Andaluzia continens Sevillam et Cordubam. Willem Janszoon Blaeu
Veient aquest mapa antic de 1640 d'Andaluzia, ens crida l'atenció la semblança de l'antic escut de Córdoba amb les armes dels Vescomtes d'Empuries.
Segons la Wikipedia, "La casa de Córdoba es un linaje nobiliario español originario de la Corona de Castilla, cuya creación se debe a la participación en la conquista de Córdoba del noble gallego Fernán Núñez de Témez en 1236, por dicha labor fue recompensado por el rey Fernando III de Castilla con numerosas posesiones en dicho territorio. Su establecimiento en el reino de Córdoba propició que sus descendientes adoptasen el apellido Fernández de Córdoba.
A este linaje pertenecieron los señores de la casa de Priego, de la casa de Cabra, de la casa de Comares y de la casa de Sessa."
Escut. En camper d'Or tres faixes de gules
Els Fernández de Córdoba eren els Senyors de Córdoba, així com, també del Senyoriu d'Aguilar, del Comtat de Cabra i del Marquesat de Priego. El Senyoriu d'Aguilar va ser creat pel Rei Enric II de Castella en favor d'en Gonzalo Fernández de Córdoba y Ruíz de Biedma l'any 1370
Però, aquest Senyoriu d'Aguilar anterior a 1370 no pertanyia als Fernández de Córdoba, sinó, als Gonzalo Yáñez de Aguilar de qui els hi ve el nom. Però, qui eren aquests Gonzalo Yáñez de Aguilar?
Segons la Wikipedia, "las primeras referencias al señorío de Aguilar son de 1257, cuando Poley (antiguo nombre de Aguilar de la Frontera) fue señorializada en favor de Gonzalo Yáñez de Aguilar, trovador y ricohombre portugués que había participado junto a Fernando III de Castilla en la conquista de Sevilla."
I ens dona aquesta informació:
Senyors d'Aguilar des de 1257 fins al 1353
I. Gonzalo Yáñez de Aguilar (m. ca. 1283) Heredó el señorío su hijo y de su esposa Berenguela de Cardona.
II. Gonzalo Yáñez de Aguilar.
III. Gonzalo Yáñez de Aguilar (m. febrero de 1343), (hijo del anterior y de María González de Meneses, también llamada María González Raposo, hija de Gonzalo Ibáñez de Meneses y de Urraca Fernández de Lima y bisnieta de Alfonso Téllez de Meneses) Falleció en 1343 y le sucedió su hermano.
IV. Fernando González de Aguilar (m. septiembre de 1343)
Senyors d'Aguilar a partir de 1370
I. Gonzalo Fernández de Córdoba y Ruiz de Biedma, fallecido entre 1383/1384 o en 1385 en la batalla de Aljubarrota, fue III señor de Cañete de las Torres, I señor de Aguilar y de Priego, por concesión del rey Enrique II de Castilla. Era hijo de Fernando Alfonso de Córdoba –alcalde y alguacil mayor de la ciudad de Córdoba, cargos que también ejerció Gonzalo– y de su segunda esposa María Ruiz de Biedma y nieto de Alfonso Fernández de Córdoba. Se casó con María García y tuvo varios hijos. El primogénito, Pedro Fernández de Córdoba falleció antes que su padre en 1379 y, por consiguiente, heredó el mayorazgo y estados el hijo segundogénito.
II. Alfonso Fernández de Córdoba (m. 1424) II señor de Priego y Aguilar, alcalde de Alcalá la Real. Se casó con una hija de Egas Venegas. El hijo primogénito, llamado Gonzalo falleció antes que su padre y aunque tuvo un hijo legítimo, llamado Alfonso y apodado «El desheredado de Aguilar» que hubiera heredado el señorío, su abuelo, el primer señor de Aguilar, nombró como heredero al hijo segundo del II señor de Aguilar que heredó los estados.
III. Pedro Fernández de Córdoba y Venegas (m. 1424), III señor de Priego y Aguilar. En 1422 tomó posesión de los señoríos de su padre pero falleció dos años después cerca de Moclín, seis meses antes que su padre. Contrajo matrimonio con Leonor de Arellano de quien tuvo varios hijos, entre ellos al que sería el IV señor de Aguilar, que era un niño de corta edad, después de ganar un pleito en 1439 a su primo Alfonso «El desheredado de Aguilar» que había vuelto a reclamar el señorío.
IV. Alfonso Fernández de Córdoba y Arellano (ca. 1420-1441) IV señor de Priego y de Aguilar. Su madre, Leonor de Arellano, gobernó el señorío durante la minoría de edad del IV señor de Aguilar. Falleció con 21 años y le sucedió su hermano que tenía 17 años cuando heredó la Casa.
V. Pedro Fernández de Córdoba y Arellano (ca. 1423-marzo de 1455), V señor de Priego y Aguilar, fue alcalde mayor de Córdoba y de Teba. Se casó con Elvira de Herrera, hija de Pedro Núñez de Herrera, señor de Pedraza, y de su esposa Blanca Enríquez, hija del almirante de Castilla Alonso Enríquez. y le sucedió su hijo primogénito. Fue padre asimismo de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capitán, y de Leonor de Arellano y Fernández de Córdoba, desposada con Diego Fernández de Córdoba.
La llista continua però, per al nostre estudi ens interesa mostrar només, fins al Gonzalo Fernández de Córdoba dit el Gran Capità.
Bé, un cop observats aquests dos grups dels Senyors d'Aguilar, podem concloure que, els de la primera etapa son Cardonas. El primer Senyor d'Aguilar dit Gonzalo Yáñez, està casat amb Berenguera Folch de Cardona i per tant, el seu fill també serà un Cardona i així successivament fins arribar al segon grup que ja seràn Fernández de Córdoba. Per motius polítics que ara ometrem, hi ha hagut un cambi de Llinatge i el Senyoriu d'Aguilar, pasa dels Yáñez d'Aguilar (Cardonas) als Fernández de Córdoba. Però, tenen alguna mena de parentiu aquests Fernández de Córdova amb els Gonzalo Yáñez, que son Cardonas?
Veiem-ho:
Als " Anales de la Nobleza de españa" d'en Francisco Fernández de Bethancourt. Font. ens diu el següent:
pàg.209
pàg.210
Segons ens explica Bethancourt, els Fernández de Córdoba tenian alguna mena de parentiu amb els primers Senyors d'Aguilar; els Gonzalo Yáñez. El nexe comú el trobem doncs, en l'enllaç de Na Urraca González de Aguilar, amb el tercer Senyor de la Casa, D. Fernando Alfonso de Córdoba.
Veiem doncs aquest personatge:
Fernando Alfonso Fdz. de Córdoba. Font.
Bé, com podem comprobar, el nexe amb Urraca d'Aguiar, o Aguilar és correcte.
Però, per al nostre estudi, o investigació si voleu, hem triat el seu germà, D. Martín Alfonso Fdz. de Córdova car, esta casat amb l'Aldonza López de Haro i curiosament, en Ramón Folch de Cardona,"el Prohom" tambè està casat amb una Senyora de la Casa de Haro. En aquest cas, es diu Maria Álvarez de Haro. A primer cop d'ull ja veiem que els noms son diferents i en principi no hi hauria d'haver cap conexió però, ja coneixem com funcionen les truculències censores i hem decidit ficar-hi el nàs.
La muller de D. Martín Alfonso Fdz. de Córdoba, Na Aldonza López de Haro, és filla del VII Senyor de Haro dit, Lope Díaz de Haro i Doña Juana Alfonso de Molina. D'altra banda, la Maria Álvarez de Haro, casada amb Ramón Folch de Cardona, és filla de Juan Alfonso,"el viejo" de Haro, casat amb Constanza Alfonso de Meneses. Seguint amb l'ascendència d'aquest, Juan Alfonso,"el viejo" de Haro, tením al seu progenitor D. Alfonso López de Haro, casat amb Maria Teresa Álvarez de los Cameos. A l'altra banda tenim doncs, Don Diego López de Haro,tercer Senyor de Haro, casat amb Doña Constança de Bearn. Seguint en la mateixa filiació, tenín el seu progenitor, D. Lope "cabeza Brava" de Haro, casat amb l'Aldonça Ruíz de Castro, filla del Roderic Fernández de Castro"el calvo" i amb una segona muller dita Urraca de León, filla del Rei de Lleó Alfons IX i una tal Inés Iníguez de Mendoza. Veiem doncs que pasa a l'altre banda. Els progenitors de l'Alfonso López de Haro són D. López Díaz de Haro i Urraca Alfonso de Castilla, filla del Rei Alfons IX de Lleó i Na Inés Iñíguez de Mendoza. No trobeu quelcom extrany? Tant per la banda dels Fdz. de Córdoba, com per la dels Cardona, els ancestres de les dues Senyores de Haro van a petar al Rei Alfons IX de Lleó i aquesta Doña Inés Iñíguez de Mendoza. No tenim cap dubte de que estem devant d'un joc de prestidigitació i lluiment de la mà censora, o dit planeramet, d'un desdoblament dels personatges. A més, a la filla d'Alfons IX i Doña Inés Iñíguez, la tal Urraca de Lleó, se li atribueixen 12 fills. Més que d'una persona estariem parlant d'una conilla. No és que una dona no pugui parir 12 fills però, sospitem que hi ha un desdoblament dels personatges i la censura els hi ha encolomat a la Urraca. Font
Nota: Aquest Alfons IX de Lleó, apareix també de vegades com Alfons X el sabio, o suabio, tot depenent del cronista. Aixó és degut a que alguns Cronistes del ala més Talibà, han esborrat del numerari Lleonés l'Alfons el bataller per ser aragonés i uns el compten com a Rei de Lleó, siguen doncs, Alfons VII de Lleó casat amb Na Urraca i d'altres, que son la majoria, simplement no el compten.
Taula de Filiacións
No entrarem a desgranar cadasqun dels personatges car, seria una tasca ingent i que segurament ens faria girar en bucle sense arribar enlloc. Ho sabem per experiència! Nomès hem volgut mostrar gràficament com treballa la censura i que segurament aquí hi ha gat amagat.
En el " Nobiliario General" d'en Pedro Gràcia Dei. pàg.61 de los Cardonas. Font. podem comprovar que els Cardona tenen les armes dels Senyors d'Aguilar. Un Àliga de gules en camper d'Or.
Un altre variant de les armes dels Cardona. Font. Todo escudos
De los Córdoba. Nobiliario d'en Pedro Gracia Dei.
de los Córdoba continuació " ...el Rey quan devido les era lo ???? y diciendo que no tenian otras armas que ??? sino las de su propia sangre puso sus quatro dedos ensangrentados sobre su escudo y hizo quatro rayas de sangre y que son las quatro barras coloradas en campo de oro y los Cordovas traen aunque despues se han mezclado con otras." O sigui; el que podem entendre del text, és que les armes dels Córdoba derivan de les armes dels Comtes de Barcelona i que més tard s'han barrejat amb d'altres.
Per tant, no seria cap ximpleria dir que, les armes dels Córdoba són les propies dels Vescomtes d'Empuries i que alhora derivan de les del comtat de Barcelona com veurem.
Hipòtesi:
Si Martín Alfonso Fdz. de Córdoba fos un alter-ego d'en Ramón Folch de Cardona,"el prohom", com així ho sospitem car, tots dos personatges mariden amb una Senyora de Haro, que té com a ascendent comú, el Rei Alfons IX de Lleó i la seva amistançada Inés Iñíguez de Mendoza, com hem vist. L'ascendència del prohom de Cardona ens porta de pet al Vescontat d'Empuries car, son pare Ramón Folch de Cardona y Torroja està casat amb Na Sibyla d'Empuries. Per tant, el pare del Martín Alfonso Fdz. de Córdoba, l'Alfons Fdz. de Córdoba, segon Senyor de Córdoba, hauria de ser l'alter-ego del Ramón Folch de Cardona i Torroja, casat amb Sibyla d'Empuries. Suposem que, aquesta Sibyla d'Empuries és la Teresa Ximenes de Góngora casada amb el Segon Senyor de Córdoba. Però clar, de moment és una sospita però, que explicaria l'origen de les armes d'aquests Fernández de Córdoba. Ja ens ho diu el mateix Pedro Gracia Dei en la seva obra, les armes dels Córdoba deriven de les dels Comtes de Barcelona. Però, si aquest Martín Fdz. de Córdoba fos en realitat un alter-ego d'en Ramón Folch de Cardona, la seva descendència seria també Cardona i d'aquesta manera quedaria resolt, els lligams de sang dels que parla en Bethancourt.
TAULA GRÀFICA
Com podem veure en aquesta taula gràfica, els descendents del tercer Senyor de la Casa de Córdoba, casat amb Urraca González de Aguilar, serian també Cardonas d'haber tingut descendència però, no va estar així. No entenem el que vol dir en en Francisco F. de Bethancourt, quan diu que, els González d'Aguilar i els Fdz. de Córdoba tenien lligams de sang. No hem trobat aquests lligams més enllà de que, D. Fernando Alfonso Fdz. de Córdoba, va casar amb Urraca González de Aguilar i Cardona però, no van tenir descendència.
Vist aixó;
A la "Historia Genealogica y Heráldica de la Monarquia Española" d'en Francisco F. de Bethancourt. pàg 60. Font. diu el següent: ( teniu l'enllaç per si no ho podeu llegir bé) Però, us en faig un resum ràpid. Diu així: " El Don Gonzalo Yáñez de Ovinhal, primer Señor de Aguilar... habia casado segunda vez con Berenguela Folch de Cardona..." i ens explica tota la descendència i el que ja hem comentat.
En aquesta mateixa obra, pàg 236 ens parla de Doña Aldonza López de Haro i d'ella ens diu que era filla de Don Lope Gutierrez de Haro "el Viejo" i va casar amb Martín Alfonso de Córdoba i Montemayor. Si ens fixem bé, aquest Lope Gutierrez de Haro dit "el viejo" era el pare de la Maria Álvarez de Haro casada amb Ramón Folch de Cardona "el prohom" però, noes deia Lope, sinó Juan Alfonso de Haro " el Viejo". Per tant, aixó ja ens indica de que estem devant d'un desdoblament dels personatges i amb tota seguretat, aquest Martín Alfonso Fdz. de Córdova i Montemayor, estigui suplantant al Ramón Folch de Cardona, "el prohom". Font.
Detall:
També a la "Declaracion del arbol de la genealogia, y descendencia de los ... Vizcondes ..." - Bernardo-Joseph Llobet pàg. 34 i 35 ens parla de Doña Maria Álvarez com a muller de D. Ramón Folch el prohom. i com a filla de D. Juan Alfonso de Haro Señor de los Cameos. En aquest cas no li diu "el viejo" Font.
A la "Asturias ilustrada; origen de la nobleza de Espana, su antiguedad y ..." - Joseph Manuel Trelles pàg 177-178-179 diu el següent:
