PATERNA DE CASTELLA
De la muller del Rei Ramir I d'Asturias i Lleó, no sabem quasi rès. La Viquipedia ens diu el següent:
"Paterna de Castella (Comtat de Castella, s. IX) fou una noble castellana, reina consort d'Astúries pel seu matrimoni amb Ramir I.
El seu nom està documentat com «Paterna Regina» a l'ara de Santa María del Naranco (Oviedo) de 848. Paterna va ser la segona muller de Ramir I, que quan va accedir al tron a la mort d'Alfons II (842), es trobava a Bardúlia, és a dir, les terres de l'antic comtat de Castella, per contraure de nou matrimoni. Segons el mateix autor, la mare d'Ordoni I –que l'any del casament devia tenir ja més de vint anys– va ser la primera muller de Ramir, de la qual se'n desconeix el nom."
I continua:
"Cronistes com Lucas de Tui o Jiménez de Rada li donen el nom d'Urraca, el mateix nom que consta a la làpida de la capella d'Alfons II a la catedral d'Oviedo. En canvi, la Crònica Sebastianense la denomina Paterna, mentre que el cronista Luis de Salazar va donar-li un nom compost, anomenant-la Urraca Paterna. Tanmateix, en opinió de Floriano, aquest nom va sortir del fals privilegi del Voto de Santiago i és una confusió amb la muller de Ramir II, que d'acord amb Jaime de Salazar és una de les primeres reines documentades amb aquest nom. Algun autor posterior ha recuperat la teoria del doble nom basant-se, precisament, en el Voto de Santiago i la làpida de la capella d'Alfons II, que daten el 861, suposant que Paterna va morir onze anys més tard que el rei Ramir I i, de fet, la fa abadessa del monestir de benedictines de San Juan Bautista (avui de San Pelayo)." Font: Viquipedia
La primera referència que fa alussió al nom de Paterna, com be diu la Viquipedia, la trobem en una inscripció de la banda posterior de l'ara de Santa Maria del Naranco a Oviedo.
Detall Ara de Santa Maria del Naranco. La peça original es trova al museu arqueològic d'Oviedo.
Llegenda: " Christe filius Dei qui in utero virginis beatae Mariae in gressus es sine hu / mana conteptione et egressus sine corruptione qui per famulum / Tuum Ranimirum principe gloriosum cum Paterna Regina coniuge renovasti hoc / habitaculum nimia vetustate consumtum et pro eis aedificasti hanc haram benedic / tionis gloriosae sanctae Mariae in locum hunc summum exaudi eos de caebrum habitaculo tuo et dimitte pecca / ta eorum qui vivis et regnas per infinita saecula saeculorum amen / Die VIIII0 Kalendas Iulias era DCCCLVIA"
I que traduït ve a dir aixó:
"Crist, fill de Deu, que vas entrar en el ventre de la Verge Santa Maria sense concepció humana i vares sortir sense corrupció; mitjançant el teu serv Ramir Princep gloriós amb la Reina cònjuge Paterna vas renovar aquesta morada consumida per l'antiguitat, i per mig d'ells vas edificar aquest ara (altar) de benedicció a la gloriosa Santa Maria en aquest lloc elevat; escolta-ls des de la teva morada als cels i perdona llurs pecats. Que vius i regnas pels infinits segles dels segles amen. Dia novè de las Kalendas de Juliol de l'era de 886 (23 de Juny de 848)
Aquesta llegenda coetànea del personatge l'esmenta com a Reina Paterna, muller del Rei Ramir I d'Asturies i de Lleó.
Una segona menció la trovem a una de les còpias de la Crònica ad Sebastianum. En un dels manuscrits diu: "quieuit cum uxore sua regina domina Paterna" (Matr. BN 1237)
En un altre afegit i amb un altra tipus de lletra i de tinta, diu: "cum uxore sua Dona Paterna" (Matr. BN 1346) Però son còpias tardanas dels segles XVI i XVII.
Detall Crònica Ad Sebastianum: Font
23. "Era DCCCLXXXI post Adefonsi discessum Ranimirus filius Ueremundi principis electus est in regnum, sed tune temporis absens erat in Barduliensem prouinciam ad accipiendam uxorem. Propter huius absentiam accidit ut Nepotianus palatii comes regnum sibi tyrannice usurpasset. Itaque Ranimirus ut didicit consubrinum suum Adefonsum a seculo migrasse et Nepotianum regnum inuasisse, Lucensem ciuitatem Gallecie ingressus est sibique exercitum totius prouincie adgregabit. Post paucum uero temporis <spatium> in Asturias inruptionem fecit. Cui Nepotianus occurrit ad pontem fluuii Narcie adgregata manu Asturiensium et Uasconum. Nec mora a suis destitutus in fugam est uersus captusque a duobus comitibus, Scipione uidelicet et Sonnane, in territorio Premoriense. Sic digna factis recipiens euulsis oculis monasterio deputatus est. Itaque subsequenti tempore Nordomannorum classes per septenltrionalem oceanum ad litus Gegionis ciuitatis adueniunt et inde ad locum qui dicitur Farum Brecantium perrexerunt. Quod ut conperit Ranimirus iam factus rex, misit aduersus eos exercitum cum ducibus et comitibus, et multitudinem eorum interfecit hac naues igni conbusit. Qui uero ex eis remanserunt cinitatem Spanie Yspalim inruperunt et predam ex eis capientes plurimos Caldeorum gladio atque igni interfecerunt."
Traduït:
23. "A l'any 8381, després de la marxa d'Adefons, Ranimirus, fill del príncep d'Uremundus, va ser elegit per al regne, però en aquell moment estava absent a la província de Barduli per prendre esposa. A causa de la seva absència, va succeir que Nepotiano, el comte del palau, va saber que Ranimirus, per tant, ell mateix va saber que el seu regne es va sorprendre Adefons havia emigrat des del segle i va envair el regne nepocià, va entrar a la ciutat de Lucense a Galícia i va portar amb ell tot l'exèrcit. Al cap d'una estona va fer una incursió a les Astúries Va ser derrotat pels asturians i capturat pels dos comtes dels Premorians Van arribar a l'oceà nord fins a la costa de la ciutat de Geion, i des d'allà van anar a un lloc anomenat Farum Brecantium. Quan Ranimir va descobrir que ja s'havia convertit en rei, va enviar contra ells un exèrcit amb caps i comtes, i va matar un gran nombre d'ells, i va cremar els vaixells amb foc. Els que quedaven d'ells van envair la fortalesa d'Espanya i Yspalim, i agafant-los preses, van matar la majoria dels caldeus amb l'espasa i amb foc".
Encara que, alguns cronistes esmenten la muller de Ramir com Doña Urraca.
El bisbe, Rodrigo Jiménez de Rada en la seva obra De Rebus Hispaniae diu: "Por su parte la esposa de Ramiro, la reina Urraca, oriunda de Castilla, llevada por su gran piedad exornó con muchas donaciones las iglesias de Santiago y San Salvador (en Oviedo)" Font Crónica de España por el Arzobispo de Toledo Don Rodrigo Jiménez de Rada, traducida al castellano y continuada por Don Gonzalo de la Hinojosa, Obispo de Burgos, y después por un anónimo hasta 1430 [1059]
"...Y también la reina Urraca su mujer, que gloriosamente ha estado cerca de la iglesia de Santiago, que la embelleció con muchos dones de oro, plata, piedras preciosas y cortinas de sirgo; y también de la iglesia de San Salvador, que enriqueció noblemente de muchas noblezas, porque fue católica en todas las cosas" Chronicon Mundi, Lucas de Tuy. Font
I també en aquest altre enllaç pag.293
Detall: 10 Regina Urraca pàg.293
Sigui com sigui, segurament Urraca i Paterna son la mateixa persona i així ho creiem car, tenim constància de que, a la reina Peronella, muller de Ramón Berenguer IV, també se l'esmenta a Castella com a Urraca, així com a Na Estefania Armengol, filla d'Armengol V d'Urgell, també se l'esmenta com a Urraca Núñez de Pombeiro y Maldonado, i també a moltes d'altres. Per tant, aquest nom d'Urraca seria un nom genèric que li posaven a algunes dones de la alta noblesa a les Castelles, com en els nostres temps podria ser Maria. Urraca seria un nom d'honor.
Detall:
A la "Gesta Comitum Barchinonensium." Enllaç. " Urraca filia Regis Aragoniae Raimiri"
També a la "Génesi i Evolución Histórica del Apellido en España." Jaime Salazar y Acha. pàg 15. Enllaç. " Domna Gontrodo cognominata Domna Urraca o Muniadomna Cognomento Domna Mayor."
Observats alguns exèmples de dones que cambien el seu nom pel d'Urraca a Castella, n'hi han alguns més, sabem que el Rei Ramir I d'Asturias i Lleó, és l'alter-ego de Raymond II de Tolosa i aquest va maridar amb la filla d'en Guifrè el Pilós, Na Guinilda Comtesa d'Ampuries i de Tolosa,(Urraca-Paterna) per tant, Si Raymond II de Tolosa, és Ramir I d'Asturies i només consta documentalment que va maridar amb Paterna, o Urraca-Paterna, si voleu, el seu alter-ego hauria de ser per lògica, Na Guinilda d'Ampuries i seria la mare del Rei Ordoño I, Garcia, Na Aldonça i del Comte Agatón del Bierzo.
Bé, de ser així com creïem se'ns obriria un altre meló car, si el pare de Na Guinilda d'Ampuries és Guifrè el Pilós, i si en Luís de Salazar tinguès raò, el seu alter-ego a les Castelles hauria de ser Diego Rodríguez Porcelos, que alhora és el pare de Paterna, casada amb Ramir I. I el pare d'aquest, el primer Comte de Castella Don Rodrigo Froilaz de Castella, seria Sunifred I Comte de Barcelona i Urgell, pare d'en Guifrè el Pilós, o si voleu d'en Diego Rodríguez Porcelos.
Aixó que expliquem és una supossició car, no hi ha cap documentació que ho acrediti però, si que hi han algunes proves circumstancials, o evidències que, per si soles no demostrarian res, però, que totes juntes ens fan creure que podria haver estat així. Vegem-ho:
Detall: Escut d'armes de Rodrigo, amb senyera com la dels Comtes de Barcelona.
Detall: un altre variant de Rodrigo amb senyera.
D'altra banda, els Rodríguez, o fills de Rodrigo també tenen aquestes mateixes armes. ( Rodríguez de Salamanca)
Si el primer Comte de Castella és Don Rodrigo Froilaz, que sospitem que és Sunifred de Barcelona i Urgell i el seu fill, Diego Rodríguez Porcelos, és el segon Comte de Castella, dit Guifrè el Pilós a Catalunya, tots els seus descendents haurien de ser també Castellans.
Detall: Armas de Castellano.
De la etimologia del cognom "Castellano" a la Wiki ens diuen el següent:
"Se cree que el origen del apellido Castellanos proviene de los Montes de León. En su origen sus caballeros se distinguieron en la época de la Reconquista por luchas constantes contra los moros poseyendo casas infanzonadas y sirviendo como banderizos del rey de entonces. Se fueron extendiendo por Castilla y en el año 755 ayudaron al entonces rey Alfonso II de Asturias obteniendo así privilegios como pobladores, principalmente de la villa de Sahagún. Muchos analistas consideran a los Castellanos como descendientes de la sangre real de los godos que en el momento de trasladarse a Castilla abandonaron su anterior apellido Gutiérrez por el que se los conocía para adoptar el de Castellanos, de manera que quedaran vinculados con la nueva tierra conquistada." Font Wikipedia Nota: (Les armes de Castella que tots coneixem i que mostra la Wiki, serian a posteriori, les que va adoptar el Comtat.)
Bé, sabem que els Gutiérrez son els descendents de Borrell II dit a Galicia Hermenegildo Gutiérrez fill de Gutierre Mendes de Coïmbra ( Aka Sunyer) i tots aquests son també Senyors de Límia i tenen com a armes la Senyera. Font
Borrell II per Geni
D'altra banda, en aquest Web de sabuesos, ens diuen que les armes primitives del Comtat de Castella eren una franja vermella en camper d'Or.
" Armas: Las del Reino de Castilla en su diversas épocas. Las que aparecen a la derecha son las Armas de los antiguos Condes de Castilla, en particular del Conde Fernán González: En campo de oro una banda de gules. Las Armas de la Casa Real de Castilla, que aparecen más abajo, fueron: En campo de gules un castillo de oro aclarado de azur. Las de Castilla-León (escudo de Fernando III, "el Santo"): Escudo partido en cuatro: 1° y 3°: un castillo de oro en campo de gules. 2° y 4°: un león rampante de gules en campo de plata."
"Antepasados: Según cuenta la leyenda, Don Rodrigo (siglo IX), noble y primer conde de Castilla, tuvo por hijo a Diego Porcelos (s. IX). Luego le sucedieron Nuño Núñez (s.IX), que fue padre de Fernando Muñóz (s. IX). Le siguen entre los condes de Cantabria: Gonzalo Téllez (s. X), Assur Fernández (s. X), Nuño Fernández (s. X), Gutier Núñez (s. X), Álvaro Herraméliz (s. X) y Gonzalo Fernández (c.890-932), que fue padre de Fernán González, primer conde de Castilla. Los antepasados directos de los condes de Castilla comienzan con Nuño Núñez Rasura que, siguiendo la línea de la Casas de Manuel y Múgica (ver Fernando III, el Santo), es el 31° abuelo de Cándido Madaleno (nuestro bisabuelo materno materno) y seguiendo la línea de las Casas de Sarmiento y Ayala (ver Alfonso XI), su 34° abuelo."
"Nuño Núñez Rasura (31° y 34° abuelo de Cándido Madaleno Gasteasoro) nació hacia el año 810. Murió el año 860. Casó con Argilo."
Detall:
D'aquest Nuño Núñez Rasura, en el Cronicón Mundi de Lucas de Tuy, pàg 117. ens diuen que era natural de Cataluña. Per tant, si aquest primer jutge de Castella era de Cataluña i és net d'aquest Rodrigo de Castella, que pensem que és Sunifred de Barcelona i Urgell, no seria extrany que les seves armes tinguesin els colors de Catalunya. Vermell en camper d'Or.
Detall:
Nota: Breu excurs que entrem a col,lació; Els Fernández de Córdoba descendeixen dels Temes que alhora estan enparentats amb els Trava. (Veure Urraca Fernández de Temes Sra. de Chantada casada amb Fernando Bermúdez de Trava) Enllaç. d'aquest enllaç, neixerà D. Vasco Fernández de Temes que, és el pare del progenitor de la Casa de Córdoba i del Gran Capità Andalús, Gonzalo Fernández de Córdoba. Sabem per en Vittorio Pedrocchi que, aquest Gonzalo Fernández de Córdoba, està suplantant a Joan Ramón Folc IV de Cardona i podem observar que el Gran Capità andalús, és descendent dels Urgell car, els Trava descendeixen de l'Hermenegildo Gutiérrez, o si voleu, del Comte Borrell II.( veure en aquest mateix Bloc, Qui son els Comtes de Trava?) D'altra banda, en Joan Ramón Folc IV, és un Cardona de pedra picada i és cosí del veritable Gran Capità Català i Virrei de Nàpols, Ramón Folc III d'Anglesola i XVI Baró de Bellpuig. Caldria saber per què la Historiografia Castellana, li atorga els merits del Cardona al descendent dels Urgell. Enllaç
Detall: Escut d'armas dels Temes, o Témez.
Jutges de Castella. Laín Calvo de Burgos i Nuño Núñez Rasura de Cataluña. Observeu que, les armes primitives de Castella son quatre faxes vermelles en camper d'Or i el Lleó del Regne de Lleó.
Detall: Pintura representativa donde figuran los Jueces de Castilla, Arco de Santa María, Burgos.
En aquest Web de Geni també atorgan aquestes mateixes armes a Nuño Núñez Rasura. Aquest primer jutge de Castella, seria net del Rodrigo de Castella que pensem que és el pare d'en Guifrè el Pilós, Sunifred de Barcelona i Urgell. D'altra banda, Laín Calvo seria el genearca del llinatge dels Laínez que, va a petar al Cid.
Nota: El Cid Rodrigo Díaz de Vivar serà descendent per part de pare d'aquests Senyors d'Amaya.
Conclusions: Sabem que l'Hermenegildo Gutiérrez, és l'alter-ego del Comte de Barcelona-Urgell Borrell II. descendent d'un tal Gutier, que per lògica a de ser, Sunyer de Barcelona i Urgell. D'altra banda, els Ossorio son de la mateixa familia car, l'Hermenegildo Gutiérrez, te un germanastre dit Gutierre Ossorio i d'aquest llinatge descendeix la Casa de Aza i de Villalobos.( Casa de Cabrera en Córdoba pàg.8) També ho varem explicar en les anteriors entrades, "Enllaços matrimonials dels Reis d'Asturies i de Lleó, amb els Comtes d'Urgell", o els anteriors, "Qui son els Comtes de Trava?" i "Eren els Comtes d'Urgell també Comtes a Portugal?" Per tant, si Borrell II marida amb Letgarda de Tolosa i el seu alter-ego a Lleó és Na Hermessenda Gatónez del Bierzo, filla del Germà del Rei Ordoño I de Lleó, el Comte Gatón Ramírez del Bierzo, ha de ser per lògica Ramón Ponç III de Tolosa, pare de Letgarda de Tolosa. Aquest Agatón, o Gatón Ramírez del Bierzo, és fill del Rei Ramir I d'Asturias (Ramón II de Tolosa) casat amb Paterna de Castilla, o si voleu, amb la filla del Comte Guifrè el Pilós, Na Guinilda d'Ampurias. Per lògica, i si donem per certa la proposta d'en Luís de Salazar i Castro, el Comte Guifrè el Pilós hauria de ser el segon Comte de Castella, Diego Rodríguez Porcelos fill de Rodrigo Fruela aka Sunifred de Barcelona i Urgell. De ser així, si l'Ordoño I és fill de Paterna, dita Guinilda d'Ampuries car, no hi ha documentació que certifiqui que el Rei Ramir I va casar dues vegades, la seva descendència i la de Paterna de Castella hauria de ser Tolosa_Barcelona i tots els reis d'Asturies i de Castella-Lleó, serien en realitat Catalans. Ja ens diuen que aquests Reis son descendents dels Gods però, és que la Gothia era la Catalunya primigènia.
Les Tintes de la Història les carrega el Diable.
Francesc Duart
