PATERNA DE CASTELLA

De la muller del Rei Ramir I d'Asturias i Lleó, no sabem quasi rès. La Viquipedia ens diu el següent: 

"Paterna de Castella (Comtat de Castella, s. IX) fou una noble castellana, reina consort d'Astúries pel seu matrimoni amb Ramir I.

El seu nom està documentat com «Paterna Regina» a l'ara de Santa María del Naranco (Oviedo) de 848. Paterna va ser la segona muller de Ramir I, que quan va accedir al tron a la mort d'Alfons II (842), es trobava a Bardúlia, és a dir, les terres de l'antic comtat de Castella, per contraure de nou matrimoni. Segons el mateix autor, la mare d'Ordoni I –que l'any del casament devia tenir ja més de vint anys– va ser la primera muller de Ramir, de la qual se'n desconeix el nom." 

I continua:

 "Cronistes com Lucas de Tui o Jiménez de Rada li donen el nom d'Urraca, el mateix nom que consta a la làpida de la capella d'Alfons II a la catedral d'Oviedo. En canvi, la Crònica Sebastianense la denomina Paterna, mentre que el cronista Luis de Salazar va donar-li un nom compost, anomenant-la Urraca Paterna. Tanmateix, en opinió de Floriano, aquest nom va sortir del fals privilegi del Voto de Santiago i és una confusió amb la muller de Ramir II, que d'acord amb Jaime de Salazar és una de les primeres reines documentades amb aquest nom. Algun autor posterior ha recuperat la teoria del doble nom basant-se, precisament, en el Voto de Santiago i la làpida de la capella d'Alfons II, que daten el 861, suposant que Paterna va morir onze anys més tard que el rei Ramir I i, de fet, la fa abadessa del monestir de benedictines de San Juan Bautista (avui de San Pelayo)." Font: Viquipedia

La primera referència que fa alussió al nom de Paterna, com be diu la Viquipedia, la trobem en una inscripció de la banda posterior de l'ara de Santa Maria del Naranco a Oviedo.

Detall Ara de Santa Maria del Naranco. La peça original es trova al museu arqueològic d'Oviedo.

Llegenda:  " Christe filius Dei qui in utero virginis beatae Mariae in gressus es sine hu / mana conteptione et egressus sine corruptione qui per famulum / Tuum Ranimirum principe gloriosum cum Paterna Regina coniuge renovasti hoc / habitaculum nimia vetustate consumtum et pro eis aedificasti hanc haram benedic / tionis gloriosae sanctae Mariae in locum hunc summum exaudi eos de caebrum habitaculo tuo et dimitte pecca / ta eorum qui vivis et regnas per infinita saecula saeculorum amen / Die VIIII0 Kalendas Iulias era DCCCLVIA"

I que traduït ve a dir aixó:

"Crist, fill de Deu, que vas entrar en el ventre de la Verge Santa Maria sense concepció humana i vares sortir sense corrupció; mitjançant el teu serv Ramir Princep gloriós amb la Reina cònjuge Paterna vas renovar aquesta morada consumida per l'antiguitat, i per mig d'ells vas edificar aquest ara (altar) de benedicció a la gloriosa Santa Maria en aquest lloc elevat; escolta-ls des de la teva morada als cels i perdona llurs pecats. Que vius i regnas pels infinits segles dels segles amen. Dia novè de las Kalendas de Juliol de l'era de 886 (23 de Juny de 848)

Aquesta llegenda coetànea del personatge l'esmenta com a Reina Paterna, muller del Rei Ramir I d'Asturies i de Lleó.

Una segona menció la trovem a una de les còpias de la Crònica ad Sebastianum. En un dels manuscrits diu: "quieuit cum uxore sua regina domina Paterna" (Matr. BN 1237)

 En un altre afegit i amb un altra tipus de lletra i de tinta, diu: "cum uxore sua Dona Paterna" (Matr. BN 1346) Però son còpias tardanas dels segles XVI i XVII.

Detall Crònica Ad Sebastianum: Font

23. "Era DCCCLXXXI post Adefonsi discessum Ranimirus filius Ueremundi principis electus est in regnum, sed tune temporis absens erat in Barduliensem prouinciam ad accipiendam uxorem. Propter huius absentiam accidit ut Nepotianus palatii comes regnum sibi tyrannice usurpasset. Itaque Ranimirus ut didicit consubrinum suum Adefonsum a seculo migrasse et Nepotianum regnum inuasisse, Lucensem ciuitatem Gallecie ingressus est sibique exercitum totius prouincie adgregabit. Post paucum uero temporis <spatium> in Asturias inruptionem fecit. Cui Nepotianus occurrit ad pontem fluuii Narcie adgregata manu Asturiensium et Uasconum. Nec mora a suis destitutus in fugam est uersus captusque a duobus comitibus, Scipione uidelicet et Sonnane, in territorio Premoriense. Sic digna factis recipiens euulsis oculis monasterio deputatus est. Itaque subsequenti tempore Nordomannorum classes per septenltrionalem oceanum ad litus Gegionis ciuitatis adueniunt et inde ad locum qui dicitur Farum Brecantium perrexerunt. Quod ut conperit Ranimirus iam factus rex, misit aduersus eos exercitum cum ducibus et comitibus, et multitudinem eorum interfecit hac naues igni conbusit. Qui uero ex eis remanserunt cinitatem Spanie Yspalim inruperunt et predam ex eis capientes plurimos Caldeorum gladio atque igni interfecerunt."

Traduït: 

23. "A l'any 8381, després de la marxa d'Adefons, Ranimirus, fill del príncep d'Uremundus, va ser elegit per al regne, però en aquell moment estava absent a la província de Barduli per prendre esposa. A causa de la seva absència, va succeir que Nepotiano, el comte del palau, va saber que Ranimirus, per tant, ell mateix va saber que el seu regne es va sorprendre Adefons havia emigrat des del segle i va envair el regne nepocià, va entrar a la ciutat de Lucense a Galícia i va portar amb ell tot l'exèrcit. Al cap d'una estona va fer una incursió a les Astúries Va ser derrotat pels asturians i capturat pels dos comtes dels Premorians Van arribar a l'oceà nord fins a la costa de la ciutat de Geion, i des d'allà van anar a un lloc anomenat Farum Brecantium. Quan Ranimir va descobrir que ja s'havia convertit en rei, va enviar contra ells un exèrcit amb caps i comtes, i va matar un gran nombre d'ells, i va cremar els vaixells amb foc. Els que quedaven d'ells van envair la fortalesa d'Espanya i Yspalim, i agafant-los preses, van matar la majoria dels caldeus amb l'espasa i amb foc".

Encara que, alguns cronistes esmenten la muller de Ramir com Doña Urraca.

El bisbe, Rodrigo Jiménez de Rada en la seva obra De Rebus Hispaniae diu: "Por su parte la esposa de Ramiro, la reina Urraca, oriunda de Castilla, llevada por su gran piedad exornó con muchas donaciones las iglesias de Santiago y San Salvador (en Oviedo)" Font Crónica de España por el Arzobispo de Toledo Don Rodrigo Jiménez de Rada, traducida al castellano y continuada por Don Gonzalo de la Hinojosa, Obispo de Burgos, y después por un anónimo hasta 1430 [1059]

"...Y también la reina Urraca su mujer, que gloriosamente ha estado cerca de la iglesia de Santiago, que la embelleció con muchos dones de oro, plata, piedras preciosas y cortinas de sirgo; y también de la iglesia de San Salvador, que enriqueció noblemente de muchas noblezas, porque fue católica en todas las cosas" Chronicon Mundi, Lucas de Tuy. Font

I també en aquest altre enllaç pag.293

Detall: 10 Regina Urraca pàg.293

El seu mateix net, Alfons III el Magne, també esmenta la seva àvia com a Paterna a la seva Crònica.

Detall. Crònica d'Alfons III. pàg.16. "Ramiro I Cum uxore sua domna Paterna" Font

També, a la "Historia de las Naciones Bascas..." Juan Antonio de Zamácola. 1818. Enllaç. pàg.174-175-176.

A la "Casa de Cabrera en Córdoba". Enllaç. Pàg. 24-25 diu aixó:

O sigui: Don Ponce de Cabrera, descendeix del Rei Don Ramiro I d'Asturias i de la Reina D. Urraca Paterna, filla de Don Diego Rodriguez( II Comte de Castella)

 Nota: Els Cabrera enllaçan amb els Ossorio que son descendents d'en Gutier Ossorio (Sunyer) i que te entre altres fills, l'Hermenegildo Gutierrez, dit a Catalunya Borrell II i el seu Germanastre, l'Ossorio Gutiérrez que, pensem que podria ser l'Armengol I d'Ossona, o l'altre germà, Mirò. Caldria fer-ne un estudi més profund però, del que estem segurs, és que Borrell II és l'alter-ego del Duc de Galicia, Comte d'Oporto i Senyor de Coïmbra, l'Hermenegildo Gutiérrez.

D'altra banda, el genealogista Luis de Salazar li donà el nom compost d'Urraca Paterna i la va fer filla del Comte Diego Rodríguez de Castella però, el cert és que la única Reina documentada en aquells temps i muller del Rei Ramir s'esmenta com a Paterna i aquesta darrera va ser la mare del Rei Ordoño I, un tal Garcia, d'una Infanta dita Aldonça i possiblement el Comte Gatón Ramírez del Bierzo que segons el Cronista Ibn Idhari, era germà del rei Ordoño I. Font Geni

"Historia genealogica de la casa de Lara, justificada con instrumentos, y escritores de inviolable fe. Por Don Luis de Salazar y Castro,... Dividida en XX. libros,... Tomo 1 De Luís de Salazar y Castro." Enllaç

Detall, Pàg 41 (n.11) Doña Urraca Paterna, Condesa de Castilla, con D. Ramiro I Rey de Asturias y Galicia.

A los "Datos para la Historia de las Casas de Herrera Y Saavedra" per Don Jose Maria Pinto de la Rosa. pàg 11. diu el següent: "Habia casado con D. Urraca por otro nombre D.Paterna" O sigui, aquesta senyora no es deia Urraca-Paterna sinó, que te dos noms. El de Paterna, que és el seu nom original i l'ùnic que està documentat i el que li posen a Castella. Urraca. 

"Discurso sobre el voto de Santiago, o sea, Demostración de la falsedad del privilegio en que se funda y de la injusticia de su exâcción, para precaver de error a los que ... leyeren la obra, que con el título de Diploma de Ramiro I, ha publicado E.P.M.F.P.R. De Francisco Rodríguez de Ledesma · 1805". Enllaç. pàg.40-41 Ens advera que, el Rei Ramir I va casar amb Paterna. Tot els demés son conjectures.

A los "Discursos ó preliminares cronológicos para ilustrar la historia de la España Árabe. Por D. F. de B. [i.e. Faustino de Bourbon.] (Prospecto de la cronología que se ha de establecer en las demostraciones ... cronológicas, á efecto de hacer ver la insubsistencia de la cronología de Don Josef Pellicer, que dió motivo á que discurriese el Señor Masdeu la que nos propone en ... su España Árabe.) Ms. notes Tomo 2 De D. F. de B., Faustino de BOURBON · 1797" Enllaç. Diu el Següent:

Sigui com sigui, segurament Urraca i Paterna son la mateixa persona i així ho creiem car, tenim constància de que, a la reina Peronella, muller de Ramón Berenguer IV, també se l'esmenta a Castella com a Urraca, així com a Na Estefania Armengol, filla d'Armengol V d'Urgell, també se l'esmenta com a Urraca Núñez de Pombeiro y Maldonado, i també a moltes d'altres. Per tant, aquest nom d'Urraca seria un nom genèric que li posaven a algunes dones de la alta noblesa a les Castelles, com en els nostres temps podria ser Maria. Urraca seria un nom d'honor. 

Detall:

A la "Gesta Comitum Barchinonensium." Enllaç. " Urraca filia Regis Aragoniae Raimiri"

També a la "Génesi i Evolución Histórica del Apellido en España." Jaime Salazar y Acha. pàg 15. Enllaç. " Domna Gontrodo cognominata Domna Urraca o Muniadomna Cognomento Domna Mayor."

Observats alguns exèmples de dones que cambien el seu nom pel d'Urraca a Castella, n'hi han alguns més, sabem que el Rei Ramir I d'Asturias i Lleó, és l'alter-ego de Raymond II de Tolosa i aquest va maridar amb la filla d'en Guifrè el Pilós, Na Guinilda Comtesa d'Ampuries i de Tolosa,(Urraca-Paterna) per tant, Si Raymond II de Tolosa, és Ramir I d'Asturies i només consta documentalment que va maridar amb  Paterna, o Urraca-Paterna, si voleu, el seu alter-ego hauria de ser per lògica, Na Guinilda d'Ampuries i seria la mare del Rei Ordoño I, Garcia, Na Aldonça i del Comte Agatón del Bierzo.

Bé, de ser així com creïem se'ns obriria un altre meló car, si el pare de Na Guinilda d'Ampuries és Guifrè el Pilós, i si en Luís de Salazar tinguès raò, el seu alter-ego a les Castelles hauria de ser Diego Rodríguez Porcelos, que alhora és el pare de Paterna, casada amb Ramir I. I el pare d'aquest, el primer Comte de Castella Don Rodrigo Froilaz de Castella, seria Sunifred I Comte de Barcelona i Urgell, pare d'en Guifrè el Pilós, o si voleu d'en Diego Rodríguez Porcelos.

Aixó que expliquem és una supossició car, no hi ha cap documentació que ho acrediti però, si que hi han algunes proves circumstancials, o evidències que, per si soles no demostrarian res, però, que totes juntes ens fan creure que podria haver estat així. Vegem-ho:

Detall: Escut d'armes de Rodrigo, amb senyera com la dels Comtes de Barcelona.

Detall: un altre variant de Rodrigo amb senyera.

D'altra banda, els Rodríguez, o fills de Rodrigo també tenen aquestes mateixes armes. ( Rodríguez de Salamanca)

Si el primer Comte de Castella és Don Rodrigo Froilaz, que sospitem que és Sunifred de Barcelona i Urgell i el seu fill, Diego Rodríguez Porcelos, és el segon Comte de Castella, dit Guifrè el Pilós a Catalunya, tots els seus descendents haurien de ser també Castellans.

Detall: Armas de Castellano.

De la etimologia del cognom "Castellano" a la Wiki ens diuen el següent:

"Se cree que el origen del apellido Castellanos proviene de los Montes de León. En su origen sus caballeros se distinguieron en la época de la Reconquista por luchas constantes contra los moros poseyendo casas infanzonadas y sirviendo como banderizos del rey de entonces. Se fueron extendiendo por Castilla y en el año 755 ayudaron al entonces rey Alfonso II de Asturias obteniendo así privilegios como pobladores, principalmente de la villa de Sahagún. Muchos analistas consideran a los Castellanos como descendientes de la sangre real de los godos que en el momento de trasladarse a Castilla abandonaron su anterior apellido Gutiérrez por el que se los conocía para adoptar el de Castellanos, de manera que quedaran vinculados con la nueva tierra conquistada." Font Wikipedia Nota: (Les armes de Castella que tots coneixem i que mostra la Wiki, serian a posteriori, les que va adoptar el Comtat.)

Bé, sabem que els Gutiérrez son els descendents de Borrell II dit a Galicia Hermenegildo Gutiérrez fill de Gutierre Mendes de Coïmbra ( Aka Sunyer) i tots aquests son també Senyors de Límia i tenen com a armes la Senyera. Font

Borrell II per Geni

Tambè a "La Casa de Cabrera en Córdoba" d'en Francisco Ruano, pàg.7 i 8 ens diuen aixó:

O sigui, els Ossorio i Gutiérrez estàn emparentats amb la Casa Real d'Asturies-Lleó i tenen un tronc comú. Aquest tal Gutier (Sunyer) Font.

Detall pàg. 4

D. Pedro Ponce de Cabrera va ser qui va conquerir Córdoba i Sevilla i aquesta Casa descendeix de la de Ossorio.

Detall: Una de les Armas dels Gutiérrez. Blasonari.net Nota: podem veure que, aquests Gutiérrez d'Asturias, tenen una bordura escacada com els Urgell i el Castell de Castella amb tres torres.

D'altra banda, en aquest Web de sabuesos, ens diuen que les armes primitives del Comtat de Castella eren una franja vermella en camper d'Or.

 " Armas: Las del Reino de Castilla en su diversas épocas. Las que aparecen a la derecha son las Armas de los antiguos Condes de Castilla, en particular del Conde Fernán González: En campo de oro una banda de gules. Las Armas de la Casa Real de Castilla, que aparecen más abajo, fueron: En campo de gules un castillo de oro aclarado de azur. Las de Castilla-León (escudo de Fernando III, "el Santo"): Escudo partido en cuatro: 1° y 3°: un castillo de oro en campo de gules. 2° y 4°: un león rampante de gules en campo de plata."

 "Antepasados: Según cuenta la leyenda, Don Rodrigo (siglo IX), noble y primer conde de Castilla, tuvo por hijo a Diego Porcelos (s. IX). Luego le sucedieron Nuño Núñez (s.IX), que fue padre de Fernando Muñóz (s. IX). Le siguen entre los condes de Cantabria: Gonzalo Téllez (s. X), Assur Fernández (s. X), Nuño Fernández (s. X), Gutier Núñez (s. X), Álvaro Herraméliz (s. X) y Gonzalo Fernández (c.890-932), que fue padre de Fernán González, primer conde de Castilla. Los antepasados directos de los condes de Castilla comienzan con Nuño Núñez Rasura que, siguiendo la línea de la Casas de Manuel y Múgica (ver Fernando III, el Santo), es el 31° abuelo de Cándido Madaleno (nuestro bisabuelo materno materno) y seguiendo la línea de las Casas de Sarmiento y Ayala (ver Alfonso XI), su 34° abuelo."

"Nuño Núñez Rasura (31° y 34° abuelo de Cándido Madaleno Gasteasoro) nació hacia el año 810. Murió el año 860. Casó con Argilo." 

Detall:

D'aquest Nuño Núñez Rasura, en el Cronicón Mundi de Lucas de Tuy, pàg 117. ens diuen que era natural de Cataluña. Per tant, si aquest primer jutge de Castella era de Cataluña i és net d'aquest Rodrigo de Castella, que pensem que és Sunifred de Barcelona i Urgell, no seria extrany que les seves armes tinguesin els colors de Catalunya. Vermell en camper d'Or.

Detall:

Nota: Breu excurs que entrem a col,lació; Els Fernández de Córdoba descendeixen dels Temes que alhora estan enparentats amb els Trava. (Veure Urraca Fernández de Temes Sra. de Chantada casada amb Fernando Bermúdez de Trava) Enllaç. d'aquest enllaç, neixerà D. Vasco Fernández de Temes que, és el pare del progenitor de la Casa de Córdoba i del Gran Capità Andalús, Gonzalo Fernández de Córdoba. Sabem per en Vittorio Pedrocchi que, aquest Gonzalo Fernández de Córdoba, està suplantant a Joan Ramón Folc IV de Cardona i podem observar que el Gran Capità andalús, és descendent dels Urgell car, els Trava descendeixen de l'Hermenegildo Gutiérrez, o si voleu, del Comte Borrell II.( veure en aquest mateix Bloc, Qui son els Comtes de Trava?) D'altra banda, en Joan Ramón Folc IV, és un Cardona de pedra picada i és cosí del veritable Gran Capità Català i Virrei de Nàpols, Ramón Folc III d'Anglesola i XVI Baró de Bellpuig. Caldria saber per què la Historiografia Castellana, li atorga els merits del Cardona al descendent dels Urgell. Enllaç

Detall: Escut d'armas dels Temes, o Témez.

Jutges de Castella. Laín Calvo de Burgos i Nuño Núñez Rasura de Cataluña. Observeu que, les armes primitives de Castella son quatre faxes vermelles en camper d'Or i el Lleó del Regne de Lleó.

Detall: Pintura representativa donde figuran los Jueces de Castilla, Arco de Santa María, Burgos.

En aquest Web de Geni també atorgan aquestes mateixes armes a Nuño Núñez Rasura. Aquest primer jutge de Castella, seria net del Rodrigo de Castella que pensem que és el pare d'en Guifrè el Pilós, Sunifred de Barcelona i Urgell. D'altra banda, Laín Calvo seria el genearca del llinatge dels Laínez que, va a petar al Cid.

Nota: El Cid Rodrigo Díaz de Vivar serà descendent per part de pare d'aquests Senyors d'Amaya.

Conclusions: Sabem que l'Hermenegildo Gutiérrez, és l'alter-ego del Comte de Barcelona-Urgell Borrell II. descendent d'un tal Gutier, que per lògica a de ser, Sunyer de Barcelona i Urgell. D'altra banda, els Ossorio son de la mateixa familia car, l'Hermenegildo Gutiérrez, te un germanastre dit Gutierre Ossorio i d'aquest llinatge descendeix la Casa de Aza i de Villalobos.( Casa de Cabrera en Córdoba pàg.8) També ho varem explicar en les anteriors entrades, "Enllaços matrimonials dels Reis d'Asturies i de Lleó, amb els Comtes d'Urgell", o els anteriors, "Qui son els Comtes de Trava?" i "Eren els Comtes d'Urgell també Comtes a Portugal?" Per tant, si Borrell II marida amb Letgarda de Tolosa i el seu alter-ego a Lleó és Na Hermessenda Gatónez del Bierzo, filla del Germà del Rei Ordoño I de Lleó, el Comte Gatón Ramírez del Bierzo, ha de ser per lògica Ramón Ponç III de Tolosa, pare de Letgarda de Tolosa. Aquest Agatón, o Gatón Ramírez del Bierzo, és fill del Rei Ramir I d'Asturias (Ramón II de Tolosa) casat amb Paterna de Castilla, o si voleu, amb la filla del Comte Guifrè el Pilós, Na Guinilda d'Ampurias. Per lògica, i si donem per certa la proposta d'en Luís de Salazar i Castro, el Comte Guifrè el Pilós hauria de ser el  segon Comte de Castella, Diego Rodríguez Porcelos fill de Rodrigo Fruela aka Sunifred de Barcelona i Urgell. De ser així, si l'Ordoño I és fill de Paterna, dita Guinilda d'Ampuries car, no hi ha documentació que certifiqui que el Rei Ramir I va casar dues vegades, la seva descendència  i la de Paterna de Castella hauria de ser Tolosa_Barcelona i tots els reis d'Asturies i de Castella-Lleó, serien en realitat Catalans. Ja ens diuen que aquests Reis son descendents dels Gods però, és que la Gothia era la Catalunya primigènia.

Les Tintes de la Història les carrega el Diable.

Francesc Duart

ENLLAÇOS MATRIMONIALS DELS REIS D'ASTURIAS I DE LLEÓ, AMB ELS COMTES D'URGELL.

El Dr. en Història medieval, Ernesto Fernández Xesta, en el seu llibre, " Relaciones Familiares del Condado de Urgel y Castilla y León", a la pàg. 10 diu el següent: "Lo primero que hay que señalar,es la enorme importancia que tanto para la política estatal cuanto para la familiar, tuieron los acuerdos matrimoniales de los Soberanos-- Reyes en León, Castilla, Portugal, Navarra y Aragón; Condes en las distintas demarcaciones Catalanas -- y de sus hijos e hijas, así como, en determinados casos, de magnates concretos que, en momentos puntuales, tenian gran influencia. En efecto; simplemente repasando la historia, podemos observar, a través de los diferentes casamientos reales, o de los vástagos de los Soberanos, la diferente política exterior de los estados peninsulares de la Edad Media. A causa de estos matrimonios se alcanzaban paces más o menos duraderas, se cubrían las espaldas para poder presentar batalla contra otros estados fronterizos, para perseguir alborotadores internos, o, incluso, se iban poniendo las bases para un intento posterior de unión de los diversos estados o señorios." Enllaç

Ràs i curt! Ens està dient que, els Reis de Lleó, Castella , Portugal, etc... eren els Comtes catalans? Si més no, així ho sembla però, de quins Comtes en concret parla? Car, de la lectura del llibre no hi trobem cap conexió, malgrat que, sempre ho hem intuït car, les armes dels Bermudos de Galicia, Ponce de León, o les dels Limia, son idèntiques a les dels nostres Comtes d'Urgell i de Barcelona.

Podria ser doncs, que aquests personatges Catalans, els trovesim per l'Hispania Citerior amb els noms cambiats, i que fossin per a nosaltres impossible de identificar?

Bé, la clau de volta que ens ha permès desllorigar part d'aquest galimatias, si més no, per la branca que toca als Comtes d'Urgell i de Barcelona, la trovem en la Comtessa Estefania Armengol que, com ja vem veure en l'entrada d'aquest Bloc, "Qui eren els Senyors de Limia", se l'esmenta com a Na Urraca Núñez Gómez de Pombeiro y Maldonado. Enllaç. Aixó, ens va permetre identificar al seu pare, Armengol V d'Urgell, amb el seu alter-ego a Galicia dit, D. Gómes Núñez de Pombeiro, Comte de Portugal, casat amb Na Elvira Pérez de Trava. En la darrera entrada, ja vem poder comprobar que els Trava, o Traba, descendeixen directament de Borrell II i Na Letgarda de Tolosa, o si voleu del Dux de Galicia, Comte d'Oporto i Senyor de Coïmbra, l'Hermenegildo Gutiérrez i la seva muller Na Hermessenda Gatonez del Bierzo.

Detall: Estefania Armengol d'Urgell, te un fill que és el primer mestre de l'Ordre de Sant Jaume (Santiago) dit, Pedro Fernández "Potestad" de Fuentencalada i que curiosament, Na Urraca Gómez Núñez de Guzman y de Pombeiro Maldonado, També. Per tant, si aixó és així, em de pensar que Na Estefania i Na Urraca son la mateixa persona. Font Geni 

Detall: Urraca Gómez de Pombeiro (Núñez de Guzmán y Maldonado Pérez de Trava) també te un fill que és el Primer Mestre de l'Ordre de Sant Jaume dit D. Pedro Fernández de Monroy de Fuentencalada. Font

També a la Wikipedia:

Seguint amb l'ascendència del Comte Armengol V d'Urgell, trovem al seu pare l'Armengol IV dit a Galicia D. Nuño Vasques Gutiérrez Conde de Celanova i casat amb Sancha Gomes. L'Armengol III, el de Barbastre seria doncs, Teobaldo Núñez Comte de Celanova, casat amb Na Teresa Moniz Ossorio.  (els Ossorio descendeixen d'un germanastre de l'Hermenegildo Gutiérrez aka Borrell II, dit Ossorio Gutiérrez i fill de Sunyer I(Gutier). Aquest Ossorio Gutiérrez podria ser L'Armengol I d'Ossona, o potser l'altre germà Miró) Aquesta branca dels Ossorio entroncarà amb els Cabrera que, seràn Senyors de Córdoba del llinatge dels Ponce de Cabrera i desprès, dels Ponce de León.

 L'Armengol II d'Urgell, el pelegrí seria doncs, D. Núño Gutierrez de Celanova casat amb Velasquita de Celanova i que casualment, L'Armengol II d'Urgell, també marida amb Na Velasquita de Besalú que, en algunes cròniques, la fan castellana. Ens diuen que l'Armengol II el pelegri, va anar a Terra Santa, on va morir però, potser va anar a les Castelles que també, eren la frontera amb l'Islam.

Detall: Relaciones Familiares del Condado de Urgel con Castilla y León. Ernesto Fernández Xesta. pàg.15. " casará con Constanza Belasquita, de la que se duda de si era castellana, como parece desprenderse de su nombre..." Enllaç.

Bé, aixó te tot el sentit si aquesta Belasquita, o Constança de Besalú, que diuen que podria ser castellana, és la mateixa Velasquita que casa amb l'alter-ego a Galicia del Comte Armengol II. Don Nuño Gutiérrez de Celanova.

Seguint amb l'ascendència, Don Gutierre fruela Arias Menéndez, II Comte del Sobrao, és l'Armengol I el de Córdoba, casat amb Ilduara Eriz de Lugo. l'Hermenegildo Gutiérrez, son pare, és Borrell II casat amb Letgarda de Tolosa aka Hermessenda Gatónez del  bierzo. 

l'Arias Mendez de Coïmbra és l'alter-ego de Ramón Borrell casat amb Na Hermessenda Gundesindez ( Hermessenda de Carcassona) filla d'en Gundesindo Eriz de Lugo aka Roger el Vell de Carcassona i Inderquina Méndez de Pallars, filla del Comte d'Oporto i Tuy, l'Hermenegildo Gutiérrez (Borrell II). Dn. Gutierre (Fruela) Arias de Menéndez, II conde del Sobrado és l'alter-ego d'Armengol I el de Córdoba i està casat amb Iduara Eriz de Lugo,( filla del Comte Ero Fernández de Lugo aka Rotbald II Comte de Provença).

Nota: El monestir de Sant Salvador de Celanova, va ser fundat per l'Hermenegildo Gutiérrez i l'Ermita de Sant Miquel de Celanova, per Sant Rosendo, fill d'Armengol I. L'etimologia de Celanova, ja ens fa sospitar que és un nom català. Enllaç

Etimologia: Celanova: sería una cellam ("granero" o incluso "monasterio") novam ("nuevo"). Enllaç

Nota: En Jaime Salazar y Acha en el seu treball " Génesi y Evolución del Apellido en España" ens fa aquest aclariment: "Lógicamente, por las variedades del romance, también los nombres adoptan formas distintas aún siendo los mismos. Así, si el Hermenegildo godo pasó a ser Menendo en Galicia (Don Mendo, o Hermenegildo Gutiérrez aka Borrell II) en Cataluña tomará la forma de Armengol; los Francos Raimundo, Guillermo, Arnaldo, Fulco o Gerardo, tomarán las formas de Ramón, Guillem, Arnau, Folch o Guerau." Per tant, queda clar que aquests Mendos, o Menéndez de Galicia, son els Hermenegildos, dits Armengols a l'Urgell. Enllaç

Detall alter-egos dels Comtes d'Urgell. 

Per la banda de Na Letgarda de Tolosa, o Na Hermessenda Gatónez del Bierzo, arribem a la conclusió que, els Reis d'Asturias i Lleó son els Comtes de Tolosa car, el pare de Na Hermessenda Gatónez del Bierzo, és el Comte Gatón del Bierzo, o Ramón Ponç III de Tolosa, si voleu, fill del Comte Ramón II de Tolosa, que és l'alter-ego del Rei Ramir I d'Asturias i de Lleó. El seu pare, Bermudo I el Diácono, és l'Eudes I, o, L'Odó I de Tolosa.

Del Comte Gatón del Bierzo(Ramon Ponç III de Tolosa) ens diuen el següent: "Hermano del rey Ordoño I, militar y conde del Bierzo y Astorga." Enllaç

Según la obra al-Bayan al-Mugrib de Ibn Idhari, Gatón era hermano del rey Ordoño I, por lo que sería hijo de Ramiro I y Paterna de Castilla.( aquesta paterna de Castilla, pot ser, Na Guinilda d'Ampuries i Barcelona- Urgell, o la Comtessa desconeguda dita Urraca de Galicia) Para otros historiadores era su cuñado al estar casado con Nuña.

Matrimonio y descendencia 

Contrajo matrimonio con Egilona, también llamada Egilo, con la que tuvo cuatro hijos:

1-Bermudo Gatónez.

2-Ermesinda Gatónez, patrona del monasterio de Santa María de Loio, contrajo matrimonio con el conde Hermenegildo Gutiérrez, conde gallego, conquistador de Coimbra y mayordomo mayor del rey Alfonso el Magno. De este matrimonio nacieron, entre otros, Elvira Menéndez, esposa de Ordoño II de León, el conde Gutierre Menéndez, padre de san Rosendo, y Adosinda Gutiérrez, probablemente la madre de la reina Velasquita de León.

3-Savarico Gatónez o Savarico II, obispo de Mondoñedo desde 907 hasta 925-926.

4-Patruina Gatónez (m. después de junio de 927).

Detall: "Las Dinastias Reales de España" Jaime Salazar y Acha. pàg 52 Enllaç

Detall: Genealogia de la Familia Montealegre. pag 123-124. Si no ho podeu llegir be, podeu consultar l' Enllaç

En aquesta proposta tenim alguna dificultat car, no hem pogut identificar l'altre fill del Rei Ramir I, L'Ordoño I d'Asturias i de Lleó, amb el seu alter-ego a Tolosa car, no li trobem un segon fill al Comte Ramón II. Potser la censura l'ha fet dessapareixer per a dificultar la seva identificació. També tenim en compte que, l'Ordoño I, pugui ser l'ùnic fill d'en Ramón II de Tolosa. O sigui, Ramón Ponç III de Tolosa, o Gatón del Bierzo pero, preferim deixar-ho de moment com a una conjectura car, és més factible que, un dels fills d'en Ramón II de Tolosa, l'alter-ego de l'Ordoño, l'hagin fet dessapareixer. Sigui com sigui, i a l'espera de tenir-ne més dades, pasem doncs, a veure amb qui van enllaçar aquests Reis de Lleó.

Detall: En Color gris la branca de Tolosa i en Groc, la de Barcelona i Urgell.

Ramir I d'Asturias i Lleó va casar amb Paterna de Castilla que, pensem que és Na Guinilda de Barcelona, filla d'en Guifrè el Belòs. Aixó ho deduïm car, Ramón II de Tolosa va maridar amb la filla d'en Guifrè el Belòs, Na Guinilda de Barcelona. El fill d'aquest i també Rei de Lleó, L'Ordoño I, seria doncs, de ser certa aquesta filiació, 50% Tolosa per part de pare i 50% Barcelona-Urgell per part de mare. Hi ha un altre hipótesi on, a l'Ordoño I, el fan fill d'un altre dona de filiació desconeguda, dita Urraca de Galicia. L'altre fill, Gatón del Bierzo, és net d'en Gifrè el Belós i per tant, és un Tolosa- Barcelona- Urgell i seria germanastre de l'Ordoño I. Marida amb una tal Nuña, o Muniadomna de Asturias de pares desconeguts i que serà la mare de l'Alfons III el Magne, que emparenta amb Na Ximena Sancha Garcés Amelina de Navarra, filla de Garcia Iñíguez de Pamplona i Na Urraca. L'altre fill de Ramir I de Lleó, Gatón del Bierzo i Comte d'Astorga, net d'en Guifrè el Belòs, emparenta amb Na Egilona Ramírez del Bierzo i és mare de Na Hermessenda Gatónez del Bierzo,( Aka Letgarda de Tolosa) Gobernadora d'Oporto i muller del Dux de Galicia, Comte d'Oporto i Senyor de Coïmbra, D. Hermenegildo Gutiérrez ( Aka Borrell II). 

De Borrell II, a la Real Academia de la História, ens diuen que és Duque de la Hispania Citerior. "En cuanto a las relaciones con Occitania, ya en 967, recién fallecido su hermano Mirón, Borrell II había hecho un viaje al monasterio de Saint-Géraud de Aurillac, donde fue denominado por el monje Richer de San Remy de Reims “Duque de la Hispania Citerior”; gracias a este viaje, conoció a su esposa Letgarda de Auvernia, introductora del nombre de Ramón en la casa condal de Barcelona" 

I també: Duque Ibérico y Marqués por la Gracia de Dios i Duc de la Gothia. "Pero la muerte del penúltimo Soberano carolingio, Lotario, en 986, y poco después del último, Luis V, en 987, y la subida al trono de Hugo Capeto en un momento en que tuvo que defender su Corona de insurrecciones internas y ataques externos de los normandos, hicieron que no se pudiese enviar a Borrell la ayuda solicitada. Mientras estos contactos con la Corte franca se producían, los musulmanes se retiraron del condado de Barcelona, ya que la aceifa, según al-Udrí, duró únicamente ochenta días. Esta nueva situación llevó a Borrell II a proclamarse en 988 “Duque ibérico y marqués por la Gracia de Dios”, y en otro documento, “apud nos autem imperante Iesu Christo; tempore Borrelli ducis Gothicae” y a romper para siempre las relaciones formales de subordinación política hacia los reyes francos." Enllaç

O sigui; d'una manera subliminal, ja ens estan dient que Borrell II és "Lo Puto Amo" de la Hispania Citerior, només per sota del Rei de Lleó que, és el Ramón II de Tolosa. Aixó ens lliga amb l'Hermenegildo Gutiérrez que, és Dux a Galicia i Comte d'Oporto.

Detall: Hispania Citerior a començaments del segle XI.

Ateneo de Córdoba. En aquest Enllaç també ens fan cinc cèntims.

"Hermenegildo Gutiérrez fue una figura destacada de la nobleza galaica del siglo IX. Padre de Elvira Menéndez.

Contaba con amplias posesiones en los actuales Galicia y norte de Portugal. Perteneció a la Curia Regia en la corte de Alfonso III el Magno. Ostentó el más alto cargo en la misma: mayordomo real. Fue conde de Oporto y conquistador de Coímbra en el año 876.

Conquista de Coimbra

La conquista de Coimbra no fue una mera repoblación. Era un núcleo musulmán consolidado situado a más de cien kilómetros al sur del núcleo cristiano más próximo. Ya no pertenecía a la Gallaecia sino a la Lusitania en poder musulmán. Hermenegildo Gutiérrez tomó la ciudad asaltando sus fortalezas. El emir de Córdoba Muhammad I reaccionó enseguida y sitió a Hermenegildo, que resistió con éxito y perseverancia hasta la llegada de refuerzos.

Con el antecedente de Vimara Pérez representa a la nobleza galaica que dio un gran impulso a la Reconquista, llegando hasta el Mondego en un momento en que la frontera cristiano-musulmana, en el centro de la península, estaba aún a la altura de Burgos y en el que Zamora no se puede dar como repoblada hasta el año 893. Precisamente con Vimara Pérez ocupa Tuy en 860, y con Peláez Pérez Braga en 868. Esta marcha hacia el sur consolidó un espacio social cristiano en el territorio portucalense. Esta área tan avanzada geográficamente tuvo que organizar su autodefensa mediante una creciente autonomía, germen del futuro Reino de Portugal.

Leal a Alfonso III el Magno

En la rebelión del dux gallego Vitiza contra el rey de Oviedo Alfonso III el Magno, aglutinó a la nobleza gallega leal al monarca asturiano. Durante los siete años en que duró la rebelión, y que puso en peligro la corona del rey Alfonso y la unidad del reino, hizo frente a los ataques de Vitiza y contribuyó decisivamente a que no se hiciera con el poder en Galicia.

En el año 895 su ejército capturó a Vitiza y lo llevó encadenado a la presencia del monarca. En recompensa recibió las mandaciones del rebelde y el título de dux (representante de la monarquía en Galicia al que los condes debían obediencia).

Sangre de reyes

Se lo supone descendiente del rey godo Witiza. Hermenegildo contrajo matrimonio con Ermesenda o Hermesinda, hija de Gatón del Bierzo, luego conde de Astorga, hermano del rey Ordoño I de Asturias, por lo tanto nieta de Ramiro I. En el año 900, su hija Elvira Menéndez se casaba con el futuro rey de Galicia y de León Ordoño II. De su linaje descienden los sucesivos reyes galaico-leoneses (desde Sancho Ordóñez en adelante)."

Com ja em vist, Na Elvira Menéndez, filla del Dux de Galicia, l'Hermenegildo Gutiérrez i Na Hermessenda Gatónez, va ser Reina consort de Lleó al casar amb l'Ordoño II de Lleó, per tant, tota la seva descendència serà Tolosa-Urgell-Barcelona.

Ramir II el Gran, també va emparentar amb una filla d'en Gutierre Ossorio, germà de l'Hermenegildo Gutiérrez) dita Adosinda Gutiérrez i també amb Na Aldonza Gutiérrez, filla de Borrell II, o l'Hermenegildo Gutiérrez. Per tant, la descendència del Rei Ramir II de Lleó i Asturias, també és Urgell-Barcelona-Tolosa.

L'Ordoño III de Lleó, és fill del Rei Ramir II el Gran i Na adosinda Gutiérrez, per tant, net de Borrell II i na Letgarda de Tolosa. L'Ordoño III, va maridar amb Na Urraca Fernández de Castilla i va ser pare del Rei de Lleó, Bermudo II el Gotoso casat amb D. Velasquita i Na Elvira Garcés de Castella, filla de N'Ava de Ribagorça. Amb aquesta darrera Reina, va tenir l'Alfons V de Lleó, casat també amb una Urgell. Na Elvira, o Gloria Menéndez de Valdés, filla del II Comte de Galicia, Gobernador del Regne de Lleó, Tutor d'Alfons V , Senyor del Bierzo, Don Menendo González de Valdés, II Comte de Portugal i  Comte de Galicia. L'Armengol I el de Córdoba.

Conclusió: Em vist com els Reis d'Asturias-Lleó, son en realitat els Comtes de Tolosa i que, van anar emparentant, com ens diu l'Ernesto Fernández Xesta, amb els diversos Comtes de Galicia, o llurs filles que, son Urgell-Barcelona però, ara, els hi em posat cara i ulls. Quedarà pendent esbrinar quí és l'alter-ego del Rei Alfons III el Magne car, seria el genearca d'aquests Reis de Lleó. Tot dependrà de, si els fills del Rei Ramir I d'Asturies i Lleó,( aka Raymond II de Tolosa) l'Ordoño I i el Comte Gatón del Bierzo, son de la mateixa muller (Paterna de Castilla). Raymond II de Tolosa, va casar amb Guinilda d'Ampuries i de Barcelona, filla del Comte Guifré el Belós, per tant, Na Paterna de Castilla ha de ser Na Guinilda de Barcelona i el Comte Gatón del Bierzo és fill d'aquesta filiació però, l'Ordoño I de Lleó i pare d'Alfons III el Magne, podria ser fill d'un altre dona. Un dels fills d'Alfons III el Magne, el Rei Fruela II de Lleó, va emparentar amb D.Nunilo Ximena aznares, neta d'Aznar I Galí Comte d'Aragó, d'Urgell i Cerdanya i seria la branca que va a petar al Senyor de Valladolid, D. Peransurez. No tenim encara identificats a tots els personatges car, la maranya de llinatges i d'individus amb els noms cambiats és colosal però, amb paciència i una canya, els anirem identificant i retornant al lloc que els toca.

Les religións i els dogmes, sempre omplen el buit que deixa l'ignorància.

Francesc Duart

 QUI SON ELS COMTES DE TRAVA?

Segons la Wikipedia, "la casa de Traba fue una familia noble del Reino de Galicia que tuvo gran poder económico y político durante los siglos XI y XII en todo el norte de lo que hoy son España y Portugal. Se cuentan entre sus descendientes numerosos monarcas de otros países europeos." 

Sobre els seus origens ens diuen el següent:

"El primer miembro bien documentado del linaje de Traba fue Froila Bermúdez o Vermúdez o Veremúndez. Adquiere renombre alrededor del año 1060, cuando ya interviene en litigios judiciales del monasterio de San Martín de Jubia (Jubia, en el actual municipio de Narón), donde los monjes lo consideraban dominus noster. Hizo espléndidas donaciones al monasterio,​ y tras fallecer en el año 1091, fue enterrado allí en solemne ceremonia a la que asistieron dos obispos.

Algunos de sus descendientes y muchos genealogistas posteriores buscaron para Froila entronques reales o nobles. Se le hizo nieto del conde Menendo González, regente durante la minoría de edad de quien sería el rey Alfonso V de Galicia y León. Crespo de Pozo, por ejemplo, lo hizo descender de la poderosa casa gallega de los Menéndez. Los documentos archivados en el monasterio de Sobrado, fuente principal de información sobre los Traba, no avalan ninguna de estas dos hipótesis. Un entronque todavía más ambicioso hizo a Froila tataranieto de Ramón, Román, Raimundo o Raymond, supuesto hijo, legítimo o bastardo, del rey Fruela I de Asturias. Según Barrau-Dihigo, tal hijo nunca existió."

Bé, com sempre tot son suposicións i controvèrsias que no ens diuen massa cosa. Per al nostre estudi inicial, per tal d'esclarir, si més no, un possible origen d'aquest llinatge dels Traba, em consultat una revista de la "Asociació Cultural dels Estudis de Galicia" NALGURES Tom IV 2007 d'en José Luís López Sangil. Enllaç

A la pàg. 244 sobre els origens d'aquest llinatge, Sangil, ens diu el següent: " Los orígenes de la familia de los Traba son bastante oscuros, y hasta llegar a don BermudoFroilaz, existen diferentes versiones de los genealogistas. No es así a partir de don Bermudo,al poder consultar y comprobar numerosas fuentes documentales. 

No em reproduït tot el corpus del text car, nomès em triat el que creiem més interessant car, si algu està interesat pot consultar l'enllac.

I apunta: " Son contradictorias las diversas fuentes genealógicas que podemos encontrar. He analizado las versiones de CARBAJO,Mauricio. Cronicón de Santa María de Sobrado. Escrito en 1770, y la copia posterior de don Benigno Cortés y García,escrita en 1902, Historia del monasterio de Sobrado. Manuscrito. Biblioteca Universidad de Santiago; PUGA, Bartolomé Manuel de. Tablas genealógicas de los señores de la Torre de Cela. Manuscrito. RAG; GÁNDARA, Fray Felipe. Armas y triunfos de Galicia. Santiago 1970; El Nobiliario del Conde de Barcelos don Pedro, hijo del Rey don Dionisio de Portugal.Traducido por Manuel de Faria y Sousa. Madrid 1646. Páginas 43-45 y 63. En su conjunto, estos estudios genealógicos no son acertados, a menudo contradictorios, y hay que tomarlos con precaución." I continua:

"Después de lo dicho, para analizar la genealogía de los Froilaz-Traba nos vamos a remontar al  conde don Hermenegildo Gutiérrez (c. 842 - c. 912), documentado en los años 869-912,y que fue hijo del conde don Gutierre Aloitez y su esposa doña Elvira. Se casó hacia el año 864 con doña Ermesinda Gatoñez, hija del conde don Gatón y doña Egidio, y prima de Alfonso III el Magno."

I Diu: "La vida de don Hermenegildo, es casi coincidente con la de Alfonso III el Magno". A més, sabem que Hermenegildo és el nom en castellà d'Armengol. 

A la Wikipedia, en relació aquest Hermenegildo, ens diuen aixó: "Hermenegildo Gutiérrez (o Menendo o Mendo)" dit a Catalunya Borrel II, com ja vem veure en la entrada anterior. "(c. 850-después de mayo de 912),​ fue una figura destacada de la nobleza galaica de los siglos IX y X. Contaba con amplias posesiones en Galicia y en el condado Portucalense. Fue miembro de la curia regia de Alfonso III, ostentó el más alto cargo en la corte, el de mayordomo real, y fue conde de Oporto y reconquistador de Coímbra en el año 878. Su hija Elvira fue reina consorte por su matrimonio con Ordoño II de León, hijo de Alfonso III."

Per tant, Una filla seva, una Belonida-Urgell, és Reina consort de Lleó car, marida amb l'Ordoño II, fill d'Alfons III el Magne. Un altre fill d'Alfons III, i també Rei de Lleó, va ser Fruela II el leprós, casat amb Na Nunilo Ximena Aznares, també una Urgell descendent de l'Aznar I Gali, Comte d'Urgell, Cerdanya i Aragó ( Comtes nominats pels Francs). Aquesta descendència del Rei Fruela II i Na Nunilo Ximena Aznarez (neta d'Aznar Galí) ens portarà fins al Senyor de valladolid Don Peransurez Sr. de Valladolid. 

I continua amb la descendència:

"Del matrimonio de don Hermenegildo y doña Elvira ( diu Elvira però, creiem que és un error i aquesta Elvira seria la seva mare car, la seva muller és doña Ermessinda Gatónez, o potser aquesta Ermessenda Gatónez també se li diu Elvira car, de vegades apareix també com a Elvira del Bierzo) hubo los siguientes hijos: Gutierre (Arias) Menéndez,(Armengol I de Córdoba) casado con Ilduara Eiriz y padre entre otros de san Rosendo, Arias Menéndez,Elvira Menéndez, esposa del rey Ordoño II, Patruina Menéndez e Inderquina (Pallá "de Pallars")Menéndez. En la línea sucesoria le sigue el conde don Gutierre (Arias) Menéndez (Armengol I el de Córdoba) (c. 865-933, hijo  del conde don Hermenegildo Gutiérrez (Borrell II) y doña Ermesinda Gatoñez,( Letgarda de Tolosa) que debió nacer hacia el año 865"

"El conde don Froila Gutiérrez ( fill d'Armengol I de Córdoba) (c. 909-977) heredó algunos de los condados familiares que antes gobernaran su padre y su tío don Arias (Ramón Borrell). Hacia el año 890 se casó con doña Ilduara Eriz, con unos 15 años de edad, hija del conde de Lugo don Ero Fernández y su primera esposa doña Adosinda. Don Gutierre debió de fallecer entre mayo de 933 y febrero de 934. Del matrimonio de don Gutierre y doña Ilduara, por este orden, tuvieron los siguientes hijos: Munio Gutiérrez, casado con doña Elvira Arias; Rosendo Menéndez, San Rosendo, obispo de Mondoñedo en 925-950 y 955-958, y posteriormente obispo de Santiago en 968-977. En 936 fundó el monasterio de Celanova. Fué uno de los hombres más influyentes de Galicia en el siglo X; conde Froila Gutiérrez, casado con doña Sarracina, cofundador de Celanova y personaje importante con Ramiro II que le concedió varios condados; Adosinda Gutiérrez, casada sucesivamente con don Jimeno Díaz y don Ramiro Menéndez; y, Hermesenda Gutiérrez, casada con don Pelayo González, hijo del conde de Deza don Gonzalo Betotez y doña Teresa Eriz. El conde don Froila Gutiérrez se casó con doña Sarracina, con la que tuvo dos hijos, don Rodrigo Froilaz, casado con doña Elvira González y don Gutierre Froilaz, del que desconocemos el nombre de su esposa. Del conde don Gutierre Froilaz, aparte de lo citado en el Carbajo, tenemos muy poca información. Se confirma en un documento de la catedral de Lugo, ser hijo de don Froila Gutiérrez y doña Sarracina. De don Gutierre Froilaz son hijos el conde don Pelayo Gutiérrez y don Manido Gutiérrez." 

I segueix: "De don Manido Gutiérrez, casado probablemente con doña Frole Alfonso, es hijo don Bermudo Froilaz (Manido). Don Bermudo Froilaz, llamado Manido, se casó en primeras nupcias con doña Guntroda de Rivera, hija del Conde don Adoino de Rivera y de su mujer doña Guntroda, y posteriormente con doña Lupa Rodríguez, fallecida en 1071, y sepultada en el monasterio de San Martín de Jubia. Don Bermudo fue también enterrado en el citado monasterio de Jubia. De su segundo matrimonio tuvo al conde don Froila Bermúdez y a doña Lucía Bermúdez, la cual a su vez tuvo dos hijas, doña Munia y doña Ermesinda Froilaz. El conde don Froila Bermúdez (m.s. XI-1091), aparece también con el nombre de Froilán Pérez Bermúdez, se casó primeramente con doña Elvira de Faro, y después con doña Lucía."

De tota aquesta genealogia que ens explica i que a priori no entendriem res, si no fos perquè en la darrera entrada dels Urgells Comtes de Galicia, vam poder comprovar, segons la nostra hipòtesi que, Borrell II a Galicia se l'esmenta com a Dux Hermenegildo Gutierrez, casat amb Na Ermessenda Gatónez que el seu alter-ego a Catalunya és Letgarda de Tolosa. 

I com que en José Luís Lopez Sangil, a la pàg.244 ens dona el nom del primer personatge, origen d'aquest llinatge, " don Hermenegildo Gutierrez, dit Borrell II a Catalunya i casat amb Na Ermessinda Gatonez, aka Letgarda de Tolosa, i a més, sabem per la darrera entrada d'aquest mateix Bloc, en relació als Limia que, Na Estefania Armengol d'Urgell, filla d'Armengol V d'Urgell, se l'esmenta també com a Urraca Gómez de Pombeiro, hem pogut doncs, lligar tots els alter-egos dels Comtes d'Urgell a Galicia i Portugal. Per tant, si el que diu Sangil és correcte, podem dir sense por a equivocar-nos massa que, l'origen dels Traba son els Comtes de Barcelona i els de Tolosa.(Reis d'Asturias i Lleó)

Genealogia alter-egos dels Comtes d'Urgell a Galicia i Portugal.

Detall: Armas dels Bermúdez, descendents d'Alfons III el Magne i que segons Sangil te moltes concomitàncies amb el Dux de Galicia, Comte d'Oporto i Sr. de Coïmbra, l'Hermenegildo Gutierrez. (Borrell II Comte d'Urgell i Barcelona)

Ja vem veure en la darrera entrada els diferents alter-egos dels Urgell a Galicia i Portugal i que reproduïm un altre vegada.

Dux de Galicia Hermenegildo, Mendo Gutiérrez de Coïmbra = Borrell II

Don Gutierre Fruela Arias Menéndez II Conde del Sobrao = Armengol I el de Córdoba

Don Nuno Guterres de Celanova III Conde del Sobrao = Armengol II d'Urgell ( els dos es casen amb una Velasquita)

Teobaldo Nunes Conde de Celanova = Armengol III el de Barbastre.

Nuno Vasques Guterres Conde de Celanova = Armengol IV

Don Gomes Nunes de Pombeiro, Maldonado Conde de Portugal = Armengol V

Urraca Gómez de Pombeiro = Estefania Armengol.

Descendència dels Traba des del Dux de Galicia, Hermenegildo, Mendo Gutiérrez de Coïmbra  (Borrell II casat amb Letgarda de Tolosa, o Hermessenda Gatónez)

Don Gutierre Fruela Arias Menéndez II Conde del Sobrao,( Armengol I el de Córdoba) casat amb Ilduara Eriz de Lugo

Don Froila Gutierrez, III Conde de Trastámara, Conde de Astorga ( fill d'Armengol I no identificat amb el seu alter-ego català) (904-1000), casat amb Sarracina  (germà de San Rosendo)

Don Rodrigo Gutierre Froilaz II Manido (940-1017) (Fill de l'anterior no identificat)

Don Froila Rodríguez Manido Gutierrez V Conde de Trastámara (975-1040), casat amb Iñiga González i Durambiax, filla d'en Gonzalo de Trastamara que alhora és germà d'en Frolia Gutiérrez, III Comte de Trastamara, fill d'Armengol I de Córdoba, dit a Galicia Don Gutierre Fruela Arias Menéndez casat amb Na Ilduara Eriz de Lugo. ( fill de l'anterior no identificat)

Don Bermudo Froilaz Manido Conde de Trastámara (1028-1060) casat amb Lupa Rodríguez Gontroda de Rivera y de Aranga ( fill de l'anterior no Identificat)

Don Froila Bermúdez Pérez (1045-1091) casat amb Elvira de Faro ( fill de l'anterior no identificat)

Don Pedro Froilaz de Traba (1075-1126) ( fill de l'anterior no identificat)

ELS TRABA I ELS ARMENGOLS DE GALICIA I PORTUGAL

Nota: La descendència en color verd, correspond als Traba, l'altre en color Grog és la dels Armengols.

Aixó quedaria provat a la pàg.136 de la "Monarquia Española, Blasón de su Nobleza" Volum I, d'en Juan Félix Francisco de Rivarola y Pineda on deixa clar que, els Córdova venen d'Armengol d'Urgell. Font

Els Fernández de Córdova son descendents dels Témez i aquests, dels Traba que alhora son una branca d'Urgell. (veure la darrera entrada, El Senyoriu d'Aguilar, l'antic escut de Córdova i les Armes dels Vescomtes d'Empúries) Font

Aquest Don Gutiérrez Arias Menendez és Comte del Sobrado. A la Capella de Sant Joan del Monestir de Santa Maria del Sobrado, trobem les armes dels Urgell en el sepulcre del cavaller Vasco Arias de Baamonde. sobre el 1310

Aquest Cavaller estava casat amb Milia Pérez de Castro, una descendent del Duc de Límia Fernando Garcia de Fita i Maria Álvarez Minaya. Font

Escut de Baamonde: Les armes antigues dels Baamonde son les mateixes que les dels Comte d'Urgell. "Baamonde (Bahamonde, de Badamundus) ostento desde tiempo inmemorial de forma simultánea dos escudos: uno, con campo ajedrezado de quince cuadros en blanco y negro, que parece datar de 1400. El otro, de uso mucho más frecuente, tiene cenefa de siete truchas y en el centro una M coronada."  Font

Conclusions: Aquest Don Pedro Froilaz de Trava, o Traba, seria el Genearca dels Traba i ja podem veure que és un Barcelona-Urgell car, descendeix directament de Borell II Comte de Barcelona i d'Urgell, que tenim identificat amb el seu alter-ego Hermenegildo Gutiérrez.

El segueix el seu fill Armengol I d'Urgell, el de Córdoba, També identificat amb, D. Gutierre Arias Menendez. També, l'Hermenegildo Gutiérrez dit Borrell II, te un altre fill amb un altre dona dita Elvira i és el genearca de la Casa de Ossorio. L'Ossorio Gutiérrez. De la Casa de Ossorio son descendents els Flaínez ,o Laínez, branca paterna del Cid i que de moment no els tenim identificats. La descendència materna baixa directa de l'Aznar Galí Comte d'Urgell i Cerdanya, com ja vem veure en l'entrada del Peransurez.

La nostra hipòtesi té de moment algunes dificultats:

Segons la descendència a Catalunya, d' Armengol I, dit a Galicia,(Gutierre Arias Fruela Menéndez, Comte del Sobrao ) només te un fill dit Armengol II, que a Galicia i Portugal és Nuno Gutierres de Celanova, no li trobem un alter-ego al Don Froila Gutierrez, fill també de Gutierre Arias Fruela Menéndez. Geni. Armengol I el de Córdoba. Geni. Gutierre Arias Fruela Menéndez.

Detall: Armengol I el de Córdoba.

Detall: Gutierre Arias Fruela Menéndez

No hem pogut identificar aquest Don Froila Gutierrez, amb el seu alter-ego català però, ja veiem que tots descendeixen per linia agnaticia del Gutiérrez Arias Menéndez, aka Armengol I el de Córdoba, i de moment preferim deixar-ho a la espera de tenir-ne més dades. Segurament, aquests Armengols, a Galicia i Portugal, haurien pogut tenir descendència amb d'altres dones que caldria identificar i que no es corresponen amb els matrimonis i descendents, que coneixem a Catalunya. Un altre possibilitat a tenir en compte, és que la censura hagi pogut esborrar alguns personatges dels Armengols catalans, per tal d'inpedir-ne la identificació amb els de Galicia. Bé, caldria un estudi molt més profund per tal d'aclarir-ho. El que sabem, és que la història és un constructe, basat en els fets reals però, adaptat als interesos del poder de cada moment.

També cal observar que, Don Gutierre Arias fruelaMenéndez, Comte de Coïmbra i del Sobrao (Armengol I de Córdoba) te una filla dita Hermessenda Gutiérrez de Coïmbra, casada amb Pelayo González de Deza. Una de les filles d'aquest matrimoni  i neta d'Armengol I de Córdoba ( aka D. Gutierre Fruela Arias Menéndez), és Aragonta González de Deza casada amb L'Ordoño III de Lleó. El fill d'aquest, és el Rei de Lleó Bermudo el Gotoso que alhora, tindra un fill dit Alfons V de Lleó. Per tant, Tots els Reis de Lleó fins aquest Alfons V, son Urgells. Bermudo III, fill d'Alfons V, serà el darrer Rei de Lleó d'aquest llinatge car, després de la seva mort l'any 1037, els seus drets passaràn a la seva germana Sança i al seu marit Ferran. Entraran doncs a regnar els de la banda d'Aragó. Ferran I el Magne fill de Sans III de Pamplona dit el Major.

Per la banda ascendent de l'Ordoño III de Lleó, casat amb la neta d'Armengol I de Córdoba, hi ha son pare, Ramir II de Lleó, fill de l'Ordoño II de Lleó i germà del Rei Fruela II "el Leprós", tots dos, fills d'Alfons III el Magne que, podria ser un fill desconegut de Ramón II de Tolosa( Ramir I d'Asturies). l'altra fill conegut, és Ramón III de Tolosa, pare de Letgarda de Tolosa (Hermessenda Gatónez) i muller de Borrell II.

Sabem per l'entrada anterior que, el Rei Ramir I d'Asturias te com al seu alter-ego a Ramon II de Tolosa i el pare d'aquest, Odó, o Eudes de Tolosa seria doncs, Vermudo I el Diácono. La Muller de Borrell II, Na Letgarda de Tolosa és Na Ermessenda Gatónez, filla de Gaton, o Gastón Rodríguez del Bierzo que és, Ramón III de Tolosa. Aquest Gatón del Bierzo, en la Wikipedia Francesa, apareix també com a possible Garcia de Castilla, per tant, segurament, tots aquests personatges a castella també tenen el seu alter-ego. Enllaç 

Detall Wikipedia en Francès.

"Mariages et Descendance"

"Les sources écrites ne sont pas claires sur cet aspect de sa vie, mais on peut émettre des hypothèses :

Un premier mariage avec une Galicienne, peut-être prénommée Urraca,(segurament una Urgell car, Borrell II alias Hermenegildo Gutiérrez, és Duc a Galicia) mère de : Ordoño, roi des Asturies. Ramire Ier se remarie avec Paterna de Castille, (segurament, Guinilda de Barcelona, filla del Comte Guifrè el Belòs), unique héritière du comte de Bardulia. De cette union bien avant 842, avec une descendante d'Alphonse Ier, roi des Asturies, et d'Ermesinde, fille de Pélage est peut-être issu : Rodrigo de Castille. Ramire Ier est aussi le père de : García, peut-être le comte Gatón de Bierso, dit (Ramón Ponç I i III de Tolosa) et Aldonza" 

També a la Wikipedia en Castellà diu quelcom semblant: Enllaç

"Matrimonio y Descendencia"

"Contrajo un primer matrimonio alrededor del año 820 con Urraca, cuya ascendencia se desconoce aunque su nombre indica que podría ser de origen godo o germánico (Ulrica)​. En un privilegio del 25 de mayo de 834 —cuya autenticidad ha sido cuestionada por diversos historiadores, aunque otros la defienden—, el rey Ramiro I de Asturias es mencionado junto con la reina Urraca. También son mencionados en el mismo documento el infante Ordoño, hijo de ambos, y García, medio hermano del monarca.​ Fruto del primer matrimonio del monarca, nació:

Ordoño I de Asturias (821-866). Rey de Asturias. Heredó el trono asturiano a la muerte de su padre, afianzándose a partir de entonces el sistema de sucesión directa dentro de la propia familia real, aunque no siempre de padres a hijos, hecho que no se generalizó hasta un siglo después.​

Posteriormente, Ramiro I contrajo un segundo matrimonio, alrededor del año 842, fecha en que falleció el rey Alfonso II el Casto, con Paterna, quien según diversos autores era de origen castellano, pues consta en las crónicas de la época que, cuando falleció Alfonso II, Ramiro, que aún no había sido proclamado rey, se encontraba en tierras de Castilla preparando su segundo matrimonio. Fruto de dicho matrimonio, según diversos autores, aunque no existe documentación alguna que confirme que los hijos fueran de este segundo matrimonio, nacieron:

García. ( segurament Gatón del Bierzo, o Ramón III de Tolosa)

Aldonza, quien nació ciega.

Algunos autores señalan que Ramiro y su segunda esposa fueron padres del conde Rodrigo de Castilla, aunque la filiación de este último aún no ha sido confirmada y resulta improbable que un hijo de un matrimonio que se celebró no antes del año 842, haya repoblado Amaya en 860. El medievalista Justo Pérez de Urbel señaló que fue nombrado conde de Castilla debido a su vinculación con la familia real asturiana y que posiblemente dicha vinculación existiese a través de la reina Paterna, aunque no necesariamente por ser su hijo.

También pudo ser el padre de Gatón, conde de Astorga y del Bierzo, según consta en Al-Bayan al-Mughrib escrita por Ibn Idhari quien lo sitúa como hermano del rey Ordoño I de Asturias.7​ Otros autores, sin embargo, lo suponen hermano de Nuña y, por tanto, cuñado de Ordoño"

Bé, vist aixó, no em pogut de moment, identificar l'Ordoño I de Lleó,( en teoria fill de Ramir I d'una dona dita Urraca de Galicia però, de moment, no li trobem un segon fill a Ramón II de Tolosa que pugui encaixar) aquest Ordoño I de Lleó, és el pare d'Alfons III el Magne i que segons Sangil, te molts paralelismes amb Hermenegildo Gutiérrez  (Borrell II) Tot i no estar encara identificat, ( L'Alfons III el Magne), veiem que els Bermudos que, descendeixen en part d'aquest Rei, tenen les armes d'Urgell i per tant, han de ser Urgells.

Al "Nobiliario del Conde de Barcelos Don Pedro, Hijo del Rey Don Dionisio de Portugal 1646" pàg. 517 diu el següent: " La Infanta D. Teresa Enriquez, hermana del Rey Don Alonso Enriquez,fue casada con D. Vermui Perez de Trava, que en la plana 64 llaman D. Vermui Perez Potestade, nombre que devia darsele al uso de los romanos, como Pretor, primer Ministro de justicia, i oy responde a Corregidor en Italia, el oficio de Potestad, que es lo mismo. Los casamientos de sus hermanos (en que deve repararse) fueron estos. Su hermano segundo, el Conde D. Fernan Perez de Trava. pla.64.n.32. fue Conde de Trastamar en el Reyno de Galicia; i conforme dice el Conde Don Pedro, por el casamiento de la Reyna D. Teresa, desposeido del Reyno de Portugal. D.Eva fue su mujer del Conde D. Pedro de Lara. Cerca de la villa de Monçon entre Duero i Miño ay el lugar de Lara con ruinas antiguas, i podria ser muy bien el primero deste apellido de segundo matrimonio con D. Garcia Garces Daza, que es en el Reyno de Galicia Doña Estefania Perez segunda hermana, caso con D. Rodrigo Fernandez de Castro el Calvo, cuyo primero solar mostraremos ser en Portugal cuando del se tratare. La tercera, que fue Doña Elvira Perez, viuda del Conde Don Vela Ponço (Vela Ponç), caso con el Conde Don Gómez Núñez de Pombeiro(aka Armengol V), que es cerca de la villa de Guimaraens entre Duero y Miño, i como en esta villa, y en la ciudad de Braga tenian los primeros Reyes de Portugal, su Corte, asi casavan alli estos  Cavalleros, que fueron, hijos del Conde Don Pedro Fernandez de Trava( Pedro Froilaz de Trava) n.30.pla 63. i fue engaño, o equivocacion el dezir, que le llamaron de Trava por que poblo el Castillo de Trava, porque es mucho mas antiguo el Solar de Trava, una legua de Braga en las tierras entre Home y Cadavo, que es una quinta del mayorazgo, i Casa de Castro a que llaman Paços, que vale Palacios, no se dava sino casas, i Solares de grandes Cavalleros. Por otra quinta,que esta cerca de aquella a la que llaman Barreiros, se llama mas comunmente aquella Parrochia, a donde estan estos Solares, San Pedro de Barreiros, pero su mas propio nombre con que todos le reconocen, es San Pedro de Trava, ya corrupto del primero, que fue San Pedro de Triava, deducido destas dos diciones Latinas, Tria,Vada, por vadearse el rio Cadavo por tres partes, en los limites de aquella feligresia, i parece serle puesto por Romanos: Tan antiguo es este Solar de Palacios, o Paços de Trava, i no sera opinion falsa el decirle, que esta Parroquia de San Pedro de Trava, fuese fundacion deste Don Pedro Fernandez de Trava, sin embargo que el nombre Triava es mas antiguo en ella, como se ve de los libros del recibo, del Cabildo de Braga, de los votos concedidos a Santiago de Galicia, que alli se cobran por una permuta que los Canonigos de Braga hicieron con los de Santiago, a quien fueron concedidos estos votos, por la memorable batalla de Clavijo año 844. como lo refiere Ambrosio de Morales, i otros." Enllaç.

En el "Memorial del marques de Montebelo" de Félix Machado da Silva (Marqués de Montebello.) · 1642.  diu quelcom similar en relació al nom de Trava que, ve de la corrupció de Sant Pere de Triava. Enllaç.

Bé, aquests Senyors de Traba, son també els Senyors de Trastamara i de Limia i tots descendeixen d'un tronc comú. Del Duc de Galicia i Comte d'Oporto, l'Hermenegildo Gutiérrez, conegut a Catalunya per Borrell II.

La història és un constructe, basat en els fets reals però, adaptat als interesos del poder de cada moment.

Francesc Duart