QUIN PERSONATJE ES PODRIA AMAGAR DARRERA D'EN GONZALO XIMENES DE QUESADA?

Així com, del Cristoval Colon, Virrei, Almirall i Gobernador de les Indies,que, pels estudis d'en Lluís Ulloa, en Caius Parellada i en Jordi Bilbeny, sabem que va ser el ciutadà i cavaller català, en Joan Colom Bertran i també, del Senyor de la vall d'Oatxaca, l’Hernan Cortès, que ara sabem per en Pep Mayolas, que és l’Alfons Felip d’Aragó i Gurrea, VII Comte de Ribagorça, hi ha força literatura i estudis al respecte i que apunten a la seva vinculació amb Catalunya, o si voleu, amb la Corona d’Aragó (Tarragona) Del personatge que us proposo ara, en Gonzalo Ximenes de Quesada, que inclús, va fer una gesta similar a le dels seus antecessors abans esmentats,i d'altres com el Pizarro, Almagro, etc... ha passat ,si més no, de puntetes per al relat de la història. Aquest personatge, Gonzalo Ximenes de Quesada, va ser el descobridor de Nova Granada, un espai que ocupa, més o menys, l’actual Colòmbia i va ser el fundador de la ciutat de Santa Fe de Bogotà.

Com acostuma a passar, del lloc de naixement d’en Gonzalo, no se sap gran cosa. Alguns diuen que va néixer a Granada i d’altres que va néixer a Córdoba, sense aportar cap documentació que ho acrediti però, el que si que ens donen, son les dates aproximades de naixement i de la seva mort. (1508-9/ 16 de Febrer de 1579) 

No explicarem fil per randa les visicituts de la seva biografia car, si és del vostre interès, la xarxa en va plena  i totes van en la mateixa direcció. Aquesta n'és una de moltes. Enllaç  O també a la mateixa Wikipedia. Enllaç 

El que sobta del personatge, és el fet que, a banda de ser esmentat com a abogat i militar amb rang de Tinent General, no se li veu ninguna relació, o vincle amb els estaments del poder de l'època i hom es demana, com carai un personatge que és abogat, pasa a Amèrica i li donen el rang de Tinent General? Ja em disculparan els abogats i juristes car, és una professió tan digne com necessaria però, la meva intenció no és altra que la d'aquella dita, "Qui no te padrí no es bateja" O dit d'altra manera; Per molt abogat que fos en Gonzalo Ximenes de Quesada, no se li veuen padrins per a ostentar tant altes dignitats.

 A més, tot està agafat amb pinces car la mateixa Wikipedia diu el següent: "Existe en el Archivo General de Indias, un documento de 1535, recomendado al gobernador Pedro de Heredia, cierto Gonzalo Jiménez, para pasar a Cartagena desde España. No está claro si se trata del mismo Jiménez de Quesada, pero es posible, puesto que ningún Gonzalo Jiménez terminó llegando a esa gobernación".

Bé, aquesta història que ens expliquen sovint, del pobre pelacanyes que pasa a les Indies, amb una ma al devant i l'altre al darrera i triunfa com el pa amb tomàquet, i en el cas del de Quesada, arribant a ser tot un Tinent General de l'exèrcit, te la pots creure, o no. En tal cas, si creiem que això no és massa creible, tindrem doncs que presentar un altre personatge, molt més creible i que per la seva condició i estatus social, haguès pogut tenir el càrrec de Tinent General i tenir les competències per a fundar ciutats, com la de Santa Fe de Bogotà i organitzar tots els afers juridics i polítics, així com, l'organitzatció i el comandament de les expedicións.

En la pintura que us mostro del Gonzalo Ximenes, apareix amb les armes dels Quesada, similars a les armes del Casal Català però, amb algunes diferències.

Detall: Armes dels Quesada. En camp de gules 4 pals de plata amb 6 arminis.

En d'altres pintures i en algunes biografies, apareix amb un altre escut que, ja ens aporta una mica més de llum.

Detall: Font Wikipedia. Enllaç

Detall: Escut en faja rematat amb una bordura de 8 peces i 4 llunes creixents i 4 llunes plenes. En el primer quarter un Lleó pasant amb una espasa. En el segon quarter una montanya amb 5 arbres damunt d'ones.

Si ens fixem be en aquest escut d'armes, podem apreciar que, les del segon quarter, son unes armes molt similars a les dels Fajardo.

Detall: Armas dels Fajardo. El Becerro General. Enllaç Hi ha una lleugera diferència d'entre els dos escuts car, el primer te una sola roca i el darrer en te dues però, no te la més mínima importància car, de vegades aquestes armes, apareixen amb una sola roca, amb dues i fins a tres. Pasa de igual forma que amb la senyera que, no sempre te quatre pals. A més, en el cas de les armes dels Fajardo, de vegades les ortigues surten de l'aigua, i en d'altres del damunt de la roca. Tot i amb aquestes petites variacions, aquestes armes son dels Fajardo. Sempre hi han unes ones amb una roca, o varies i les ortigues sobre el mar, o sobre la roca. També s'ha de tenir en compte el fet que la censura hagi volgut amagar el veritable origen del personatge, com ja em vist en d'altres casos, hi aquestes armes podrien haber estat retocades per tal d'amagar el veritable origen car, les armes son parlants i determinen el llinatge.

Detall: Armas de Fajardo. En camper d'or, tres rocas en faja sobre ones d'aigua d'atzur i plata, amb una branca d'ortiga de sinople per cada roca. 

Per tant, si en Gonzalo te les armes dels Fajardo, ha de ser per força algun personatje d'aquest llinatge. Tenin doncs aquesta informació i en la genealogia dels Fajardo, hi ha un personatge dit, Don Luis Yáñez Fajardo y de la Cueva,(1508- 4 Juliol 1574) que te unes dates molt similars a les del Gonzalo Ximenes de Quesada(1508-1509 / 16 Febrer 1579) i amb un rang i alcurnia molt superior i que, s'ajustaria més al perfil d'algú amb les capacitats per a organitzar tot un Virregnat a la Nova Granada, fundar-hi ciutats, així com, la capacitació per a la organitzatció i planificació de les expedicions, la gobernació i l'impartiment de justicia.

D'entrada, veiem que el nom no ens coincideix car de Gonzalo Ximenes de Quesada a Luis Yáñez Fajardo y de la Cueva, és com un ou i una castanya però, això no ens ha de preocupar gens ni mica car, ja hem vist mantra vegades, com els personatges de les castelles van cambiant el nom, depenent del lloc del Senyoriu. O se'l cambiaban ells, o els hi ha cambiat la censura d'estat. Tenín l'exemple de l'Hernan Cortés que, el personatge real és, l'Alfons Felip d'Aragó i Gurrea, emparentat amb la més alta aristocracia i llinatges del seu temps, mentre que, l'Hernan Cortés, ens el pinten com un hidalgo vingut a menys, o també, el Gonzalo Fernández de Córdoba que, el seu alter-ego és Joan Ramón Folch IV de Cardona, dit el Gran Capità. Els de l'INH en van sobrats d'exèmples. En aquest enllaç en Pep Mayolas ens dona algunes pistes sobre la vera identitat del Gran Capità. També en Vittorio Pedrocchi ens en parle en aquest article. Enllaç

Vegem doncs qui és aquest Luis Yáñez Fajardo y de la Cueva.

Si el primer Senyor de Mula, Alonso Yáñez Fajardo, marida amb Na Maria de Quesada, el sentit comú ens diu que, el seu descendent, Pedro Fajardo Comte de Cartagena, sigui també un Quesada. Per tant, la seva filla, Na Luisa Fajardo, Sra. de Cartagena també ha de ser una Quesada. Son fill, Pedro Fajardo de Quesada, primer Senyor de los Vélez, afegeix a la seva alcurnia el patronímic del seu pare, Juan Chacon. I així també, el personatge que crec que podria ser l'alter-ego d'en Gonzalo Ximenes de Quesada, el Segon Marqués de los Vélez i primer de Molina, Luis Yáñez Fajardo de la Cueva y de Quesada Chacon que, va emparentar amb Na Leonor Fernández de Córdoba y de Silva. I ja sabem pels de l'INH que, els Fernández de Córdoba son Cardona. A més, el fill del Conqueridor de Nova Granada, En Pedro Fajardo de Córdoba, tercer Marqués de los Vélez i segon de Molina, va entroncar amb els Requesens, Senyors de Molins de Rei, entre d'altres dignitats.

Detall: Luís Fajardo Y Requesens IV Marquès de los Vèlez i III Marquès de Molina, Marquès de Martorell, Senyor de la Baronia de Castellví, de Rosanes, Molíns de Rei i d'altres en lo Principat de Cathalunya (1560-1631), net del primer Marquès de los Vélez i I de Molina Don Luís Yáñez Fajardo de la Cueva Quesada Chacón. "Real Pragmatica ab la qual sa Magestat mana que nos traga sal del present Regne sens llicencia de la prefata Real Magestat o de son Lloctinent general en lo modo y forma en dita Real Pragmatica contenguts Publicación:En Valencia : per Iuan Batiste Marçal..., 1631" Enllaç

A la Tesi Doctoral de D. Raimundo Antonio Rodríguez Pérez, " UN LINAJE ARISTOCRÁTICO EN LA ESPAÑA DE LOS HABSBURGO: LOS MARQUESES DE LOS VÉLEZ (1477-1597)" i que podeu consultar en pdf a la xarxa, apareix de manera detallada tota la genealogia dels Fajardo, Marquesos de los Vélez. A tall d'exèmple a la pàg 146 diu el següent:

 " Luis Fajardo de la Cueva, II marqés de los Vélez, nació en Murcia en torno a 1508. Era fruto del segundo matrimonio de Pedro Fajardo Chacón y la hija de los Duques de Alburquerque, Mencia de la Cueva. ( segurament la neta d'en Colom. Bertran de la Cueva ) Si su padre representa la España de los Reyes Católicos, para Marañón Don Luis encarnaba una especie de alter ego de Carlos V, al destacar sobre todo como guerrero, algo en lo que sus sucesores al frente de la casa no se distinguirán tanto. De joven se curtió luchando contra los turcos y berberiscos que desembarcaban en las costas de Cartagena. Más tarde acompañó al César en numerosas campañas: Hungria (1531), Túnez (1535), Provenza (1536) y Argel (1541). A mediados de octubre de 1526 casó, en Baena, con Leonor Fernández de Córdoba, hija del III conde de Cabra, Diego Fernández de Córdoba, y de su segunda esposa Francisca de Zúñiga y de la Cerda, ambos fallecidos, en concreto el conde murió en 1525. Los Fajardo se unian así a uno de los linajes más prestigiosos de Castilla, que a través del IV conde de Cabra, Luis Fernández de Córdoba, asumió los títulos y posesiones del Gran Capitán, al casar con su única hija, doña Elvira, II Duquesa de Sessa. La situación económica del linaje Fernández de Córdoba y, concretamente, de la casa condal de Cabra, una de sus ramas más prominentes, era muy importante, de hecho diversos segundones fundaron mayorazgos y con ello ramas separadas. Los Condes de Cabra tenian, a la altura de 1522, unas rentas de 5.000.000 de mrs., un millon ás que la rama primogénita delos Fernández de Córdoba, es decir la casa de Aguilar (Marqueses de Priego)

Además el linaje más importante del reino de Córdoba, engrandecido al igual que los Fajardo debido a sus actividades guerreras en la frontera con el reinode Granada, estaba muy bien situado en la corte de Carlos V. "

I en relació a la mare de Don Luis Yáñez Fajardo y Quesada, a la pàg. 141 diu aixó: " Respecto a la ascendencia paterna de Doña Mencía, era nieta de Beltran de la Cueva, I Conde de Ledesma, Maestre de Santiago (1464), y I Duque de Alburquerque, tras su renuncia forzada al maestrazgo santiguista a favor del Infante Don Alfonso. Este personaje, a pesar de sus humildes orígenes fue encumbrado por Enrique IV con una serie de títulos, señorios y cargos de gran relevancia, que le situaron de facto entre los linajes más poderosos de la aristocracia hispánica. En cuanto a su nieto, el III Duque, llamado en su honor Beltrán de la Cueva, cuñado del I marqués de los Vélez, fue Virrey de Aragón y Navarra. Además recibió el Toisón de Oro de Carlos V, máxima distinción concedida por la dinastia Habsburgo, que no era hereditaria, sino que solo tenía vigencia en vida del agraciado, lo cual da idea de su enorme prestigio. Por cierto, ningún Marqués de los Vélez o miembro del linaje Fajardo fue honrado con el Toison mientras pervivió dicha casa, a lo largo de los siglos XVI y XVII."

No serà que, aquest Don Beltran de la Cueva va rebre tants privilègis i dignitats per part del Rei de Castella, Enric IV car, la Generalitat de Catalunya li va oferir ser Comte- Rei dels catalans en el conflicte contra Joan II d'Aragó? I potser aquest Don Beltran de la Cueva, no seria en realitat l'embaixador Joan Colom Bertran? El mateix germà d'en Colom, Francesc Colom i Bertran va ser Pressident de la Generalitat durant els anys 1464-1467, tot just quan el Beltran de la Cueva està en el seu màxim explendor. No seria extrany que en Colom haguès estat enviat com a embaixador a Castella, per tal d'oferir a Enric IV el govern a Catalunya. Aquest és un fil que caldria estirar.

Detall de les armes de Don Bertran de la Cueva i de la Casa de Alburquerque

Sobre el número de bastones no siempre hay acuerdo, pero el caso de la sierpe y de la cueva las variaciones han sido pocas, aunque daban más pie a dejarse llevar por la imaginación. Argote de Molina describe las armas nobiliarias del linaje de la Cueva de tal manera que se contemplan todos los elementos simbólicos que hemos ido comentando:

I diu l'Argote:

"Las armas que usaron los de este linaje, son bastones rojos en campo de oro (com la Senyera) y debajo de ellos una sierpe, que sale de una cueva, u por orla ocho aspas de Oro en campo rojo. La cueva por alusión del nombre de su solar, (...) De la sierpe usaron por símbolo de fortaleza, y las aspas por la razón referida, las cuales juntaron con tres lírios de Oro en campo azul por el casamiento de Don Hugo. Antiguamente usaron solamente de dos bastones (...) Unos ponen tres y otros cuatro..."

Bé, entrats en el terreny de les especulacións car, tot està fonamentat en llegendes i suposicions, segons ens comenta Na Maria del Pilar Carceller Cerviño en la seva tesi Doctoral, "Realidad y representación de la Nobleza Castellana en el Siglo XV: El linaje de la Cueva y la Casa Ducal de Alburquerque" en relació a les armes del Duc d'Alburquerque, hom també podria veure un drac, enlloc d'una serp. I la cova i el Drac, ens recordan a Sant Jordi. No cal dir que representa més a Catalunya que a Castella. A més, si li afegim els dos pals vermells en camp d'Or, que poden ser tres, o de vegades quatre... En fi, que cadascu pensi el que vulgui però, crec que està claríssim.

Detall: Un altre versió de les armes de Beltran de la Cueva. També apareixen tres flors de Lis com les dels Cardona.

Fet aquest petit escurç, i tornant als Fajardo, en relació al pare del segon marqués de los Vélez, Pedro Fajardo de Quesada y Chacón ens diuen que," Contrajo núpcias, por segunda vez, en 1508 con Mencía de la Cueva, hija de Francisco Fernández de la Cueva, II Duque de Alburquerque, II Conde de Ledesma y IIConde de Huelma, y Francisca de Toledo, hija a su vezde García Álvarez de Toledo, I Duque de Alba. La alianza entre los Fajardo y los de la Cueva, supuso el pago de una considerable dote, nada menos que 8.500.00 mrs. 2.000.000 en joyas y otro bienes muebles- otorgada en la villa de Cuéllar (capital de los estados del Ducado) el 14 de febrero de 1508, al Marqués de los Vélez, pagaderos en cuatro plazos desde junio de 1508 hasta enero de 1511. Tanto los Duques de Alburquerque como su primogénito, Don Beltran de la Cueva ( futuro III Duque) hipotecaban la villa de Huelma." i a la pàg. 136 ens diu:

 "Pedro Fajardo Chacón nació posiblemente en abril de 1478, siendo sietemesino, si bien Cascales afirma que tenia diecisiete años cuando acudió al socorro de Alhama de Almeria (1500), lo cual retrasaría su nacimiento hasta 1483. Su nombre de pila, Pedro, lo recibió como heredero de la linia primogénita de su abuelo materno, Pedro Fajardo Quesada, el todopoderoso adelantado y capitán mayor del reino de Murcia. El que fuera desde 1507 I Marqués de los Vélez casó en res ocasiones, por la necesidad de tener descendéncia y también de afianzar lazos con linajes afines como los Manrique, así como de abrir paso a nuevas alianzas con la aristocracia cortesana: De los Cueva y los Silva"

Detall: Escut de los Silva, al castell de Mula. Pertanya a la  Muller de Pedro Fajardo de Quesada y Chacón y mare del nostre personatge, Don Luis Yáñez Fajardo de Quesada de Silva y Chacón.

Detall: Escut de Santa Fe de Bogotà, fundada pel Gonzalo Ximenes de Quesada el 6 d'Agost de 1538. Podem veure els colors vermell i d'aurat que son els colors de Catalunya amb un escut orlat d'atzur amb 8 magranas d'Or i un Àliga sobre camper d'Or que és l'emblema dels Senyors d'Aguilar que, son Cardonas, tot i que els fan pasar per Fernández de Córdoba.

Detall: Escut de Folch de Cardona. Enllaç Per tant, el fundador de Santa Fe de Bogotà , va posar les armes de la seva dona, Na Leonor Fernández de Córdoba y Silva, que era una Cardona.

Dels Folch de Cardona, en aquesta pàgina ens diuen el següent: Enllaç  

Originario de Francia. Noble y antiquísimo linaje, que procede de la Familia Real de Francia en los tiempos del Emperador Carlomagno. Su verdadero y primitivo apellido era el de Folch, que más tarde unieron al de Cardona, al recibir, por merced real, el Señorío de la villa de este nombre en Cataluña. Desde entonces se denominaron Folch de Cardona.

Ramón o Raimundo-Folc, primero de ese nombre (hijo según unos de Folc, conde de Anjou, y de su mujer doña Argencia, hermana del emperador Carlomagno), pasó a Cataluña para tomar parte en la lucha contra los moros, y tanto se distinguió que el citado emperador le concedió el título de vizconde de Cardona. Posteriormente les concedieron los títulos de Condes y Duques de Cardona.

La baronía de Bellpuig, que andando los tiempos vino a recaer en la casa de Cardona, tiene un origen tan remoto en la historia de Cataluña, que ostenta en la Guía Oficial la fecha de 1139 y ya existía con bastante anterioridad. El primer barón de Bellpuig créese que fue Gombaldo de Anglesola, que obtuvo de los condes de Barcelona todo el territorio comprendido desde el mar hasta el río Corp y el que media entre Tárrega y Mollerusa, villas del partido judicial de Cervera (Lérida).

Señores, y después Marqueses de Guadalest, Almirantes de Aragón: Esta rama tuvo su principal asiento en Valencia, procede de Hugo de Cardona, tercero del nombre y undécimo barón de Bellpuig, que de su esposa doña Francisca de Pinós, tuvo, además del hijo primogénito Ramón de Cardona, doudécimo barón de Bellpuig, otro, que se llamó Juan de Cardona, que fue Señor de Guadalest, villa de la provincia de Alicante, casó con doña María Fajardo. (I continua, podeu llegir-ho a l'enllaç de la pàgina)

D'aquest Juan de Cardona Senyor de Guadalest, ens diuen aixó: "Era hijo de Hugo de Cardona y Gandía y de Blanca de Navarra. Se casó con Maria de Fajardo, hija del noble caballero Alfonso Yànez Fajardo, "*adelantado *mayor" del Reino de Murcia y de Maria de Quesada, con quien tuvo a Alfonso Folch de Cardona." 

I d'aquest Alfonso Yáñez Fajardo i Na Maria de Quesada parteix la descendència dels Fajardo- Quesada, com ja em vist en l'arbre genealogic del començament. El seu fill seria doncs, Pedro Fajardo Quesada Comte de Cartagena, besavi del nostre personatge, Luis Yáñez Fajardo y de la Cueva Quesada...etc i germà de Na Maria Fajardo Quesada que, marida amb Juan de Cardona. Per tant, el fill Alfons Folch de Cardona, també és un Fajardo-Quesada per part de mare.

Només a tall de curiositat, en aquest web, ens mostren l'ascendència del Miguel de Cervantes Saavedra i que va a petar a Na Maria de Quesada casada amb Juan de Cardona.

Detall: Enllaç

A la segona pàg. del Quixote, en Servent ja deixa dit que és descendent dels Quesada. " Era de complexión recia, seco de carnes, enjuto de rostro, gran madrugador, y amigo de la caça. Quieren dezir, que tenia el sobrenombre de Quixada, o Quesada, que en esto hay alguna diferencia en los autores que deste caso escriven: Aunque por conjeturas verosímiles se dexa entender que se llamava Quexana."

Dit aixó, hem vist que els Cardona també van enllaçant amb els diferents llinatges, i aquest en concret, amb els Fajardo-Quesada.

Vegem doncs, alguns paralelismes que fan pensar que Gonzalo Ximenes de Quesada, podria amagar al II Marquès de los Vélez, Luis Yáñez Fajardo de la Cueva y Quesada, etc...(vull remarcar el PODRIA ser car, no està comprobat al 100 %)

En Gonzalo Ximenes de Quesada va neixer cap a l'any (1508-9) i va finir el 16 de febrer de 1574

En Lluís Yáñez Fajardo, etc... va neixer l'any 1508 i va finir el 4 de juliol de 1579

En algunes Web de Genealogia, al Gonzalo se l'esmenta com a Luis Jiménez de Quesada

El personatge que proposem es diu Luís.

En Gonzalo Ximenes de Quesada va ser el primer de 6 germans.

En Lluís Yáñez Fajardo,etc... va ser el primogènit de 8 germans

En Gonzalo Ximenes de Quesada va estar als terços espanyols a les guerres d'Itàlia, França, païssos Baixos, Alemanya i Anglaterra. A Italia i Paísos baixos cap al 1530, en el saqueix de Roma en maig de 1527

En Lluís Yáñez Fajardo, etc... també va participar en diverses campanyas militars per Europa i pel nort d'Àfrica contra Solimà el Magnífic,1531, també a Tunis l'any 1535, a la Provença l'any 1536 i a la jornada d'Argel al 1541.

Bé, caldria mirar-se les dates amb més deteniment i fer-ne un estudi més profund però, a simple cop d'ull els dos personatges tenen alguns paralelismes. També cal tenir en compte que, si la censura ha volgut distorsionar la figura d'en Luis Yáñez Fajardo de la Cueva y Quesada, per ser qui és i estar emparentat amb els més granat de l'aristocràcia, han pogut manipular algunes dates que ens donen en la biografia del Gonzalo Ximenes de Quesada car, moltes estan agafades amb pinces i son suposicions. Només cal veure l'ascendència del Gonzalo Ximenes de Quesada que no va a ninguna part. Sembla feta "ad hoc"

Bé, segons expliquen descendeix d'uns Senyors de Chillón per part de mare però, l'ascendència no va més enllà dels àvis i sembla inventada. Com un paiu que no te cap llinatge, pot arribar a ser Tinent General dels Exèrits?

 "Chillón, perteneciente al término de Córdoba, fue señorío de relevantes personajes de la época. Entre 1344 y 1350, perteneció a Bernardo de Cabrera, privado de Pedro IV de Aragón. Posteriormente, pasó a poder de Juan Alfonso de Alburquerque, que desempeñó la misma función en la Corte del rey Pedro de Castilla. Reintegrada posteriormente a la jurisdicción de Córdoba, fue entregada por Enrique II a su hermano don Sancho, que no logró vencer la oposi-ción de la ciudad y no llegó realmente a posesionarse de la villa, la cual terminó por vender a Diego Fernández de Córdoba, alguacil mayor de Córdoba, en 1370."

En aquest Web de Geneanet, se li diu Luis Jiménez de Quesada. Enllaç

Detall: Carte de l'Atlantique by Jan Dirkx 1599. Enllaç El territori de Nova Granada comprend més o menys el que actualment és Colombia. En el Mapa de Jan Dirkx podem veure la senyera com a símbol de possessió d'aquests territoris de Nova Granada. Que cadascu tregui les seves propies conclusions.

Detall: Planisferi d'en Domingos Teixeira. 1573. Enllaç

Conclusions: Tenim doncs, dos personatges candidats a ser el conqueridor de Nova Granada. Un, el personatge de la història oficial. L'abogat, que no pasa d'Hidalgo vingut a menys i del que no se li coneixen vincles amb cap llinatge d'alcurnia i la seva biografia es fonamenta en algunes suposicions i sembla tot estar agafat pels pels. L'altre possible candidat, el Luis Yáñez Fajardo de la Cueva y Quesada Chacón y de Silva, II Marqués de los Vélez i II Marqués de Molina, Grand d'Espanya, Adelantat de Murcia, de Granada i València, Senyor de Mula, Librilla, Alhama i Benitagla, alcaide dels alcaçars de Murcia i de Lorca, Capità General d'armes del Regne de València, Cavaller i Comendador de Monasterio, de la Reina i Caravaca de la Creu a l'Ordre de Sant Jaume i Conestable de las Indias, que és el mateix que dir el Cap dels exèrcits de les Indies. Tot força ben documentat i recollit.

 Bé, que cadascu pensi el que vulgui però,si haig de triar, preu per preu sabata grossa i crec que el II Marquès de los Vélez, s'ajustaria millor al perfil per a ser candidat a descubridor de la Nova Granada. Aquesta és només una hipótesi de partida i no s'ha estudiat amb profunditat però, si al final, els dos personatges no fosin el mateix, com aquí proposem, al menys haurem pogut veure els entroncaments familiars dels llinatges Fajardo, de la Cueva, Quesada, Silva, Chacón, amb els Cardona i els Requesens. I aquesta història que ens han explicat de que, "Todo lo hizo Castilla" podem veure que no va ser així.

La veritat és una flama que a uns ilumina i a d'altres crema

Francesc Duart

 

LOS RODRÍGUEZ DE LAS VARILLAS

Que sabem d’aquest llinatge dels Rodríguez de las Varillas que, llueix els pals dels Comtes de Barcelona, amb les Creus de Jerusalem, i que ens diuen que van emparentar amb els Monroy? La Wiki diu el següent: “Gonzalo Rodríguez de las Varillas (1270–1345) was a Spanish nobleman, founder of the Chapel San Juan Bautista, Parish of Santo Tomé. Born 1270 in Ciudad Rodrigo, Spain, was a descendant of conde Ramón de Tolosa,( per part de la mare Na Inés Godines) and by paternal line were direct descendants of conde Vela of Aragon, (son of king Sancho Ramírez).”

Del Comte Don Vela, o Bela originalment, hi ha dues versions. Una, el fan fill del Rei Ramir I d’Aragó, i d’una dama desconeguda del Casal Català. L’altra i la més acceptada, ens diu que va ser fill de Sans Ramires i Na Felicia,(uns diuen Felicia de Roucy i d’altres, Felicia d’Urgell).

 D’entrada, la primera opció, de Roucy, ja cau pel seu propi pes car, com podrien explicar els de la línia de Roucy que, aquest don Vela, poblador de Salamanca, tingui els pals dels Comtes de Barcelona? No val a dir que, son les armes del regne d’Aragó, com alguns pretenen car, fins l’any 1137, Aragó no adopta la senyera com a pròpia. Així ho diu el Dr. Vicente Cadenas i Vicent, gens sospitós de ser nacionalista català. A la Revista de Hidalguia Nº 7 any 1954, diu així: “...de sobra es conocido que Aragón no adopta este blasón como suyo hasta años mas tarde, cuando tiene lugar la unión del Condado Barcelonés con este Reyno, por matrimonio de Doña Petronila de Aragón con el Conde Don Ramón Berenguer IV de Barcelona, trayendo hasta entonces por armas: La cruz de San Jorge de gules, en campo de plata cantonada por cuatro Cabezas de moros...” i rebla: “ de ello nos da memòria Jerónimo Zurita en sus Anales de Aragón”.

Per al contrari, si Na Felicia fos filla d’Armengol III d’Urgell, com així ho escriuen, en Surita, Garibay, Jeroni Pujades, l’abat Aimeric de Sant Joan de la Penya, la Crònica Rivipullense, Monfar, Bofarull, en Xesta, Vicente Cadenas i Vicent, i tot el més granat d’autors, i cronistes més Doctes, i de més autoritat, els pals catalans estarien doncs justificats. L’altra opció, seria que aquest Don Vela, fos fill de Ramir i la suposada Dama del Casal Català però, ningú ha dit maí de quina Dama es tracta i per tant, aquesta hipòtesi quedaria a la espera de tenir més dades.

 Bé, s’ha de dir que, el pare Diago i en Francesc Masdeu, van en la línia francesa, i donen les seves raons, les quals, queden desmuntades per Jeroni Pujades en la seva crònica. Ja m’hi vaig referir en un altre post en relació a Na Felicia d’Urgell. A més, ja hem dit que, de ser Na Felicia de Roucy la muller de Sans Ramírez, seria complicat justificar aquestes armes que, no son les del regne d’Aragó car, encara no les tenia com a pròpies. En tot cas, serien armes personals que, es poden transferir per enllaç matrimonial i, o parentiu, al marge del territori.

Detall: Armes dels Comtes d'Urgell a partir de Borrell II.(Comtes hereditaris no sotmesos als Francs)

Detall: Armes dels Comtes d'Urgell primitius, subordinats als Francs.

Posem com a exemple, al Peransurez ,que és Sr. de Valladolid i te les armes dels Urgell per ser descendent del Comte Aznar I Galí d'Urgell, Cerdanya i Aragó.

Detall: Nobiliario de Pedro Gracia Dei. pag.28. Armas de Don Ramiro Rei d'Aragó.

 Nota: Si Don Bela va ser fill del Rei Ramir i d'una dama desconeguda del Casal Català,( apuntem com a possibilitat) les seves armes (pals Catalans) li haurien de venir per descendència d'aquesta senyora del Casal Català desconeguda car, Ramir I tenia com a emblema la Creu d'Ennec Arista, i el Regne d'Aragó, no les incorpora fins desprès de l'enllaç d'entre Ramón Berenguer IV i Na Peronella. any 1137.

També a la "Historia de España" de Juan de Mariana. Volum 2. pàg.373-374 diu aixó: "Las armas de Don Ramiro fueron una Cruz de Plata en campo de azul, que adelante mudaron sus descendientes, y las trocaron como se vera en su lugar."

Però, vegem que ens diuen els llibres en relació a Don Vela i els Rodríguez de las Varillas:

A les “ Excellencias y Primacias del Apostol Santiago” Tomo 2 d’Antonio Calderón y Gerónimo Pardo, any 1657. Pàg.316 diu el següent: “ El Conde Don Vela, que fue el segundo(juez de Carrión) y que poblo Salamanca era de la casa Real de Aragón, y por eso en su memòria saca aquella Ciudad el pendon con sus armas todos los años, deste convienen todos, que descienden los Rodríguez de las Varillas”. Ràs i curt!

D'altra banda, a la “Revista de Hidalguia” Nº 103 any 1970. Discursos de la Nobleza de España, pàg. 857. Diu això: “ El otro juez, fue el Conde Don Vela, de la Casa Real de Aragón, que fue el que poblo Salamanca, y de el descienden los Rodríguez de aquella Ciudad.” En aquest cas diu només “los Rodríguez” i no menciona “de las Varillas”.

També, a la “ Revista de Hidalguia” Nº 7 any 1954, pàg.785. diu això: “ Otorgada la referida paternidad a don Vela, vendria a ser, por lo tanto, hermano de don Pedro I, de don Alfonso I y de don Ramiro II el Monje, lo cual resulta ciertamente poco verosímil que este monarca abandonara el claustro teniendo un hermano legitimo, como atinadamente hace notar el citado señor Ybarra Bergé. Además, historiador tan concienzudo como el autor citado de los Anales Aragoneses,(Surita) no lo trae entre los hijos de don Sancho Ramírez, ni tampoco entre los de don Ramiro I, segun han pretendido algunos. El cronista Pellicer, en su “Memorial de don Cristóbal de Solís”, siguiendo a Salazar y Mendoza, a Argote de Molina y a Blasco de Lanuza entre otros autores, lo hacen también de la Casa Real de Aragón, y le dan por madre a la citada doña Felicia, però emparentan erróneamente a esta señora con la Casa Real Francesa, y reproduce el texto de Argote de Molina que dice así:

<<” el Conde don Vela que fué el segundo que la misma historia dice, fué el que poblo a Salamanca, era de la Casa Real de Aragón y ansí en su memòria y nombre saca aquella Ciudad cada año, el pendón con sus armas que son de quatro bastones rojos de Aragón en campo de oro y por orla ocho cruces de Jerusalem de plata el campo azul, por haberse hallado en la conquista de Tierra Santa, del cual vienen los Rodriguez”.

  Y añade más abajo ya Pellicer: 

“ casó dos veces- se refiere a don Sancho Ramírez-, la primera con dona Felicia de Roucy, princesa de la Casa Real de Francia, de la línia del Emperador Carlos el Grande; hija de Hilduino II, Conde de Roucy, y de la Condesa Adela de Chatillon”. Lo que nos da una clara idea de la escassa exactitud de la genealogia que concedió el citado Pellicer a don Vela; Tampoco en sus obras en general fué muy exacto, pues sus muchos errores fué causa de una obra debida al gran y riguroso genealogista don Luís de Salazar y Castro, la de sus “Advertencias Históricas”. Fray Pedro de Murga, en su obra, “ Arbol y Genealógica descendència de Ayala y Murga”, se inclina a creer que no fuera hijo de don Sancho Ramírez, sinó hermano e hijo por lo tanto de Ramiro I, y para justificar las repetides armas de don Vela, dice que lo hubo quizá en alguna dama de la Casa Condal de Barcelona, cuando estuvo probablemente en esta Ciudad huyendo como consecuencia en la batalla de Tafalla, ganada por su hermano don Garcia de Navarra.”

L’autor segueix donant raons però, tot gira en una suposada dama del Casal de Barcelona car, no troben explicació a les armes que te aquest don Vela. Tampoc els hi quadra si, la Mare de Don Vela, és Na Felicia de Roucy, per més filigranes que facin.

 És cert que, en Surita no menciona a don Vela com a fill de Sans Ramíres, ni tampoc de Ramir I però, potser ho desconeixia. O tal vegada ho va amagar per algun motiu que no sabem. Però, el que si diu, es que Na Felicia d’Urgell, va tenir del Rei Sans Ramires tres fills. Pere el qui guanyà Osca, Alfons, el bataller i Ramir el monjo de Sant Pons de Tomeres, fonamentant-se entre d’altres, en la Crònica Rivipullense on es diu que, Armengol III d’Urgell, va casar de segones amb Constància ,mare de Na Felicia. Aquesta dada, potser el Pare Diago la desconeixia.

 Per tant, de ser així, tots tres germans serien Urgells. Aixó si no n’hi havia més de germans, com algun autor deixa caure i com ja veurem.

 Sovint es dona per cert el que diu en Surita, com si fos la veritat absoluta, i em de tenir en compte que aquest cronista d’Aragó, estava a sou de felip II, un Rei gens amic dels catalans. Per tant, en Surita, com tothom, també tenia ideologia i segurament, va dir el que li va convenir dir, al seu Senyor Felip II de les castelles que, era qui li pagaba la nòmina.

 El que queda clar, és que no saben com justificar la senyera que te aquest Don Vela i els seus descendents, els Rodríguez de las Varillas, i aquesta, només pot venir dels Urgell, o del Casal de Barcelona. Bé, alguns si que ho justifiquen, dient que, son les barres d'Aragó però, qualsevol historiador mitjanament entès en matèria sap que aixó no és possible fins al 1137.

En el "Pleito de Alonso Cabrera con D. Antonio Fernández de Córdoba sobre el cartapacio Genealogía del antiguo y noble linaje de los Ríos, escrito por Andrés de los Ríos" Font ens diu Aixó: "El Infante Don Sancho Vela, hijo del Rey Don Ramiro primero de Aragón, o segun otros, nieto suyo..."/ "quedando progenitor de las Casas de Ayala, Rodríguez que se llaman de las Varillas, o de Salamanca, y por casamiento la de Monroy..."/" Trae este Linaje por armas un escudo de Oro con quatro bastones colorados de Cataluña, y Aragón, orlado con ocho cruces de Jerusalen de plata sobre azul, en memoria de haverse hallado el Infante Don Sancho Vela en la conquista de Tierra Santa."

 Però, també aquestes armes podrien venir dels Foix car, Ramir I marida amb Ermessinda de Foix i Bigorra, neboda de Na Ermessenda de Carcassona però, seria com a una possibilitat a tenir en compte car, aquest Don Vela, la majoria d’autors de prestigi el fan fill de Sans Ramíres.

Armas de Don Vela, o Bela, amb els pals catalans i 8 Creus de Jerusalem.

Detall: Escuts de Salamanca y Nombela( Toledo) Pals Catalans i 8 Creus de Jerusalem

Detall: Los Rodríguez de Salamanca

LINAJE-Y-ARMAS-DE-RODRIGUEZ-DE-SALAMANCA-DE-CARRIEDO-13-julio-1649 Font:

"...Tienen por armas un escudo en campo de Oro y de Gules que es colorado y en el, nueve palos o bastones, los cinco de Oro y los quatro colorados y una orla azul y en ella ocho cruzes de plata como cruzes de Castilla y estas son las armas deste noble Linae Rodriguez..."

Al “ Memorial de la Calidad y Servicios de Don C.A de Solís y Enriquez...” de Alonso de Solís Valderabano ( adelantado del Yucatan)1670. Pàg.3 diu el següent: “ Don Rodrigo de las Varillas, descendiente del Conde Don Vela, segundo poblador de Salamanca...”/ “Quantos hablan del linaje tan il·lustre de los Rodríguez, en la Ciudad de Salamanca, ponen a Don Rodrígo de las Varillas, por tronco suyo, i progenitor de todas las casas, que allí han traido este apellido de trescientos años a esta parte, con filiaciones, i con líneas conocidas, i vasallos hereditarios, desde aquel tiempo. Que procedent del Conde Don Vela, poblador de Salamanca, es constante; ansi por tradicion, como por las historias. Cien años ha que lo escribió Don Gonçalo Argote de Molina, por estas palabras: 

<<” Y el Conde don Vela, que fue el segundo, que la mesma historia diçe, fue el que poblo a Salamanca, era de la Casa Real de Aragón, y ansi en su memòria y nombre, saca aquella ciudadcada año,el Pendon con sus armes, que son los quatro bastones Roxos de Aragón, en campo de Oro, i por orla, ocho cruces de Ierusalem de plata en campo açul: por haverse hallado en la conquista de Tierra Santa: de quien vienen los Rodríguez, confirmolo Salazar de Mendoça, en sus Dignidades, en esta forma: 

I torna a dir: 

“El conde don Vela, que poblo a Salamanca, fue uno de los seis Iueces del Cid. Creese que era de la Casa de Aragón: I que en su memòria se sacan en Salamanca el estandarte, con las barras de Cataluña, orlades co ocho cruces de Ierusalem, por haverse hallado el Conde en la conquista de la Tierra Santa. Tienense por sus descendientes los Rodríguez de Salamanca, muy conoscidos cavalleros.”>>/” mas adelante afirma Salazar de Mendoza, ser hijo del Conde Don Vela, el Conde Don Ruy(Rodrigo)Gómez de Salamanca, progenitor de los Rodríguez como veremos.” 

En Salazar de Mendoza així ho confirma però, diu que, les armes son de Catalunya i no les d’Aragó.

I més endavant diu:

”...caso dos veces,( Sans Ramíres),la primera, con dona Felicia de Roucy, princesa de la Casa Real de Francia, de la línia del Emperador Carlos el Grande: hija de Hilduino segundo, Conde de Roucy, y de la Condesa Adela de Catillon. Deste matrimonio nacieron el señor Rey don Pedro Primero, que murio con falta de la sucesión, que tuvo de la Reyna dona Ines de Aquitania su mujer. El señor Emperador Don Alonso el Batallador, que le sucedió en las Coronas de Aragón, i Navarra el año de 1105 i no tuvo hijos de la Señora Reyna Doña Urraca de Castilla su mujer”/” el Señor Rey Don Ramiro el monge, que fue Rey de Aragón, y cuya sucesión permanece felizmente hasta hoy en la Casa Real de España: El Infante Don Fernando, Conde de Ribagorça, que yace en San Juan de la Peña: Y el Infante Don Vela, poblador de Salamanca, a quien venimos buscando.”/” Sucesión que dan al Infante Don Vela: Los escritores que hemos alegado, convienen, que la gran Casa de Ayala, procedí del Infante , Y Conde Don Vela, por su hijo Don Vela Velázquez, y con ellos son deste sentir Don Fernan Pérez de Guzman, Señor de Batres, y Don Fray Prudencio de Sandoval Obispo de Pamplona. Otro hijo da al Infante Don Vela Salaçar de Mendoça, afirmando ser el progenitor de los Rodríguez en Salamanca. Este fue Don Ruy Gómez, que tuvo en tenencia a Salamanca, con titulo de Conde año 1137”

Bé, l’autor comet un error quan diu que el Rei Pere Sans d’Aragó és fill de Na Felicia de Roucy i és mare també d’Alfons el Bataller i Ramir car, de la Ines d’aquitania diu que no va tenir descendència. Ergo, si el Rei Pere Sans d’Aragó i els altres germans, son fills d'una Na Felicia, no pot ser que sigui de la de Roucy car, la mare del Rei Pere Sans I d'Aragó, és Na Felicia d’Urgell, o Isabel d’Urgell com li diuen ara. Per tant, si els tres germans son fills d'una sola mare, l'Alfons el Bataller i Ramir el Monjo, també son fills de la d’Urgell, com així opinen en Surita, Jeroni Pujades, Garibay, Monfar, etc...

Bé, no m’estendré més en aquest tema de la descendència del Comte Don Vela, i la filiació dels Rodríguez de las Varillas car, crec que queda més, o menys acreditada. Hi ha més llibres i cròniques que en parlen i totes van en la mateixa direcció i fan al Comte Don Vela, poblador de Salamanca i fill de Sans Ramires. Tambè ens diuen que les seves armes son les barres, o pals de Catalunya amb vuit creus de Jerusalem. És el genearca de diversos llinatges com, els Ayala, els Barahona i els Rodríguez de las Varillas.

 Si que m’agradaria aportar un document que crec que pot ser interessant. En el “Nobiliario de Pedro Gracia Dei.” any 1601. pàg. 30. Diu el següent: 

" Don Sancho Ramírez único de este nombre, entre los Reyes de Aragón sucedió al Rey Don Ramiro, su padre en los Reynos de Aragón y Sobrarbe de edad de dieciocho, año de 1063. Según se escribe en las Crónicas del Reyno de Aragón, fue este Príncipe muy amigo y dado a la disciplina militar, como lo mostró en las guerras que se le ofrecieron y muy diligente, en las cosas de la gobernación de sus reynos. Casó con Doña Felícia de Barbastro hija de Armengol de Barbastro, Conde de Urgel, como se verá en el título de su casa cuando vengamos a la memória de los Condes de Barcelona de cuyo matrimonio fueron hijos. Don Pedro que sucedió en los reynos. Don Alonso que sucedió en los reynos al Rey Don Pedro su hermano. Y don Ramiro que también sucedió en los reynos, habiendo sido primero monje de la orden de San Benito, en el monasterio de Santi Ponce de Tomeras como se verá en su lugar. Tubo mas( fills), el rey Don Sancho Ramírez por hijo bastardo, a don García Ramírez que fué Obispo de Jaca. año de 1071. Tubo mas según los que tratan de estas materias, el rey Don Sancho Ramírez por hijo a don López Vela que dicen haber casado con Doña Juliana de Ábalos,( filla de Íñigo López de Haro, senyor de Biscaia) señora de esta casa y fueron señores del valle de Ayala de quién descienden, los de este apellido como se verá en su lugar..." font: Enllaç  

Detall:

Detall:

Detall: " Hubo mas, segun los que tratan de estas materias. El Rey Don Sancho Ramírez, por hijo a Don Lope Bela que dicen haber casado con Doña Juliana d'Abalos, señora de esta casa y fueron señores del Valle de Ayala, de quien descienden los de este apellido, como se vera en su lugar"

Detall: Estevan de Garibay.  "Compendio Historial De Las Chronicas Y Vniversal Historia De Todos Los Reynos d'España: Donde Se escriuen las vidas de los Reyes de Nauarra. Escriuese tambien la sucession de todos los Reyes de Francia, y Obispos de la Santa Yglesia de Pamplona" any 1571. pàg 126. Enllaç

Detall: pag. 669 Estevan de Garibay. " ...caso con una señora, hija de Armengol de Barbastro Conde de Urgel, llamada Doña Felicia, de quien uvo tres hijos Reyes, que immediatamente le sucedieron en los estados, el Infante Don Pedro, que en los Reynos le fue sucesor, y el infante Don alonso, que al hermano mayor sucedio, y al Infante Don Ramiro, que despues del segundo, hermano reynó, habiendo  sido primero religioso  de la orden de Sanct Ponce de Tomeras..." Tambè diu que un fill bastard dit Don Garcia fou bisbe de Jaca. De Don Bela no en parla.

No afegiré més proves en relació a Na Felicia d'Urgell car, si és del vostre interès, podeu llegir el post on ja m'hi vaig referir anteriorment.

Com podem comprovar, hi ha diversos autors que diuen que, Don Vela és fill de Sans Ramires. Per tant, aquesta possibilitat s’ha de tenir en compte. Jeroni Pujades, en la seva, “ Crónica Universal del Principat de Catalunya...” pàg. 146-147 ens aporta una dada més que pot ser interessant:

 “ Una de ellas es, que aquella señora que digimos haver sido la primera muger de nuestro serenísimo Conde Ramón Berenguer III, y que se llama Maria Rodríguez; es forzoso confesarlo, no he hallado por mas que he diligenciado, de qué casa y família fuese, ni de que Nación o Tierra; Bien que de su apellido vengo a sospechar debia de ser ó Aragonesa ó Castellana, por ser este apellido de Rodríguez mas bien de los de aquellos reynos que de los de Francia ni otros de los de la parte de Levante. Y sin esto, viniendo a esta Ciudad de Barcelona en el año de 1634 un cavallero muy erudito y Docto, natural de Valladolid, llamado Don Alonso Salcedo, me dijo y afirmo haver leido en el archivo Real de aquella Ciudad en una auténtica escritura, que esta Condesa de quien digimos haver sido la primera mujer de nuestro Serenísimo Conde Ramón Berenguer tercero, se llamaba Doña Maria Rodríguez de las Varillas; y que el entendia y tenia conjeturas para persuadirse que se llamaba con este apellido de las Varillas por haver visto que los Rodríguez de Salamanca, que son muy nobles e il·lustres, en uno de los cuartos de sus escudos pintaban en campo Dorado unas varillas, barras o bastones ensangrentados, rojos o colorados, al modo de las armes de nuestros ínclitos Condes de Barcelona. De donde venia a pensar que o por haver casado aquellos señores alguna hija, o descendiente con los Principes de Cataluña, se honraban con aquel blason, o por alguna otra causa que el ignoraba del todo...” 

Bé, en Jeroni Pujades deixa apuntat que, aquests Rodriguez de las Varillas, en un dels quarters del seu escut d'armes pintaven unes barres ,o bastons, com les armes dels Comtes de Barcelona. Tampoc esmenta Na Maria Rodríguez com la filla del Cid, com tradicionalment la història la fa casar amb el Comte Ramón Berenguer III.

Però, no seriem honestos si no expliquesim les diferents hipòtesis, que atorgan aquest Don Vela diverses procedències. Alguns fins hi tot, el fan fill del Comte Raymond de Borgonya, cosa que no justificaria aquestes armes que té Don Vela i que son els Pals dels Comtes de Barcelona. I posats a especular, podriem també dir que aquest Don Vela podria ser un fill bastard de Ramón Berenguer III, o IV i d'aquesta manera ja tindriem justificades les seves armes. A la revista d'Hidalguia N.7 any 1954 ens parlen d'aquest Don Vela i ens expliquen les diferents hipòtesis que hi ha en torn al personatge i a les armes de Salamanca. Font.

Pàg.786

Pàg.787

Pàg.788

Pàg.789

Pàg.790

Pàg.791

Pàg. 792

Opinió personal: No estem d'accord en el plantejament que fà l'autor quan diu el següent: " Y así quieren justificar sus armas consistentes en los cuatro palos de rojo en campo de oro, blason de Cataluña, y que a el le correspondia por línea materna- lo cual tampoco es cierto como más adelante demostraremos-" I ho justifica argumentant que les armes dels Urgell son els escacs de sable en camper d'Or i per tant, els pals del Comte de Barcelona, no les hi podia haber transferit la mare, Na Felicia d'Urgell. En la nostra argumentació direm que, Borrell II té les armes del Casal Català car, és Comte de Barcelona i també té les d'Urgell, perqué també és Comte d'Urgell. Quan divideix els territoris amb els seus fills, Ramón Borrell es queda amb el Comtat de Barcelona i l'Armengol I el de Córdoba, amb el comtat d'Urgell. Però, seria un error creure que, l'Armengol no hereta les armes del Casal Català car, també és un Bel.lonida, fill directe del Comte de Barcelona. Son armes privatives i que en un principi rés tenen que veure amb el territori. De fet, la Catalunya Vella encara no tenia la Senyera com a emblema territorial car, aquestes armes eran la insignia personal dels Comtes de Barcelona, heretada de Carlemany i que alhora va heretar de Roma. Per tant, l'Armengol, com a fill directa del Comte de Barcelona, hereta també aquestes armes privativas que li transfereix el seu pare i així, tots els seus descendents per linea agnatícia. En la nostra opinió, Na Felícia d'Urgell també tenia els pals dels Comtes de Barcelona, a més de les pròpies del Comtat d'Urgell. A més, si no anem errats en la nostra hipòtesi, es pot verificar en el sarcòfag de Fernao Anes de Limia, on apareixen la Senyera i les armes d'Urgell. Ho podeu consultar en l'entrada " Qui eren els Senyors de Limia a Galicia" en quest mateix Blog.

Donada doncs la nostra opinió i vistes les diferents procedències d'aquest Don Vela, i a falta de documentació concloent, ens centrem en la opinió més generalitzada pels cronistes, que el fan fill de Sans Ramírez i Na Felícia d'Urgell. Ara bé; que sigui la opinió més aceptada no vol dir que sigui la veritable. La història no és una foto fixa i sempre és revisable, sempre i quan s'aportin dades solvents.

Dit aixó i tornant al Gonzálo Rodríguez de las Varillas que alguns diuen que descendeix del Comte Don Vela, que en sabem d'ell?

Ens diuen que és el genearca dels Rodríguez de las Varillas que, emparenten amb els Monroy, i aquesta  descendència arriba a l'Hernán Cortés, conqueridor de Mèxic. Gonzalo Rodríguez de las Varillas va tenir un fill dit Don Juan Rodríguez de las Varillas al que segueix, Hernán Rodríguez de Monroy i Don Rodrigo Rodríguez de Monroy que, va maridar amb Doña Maria Cortés, filla de Don Diego de la Cueva, batlle de Caltinovo i d'aquest enllaç apareix el llinatge dels Cortés, fins arribar a l'Hernán Cortés conqueridor de Mèxic.

Detall: En aquest treball d'en Jorge Lima Bonorino, publicat a la Revista GENEALOGIA Nº 24 en Pdf, ens mostra el llinatge dels Rodríguez de las Varillas. Enllaç ( cal registrar-se per a poder accedir al doc.)

Però, no ens apareix l'Hernán Cortés per enlloc, al menys amb aquest nom. Ja hem vist en d'altres post com els personatges de les castelles van canviant de patronímic depenent del lloc. O sigui, l'Hernán Cortés podria ser algún d'Aquests.

D'altra banda, sabem pel Pep Mayolas, de l'INH que, el veritable Hernán Cortés, és l'Alfons Felip d'Aragó i Gurrea. Podeu llegir l'article en aquest Enllaç 

Bé, sabent aixó, nomès ens quedaria enllaçar un d'aquests personatges dels Rodríguez de las Varillas, amb aquest personatge que a catalunya el coneixem per l'Alfons Felip d'Aragó i Gurrea dit tambè Alfons VII de Ribagorça, Duc de Lluna i Senyor de Cortes fill de Joan II d'Aragó i de Ribagorça, Enllaç i Na Maria López de Gurrea i Torrellas. Net de Alfons d'Aragó i Escobar, Mestre de Calatrava i General de Juan I de Navarra i II d'Aragó (son Pare). Per tant, El nostre Hernán Cortés, està emparentat amb la Casa Reial d'Aragó.

Si bé l'ascendència dels Rodríguez de las Varillas ha quedat més o menys clara car, hi ha prou material per a poder justificar en un alt grau de provabilitat la seva filiació amb Sans Ramírez i Na Felicia d'Urgell, per al contrari, no en sabem res dels Monroy que, en un moment donat, emparenten amb els descendents de Don Vela.

Quí romanços son aquests Monroy?

En un magnífic treball d'en Carlos Callejo Serrano, "Barones Catalanes en la Reconquista de Extremadura" i que podeu trovar a la xarxa en Pdf. ens parla, entre d'altres, del Clan de los Monroy.

I a la pàg.663 diu el següent: "... Y para mi no ofrece dudas, que este apellido Monroy fue tomado de la población y castillo así llamado en la provincia de Cáceres, uso corrientísimo entre los nobles de la edad media, cuyo primer apellido era un patronímico estrechamente relacionado por propiedad, o por nacimiento con la familia en cuestion."

Detall: pàg. 663.

Per tant, aquests Monroy, no es diuen Monroy de cognom, sinó, que agafen el patronímic del lloc del seu Senyoriu. Passa de la mateixa forma que el Rodrigo Díaz, el Cid, que ens diuen que era senyor de Vivar i per aquest motiu li diuen de Vivar, encara que, no saben on va neixer.

Mirem doncs, aquest enllaç dels Rodríguez de las Varillas amb aquests Senyors de Monroy, per veure si podem possar llum a la foscor.

Ens diuen que Fernan (el Viejo, o el Gallego) Pérez de Monroy, Primer Senyor de Monroy, va maridar de segones amb Estefania Fernández, o Rodríguez de las Varillas. Ja podem observar que aquests Rodríguez també se'ls hi diu Fernández. Aquest paiu que, és el primer Senyor de Monroy, és fill d'un tal Pedro Fernández de Monroy de Fuentecalada, primer maestre de la Orden de Santiago y Na Mayor de Saavedra.(la mare) Enllaç

En aquest punt ens salten totes les alarmes car, sabem que el primer Mestre de l'Ordre de Sant Jaume, o Orden de Santiago, va ser Pedro Fernández de Castro "Potestad", també dit Pedro Fernández de Fuentcalda, fill de Fernando Garcia de Hita, o Fita i Na Estefania Armengol d'Urgell, filla d'Armengol V d'Urgell i neta del Peransurez. Enllaç

Per tant, aquests senyors de Monroy que, agafen el patronímic del seu Senyoriu i castell de Monroy, serien en realitat Urgells per part de mare, Na Estefania Armengol d'Urgell i ens caldria veure la veritable ascendència del pare, en Fernanando Garcia de Hita, o Fita ( Fita és un cognom català i així apareix en alguns doc. Ferran Garcia de Fita) Hi ha també controvèrsia en l'ascendència d'aquest Fernando Garcia de Hita car, uns el fan fill del Rei Garcia de Galicia, malgrat que ell no s'esmenta mai com a fill de cap Rei, i uns altres diuen que va ser fill del Comte Garcia Ordóñez i la Infanta Na Urraca Garcés. Bé, us deixo l'Enllaç del personatge per si és del vostre interés. 

Però, existeix un altra hipòtesi, i en aquest cas, el fan fill de Sans Ramírez i Na Felicia d'Urgell i seria, a banda de, Pere Sans d'Aragó, el Bataller i el Monjo, un altre germà dit Ferran Sánchez, encara que no se sap masa cosa d'aquest personatge. Sigui com sigui, i a l'espera de més informació que ens aclari aquesta boira, el que queda clar és que aquests Monroy son descendents d'Estefania Armengol d'Urgell i de ser així, les seves armes( pals Catalans) estarien Justificats.

Detall: Aquest Pedro Fernández de Monroy de la Fuencalda, tambè se li diu, Pedro Fernández de Ovando i la seva dona, Mayor de Saavedra, pasa a dir-se Maria de Azagra. al llibre "Armas e Trofeus" Volum I. (1932-1936). Ho trovareu a la xarxa en pdf. pàg.47.

Detall: Tambè el seu pare, Fernando Garcia de Hita,o Fita se l'esmenta com a Fernando Joanes de Ovando, i a més, és Duc de Limia.

Detall: Armas de Limia. Becerro General. Enllaç

Detall: Armas de Limia.

Detall: Armes dels Monroy amb els pals Catalans. l'escut central és calcat al de Don Vela. Pals dels Comtes de Barcelona amb una Orla d'atzur i 8 creus de Jerusalem.

Detall: Primer fundador de l'Ordre de Sant Jaume, amb les armes d'Urgell car, és fill d'Estefania Armengol d'Urgell.

Detall: Font The Pedigree. Enllaç 

Com podem veure, hi ha una controvèrsia en relació al personatge Fernando Garcia de Hita que, també pot ser Fernando Sánchez de Aragón, o un tal Fernan Pelayez. En aquest cas el fan casar amb Felicia de Roucy, o Felicia d'Urgell. Aixó és un error claríssim car, Ferran Garcia de Fita va maridar amb Estefania Armengol i Urgell, filla d'Armengol V d'Urgell. El que si que veïem és que, un descendent d'Aquest Rodrigo Fernández de Castro,"el Calvo" és Pedro Fernández el Castellano, tambè dit en algunes genealogies, Fernando Rodríguez de Castro, el Castellano i te un net dit Guerau V de Cabrera i un altre dit Ponç d'Urgell. Enllaç

Detall: Li deien el Castellano per fer notar que venia d'un altre part que no era castella.

Nota:  Això ho vaig penjar fa algun temps enrere. ELS CABRERA VAN ENLLAÇAR AMB ELS CASTRO.

Guerau IV de Cabrera, fill de Ponç III de Cabrera, va maridar amb Na Eylo Pérez de Castro, o Eulalia Pérez de Castro. D'aquest enllaç naixerien Ponç I de Cabrera(1207-1243) i Guerau V de Cabrera dit tambè, Rodrigo Fernández de Castro, o Ruy Pérez de Castro, entre d'altres germans. A partir d'aquí, els Cabrera de Castella_Lleó, pasan a ser Castro. Caldrà estirar del fil per la banda de Na Eulalia Pérez de Castro, per veure quí son en realitat aquests Castro car, el seu avi, Fernando Ruy,o Rodriguez de Castro,"el Castellano" és nebot del primer mestre de l'Ordre de Santiago. Segons Sandoval, el sobrenom ," el castellano" li van posar per ser extranger en aquell regne. Diu així: "...porque siguio la corte del rey don Fernando de León: y como a extrangero de aquel reyno le dieron tal acuño." Crónica del Ínclito Emperador de España, Don Alonso VII... Prudencio de Sandoval. pàg.307, i a la pàg 309, diu el següent: " Doña Eylo Pérez de Castro, hermana de Alvar Pérez de Castro, casó con Martín Sanchez Conde de Trastamara, hijo del rey don Sancho de Portugal, de quien no tuvo hijos. Casó segunda vez con don Giralte de Cataluña,( Guerau) Vizconde de Cabrera, y huvieron a don Ruy Giraltez, que por otro nombre se dixo, Ruy Fernandez de Castro..." veiem doncs com els Cabrera passan a ser del llinatge dels Castro i castellanitzen el nóm. Aquesta linea del Fernando Ruy de Castro,"el castellano" és nebot de Pedro Fernández de Castro,"potestad" i primer mestre de l'Ordre de Sant Jaume, fill d'en Ferrant Garcia de Fita i Na Estefania Armengol. 

Detall:

Bé, ara que ja sabem qui son aquests Monroy i ens diuen, que d'aquest llinatge és el conqueridor de Mèxic, l'Hernan Cortés, vegem que hi ha del cert.

Detall: Escut d'armes de l'Hernán Cortés on podem veure al bell mig les armes de Don Vela. Senyera amb les 8 Creus de Jerusalem car, Aquest Don Vela va anar a les Creuades i d'aquí les Creus.

Detall: Cortés en posició orant. Hospital de Jesus de la Ciutat de Mèxic que, ell mateix va fundar. Al seu escut d'armes s'hi pot apreciar al mig, les barres catalanes.

Detall: Un altre retrat d'en Cortés amb la senyera al bell mig de les seves armes.

Conclusió: Hem vist com la majoria d'autors fan els Rodriguez de las Varillas descendents de Don Vela d'Aragó i que aquest, també és el Genearca del llinatge d'Ayala i dels Barahona. Hi ha autors que diuen que va ser fill del Rei Ramir I d'Aragó, pare de Sans Ramirez però, no esmenten el nom de la suposada Dama del Casal Català. Bé, és una opció però, la majoria d'autors fan al Comte Don Vela fill de Sans Ramirez i Na Felicia. Cal saber si, aquesta Na Felicia era de Roucy, o Na Felicia d'Urgell. Si tenim en compte les armes de Don Vela, la de Roucy quedaria descartada car, nomès la filla del Comte Armengol d'Urgell li podia haver transmés per herència aquestes armes dels Comtes Catalans. Em vist també, mercés al treball d'en Jorge Lima Bonorino, la descendència dels Rodriguez de las Varillas que, tenen les armes catalanes en el seu escut. També pel magnífic treball d'en Carlos Callejo Serrano, " Barones Catalanes en la Reconquista de Extremadura" en pogut esbrinar que els Monroy agafen el patronímic pel lloc del seu Senyoriu i per tant, emb pogut identificar pel Senyor de Fuentcalda, primer mestre de l'Ordre de Sant Jaume, o Santiago, qui s'amaga d'arrera d'aquests Monroy que, emparenten amb els Rodríguez de las Varillas, descendents de Don Vela. Aquests Monroy serian doncs, descendents d'Estefania Armengol i Urgell, filla d'Armengol V d'Urgell i neta del Peransurez. També em identificat qui son els Limia car, Ferran Garcia de Fita, casat amb Na Estefania Armengol d'Urgell, és Duc de Limia. 

Ara sabem que D.Fernando Garcia de Hita podria ser fill de Sans Ramírez i Na Felicia d'Urgell, o d'altra banda, com apunta en Jaime de Salazar y Acha, seria descendent d'Ordoño Ramírez el ciego, també un Urgell.(per més informació podeu consultar en aquest Bloc, "qui eren els Srs. de Limia"). Ens quedaria pendent, enllaçar l'Alfons Felip d'Aragó i Gurrea, VII Comte de Ribagorça, amb algun dels personatges dels Rodríguez de las Varillas-Monroy, que ens diuen que son del Llinatge del Conqueridor de Mèxic, però a simple cop d'ull, ja veïem que apareix un "Juan Rodríguez de las Varillas, natural y vecino de Salamanca, fue el consejo del Rei Enrique III y luego del Rey Don Juan II, Embajador ante el Reyno de Aragón. En 1406 fue procurador en Cortes por Salamanca en la ciudad de Toledo. Tuvo destacada intervención en la coronación del Infante Don Fernando como Rey de Aragón. Fue señor de la mitad de Villafuerte, traida al matrimonio por su mujer, Doña Aldonza Rodríguez, hija de Pedro Rodríguez de las Varillas y de Doña Aldonça Suárez de Solís." Ens crida l'atenció aquest Senyoriu de Villafuerte, que no pasa de ser unes terres al voltant d'un castell a Valladolid, i que s'assembla molt a Villafermosa (Ducat de Vilafermosa a València). Efectivament, no volen dir el mateix però, ens hi fa pensar, a més; el primer Senyor de Villafuerte és l'Almirant de Castella, l'Alfons Enríquez, casat amb Juana de Mendoza y Ayala, dita "La Ricahembra". Curiosament, el Virrei de Nàpols i VI Comte de Ribagorça, Joan II, també casa amb una "Ricafembra", Na Maria López de Gurrea i Torrellas, mare del veritable Hernán Cortés (l'Alfons Felip VII de Ribagorça) Les dates dels personatges no son coincidents, tot i que podrien haver estat retocades i desplaçades uns 50 anys i escaig. Caldrà doncs mirar-se-ho amb deteniment per tal de trovar alguna conexió. Si es que n'hi ha alguna, però ara ja sabem per en Pep Mayolas de l'INH que, el veritable Hernán Cortés, és el Comte VII de Ribagorça, l'Afons Felip d'Aragó i Gurrea, emparentat amb la Casa Reial d'Aragó, i no pas l'hidalgo extremeny vingut a menys.

La veritat és una flama que a uns ilumuna i a d'altres crema

Francesc Duart