro Peláez Fruela de Carrión, és el pare de l'Ansur Pérez (Ansur Díaz) i també el podem trobar esmentat en algunes cròniques i genealogies, com Diego Fernández de Carrión.

 L'Ansur Díaz, o Pérez, és el pare del Senyor de Valladolid, Pedro Ansurez i també d'un altre germà dit Gonzálo Ansurez, també dit Gonzalo Núñez de Lara. Segurament, els Ansurez de Carrión i els Lara son els mateixos. Només una dada que ens ho fa sospitar; Na Sancha González de Lara, filla del Gonzalo Núñez de Lara, casa amb Fernando Pérez de Traba i Trastamara. Curiosament, Na Sancha González de Carrión, filla del Gonzalo Ansurez, també s'hi casa amb aquest Fernando Pérez de Traba.

Sancha González de Carrión. Font Casada amb Fernando Pérez de Traba


Sancha González de Lara, filla del primer Senyor de la Casa de Lara, Gonzalo Núñez. Font. També casada amb Fernando Pérez de Traba. Per tant, hem de sospitar que les dues Sanchas son la mateixa persona. Si més no, el marit Fernando Pérez de Traba si que ho és.


Nota: Aquest Fernando Pérez de Traba és un Urgell descendent d'Armengol  I "el de Córdoba". Les explicacións les podeu trobar a l'entrada, Qui son els Comtes de Traba?

Per tant, Si aquest Fernando Pérez de Traba, o Trava, marida amb les dues Sanchas, la de Lara i la de Carrión´o Ansúrez, les ascendències dels Lara i dels Ansúrez han de ser coincidents però, amb d'altres noms.

Vegem-ho: 

El pare de Na Sancha González Ansúrez és el Comte Gonzalo Ansúrez, fill de l'Ansur Díaz, també dit Ansur Pérez. D'altra banda, el pare de Na Sancha González de Lara és Gonzalo Núñez de Lara (primer Sr. de la Casa de Lara) fill d'en Nuño González de Lara,"corazón andaluz). Per tant; L'ansur Díaz, o Ansur Pérez i Nuño González de Lara, han de ser la mateixa persona. El pare de l'Ansur Díaz de Monzón és Diego Fernández de Saldaña, o Pedro Peláez Fruela, fill del Comte Fernando Díaz de Saldaña, o si voleu de l'Infant Pelayo Fruela "el Diácono". Així que, Gonzalo Núñez Minaya seria l'alter-ego del Pedro Peláez Fruela, o Diego Fernández de Saldaña, fill del Comte Nuño González de Lara.

Seguint amb l'ascendència del Diácono, tenim Diego Moniz de Saldaña, o l'Infant Fruela Ximeno Aznarez. El seu alter-ego al Senyoriu de Lara seria Gonzalo Fernández de Lara. El pare d'aquest, és el Comte de Castella Fernan González i el seu alter-ego a l'altra banda dels Fruela, seria Munio Núñez de Roa, o si voleu, Ximeno Aznar, fill d'Aznar Fruela Ximeno. Aquest darrer, a la banda dels Lara correspondria amb Fernando "el negro" de Castrojeriz fill del Nuño,o Munio Núñez Rasura. El pare de l'Infant Aznar Fruela Ximeno és el Rei de Lleó Fruela II,"el Leprós". O sigui; el seu alter-ego seria el primer Jutge de Castella Nuño Núñez Rasura. Bé, aixó no és una dèria nostra. Si Fernando Pérez de Traba casa amb Na Sancha González Ansúrez i també amb Na Sancha González de Lara i totes dues son la mateixa persona, el resultat és aquest segons les genealogies que ens dona la mateixa història. Son fabes comptades! Ho tením també explicat a l'entrada dels "Ossorios, Cabreras i Ponces de Lleó" Enllaç.

Però, aném a la controversia d'entre el Rodrigo González de Lara i el Rodrigo González Girón que, pensem que ambdos son el mateix personatge:

En el "Cronicón Mundi" d'en Lucas de Tuy. Pàg.117 podem trobar un Gundisalvus Pelagi Asturianus que junt amb el seu parent (potser son fill) Roderico Gomez, es rebelen contra el Rei Alfons. Enllaç

Detall: " Comes Gundisalvus Pelagis Astorianum...Consaguineo suo Rodericum Gomez..." Bé, sembla que hi ha un Comte Gonzalo Pelaéz Asturiano que és rebela contra el Rei junt amb el seu "Consanguineo suo" Rodrigo Gómez. En aquest cas, no és González, sinó Gómez però, de Comte Gundisalvus Pelagi només pot ser un. El Gonzalo Peláez net del Diácono.

Detall: 


Detall: També apareix un "Petro de Lara neque de Frate suo Comite Roderico Gundisalvi, neque de Comite Gundisalvo Pelagii Ovetense."


Però, no ens diu si el Rodericus Gundisalvus és de Lara o de Girón encara que, si aquest Rodericus Gundisalvus és Germà del Petrus de Lara, per força ha de ser un Lara. I d'altra banda, si és Consanguineo del Comes Gundisalvus Pelagii, ha de ser un Cisneros i per tant un Girón. Bé, tot apunta a que podrien ser els mateixos personatges que, cambien el nom depenent del lloc on tenen el Senyoriu.  

Els Cabrera també enllacen amb els Fruela:

 Els Bermúdez descendeixen del Rei de Lleó, Ramir II, nebot del Fruela II, encara que, en alguns casos, el Comte Pelayo Peláez Fruela," el Diácono" se l'esmenta tambè com a Bermudo.
Aquest Comte Pelayo Fruela,o Froilaz ,"el Diácono" te una filla, entre d'altres fills, dita Teresa Peláez que marida amb el Comte Gómez Díaz de Gormaz. D'aquest enllaç neix Ximena Peláez de Carrión, neboda del Pedro Peláez Fruela i del Pelayo Peláez fruela. Na Ximena Peláez de Carrión, marida amb el Comte Rodrigo Díaz "el Asturiano" per diferenciar-lo del Rodrigo Díaz "el Castellano" conegut com el Cid. Aquest Rodrigo Díaz "el Asturiano" que alguns diuen que va ser cunyat del Cid, sospitem que és el Comte Bermudo Ovequiz. Segons la Historiadora Margarita Torres Sevilla, aquest Rodrigo Díaz "el Asturiano" Sr. de Nava és descendent del Rei Ramir III "Flavio" de Lleó. Aquest Bermudo Ovequiz, que suposem que és l'alter-ego del Comte Rodrigo Díaz "el Asturiano", té un fill dit Don Vela Gutierrez que marida amb Sancha Ponce de Cabrera que, és besneta de Letgarda de Tost, filla d'Arnau Mir de Tost
Del matrimoni dentre Don Vela Gutierrez i Na Sancha Ponce de Cabrera, neix un fill dit, Ponce Velaz de Cabrera i Asturias, que alhora te una filla dita Teresa Ponce de Cabrera que marida amb Rodrigo Peláez de Cisneros, fill del Pelayo Peláez Fruela i net del "Diácono". De l'enllaç entre Na Teresa Ponce de Cabrera i Don Rodrigo Peláez de Cisneros, neix un fill dit Rodrigo Rodríguez de Cisneros i Cabrera. Bé, els Cabrera enllaçan entre d'altres llinatges, amb els Fruela, o descendents del Rei Fruela, que son Cisneros i després, el Don Rodrigo González de Cisneros, besnet del Diácono, serà el genearca dels Girón. Hi ha a Portugal un tal Don Martín Piros de Calheiros, casat amb una Sancha de Urgel. Caldrà mirar quina relació hi pot haver amb el Rodrigo González Girón.

D'altra banda, també tenen un altre filla dita Sancha Peláez de León que, marida amb Gutierre Ossorez(Ossorio), que és l'alterego de Gausfred de Cabrera i Rivera de Galicia. Aquest Gausfred de Cabrera és Vescomte de Girona. El fill d'aquests, Ossorio Gutierrez, Senyor de Cabrera i de Rivera, casa amb Na Ermessenda de Montsoriu,Vescomtessa de Girona. D'aquest enllaçc naixeran Gausfred de Cabrera,(1005-1088) i la seva germana Siscarda de Cabrera.
 Aquests personatges sovint es casaven entre cosins germans i apareixien nous llinatges amb els patronímics cambiats i aixó, encara crea més confusió, encara que, son els mateixos personatges amb distints senyorius.
Nota: Ovequiz vol dir fill de Oveco, que vol dir (Diego) El pare de Rodrigo Díaz "el Asturiano" és el Comte Diego Rodríguez de Asturias, casat amb Na Ximena Alfonso, filla del Rei de Lleó, Alfons V. Creiem que el Comte Rodrigo Díaz "el Asturiano" és l'alter-ego del Comte Bermudo Ovequiz car, els dos personatges son fills d'un Diego, o Oveco i els dos mariden amb una Ximena. El primer amb Na Ximena Gómez de Gormaz i l'altra, amb Na Ximena Peláez però, la primera és neta del Diácono i la darrera, és filla del Diácono. En algunes filiacións, aquesta Ximena Peláez apareix com a filla del Diácono i en d'altres, com a neta i filla de Na Teresa Peláez. D'altra banda, Díaz també vol dir fill de Diego. Vegem-ho! Diego-Diéguez- Díez-Díaz. "Oveco (antropónimo germánico) Díez, apócope de Diago (del latín Didacus)" Font Aquí hi ha Gat!

Detall: Armas primitivas dels Lara


Detall: Armas dels Manríquez de Lara. (amb l'escacat d'Urgell i el Color Vermell dels Narbona.)


Detall: Armas dels Bermúdez que venen per la banda del Rei Ramir II de Lleó, net del Fruela II. Armas del Peransúrez, Senyor de Valladolid. Armes d'Urgell que també tenien els primers Comtes nominatius. Clar, Sense els pals, car son dels Comtes de Barcelona.


Detall: Armas dels Cisneros

Detall: Armas antigues del Cardenal Cisneros


Detall: Armes dels Giron amb l'escacat d'Urgell i de Cisneros.



Conclusió: Més enllà de la controvèrsia d'entre els dos Comtes Don Rodrigo González de Lara , o Don Rodrigo González Girón,( Creiem que ambdos son el mateix personatge) hem pogut comprobar que, els Senyors de Molina, provenen dels Comtes de Narbona, emparentats amb el Casal Català. I per l'altra banda amb els Senyors de Lara castellans però, que segons la llegenda, descendeixen d'un tal Nuño Rasura de la Cataluña i que segons es desprend del relat que ens arriba, podria ser l'alter-ego del Rei Fruela II el Leprós. Però, al començament d'aquest post deiem que, del Comte Gustios González Senyor de Salas, casat amb Na Ortiga Ramírez, filla del Rei de Lleó Ramir II, vindria la descendència dels / Infants de Lara. El jutge de Castella ,Nuño Núñez "Rasura" seria doncs, un germanastre d'aquest Gustios González. Ens demanem si, el primer jutge de Castella, va compartir en algún moment, la mateixa muller del seu nebot, Ramir II de Lleó ( possiblement Ecta) car, no hi trobem altre explicació. Estariem doncs entrant en un espai hipotètic i poc rigurós on, els personatges històrics es barrejen amb els de llegenda. Dexem-ho de moment com a una conjectura.


La veritat és Una flama que a uns ilumina i a d'altres crema


Francesc Duart




.




divendres, 1 de novembre del 2024

 QUI ERA PERANSUREZ I PER QUÈ TE LES ARMES D'URGELL?


Quan cerquem a la Wiquipedia per a saber quí era Peransurez, o Pedro Ansurez, ens expliquen si més no, una serie d'aventures èpiques d'aquest personatge, que sempre esta  voltant al costat del rei de Lleó, l'Alfons VI i de la seva filla Urraca, de la que en Peransurez n'era el tutor. El veiem sempre envoltat dels personatges més rellevants de la seva època i està ficat en tots els merders però, com acostuma a pasar amb els personatges de les Castelles, no sabem rès de la seva ascendència més enllà de que, el fan fill d'un Ansur Díaz que, ens diuen que és del llinatge dels Banu Gómez, i poca cosa més. Va maridar amb Na Eylo Alfonso, de llinatge tambè incert per part de pare i sabem que, en Peransurez era gendre del Comte Armengol d'Urgell. Aquesta és la explicació que donen per a justificar les seves armes que, son com les del Comtat d'Urgell. Bé, li podeu fer un cop d'ull en aquest enllaç.

A més, la recerca es fa del tot impossible quan sovint apareixen els personatges amb els noms cambiats, cosa frequent a Lleó i a Castella. Un personatge que és Comte a Lleó, a Galicia, a Castella, o Asturias  se'l coneix per d'altres noms, com al final veurem.

Bé, dit això, Comencem pel Peransurez.

Detall: Pintura de Peransurez, Senyor de Valladolid, Comte de Liébana, de Saldaña i de Carrión, pintat amb les armes d'Urgell, a la sala de recepcions de l'Ajuntament d'aquesta ciutat. Per Pedro Díaz Minaya. 1608.


Així que, ens podem creure que aquest personatge de tan alta dignitat, envoltat sempre del rei i que era el tutor, o "ayo", de la seva filla Doña Urraca,no el coneixia ningú car, el seu llinatge és un misteri. O cerquem per les cròniques a veure si podem gratar alguna cosa que ens ilumini.

A la "Historia Genealógica de la Casa de Lara" d'en Luís de Salazar, a la pàg.314 l'autor ens diu que, el Pedro Ansurez, és net d'un Pedro Peláez que alhora descendeix directament del Rei Fruela II de Lleó. Enllaç

Detall: pàg.314.



El mateix Luís de Salazar ens dona la referència de la "Historia Genealogica de la Casa de Silva..." d'en Luís de Salazar y Castro. 1685. pàg.74. Enllaç

Detall:pàg. 74 i diu el següent: "...y para asegurar su parentesco con el Conde Pedro Ansurez, Señor de Valladolid. Pues como lo advirtió Ambrosio de Morales, y lo escrivió el Doctor Gerónimo Gudiel, al fin de su compendio de los Girones, el Conde Don Pedro fue tambien Señor de Cisneros, y se lo llama en la escritura de fundación de la Iglésia de Valladolid. Lo qual se ha de entender, que era Señor en parte de Cisneros; porque como aquel lugar era Behetria, se dividió entre los hijos de Don Pelayo Fruela, el Diácono; y llevando una porción del, el Conde Pedro Peláez, abuelo de Don Pedro Asurez, otra quedo a Don Pelayo Peláez, padre de nuestro Don Gonzalo..." 

Detall: pàg.74

Ràs i curt! l'autor ens està dient quina és la ascendència del Pedro Ansurez car, diu que el seu avi és Don Pedro Pelaez i el pare d'aquest, és Don Pelayo Peláez Fruela, "el Diácono". Però, Si Don Pelayo Peláez Fruela, "el Diácono" té el patronímic "Fruela" car, és descendent directe del Rei Fruela II de Lleó, son fill, Don Pedro Peláez ha de ser tamè un "Fruela", o "Froilaz", que vol dir el mateix. Tambè ens diu que aquest llinatge son Senyors de Cisneros i d'un germà del Pedro Peláez, en Pelayo Peláez Fruela, descendeix el llinatge dels Giron.

Tambè en la "Asturias ilustrada; origen de la nobleza de España, su antiguedad y ..." - Joseph Manuel Trelles pàg. 294. Linea de los Ansurez Hasta el Conde Don Pedro Ansurez. Enllaç


Detall: Escut de Cisneros. 

Detall:

Tambè en los "Apuntes Genealógicos y Biográficos de Don Alfonso Carrillo de Acuña, Arzobispo de Toledo" d'en Guillermo Mirecki Quintero, que podeu trobar en PDF a la Xarxa, ens dona la descendència del Rei Fruela II de Lleó, segons els seus estudis.
Detall:
I segueix: "De Don Pelayo Fruela, Llamado el Diácono, se originaran, en cinco generaciones cinco troncos familiares de gran importáncia, tanto en Castilla como en Portugal: Els Cisneros, Els Acuña, a Portugal, els Ansurez de Pedro Peláez Froilaz de Carrión, i els Girón, entre d'altres. En un altre post futur veurem quí son aquests Girón.

Els Cabrera també enllacen amb els Fruela:

Bé! Els Bermúdez descendeixen del Rei de Lleó, Ramir II, nebot del Fruela II, encara que, en alguns casos, el Comte Pelayo Peláez Fruela," el Diácono" se l'esmenta tambè com a Bermudo.
Aquest Comte Pelayo Fruela,o Froilaz ,"el Diácono" te una filla, entre d'altres fills, dita Ximena Peláez de Carrión, germana del Pedro Peláez Froilaz de Trava i del Pelayo Peláez froilaz. Na Ximena Peláez de Carrión, marida amb Bermudo Ovequiz, descendent de l'Ordoño de Lleó i germà del Rei Fruela II de Lleó. tenen un fill dit Don Vela Gutierrez que marida amb Sancha Ponce de Cabrera que, és besneta de Letgarda de Tost, filla d'Arnau Mir de Tost
Del matrimoni entre Don Vela Gutierrez i Na Sancha Ponce de Cabrera, neix un fill dit, Ponce Velaz de Cabrera i Asturias, que alhora te una filla dita Teresa Ponce de Cabrera que marida amb Rodrigo Peláez de Cisneros, fill del Pelayo Peláez Fruela i net del "Diácono". De l'enllaç entre Na Teresa Ponce de Cabrera i Don Rodrigo Peláez de Cisneros, neix un fill dit Rodrigo Rodríguez de Cisneros i Cabrera. Bé, els Cabrera enllaçan entre d'altres llinatges, amb els Fruela que son Cisneros i després, amb el Don Rodrigo González de Cisneros, besnet del Diácono, serà el genearca dels Girón. Hi ha a Portugal un tal Don Martín Piros de Calheiros, casat amb una Sancha de Urgel. Caldrà mirar quina relació hi pot haver amb el Rodrigo González Girón.

D'altra banda, també tenen un altre filla dita Sancha Peláez de León que, marida amb Gutierre Ossorez(Ossorio), que és l'alterego de Gausfred de Cabrera i Rivera de Galicia. Aquest Gausfred de Cabrera és Vescomte de Girona i segurament, el llinatge dels Girones comença amb ell i no amb el Rodrigo González Girón però, caldrà mirar-se-ho millor. El fill d'aquests, Ossorio Gutierrez, Senyor de Cabrera i de Rivera, casa amb Na Ermessenda de Montsoriu,Vescomtessa de Girona. D'aquest enllaçc naixeran Gausfred de Cabrera,(1005-1088) i la seva germana Siscarda de Cabrera.
 Aquests personatges sovint es casaven entre cosins germans i apareixien nous llinatges amb els patronímics cambiats i aixó, encara crea més confusió, encara que, son els mateixos personatges amb distints senyorius.

En Diego Vicéncio de Vidiana, en la seva obra," Al Rey Nuestro Señor. D. Francisco de Benavides..." any 1696. en las Lineas Reales ens deixa escrita la descendència del Rei Fruela II. Enllaç

Detall: LINEAS REALES. El Rey Don Alonso III el Cruel, casa amb la Reyna Doña Ximena- Segueix un dels fills, el Rei Fruela II, "el Lepròs"- Segueix l'Infant Aznar Ximeno Fruela- Segueix el seu fill l'Infant Don Fruela Pelayo Aznarez "el Diácono"- segueix el seu fill Don Pedro Peláez,(dit Pedro Froilaz de Trava) Rico-Hombre, y la Condesa Doña Mayor Ansurez, de los Condes de Monzón. Segueix Don Asur Pérez ( dit també Asur Díaz), Príncipe y Conde de Monzón y la Condesa Doña Juliana. (pares del Peransurez)- Segueix el seu fill el Conde Don Pedro Ansurez, Senyor de Valladolid y la Condesa Doña Eylo (la seva muller).


Bé!, Doncs ja tenim la línea ascendent del Senyor de Valladolid, que ve directament del Rei Fruela II de Lleó però, com pot ser que aquest llinatge tingui les armes iguals que les del Comtat d'Urgell?
El fill del Rei Fruela, l'Infant Aznar Ximeno Fruela ens dona una pista i ens fa sospitar quelcom extrany car, aquest nom, "Aznar" no és molt comú del Regne de Lleó.

En Relació al nom Aznar, la Wikipedia ens diu el següent:

"Aznar es un apellido patronímico español de etimología discutida. Antiquísimo y de muy alta condición, muy vinculado a la historia de Aragón y Navarra.
Su primitiva casa solar pudo radicar en Jaca (Huesca).1​ De acuerdo con el Instituto Nacional de Estadística, Aragón sigue siendo porcentualmente la zona donde mayor población lleva el apellido. También está presente en el País Vasco, La Rioja y Asturias.
La primera referencia que se tiene de este linaje se remonta al conde de Aragón Aznar I Galíndez quién, según las Genealogías de Roda, insertas en el Códice de Roda, fue vasallo de Carlomagno, aunque más probablemente se tratase de Ludovico Pío a quien el conde aragonés prestó homenaje y quien le encomendó el condado de Urgel-Cerdaña una vez expulsado de Aragón.2​ Su hijo, Galindo I Aznárez fue conde de Urgel y de Cerdaña hasta 844 y después de Aragón desde ese año hasta 867. Aznar II Galíndez, hijo del anterior y su sucesor en el condado, casó con Onneca Garcés, hija del rey García Íñiguez de Pamplona y la reina Urraca. El hijo de este matrimonio, Galindo II Aznárez casó con Sancha Garcés con quien tuvo a Andregoto Galíndez, esposa del rey García Sánchez I de Pamplona. El condado de Aragón pasó al rey García una vez que el matrimonio con Andregoto fue anulado en 943 por razones de consanguinidad. El primer Aznar descendía de una importante familia vascona de Baigorri (allende el Pirineo), que tenía ramificaciones en Jaca, Sabrarbe, Ribagorza, etc" Enllaç

Crida l'atenció que el Rei Fruela, li posi Aznar, a un dels seus fills quan, no hi ha precedents en el Regne de Lleó i més bé, és un nom vinculat al Regne d'Aragó i de Navarra. Per norma general, s'acostumava a posar als fills, els noms dels pares ,o dels avis però, en l'ascendència del Rei Fruela no hi ha cap Aznar. Tal vegada la seva muller te alguna relació. Vegem-ho!

A "La fenix Troyana; epitome de varias y selectas historias..." d'en Vicente Mares, a la pàg.331 diu el següent: Enllaç

Detall:

Don Froyla II casó con Doña Nunilo Ximena, o Doña Nuña.

A la "Historia Genealogica de la Casa de Silva" pàg.59 ens dona la ascendència de Doña Nunilo Ximena Aznarez.
Detall:



Tambè en el "Compendio cronológico de la historia de España, desde los tiempos mas ..." d'en  José Francisco Ortiz y Sanz. pàg.87 diu el següent: Enllaç
Detall:


L'autor confirma que el Rei Fruela va maridar de primeras noces amb Nunilo Ximena com així consta en una arqueta de plata (Relicari) que, el matrimoni va donar a l'esglesia d'Oviedo. Sembla ser que el tal Aznar, el va tenir fora del matrimoni, segons ens explica.

A la "Historia genealogica de la Casa de Silva: donde se refieren las acciones mas ..." d'en Luis de Salazar y Castro -1685 pàg.61-62 diu el següent: Enllaç

Detall:



Ràs i curt! La Reina Nunilo Ximena, primera muller del Rei Fruela, era neta per part de mare(Toda Aznarez) del Comte Don Aznar Galíndez d'Aragó que, tambè era Comte d'Urgell i de Cerdanya. De ser així, estarien doncs justificades les armes d'Urgell que te el Peransurez i que tenen tambè els Bermúdez de Galicia car, aquests Bermúdez venen per la branca del Rei Ramir II, nebot del Fruela i del Ordoño.
Una Reflexió: Algú podria dir que els escuts d'armes, o la heràldica si voleu, no es començen a utilitzar fins al primer quart del segle XII. Cap l'any 1125 aproximadament. I tindria raó car, la evolució de la Heràldica i escuts Nobiliaris, van en paral.lel amb la evolució i el perfeccionament de les armadures. Abans del segle XII, els cavallers duien una cota de malles amb un Elm que permetia la visió del seu rostre. Per tant, tothom podia reconeixer al cavaller. Amb l'evolució dels elms integrals, o tancats, el cavaller nomès es podia reconeixer per les seves armes que anaven pintades en el seu escut. Però, les banderes, o signes distintius de les cases nobles principals, amb llurs colors personals i que identificaven el llinatge, ja existien inclús des de la època dels Romans. Cada legió tenia la seva banderola i, o insignia i servia per a moure i no confondre a les tropes en el camp de batalla. Per tant, l'emblema d'Urgell, així com la marca personal dels Comtes de Barcelona, ve des de temps immemorials.

NOTA: Un altre genealogia, fa neta de Toda Aznar d'Aragó, Na Ximena Garcés de Pamplona, muller del Rei Alfons III de Lleó, el Magne. Enllaç Sigui com sigui, la ascendència va a petar al Comte d'Urgell i Cerdanya, Aznar I Galí.
 
Detall: Carlemany amb la seva insignia, La Senyera que desprès va pasar als Comtes de Barcelona.



A La "Historia genealógica y heráldica de la monarquía española, Casa Real y Grandes de España" d'en Francisco de Bethancourt pàg. 353 ens diu que, Doña Nunilo Ximena va casar amb el seu cosí germà Fruela II. Enllaç
Detall:


Si aixó que diu en Bethancourt és cert,voldria dir que, Na Jimena Garcés de Pamplona, muller d'Alfons III, el Magne, podria ser Germana de la Toda Aznar de Larraun, o d'Aragó, i filla del Aznar I Galí Comte d'Urgell. Segons algunes averiguacións, sembla que no està clara la filiació de Na Jimena Garcés car, alguns historiadors la fan filla del Rei Garcia Iñiguez de Pamplona pero, no hi ha documentació al respecte i tampoc apareix a les Genealogies de Roda. Tradicionalment s'ha dit que Na Jimena Garcés era filla de Garcia Iñiguez però, posats a especular i tenint en compte el que diu Bethancour, tambè podria ser filla del Comte d'Urgell, L'Aznar Galí i germana de la Toda Aznar.
Detall:



El Comte Aznar I Galí va ser Comte d'Aragó (809-820) i Comte d'Urgell i Cerdanya del (820-824) el Comtat d'Aragó el va perdre per una sèrie de visicituts que ara seria llarg d'explicar. El Comtat d'Urgell i de Cerdanya va passar al seu fill Galí I Aznar i que va recuperar el Comtat d'Aragó (824-88) el Comtat d'Urgell i Cerdanya (824-834) i els Comtats de Pallars i Ribagorça (833-844) desprès el Comtat d'Urgell i Cerdanya pasa al Sunifred I, pare d'en Guifre el Belòs de la dinastia Bel.lònida.

Enllaç llista dels Comtes D'Urgell.
 
Aquests Aznar, segurament marxen cap a terres de Vasconia car, hi trobem per aquelles mateixes dates, un Aznar Sánchez de Larraun Duc de Vasconia i que alguns historiadors l'identifiquen amb el Aznar Galí d'Aragó.
Detall: Enllaç  " Aznar has been confused with Aznar Sánchez, Duke of Gascony, and some authorities have even considered the two like name contemporaries to be one and the same person."



TAULA 
El Comte Aznar Galí és Comte d'Urgell, d'Aragó i Cerdanya, nomenat pels Francs i té les armes del Comtat d'Urgell que, les transfereix per linia agnaticia als seus descendents, fins arribar al Sr. de Valladolid Pedro Ansurez.





Com us he comentat al principi, és molt complicat relacionar tots aquests personatges de Castella-lleó i treure-n l'entrellat car, van cambian de nom depenent de cada territori. Per exemple: El Pedro Peláez Fruela, apareix com a Diego Fernández Conde de Carrión y Saldaña ( l'Ansur Díaz, seria el fill i pare del Peransurez i del Comte Gonzalo Ansurez) i la seva segona esposa, Na Mayor de Urgel, apareix com a Mayor Guntroda rodriguez i Marina Ansurez. El seu Pare Don Pelayo Peláez Fruela,"el Diácono" se l'esmenta com a Fernando Díaz de Carrión y Saldaña. El pare d'aquest, Fruela Ximeno, apareix també com a Asur Fernández de Monzón, etc... Semblaria doncs que els personatges, sovint estàn desdoblats.

Conclusió:
Hem pogut comprovar que, gratant una mica per les Cròniques, podem treure molta més informació de la que ens donan sovint a la Wikipedia. Hem pogut comprovar que, l'ascendència misteriosa del Senyor de Valladolid, Don Peransurez, ve directa del Rei Fruela II de Lleó i per part de la seva muller, Na Nunilo Ximena, de molt més amunt. Del Comte d'Urgell i Cerdanya Aznar I Galí i de ser aquesta filiació certa, com així ho crec, les armes del Peransúrez, les del Comtat d'Urgell, estarien Justificades, així com, les de Cisneros i les dels Bermúdez, que son les mateixes. Queda pendent doncs, l'averiguació del parentiu del Rei Fruela II de Lleó amb la seva primera muller, Na Nunilo Ximena que, segons ens diu Bethancourt eren cosíns germans.



La veritat és una Flama que a uns ilumina i a d'altres Crema


Francesc Duart